TEMA 4. CICRULACIÓN DE LA ATMOSFERA (2016)

Apunte Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Biología - 3º curso
Asignatura CIENCIAS DE LA BIOSFERA
Año del apunte 2016
Páginas 7
Fecha de subida 14/04/2016
Descargas 2
Subido por

Descripción

Apuntes realizados con el material visto en clase y con la complementación del docente.

Vista previa del texto

CIÈNCIES DE LA BIOSFERA Tania Mesa González 3º CURS BIOLOGIA UAB TEMA 4: CIRCULACIÓ DE L’ATMOSFERA A América els primers habitants van arribar des del continent Asiàtic a peu.
Els portuguesos ja sabien que la millor forma d’anar a al continent europeu pels vents era millor anar pel sud, i en canvi tornar pel nord.
- El fet de poder aprofitar els vents feia que poguessin realitzar aquests viatges llargs amb més facilitats.
- Colón va realitzar els seus 4 viatges d’aquesta manera.
En pocs anys América es va colonitzar, i es va establir una important xarxa comercial.
La circulació atmosfèrica i oceànica es mou pel Sol, però la Terra es mou a causa d’una altre font d’energia que es la radiactivitat.
SUBSISTEMAS GLOBALES DE CIRCULACIÓN: Els subsistemes de circulació treballen per a mantenir el planeta en balança tèrmic i químic.
1. Circulació atmosfèrica 2. Circulació oceànica 3. El moviment dels continents MOVIMENT DE L’AIRE: L’Aire es pot moure de dues maneres: a) Vertical  és un moviment que es dona per la densitat i/o flotabilitat, que fa que aquest pugi més o menys. La composició de l’aire és aproximadament constant excepte per l’aigua, que varia en funció de les condicions climàtiques.
 A més humitat menys densitat tindrà, per la fórmula de PV = nRT. Això es deu als pesos atòmics relatius dels gasos de l’atmosfera  O2 = 32, N2 = 28 i l’H2O = 18.
b) Horitzontals  són moviments que es donen a causa de la diferència de pressió. L’aire es desplaça des de llocs a altra pressió a altres de més baixa pressió.
 La pressió depèn de la densitat.
Força motriu del moviment de l’aire: La Terra rep radiació solar de manera diferencial, es a dir, hi ha zones que reben més radiacions que altres, creant un moviment atmosfèric.
- Les zones equatorials reben més radiació, mentre que les zones polars reflecteixen més aquesta energia.
 L’equador guanya energia de la radiació  Als pols es perd energia de radiació.
Circulació en els tròpics: La radiació que es rep en els equadors provoca la evaporació, i fa que l’aire estigui calent i humit, provocant una zona de baixes pressions. Això fa que l’aire vagi pujant i acaba girant cap al nord o sud (es el mateix que passa quan escalfes aigua en un recipient).
- Aquest fet es dona entre latitud 0 i 30 en cèl·lules de Hadley  són uns 12 km de franja aproximadament.
 - A latitud 0 la pressió és baixa, mentre que a latituds 30 són zones de pressions altes.
La circulació en superfície es cap els tròpics, però en atmosfera és al revés.
Això afecta a la distribució dels biomes de la Terra  l’elevada concentració de precipitacions en aquesta zona permeten l’existència de boscos tropicals i a l’invers crea deserts allà on l’aire ja més fred i poc humit descendeix creant aquestes zones àrides.
Zones polars: Normalment tenen una pressió atmosfèrica alta, a causa del fred. A latituds entre 30 º i 60 º es troba una cèl·lula de circulació d’aire semblant a les tropicals a causa de la diferència de pressions.
EFECTE CORIOLIS: El que passa en la realitat és que el planeta està en rotació, per tant no es pot donar lo comentat anteriorment tant fàcilment (recirculació del vent en les zones planetàries).
- Aquest fenomen es descriu per l’efecte de Coriolis:  Explica que per la rotació de la Terra, el que succeeix es que l’aire a part de distribuir-se segons la seva densitat (més dens a sota i menys dens amunt), aquest patirà una desviació cap als cantons a causa d ela rotació.
 Es una força aparent, perquè si ho mires des de fora de la Terra, veuríem que l’aire va recte.
