TREBALL. Treball estada a l'escola (2016)

Trabajo Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Educación Primaria + Educación Infantil - 2º curso
Asignatura Organització de l'espai escolar, materials i habilitats docents
Año del apunte 2016
Páginas 13
Fecha de subida 09/06/2017
Descargas 0
Subido por

Descripción

Terri. Estada a l'Escola de Montjuïc

Vista previa del texto

19 DE DESEMBRE DE 2016 EL FUNCIONAMENT DE L’ESCOLA MONTJUÏC ORGANITZACIÓ DE L’ESPAI ESCOLAR NÚRIA PONS SOCÍAS 2N DT. UDG ÍNDEX INTRODUCCIÓ..................................................................................................................2 DESCRIPCIÓ GENERAL DE L’AULA.....................................................................................2 - DADES GENERALS I DISTRIBUCIÓ DE L’AULA..............................................................2 DISTRIBUCIÓ DE L’AULA...........................................................................................3 RUTINES.................................................................................................................4 CALENDARI SETMANAL I REFERENTS LEGALS..............................................................4 SINGULARITATS I AMBIENT A L’AULA.........................................................................6 FUNCIONAMENT DE L’ESCOLA.........................................................................................6 - HORARIS DEL CENTRE DOCENT.................................................................................6 RUTINES ORGANITZATIVES.......................................................................................7 HORARIS DEL PERSONAL DOCENT.............................................................................8 ORGANITZACIÓ DE L’ESBARJO..................................................................................8 MESURES D’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT.....................................................................8 PROJECTES EDUCATIUS DEL CENTRE.........................................................................9 RELACIÓ DEL CENTRE AMB LES FAMÍLIES.................................................................10 REFLEXIÓ GENERAL SOBRE EL CENTRE...........................................................................10 ANNEXES........................................................................................................................12 - - PLÀNOLS DE LA DISTRIBUCIÓ DE L’AULA..................................................................12 1.
PLÀNOL DE L’AULA.............................................................................................12 2.
VISTA DE L’AULA EN 3D.......................................................................................12 PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE............................................................................13 1 1.-INTRODUCCIÓ Sovint, a la Universitat es tracten temes rellevants i teòrics relacionats amb l’educació com les teories sobre el coneixement i la seva construcció o didàctica sobre les diferents matèries. No obstant això, també és necessari que els alumnes, que algun dia seran mestres a un centre educatiu, entenguin el funcionament d’aquest, coneguin les diferents associacions, organitzacions i recursos que es fan servir al centre com a ajuda pel docent i per a l’alumnat.
Per aquest motiu, procedirem a fer una descripció detallada de la organització de l’espai a l’aula, la qual és molt important, ja que varia segons la metodologia educativa utilitzada i la ideologia del centre. A més, també parlarem sobre els horaris dels alumnes i dels mestres, de les rutines, de les ajudes que s’ofereixen per atendre a la diversitat i dels projectes educatius, entre d’altres.
Cal dir, abans de començar, que vaig portar a terme la tria del centre educatiu pel seu caràcter dinàmic i innovador, la seva confiança cap a l’educació emocional i la seva manera de tractar la diversitat.
2.-DESCRIPCIÓ GENERAL DEL CENTRE Durant l’estada a l’escola, vaig anar a fer l’activitat d’observació a l’Escola de Montjuïc, un centre educatiu d’una línia situat al peu de la muntanya de Montjuïc de Girona. Aquest disposa de molts escenaris d’aprenentatge degut a les avantatges que ofereix la seva localització: disposen d’una parcel·la on els alumnes de primària estudien els animals que hi viuen, cultiven nombrosos aliments a l’hort, etc. A més, conta amb servei de biblioteca, aula de música equipada amb recursos tecnològics, sala d’actes, aula d’informàtica i aula d’anglès.
2.1.-DADES GENERALS I DISTRIBUCIÓ DE L’AULA Principalment, vaig portar a terme l’observació a P3 -tot i que també vaig participar en el SEP-.
