11. Drosophila + 16. Ales Drosophila (2013)

Apunte Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Genética - 2º curso
Asignatura Biologia del desenvolupament
Año del apunte 2013
Páginas 3
Fecha de subida 07/11/2014
Descargas 3
Subido por

Vista previa del texto

DROSOPHILA  +  ALES     DESENVOLUPAMENT  11  I  16   INTRODUCCIÓ   -­‐  La  Drosophila  té  un  cicle  de  vida  de  9  dies.   -­‐  Fases:  embrió  -­‐  3  estadis  larvaris  -­‐  prepupa  -­‐  pupa  -­‐  adult.   FERTILITZACIÓ   -­‐  L’estimulació  mecànica  produïda  pel  pas  de  l’ou  a  través  de  l’oviducte,  activa  l’ou.   -­‐   Hi   ha   una   gran   competència   entre   individus   per   fertilitzar   les   femelles,   això   fa   que   aquestes   tinguin   una   cavitat,   l’espermoteca:   com   més   gran   és   l’espermatozou,   més   alta  és  la  probabilitat  de  fecundar.   -­‐  L’oòcit  té  un  micròpil,  l’únic  lloc  per  on  pot  entrar  l’espermatozou.   -­‐  Abans  de  l’entrada  de  l’espermatozou,  l’oòcit  té  polaritat  A-­‐P  i  D-­‐V.   -­‐  L’oòcit  està  rodejat  de  cèl·∙lules  fol·∙liculars  i  cèl·∙lules  poliploides  (both  maternes?).   a)  Polaritat  anteroposterior:   1.  Les  cèl·∙lules  poliploides  (cuidadores)  secreten  dos  mRNA  cap  a  l’oòcit.   2.  El  nucli  de  l’oòcit  es  mou  cap  a  la  part  posterior,  des  d’on  secreta  una  proteïna  que   provoca   la   producció   d’un   senyal   de   les   cèl·∙lules   fol·∙liculars   que   passa   a   l'oòcit,   on   provoca  una  reorganització  dels  microtúbuls.   3.  Els  microtúbuls  provoquen  que  un  dels  mRNA  s’acumuli  a  la  zona  anterior  i  l’altre  a   la  zona  posterior,  generant  la  polaritat  anteroposterior.   b)  Polaritat  dorsoventral:     1.  El  nucli  de  l’oòcit  migra  cap  a  la  zona  dorsal  anterior,  des  d’on  secreta  una  proteïna   que  inhibeix  la  síntesi  d’una  proteïna  de  les  cèl·∙lules  fol·∙liculars.   2.  La  part  ventral,  en  canvi,  sí  la  sintetitza:  hem  creat  la  polaritat  dorsoventral.   SEGMENTACIÓ   -­‐  La  fusió  del  material  genètic  de  l’oòcit  i  l’espermatozou  indueix  la  segmentació.   -­‐  És  una  segmentació  parcial  degut  a  la  gran  quantitat  de  vitel  del  centre.   -­‐  El  nucli  pateix  divisions  successives,  els  nuclis  resultants  migren  a  la  perifèria,  on  es   mantenen  separats  pels  filaments  d’actina,  donant  lloc  a  un  blastoderma  sincitial.   -­‐  Els  microtúbuls  produeixen  invaginacions  de  la  membrana  al  voltant  dels  nuclis  i  els   filaments  d’actina  els  acaben  d’aïllar,  produint  un  blastoderma  cel·∙lular.     -­‐  Les  cèl·∙lules  de  la  part  posterior  se  separen  de  la  resta  i  formaran  la  línia  germinal.   -­‐  Al  final  del  clivatge  tenim  una  blàstula  recoberta  pel  blastoderma  cel·∙lular,  conserva   la  polaritat  AP  i  DV,  mentre  que  al  centre  té  una  cavitat  amb  el  vitel.   -­‐   Aquestes   polaritats   permeten   la   formació   del   mesoderma   a   la   part   ventral   ,   al   centre   tenim  l’ectoderma  i  a  la  part  dorsal,  l’amnioserosa  (VIP  pel  creix.  banda  germinal).   -­‐  A  partir  de  les  polaritats  inicials  es  creen  nous  territoris  en  l’eix  AP  amb  la  inducció  i   inhibició  dels  RNA  i  proteïnes  produïts  pels  gens  GAP,  generant  una  heterosigositat.       