EFECTE DE LES ESTACIONS EN LA CIRCULACIÓ ATMOSFÈRICA: Les estacions posen un hemisferi més inclinat cap al Sol que l’altre part. Una zona rep més radiació, no per la distancia, si no per l’angle en el que interfereixen els rajos de Sol amb la Terra.
- A més hi ha un moment en que l’hemisferi nord es troba en estiu i a més la Terra es troba més a prop del Sol fent que sigui un estiu encara més calorós.
Equador es el que rep més radiació del sol, es mou entre 23º graus Nord i 23 ºgraus sud des del Juny al desembre, fent que hi hagi zones tropicals que són estacionals.
Aquest fet afecta a les característiques del clima, afectant a paràmetres com la temperatura.
- Podem veure que l’equador tèrmic no es troba a latitud de 0º, si no que varia una mica segons l’estació de l’any.
ALTRES FACTORS QUE AFECTEN AL CLIMA: Proximitat als oceans: De dia s’escalfa més la terra ferma que el mar, i es dona una certa entrada de brisa des del mar a la terra, en canvi a la nit l’aire va des de la terra cap el mar, ja que la terra ferma perd més ràpid el calor i per tant a la nit hi ha més temperatura en el mar que en la terra.
Continentalitat  És un clima en que es nota una gran diferencia de temperatura entre estiu i hivern (també es pot aplicar a les diferències entre el dia i la nit).
- Com més allunyada estigui la zona del mar, més diferència de temperatura es donarà entre les estacions i entre el dia i la nit.
LES TRES FASES DE L’AIGUA: L’aigua es troba en tres fases: líquid, gas i sòlid. Aquestes poden anar passat des de unes fases a unes altres.
- Per a passar de sòlid a gas, necessitem energia per a augmentar la temperatura.
- En canvi el pas de gas a sòlid s’allibera energia.
La major part de l’aigua de Terra es troba en els oceans, la segona part més important es en els casquets polars, després la trobem en aigües subterrànies i finalment tenim aigua en l’atmosfera, però en concentració molt baixes.
- Els fluxos d’aigua que es donen son: a) Evaporació b) Precipitació - Aquest fluxos es compensen, per tant amb el canvi climàtic, al tenir més evaporació tindrem més precipitació, però no sabem en quins punts de la Terra es donaran aquestes precipitacions.
Quan l’aire es refreda es condensa, ja que el vapor d’aigua es refreda també.
- Saturació  quan la humitat relativa de l’aire és del 100%. A partir d’aquest punt es dona una condensació.
 Si la massa d’aire es refreda des del punt P, arribarà a la corba i es condensarà.
 Tot el procés de condensació depèn molt de la temperatura, es a dir es saturarà a més o menys concentració de vapor d’aigua en funció de temperatura i en part també de la pressió.
a) Humitat absoluta  punt de saturació per a una determinada temperatura. Es més alt a temperatures més altes. Pot augmentar o disminuir, per evaporació o precipitació.
b) Humitat relativa  per sobre de la línea es del 100 %. També pot augmentar o disminuir.
Es la divisió entre la humitat real partit per la humitat de saturació. Pot variar en funció de la temperatura.
 Exemple: 1. Humitat saturació 8 mb 2. Humitat real 5 mb Humitat relativa 5/8 = 60 % ACCIDENTS GEOGRÀFICS: Les serralades que es troben pròximes al mar tenen precipitacions més altes en la cara de la muntanya més pròxima al mar, mentre que en la inversa es troben núvols secs.
Quan els núvols carregats d’aigua arriben, xoquen amb la muntanya, podent passar només a l’altre cantó aquells núvols més alts. D’aquesta manera tenim que la temperatura atmosfèrica és menor a mesura el els núvols pugen i per tant el punt de saturació disminueix i es donarà la precipitació.
- Seguidament l’aire ja ha descarregat l’aigua i per tant l’altre cara de la muntanya no rebrà la precipitació.
- Aquest aire sec, descendeix i agafa força ja que és menys dens  pot ser un problema en la generació i propagació d’incendis.
...