Aquest curs estava sota la responsabilitat de dues tutores, per la qual cosa vam ser dues practicants a l’aula. El grup classe estava compost per 23 nens i nenes d’entre dos i tres anys. El nombre de nens i de nenes era bastant equitatiu, per la qual cosa les mestres aprofitaven aquesta característica per demanar als infants que quan haguessin de seure, ho fessin alternant els sexes.
En quant a les característiques del grup, cal dir que, actualment, un alumne ocupa la plaça destinada a nens amb necessitats especials, ja que es considera que té unes carències socioafectives produïdes per la situació familiar que condicionen l’aprenentatge del nen. No obstant això, a més d’aquest nen amb la plaça per a necessitats especials, també havia algunes sospites vers una nena del grup, ja que aquesta mostrava algunes dificultats a l’hora de mantenir una conversa, respondre preguntes de manera coherent, etc. A més, també hi havia un nen que no entenia gaire el català i, per tant, no sabia expressar-se en el nostre idioma.
2 2.2.-DISTRIBUCIÓ DE L’AULA La distribució de l’aula mostrava molt bé la diversitat de metodologies que fan servir ambdues mestres per ensenyar i transmetre coneixements als nens. Podríem dir que la distribució de la classe estava dividida en quatre zones: En primer lloc, trobem la zona de lectura (veure Annex 1), on trobem una petita pissarra magnètica -que utilitzen per fer el ‘Bon dia’ i escriure el nom de l’encarregat de fer-lo aquell diai decoració relacionada amb el temps que ha anat fent durant tota la setmana, els dies de la setmana i alguns personatges de contes que han anat explicant al llarg del curs. A aquesta zona, poden jugar a construccions, amb cotxes i dinosaures quan poden fer joc lliure, o llegir els vint primers minuts de classe o quan es separen per racons.
En segon lloc, trobem la zona del projector, on hi ha també una pissarra convencional. Aquí, els nens poden pintar quan fan racons o quan han d’utilitzar l’ordinador com a suport audiovisual per a la mestra. Cal destacar, a més, que al costat del projector, hi trobem una taula de llums, on els nens experimenten quan s’utilitza la metodologia dels racons.
A continuació, veiem que la tercera zona és la zona de treball: on els nens porten a terme les activitats plàstiques (punxar amb un punxó, dibuixar, pintar o enganxar gomets) i on es posen per jugar a jocs de taula quan tenen l’oportunitat.
Finalment, hi ha la zona de la cuineta, on van els nens quan poden jugar lliurement.
Tot i això, a més, els nens disposen d’una zona -lavabo on poden rentar-se les mans sempre que ho necessitin i/o beure aigua.
Per tant, com podem veure, cada zona és utilitzada depenent de la metodologia que faci servir la mestra en aquell moment: joc lliure, racons, classes dirigides... Per aquest motiu, trobem una decoració ben diversa: a la zona de treball hi havia un mural sobre la tardor feta pels nens, a la zona de lectura, personatges treballats mitjançant els contes o les explicacions de la mestra per començar a conèixer, per exemple, els colors; els dies de la setmana, una llista amb els noms dels nens de la classe, etc. A més, totes les joguines estaven guardades en caixes de plàstic de colors, de manera que resultava molt atractiu i cridava molt l’atenció dels nens.
En quant a la distribució de l’aula, generalment, els nens seien al terra fent una mitja rotllana a l’estora (Veure zona de lectura de l’Annex 1) i al mig es col·locava la mestra, que en aquell moment impartia la classe. Tot i això, els nens acostumaven a tenir l’oportunitat de moure’s per racons i/o tenir joc lliure, de manera que es movien contínuament per la classe depenent de les seves preferències.
Per tant, com podem veure al plànol i deduir a partir de les explicacions anteriors, a l’aula no es fa servir una metodologia específica, de manera que, segons l’horari establert i les necessitats dels nens, es van alternant racons, activitats guiades per la mestra, lectura i joc lliure.
3 2.3.- RUTINES Al centre, els nens tenen unes rutines molt marcades: A primera hora, quan els nens arriben de casa, es treuen les jaquetes, pengen les motxilles i agafen la bata, l’esmorzar, un conte (si el porten) i l’agenda. Col·loquen les seves pertinències en el seu lloc de l’aula i dediquen 20 minuts a mirar contes fins que comencem a fer el ‘Bon dia’.