1   DROSOPHILA  +  ALES     DESENVOLUPAMENT  11  I  16   GASTRULACIÓ   -­‐  El  mesoderma  es  forma  a  partir  de  la  invaginació  de  l’ectoderma  ventral.   -­‐  Extensió  convergent  de  la  banda  germinal  (eix  AP):  mentre  està  estesa,  es  produeix   la  organogènesi  i  la  diferenciació  dels  discs  imaginals  (estructures  adultes).   -­‐  Retracció  de  la  banda  germinal  de  la  mateixa  manera  que  s’havia  estès.   -­‐  Tancament  dorsal  degut  a  la  contracció  provocada  per  actina  i  miosina.     ESTRUCTURES  DE  LA  LARVA  I  PUPA   -­‐  L’estadi  larvari  té  sistema  nerviós  i  digestiu.   -­‐  En  la  pupa  es  moren  els  teixits  larvaris  i  es  desenvolupen  els  teixits  adults  (ala).     FORMA  I  MIDA  DE  LES  ALES   -­‐  Casi  totes  les  mutacions  en  gens  implicats  produeixen  variacions  en  la  forma  i  mida.   -­‐  4  possibles  mecanismes  morfogenètics:  proliferació  cel·∙lular,  apoptosi,  mitosi  dirigida   o  extensió  convergent.   SENYALITZACIÓ   Les   ales   de   Drosophila   tenen:   5   venes   longitudinals   i   2   creuades,   un   marge   d’ala,   la   ‘fulla’  de  l’ala  i  3  compartiments  (D-­‐V,  A-­‐P  i  Proximal-­‐Distal).   Compartimentació  Anteroposterior:   -­‐  Cèl·∙lules  posteriors:  tenen  un  Ft  que  les  permet  sintetitzar  un  Fc  de  poca  difusió.   -­‐  Cèl·∙lules  de  la  frontera:  les  úniques  que  reben  el  Fc,  que  les  fa  produir  un  altre.   Compartimentació  Dorsoventral:   Patt compartim -­‐  Cèl·∙lules  dorsals:  expressen  un  Ft.   -­‐  Cèl·∙lules  de  la  frontera:  expressen  un  Fc.   -­‐  Allà  on  s’expressa  el  Fc  (frontera)  seran  els  marges  de  l’ala.   Patterning : compartimentacion A/P Senyalització  de  les  venes:   -­‐  Es  formen  als  marges  d’expressió  de  diversos  factors.           Engrailed (TF)  Hedgehog (FC) Ap (TF)    Dpp (FC) 2   DROSOPHILA  +  ALES     DESENVOLUPAMENT  11  I  16   FORMACIÓ  DE  L’ALA   -­‐  Un  cop  tenim  marcats  els  eixos  i  venes  de  l’ala,  ara  cal  que  creixi.   -­‐  S’expressen  3  factors  de  creixement:    un  al  centre  i  un  als  marges  que  inhibeixen  la   proliferació,  i  un  al  centre  que  la  estimula.   Proliferació  del  disc  imaginal:   Es  dóna  mitosi  dirigida  deguda  al  posicionament  de  la  miosina  Dach,  que  es  col·∙loca  a   la  part  distal  i  produeix  una  tensió  que  provoca  una  contracció  polaritzada  que  permet   la  divisió  perpendicular  a  l’eix  dorsoventral.  Després  eversió  (separació  de  les  ales).   Creixement  de  l’ala:   En  aquest  cas  es  dóna  un  creixement  perpendicular  a  les  venes  i  a  l’eix  proximodistal.   Contracció  de  la  part  distal:   Mediada  per  la  miosina  Dach,  provoca  l’extensió  de  l’ala.   ECLOSIÓ  DE  L’ALA   -­‐  Les  cèl·∙lules  peripoidals  envaeixen  l’epiteli  larvari,  agrupant-­‐se  per  adhesió  diferencial   i  produint  una  apertura  per  la  que  sortirà  l’ala.   -­‐  Per  acabar,  es  produeix  el  tancament  del  tòrax    p  er  migració  activa.     Metamorphosis : wing eversion Proliferation (1) Proliferation (2) Eversion Hinge contraction Dachs     3   ...