Tema 1 (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Fisioterapia - 2º curso
Asignatura Patologia medico-quirurgica
Año del apunte 2015
Páginas 2
Fecha de subida 18/02/2015
Descargas 5
Subido por

Descripción

Apunts del primer tema: lesions tendinoses a les mans.

Vista previa del texto

Patologia medicoquirúrgica 1. Lesions tendinoses de la mà: lesions traumàtiques, seccions de tendons, freqüents, exigeixen un tractament curós ja que les possibles seqüeles d’una cirurgia mal acurada poden ser greus. Una mala evolució pot donar incapacitats a llarg termini.
Tendors flexors: sistema musculotendinós extrínsec (prové de l’avantbraç). El palmell de la mà es divideix topogràficament en zones que serveixen per determinar les estructures lesionades segons la zona afectada (zona 1 només flexor profund per exemple).
En el canal digital per a què el tendó contacti amb l’os i faci la seva funció tenim les conegudes politjes (fibroses) que mantenen el tendó en el seu recorregut. Si talléssim les politjes el tendó podria separar-se de l’os i no fer la seva funció. Les dues politjes més importants són la A2 i la A4. Si aquestes estructures no són respectades en una cirurgia es produeix la “corda d’arc” el tendó protrueix per la part palmar. En el polze les més importants són la A1 i la politja oblicua a nivell de F1.
Mecanisme lesional: si es un objecte tallant net o la secció és molt neta els resultats acostumen a ser millors. Cal tenir en compte la posició de la mà quan es va fer la lesió.
Examen físic: - Efecte cascada: canell en posició neutra, flexió progressiva de l’índex al dit petit.
Polsar la musculatura de l’avantbraç i veure si hi ha lleugera flexió palmar.
Explorar cada articulació per separat (flexor profund IF distal amb bloqueig de IF proximal, flexor superficial amb bloqueig dels dits no explorats).
Lessions associades: fractures articulars o diafisàries (modifiquen el canal digital i generen adherències).
o La més freqüents es la lesió nerviosa (nervis colaterals sensitius) i la lesió de les artèries colaterals (comprometen el resultat de la reparació tendinosa).
Tractament: cirurgia, reparació amb sutures molt primes. Normalment reparades pel tall del malalt en alguns casos cal ampliar la incisió. A la mà les incisions es fan en zig-zag perquè si es fa una incisió perpendicular a un plec palmar donarà retracció muscular.
- - Tècniques de sutura: o Kessler: els nusos queden per dins del tendó per a que no friccioni amb res adjacent, fil que es reabsorbeix, amb un nus interior a nivell de la secció.
o Sutura coronal: per fora del tendó.
Reparació segons la zona: o Zona 1: s’arranca el tendó directament de l’os o es trenca a prop de la inserció i no es pot fer sutura directament es fa el Pull out Bunnel, s’ancora el tendó a l’os amb unes sutures i les sutures travessen l’os i s’ancoren per fora del dit amb un botó.
o Zona 2: Sutures tipus Kessler, respectant la integritat de les politges.
Lesions parcials: reparar sempre sobre tot en zona 2. Amb una secció de mes del 50% es repararà amb cirurgia.
Pèrdua de substància tendinosa: reparació d’urgència amb un incert d’un múscul accessori (palmar menor per exemple), si no es pot fer la reparació en el moment es posarà una vareta (sempre provisional) per evitar que els mecanismes fisiològics fibrosin i tanquin el canal digital ja que després no es podrà passar cap tendó.
Posteriorment es pot posar un implant vàlid. Es fa fisioterapia i quan es recupera la mobilitat passiva amb la vareta es posa l’implant, no serveix de res posar un implant tendinos en un dit rígid.
Postoperatori: immobilització amb una fèrula en flexió de canell i flexió de metaacarpo-falangiques. El gran perill resideix en la rigidesa (causa principal la immobilització). Per tant cal implantar al cap de 15 dies una fèrula per fer mobilitat passiva (pot fer extensió activa fins a la fèrula per a que no peti la sutura). Així es va corregint la posició de la immobilització. També es fa el mètode de Kleinert: fèrula en flexió de canell i MTCF i es posa una goma a la punta del dit que manté el dit en flexió i el malalt pot fer extensió activa i la goma fa flexió passiva. També comptem amb el mètode Duran. Realitzada pel fisio, flexió passiva de IFP e IFD i extensió activa per part del pacient.
Tendons extensors: fàcils de lesionar degut a la superficialitat. Passen desapercebudes les lesions degut a les juntures tendinoses entre tendons, sobretot a nivell proximal de la MTCF. L’aparell extensor consta d’un extensor comú per a cada dit, propis del primer i cinquè dit i polze apart. No és un tendó linial te expansions i bifurcacions, que són importants perquè...
- - Exploració física: bloqueig d’articulacions per avaluar els extensors adequats. Per veure que no hi hagi lesió del propi del index i petit es demanen banyes.
Tècniques de reparació: no sempre són cirurgies. Quan tenim un tall obert normalment si però quan hi ha lesions tancades (traumatismes o dits en martell extensor arrencat de la falange distal) es col·loca una fèrula en extensió de l’articulació que es manté 8 setmanes. Aquest mètode s’usa en casos d’avulsió òssia (el tendó s’emporta l’os). En lesions tancades a nivell de F2, on es trenca la bandereta central de l’extensor 8els flxors actuen i formen dits en boutonierre) comptem amb tractament ortopèdic, fèrules de 6 setmanes que permeten moviment. La resta de lesions s’arreglen amb sutures quirúrgiques.
Immobilització: col·locar el canell en extensió i els dits en lleugera flexió ja que es poden produir adherències. Al cap de 5 setmanes fisioteràpia a tope.
...