A aquesta activitat, cada dia es trien tres nens a l’atzar i a cada un se li dóna una responsabilitat: ser el primer de la fila, cantar una cançó que parla del temps que fa avui, i, per últim, passar llista i dir bon dia a tots els companys.
A continuació, es fa l’activitat programada per la mestra fins que arriba l’hora del pati. En aquest moment, els nens esmorzen a l’aula i, quan toca el timbre, els nens es col·loquen en fila i canten una cançó per acomiadar-se de la classe i anar al pati. En acabat, els nens entren a l’aula i fan una altra activitat fins l’hora de dinar.
En tornar del menjador, la mestra explica els contes que aquell dia han portat els nens i es proposa una activitat que es porta a terme fins l’hora de tornar a casa, que és quan tornen a cantar la cançó per acomiadar-se de la classe fins el dia següent.
2.4.- CALENDARI SETMANAL I REFERENTS LEGALS Com hem dit anteriorment, el curs de P3 estava sota la responsabilitat de dues mestres, les quals es reunien per elaborar l’horari setmanal. Per aquest motiu, a continuació presentem el calendari que es van proposar complir ambdues tutores durant la primera setmana d’estada a l’escola: DILLUNS DIMARTS DIMECRES + Rutina + el música: de preparar el recital de Nadal PATI PATI Expressió oral: Preparació del recitació del nadal: punxar poema de el nas del ninot Nadal de neu MENJADOR MENJADOR Explicar contes Explicar contes + joc lliure + racons DIJOUS DIVENDRES Rutina + joc Rutina lliure decorar poemari Nadal Rutina Explicar conte PATI Preparació del Nadal: punxar el cap del ninot de neu MENJADOR Explicar contes + pintar ninot de neu PATI PATI Explicar els Expressió oral: contes dels recitació del nens poema de Nadal MENJADOR MENJADOR Explicar Explicar contes contes+ + racons punxar les parts dels ninots de neu 4 + Rutines + un Psicomotricitat Respecte aquest horari, a causa de la falta de temps del que disposaven per a la preparació de les decoracions de Nadal, es van haver d’efectuar algunes modificacions de l’horari. D’aquesta manera, es van fer separacions del grup: mentre una part del grup classe feia joc lliure, l’altre acabava de punxar, pintar o decorar el material nadalenc que havien preparat al llarg de la setmana. Així, l’horari que realment van portar a terme va ser el següent: DILLUNS DIMARTS DIMECRES Rutina + joc lliure i preparació del Nadal: punxar el cap o el nas del ninot de neu Rutina decorar poemari Nadal PATI PATI Preparació del Nadal: punxar el cap o el nas del ninot de neu Expressió oral: Preparació del Explicar recitació del nadal: punxar contes poema de el nas del ninot nens Nadal de neu MENJADOR MENJADOR + Rutina el música: de preparar recital Nadal DIJOUS DIVENDRES + Rutina Explicar el conte de PATI + Rutines + un Psicomotricitat PATI MENJADOR Explicar contes Explicar contes Explicar contes + pintar el + joc lliure i/o + racons ninot de neu preparació del Nadal: acabar de punxar o el ninot o decorar el poemari PATI els Expressió oral: dels recitació del poema de Nadal MENJADOR MENJADOR Explicar Explicar contes contes+ + racons punxar els ninots de neu Cal explicar, a més, que la rutina que portaven a terme els nens consistia en treure’s la jaqueta, posar-se la bata, col·locar l’agenda, l’esmorzar i el conte (si en porten) a l’aula i fer el ‘Bon dia’.
A aquest ritual és on es repassen conceptes com els dies de la setmana, alguns colors, es passa llista, es parla sobre el temps que fa avui i s’expliquen algunes anècdotes importats si sorgeix la oportunitat.
5 2.5.- SINGULARITATS I AMBIENT A L’AULA Aquest grup i la manera de treballar de les mestres tenien algunes singularitats que, personalment, em van sorprendre, com ara el temps de lectura en arribar de casa, el fet de no seguir una metodologia d’ensenyament i anar alternant vàries i els coneixements impartits per dues tutores a uns mateixos nens i una mateixa aula.
En quant aquesta última singularitat, cal afegir que els nens presentaven algunes diferències segons la mestra que estava impartint la classe en aquell moment: amb una estaven més nerviosos i controlaven menys els seus impulsos, i amb l’altre es moderaven una mica més, tot i que també costava una mica controlar-los en determinades situacions.
A més, en relació a la manera de donar les classes, també vaig veure que l’estil docent d’ambdues mestres era diferent: una d’elles era més democràtica i l’altra, més autoritària. Cal dir, doncs, que la mestra que tenia un estil docent més democràtic, era aquella amb la que els nens tenien més dificultats per controlar els seus impulsos. Tot i això, tenien més mostres d’estima cap a ella.
La diferència de comportament dels nens, doncs, podria estar relacionada, també, amb la diferència d’experiència que tenien les dues mestres entre elles: la mestra que es mostrava més autoritària portava més anys treballant a l’escola que l’altra.
Tot i això, el clima de l’aula i del grup em va sorprendre, ja que nombrosos nens es podrien considerar ‘violents’: picaven, mossegaven i esgarrapaven als seus companys contínuament. En un principi, es podria explicar aquest fet degut a l’edat dels nens. No obstant això, a la meva anterior estada a l’escola, els nens es van mostrar molt més tranquils i menys nerviosos. Això podria ser, però, degut al gran grup de nens que tenien a una mateixa aula i a la poca importància que se li donava al fet d’haver picat a algú en comparació al centre on vaig estar l’any passat: Al centre on vaig fer l’observació per primera vegada, quan es donava el cas que un nen havia picat a un altre, se’n parlava en grup del que havia passat -sense dir els noms dels infants que s’havien barallat-, i es reflexionava conjuntament. D’aquesta manera, els nens veien que no era una actitud adequada i l’evitaven en la mesura del possible -no hem d’oblidar que són nens-. En canvi, al centre on actualment faig el pràcticum, es tracta d’una manera menys estricta i se’n parla de manera individual i sense reflexionar gaire sobre el tema. Aquesta, per tant, podria ser una de les raons per les quals vaig trobar que els nens eren tan nerviosos.
6 3.- FUNCIONAMENT DE L’ESCOLA 3.1.- HORARIS DEL CENTRE DOCENT Al centre escolar de Montjuïc, pels nens del cicle d’infantil, les classes s’iniciaven a les 9:00h i finalitzaven a les 16:30h amb un esbarjo de 45 minuts de durada entre mig i tres hores per dinar.
L’esbarjo es portava a terme des de les 11:00h fins les 11:45h.
En el cas dels nens de P3, les activitats programades a l’horari setmanal tenien una durada de 1h i 30 minuts aproximadament.
A més de les classes, els pares podien gaudir del servei de ‘Bon dia’ o acollida matinal, que és un servei que fou establert per l’AMPA i que es porta a terme de 8:00h a 9:00h amb la possibilitat que els pares portin els nens a les 8:00h o a les 8:30h. Altres serveis que oferia el centre eren el de menjador i algunes activitats extraescolars, que varien segons la demanda, com: dansa, anglès, piscina i Escola Esportiva -on es portaven a terme diferents esports-.
A més, també es portava a terme el SEP, que el formaven quatre estudiants del cicle de primària i la mestra de P5. Aquesta ajuda es portava a terme tres vegades a la setmana (els dilluns, dimarts i dimecres) de 12:30h a les 13:00h a l’aula de P5.
3.2.- RUTINES ORGANITZATIVES L’entrada i sortida del centre escolar es portava a terme, al matí, a les 9:00h i a les 12:00h i, a la tarda, a les 15:00h i a les 16:30h respectivament. Tot i això, com hem fet dit anteriorment, els nens acostumaven a quedar-se a dinar al menjador, de manera que pràcticament cap alumne marxava a casa entre les 12:00h i les 15:00h. A més, en relació a aquests horaris, cal afegir que els alumnes que assistien al SEP finalitzaven les classes a les 12:30h.
En quant a l’horari del menjador, aquest s’organitzava en dos torns: En primer lloc, a causa de l’augment de natalitat que va haver fa uns anys, es van haver de fer dues classes d’un mateix curs tot i que el centre sigui d’una sola línia. Per aquest motiu, la organització del menjador es va modificar, de manera que els nens del cicle d’infantil, que sempre ocupaven el primer torn, el van començar a compartir amb els alumnes de primer de primària. Aquest grup de nens baixava al pati a jugar en finalitzar les classes a les 12:00h fins les 13:00h, que és quan començaven a dinar.
L’agrupació dels nens a l’hora de dinar es feia, principalment, barrejant els nens per cursos i posant els més grans com a cap de taula i, per tant, fent-los els encarregats de servir el dinar. En finalitzar el primer torn, els grans netejaven el menjador i, a continuació, entrava el segon torn a les 14:00h amb la mateixa organització i rutina que el grup anterior.
Cal dir, a més, que abans de dinar, tots els nens havien d’aixecar les mans i estar en silenci perquè les monitores i les cuineres llegissin el menú del dia.
En quant a l’organització de les sortides del centre escolar, a causa del gran nombre d’alumnes del que disposen i el reduït claustre de mestres que actualment hi està treballant, es va inscriure a un altre mestre per cicle per tenir més personal. Aquests mestres són els anomenats especialistes. Tot i això, seguien sent pocs mestres, de manera que es va començar a demanar la col·laboració dels pares per portar a terme les sortides escolars.
7 A més a més, el centre també acostuma a organitzar el final de curs i tres obres de teatre que porten a terme els nens de cada fi de cicle (P5, segon, quart i sisè de primària) i a les quals poden assistir els pares.
Per organitzar tot això i parlar sobre altres afers del centre, els mestres es reuneixen tres dels quatre dilluns de cada mes. El dilluns que no es reuneixen, per tant, el dediquen a fer la CAD (Comissió d’Atenció a la Diversitat) per parlar sobre els nens amb necessitats especials (econòmiques, socials, etc.).
3.3.- HORARIS DEL PERSONAL DOCENT El personal docent té els mateixos horaris que els nens (de 9:00h a 12:30h i de 15:00 a 16:30h), exceptuant els dilluns, que tenen reunió de mestres a les 12:30h. A més, tots els mestres tenen una tarda lliure a la setmana.
Generalment, tots els docents treballen a jornada complerta excepte una de les dues tutores de P3, que fa només mitja jornada.
3.4.- ORGANITZACIÓ DE L’ESBARJO Durant l’esbarjo, dos mestres acostumen a sortir a fer guàrdia de pati.
En el cas d’haver alguna incidència, el centre no té cap protocol estipulat, de manera que una mestra entraria a trucar als pares dels nens implicats i a curar-los si fos necessari mentre l’altre mestre segueix fent la guàrdia de pati. No obstant això, si es donés el cas que tingués lloc un accident greu, per normativa, algun dels mestres hauria de trucar, primerament, a la família perquè portessin al nen al metge. En el cas que la família no respongués a la trucada, s’avisaria immediatament a l’ambulància perquè el vinguessin a buscar.
3.5.- MESURES D’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT Al centre disposen de diferents ajudes per tractar la diversitat: Per una banda, el SEP, que en aquest cas donava ajuda a nens de primària amb dificultats a l’hora d’escriure correctament i de desenvolupar la consciència fonològica.
Per una altra, trobem la CAD, que s’encarrega de tractar les necessitats especials dels nens, ja siguin econòmiques o socials. És la que s’encarrega de cobrar la meitat per assistir a les sortides escolars a les famílies més necessitades, donar suporta nens amb carències socioafectives, etc.
Finalment, el centre també conta amb el suport de l’EAP, que és un conjunt d’equips d’assessorament i orientació psicopedagògica que ajuden al professorat a saber com respondre davant la diversitat.
Amb tota aquesta ajuda al centre es tracta amb igualtat a tots els nens, de manera que es procura, principalment, dividir les classes en dos, de manera que es pugui treballar amb grups reduïts i poder donar l’ajuda necessària a tots els nens. Tot i aquesta separació, els grups són, habitualment, mixtos i heterogenis, de manera que no es separa els nens segons els seus coneixements. Es considera que la diferència és una oportunitat d’aprenentatge.
8 En el cas, però, que es vulgui treballar de nou un concepte amb el que alguns mostren dificultats, és possible que es separi del grup classe als nens que necessiten una ajuda extra per poder donar-se-la. Tot i això, l’atenció personalitzada a vegades la reben dins la mateixa aula amb un mestre de suport. De fet, els dijous al matí P5 disposa d’una mestra que dóna suport als nens que tenen més dificultats a dins la mateixa aula.
3.6.- PROJECTES EDUCATIUS DEL CENTRE El centre educatiu de Montjuïc porta a terme diferents projectes. Entre ells, trobem , en primer lloc, el projecte de teatre, que consisteix, com ja hem dit anteriorment, en la interpretació d’una obra teatral que porta a terme cada curs de final de cicle (P5, segon, quart i sisè de primària).
A aquest projecte, hi intervenen diferents àrees: es treballa la dansa, i les cançons que apareixen a la obra teatral a l’assignatura de música i els decorats es porten a terme a plàstica. A més a més, els pares són els encarregats de preparar el vestuari, les disfresses i el maquillatge, de manera que les famílies hi participen activament.
En aquest cas, aquest any els infants de P5 faran una representació per Sant Jordi mentre que els de segon i quart de primària són els encarregats de fer representacions a final de curs. En quant a sisè, aquest any fan una obra teatral per nadal.
Cal afegir, també, que aquestes obres de teatre són representades davant tots els altres cursos durant les hores lectives mentre que, a la tarda, es dóna la possibilitat als pares i les famílies d’assistir i gaudir de l’espectacle que han preparat els nens.
En segon lloc, un altre projecte que es va portar a terme és el de les mascotes: cada classe té una mascota que passa el cap de setmana amb un dels nens. Aquest projecte, de fet, és un dels preferits dels nens, ja que a tots els fa molta il·lusió emportar-se a casa la mascota de la classe, dormir amb ell, portar-lo a passejar i jugar amb ell. Amb això, per tant, es treballa la responsabilitat i l’amistat alhora que els nens es diverteixen. Cal dir, a més, que en tornar a l’escola després del cap de setmana, els nens han d’explicar què han fet amb la mascota, de manera que també es treballa l’expressió oral.
En el meu cas, a l’aula de P3, la mascota que tenien era un conill, el qual triava el dijous a la tarda amb qui volia marxar a casa. En un primer moment, em va semblar molt bona idea, fins que vaig veure que el fet que el conill pogués triar amb qui marxar, era un recurs que feia servir una de les mestres per recordar a alguns nens que no s’havien portat adequadament i que, per tant, el conill no volia anar amb ells. Personalment, la manera amb la que es triava al nen que es quedaria amb el conill em va semblar inadequada pel plantejament de la tria. Tot i això, considero que aquest projecte pot resultar molt adequat si es planteja de la manera adequada.
En tercer lloc, gràcies a la ubicació del centre escolar, van poder iniciar un projecte d’entorn per evitar la utilització de llibres. Aquest consisteix, doncs, en estudiar les ciències naturals al cicle de primària a partir de l’estudi i l’observació dels animals (eriçons, ocells, peixos, etc.) que viuen al mateix bosc de l’escola. Per facilitar aquest estudi, es van posar càmeres al voltant del centre i es va fer una recerca de informació sobre els animals amb els que, al cap i a la fi, convivien. De fet, els nens disposen fins i tot d’una bassa amb peixos, als quals han d’alimentar també.
A més a més, també treballen les ciències naturals a partir del cultiu d’un petit hort que tenen al centre.
9 Finalment, també porten a terme un projecte que treballa la tria democràtica, l’assertivitat i la responsabilitat. Aquest consisteix en la tria i votació, per part de l’alumnat del cicle de primària, d’un delegat de classe, el qual serà l’encarregat de transmetre les queixes, suggeriments de millora o felicitacions al professorat. D’aquesta manera, cada classe tindrà un representant a partir del qual podran expressar les seves inquietuds o necessitats 3.7.-RELACIÓ DEL CENTRE AMB LES FAMÍLIES L’escola de Montjuïc, tot i no tenir un projecte dedicat exclusivament a la relació família-escola, porta a terme nombroses activitats amb les quals es pretén integrar a les famílies en el centre educatiu. Algunes d’aquestes són les ja esmentades, com les excursions o les obres de teatre.
No obstant això, també cal destacar el projecte de ‘Mascotes’, amb el qual s’anima a les famílies a fer activitats amb la mascota, fer-se fotografies i després explicar amb una carta, conte, etc. el que han fet amb ella durant el cap de setmana. De fet, aquestes fotografies després es pengen a la classe.
A més a més, a la reunió d’inici de curs, la tutora de P3 va demanar als pares que durant el cap de setmana escriguessin a l’agenda dels seus fills el que havien fet i alguna cosa important que vulguin destacar sobre el nen. D’aquesta manera, per tant, es potencia la relació entre ambdós escenaris d’aprenentatge i s’afavoreix la comunicació.
En general, podríem dir que el centre educatiu busca la col·laboració, el suport, l’ajuda i la participació de les famílies alhora que suggereix activitats en les que participar i involucrar-se. A més, com podem suposar, també es convoca els pares per portar a terme reunions informatives i entrevistes per parlar sobre el progrés dels seus fills.
3.8.- REFLEXIÓ GENERAL SOBRE EL CENTRE En general, la meva estada a l’Escola de Montjuïc, la qual va ser de dos setmanes, em va permetre conèixer més a fons el funcionament del centre. D’aquesta manera, vaig poder veure com es posava en pràctica allò que tan i tan ens han recomanat a la Universitat: promoure la relació família-escola per disminuir l’abandonament escolar i, per tant, el fracàs educatiu dels alumnes.
Tot i que, personalment, no vaig poder comprovar si el fracàs escolar era el mateix que en una escola en la que no es potencia la col·laboració de la família amb el centre, el que sí vaig poder admirar va ser la il·lusió que mostraven els infants a l’hora de participar en una activitat en la que estava involucrada, d’una manera o d’una altra, la família. Concretament, amb el que més emoció transmetien els nens era quan havien de parlar del que havien fet amb la mascota de la classe i la seva família o quan havien d’explicar el conte que tantes i tantes vegades havien llegit a casa.
10 Això, per tant, m’ha demostrat que la potenciació d’una relació entre aquests dos escenaris educatius pot ser molt fructífera i beneficiosa, tant pel nen, com pel centre, com per les famílies, ja que això fa que es sentin membres de la comunitat educativa i, per tant, acceptats i valorats i motivats a involucrar-se.
Per una altra banda, també em va agradar la utilització de l’educació emocional per tractar temes com el mal humor, amb la qual cosa es va aprofitar l’enuig d’un dels alumnes per explicar un conte i tractar-la. De fet, he de dir que va ser molt útil i que el nen va respondre adequadament a aquest fet, la qual cosa em va demostrar, una vegada més, la importància i eficàcia de l’educació emocional.
Personalment, consideraria aquesta experiència com molt profitosa cap a la meva formació com a mestra, ja que vaig tenir la gran oportunitat de veure posar en pràctica tots aquells consells que ens han anat donant durant aquests dos anys de formació. Tot i això, també he pogut identificar alguns comportaments incorrectes o inadequats en les mestres que m’han fet reflexionar sobre com seria la millor manera d’afrontar aquella situació.
11 3.- ANNEXES 3.1.- PLÀNOLS DE LA DISTRIBUCIÓ DE L’AULA 3.1.1.- PLÀNOL DE L’AULA TAULA DE LA MESTRA TAULA D’EXPERIMENTACIÓ ZONA DE TREBALL ZONA DEL PROJECTOR ZONA DE LA CUINETA ZONA DE TREBALL ZONA DE LECTURA ZONA DE TREBALL 3.1.2.- VISTA DE L’AULA EN 3D 12 PISSARRA I PROJECTOR LAVABOS TAULA DE LLUMS ...

Comprar Previsualizar