TEMA 3 TEORIES DEL COMERÇ INTERNACIONAL (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Administración y Dirección de Empresas - 1º curso
Asignatura ECONOMIA INTERNACIONAL
Año del apunte 2016
Páginas 9
Fecha de subida 19/04/2016
Descargas 51
Subido por

Vista previa del texto

Si necessites més apunts pots trobar-los en Unybook.com buscant l'usuari jramonbrull TEMA 3: TEORIES DEL COMERÇ INTERNACIONAL 3.1. Teories del Comerç Internacional Competència perfecta teoria que suposa que tots els agents econòmics són preu acceptants. Els productes són homogenis. Suposem que no hi ha factors productius ociosos. Tots els factors productius s’utilitzen. Tots els mercats es buiden. Es consideren rendiments constants a escala Teoria clàssica Teoria neoclàssica Avantatge absoluta Avantatge comparativa Adam Smith David Ricardo 1776La riquesa de les 1817principis nacions d’economia i tributació Proporcions factorials Heckscher-Ohlin 1930’s Si ens situem abans del pensament d’Adam Smith tenim que el benestar o la riquesa d’un país era la quantitat d’or i de plata que tenia aquest. Es pensava que les exportacions eren bones i les importacions dolentes. Incentivaven les exportacions i posaven fronteres a les importacions.
Es considerava que no era bo que un país depengués de les importacions perquè en temps de guerra serien difícils d’aconseguir i aquest país tindria dificultats.
En aquesta mentalitat, el comerç internacional és un joc de suma zero, el que guanyen uns és el que perden els altres.
A partir del segle XVIII surten explicacions que afavoreixen la importació.
Adam Smith descriu els avantatges de la divisió de treball i l’especialització. Demostra que els països estan dispostos a especialitzar-se si aquesta especialització els farà ser més productius i si intercanvien en altres països podran accedir a més béns.
En la avantatge absoluta comparem la productivitat.
El productor que necessita una menor quantitat de factors productius es diu que té avantatge absoluta en la producció d’aquest bé.
Un país té avantatge absoluta en un altre país si pot produir més bé amb els mateixos factors productius.
Adam Smith diu que cada país s’hauria d’especialitzar amb el bé que té avantatge absolut i reduir la producció i importar aquells béns en els quals és menys eficient.
Suposem: - 2 païsosAlfa, Beta Si necessites més apunts pots trobar-los en Unybook.com buscant l'usuari jramonbrull - 2 productesCereals, Fruita - TREBALL100 treballadors Producció Alfa Beta Cereals 15 10 Fruita 20 50 En la producció de cereals és més eficient Alfa i en la de fruita Beta.
Quantitat treballadors 1 unitat Cereals 1 unitat Fruita Alfa 100/15= 6.666 100/20= 5 Beta 100/10= 10 100/50= 2 Preus relatius Alfa Beta Cereals 6.6666/5= 1.33 10/2= 5 Fruita 5/6.666= 0.75 2/10= 0.2 Adam Smith diu que si 2 països tenen avantatge absolut en dos productes diferents, avantatges absoluts creuats, apareix la possibilitat de que hi hagi intercanvis entre ells i que hi hagin guanys econòmics.
10 Treballadors Cereals Alfa 10 Treballadors Fruita Beta Cereals Fruita +1.5 -2 Cereals Fruita -1 +5 0.5 3 Si cada país s’especialitza en allò que és eficient, tothom guanya una mica i pot ser que el comerç internacional deixi de ser un joc de suma zero ja que la producció mundial augmenta.
Avantatge absolut (2 països amb avantatges absoluts creuats)  Cada país s’especialitza en el que és més eficient  El Comerç Internacional augmenta la producció total - Possibilitat de “guanyar per tots”  FPP i FPConsum no coincideixen  Preus relatius dels països tendiran a convergir I si un país és més eficient en produir tots els béns? Teoria de l’avantatge comparativa (David Ricardo, 1817) David Ricardo diu que el que és important no es l’avantatge absolut sinó fixar-nos amb els costos d’oportunitat de cada país per tal de veure si el CI portarà guanys per tothom.
El cost d’oportunitat és allò al que renuncies per produir una unitat més.
Si necessites més apunts pots trobar-los en Unybook.com buscant l'usuari jramonbrull Un menor cost d’oportunitat en un bé vol dir que hi ha un avantatge comparatiu en aquest bé.
Un país s’especialitzarà i exportarà aquells béns que pot produir amb un cost d’oportunitat més baix, i importarà i reduirà la producció dels béns que produeix amb un cost d’oportunitat més alt.
Quan s’intercanvien béns amb avantatge comparatiu, els dos països poden sortir guanyant.
Quantitat de treballadors Alfa Beta Cereals 15 10 Fruita 5 2 En cereals i fruita, Beta és més eficient que Alfa Costos oportunitat Alfa Beta Cereals 15/5= 3 10/2= 5 Fruita 5/15= 0.33 2/10= 0.2 Si hi ha costos d’oportunitats diferents s’incentiva al CI.
Beta s’especialitzarà amb la producció de fruita i exportarà cap a Alfa. Alfa s’especialitzarà amb la producció de cereals i els exportarà a Beta.
Limitacions: La teoria no va més enllà de veure fins a quan s’especialitzaran.
Teoria de les proporcions factorials de Heckszhen (1919) – Ohlin (1931) El comerç internacional s’ecplica per la diferència en els recursos, factors productius que disposen els països, per les diferents dotacions relatives de factors productius.
Això els hi dona un avantatge i facilita que siguin més productius.
2 països Xina i Alemanya 2 béns roba i maquinària 2 factors treball i capital Suposem que tenen diferents dotacions relatives de factors productius.
XinaTreball AlemanyaCapital Suposem que cadascun dels béns es produeixen utilitzant una diferent combinació de factors productius.
RobaTreball Si necessites més apunts pots trobar-los en Unybook.com buscant l'usuari jramonbrull MaquinàriaCapital La remuneració en els dos països també és diferent. El preu dels factors productius són diferents. El factor relativament més abundant, al ser en un entorn de competència perfecta, al pujar la producció del bé més abundant, es disminuirà la producció de l’altre.
Aquesta teoria ens permet identificar efectes en la distribució de la renda, canvis en els preus dels factors productius.
XINA (ROBA) ALEMANYA (MAQ.) ↑Q roba ↑Q maq ↓Q maq ↓Q roba ↑P roba ↑P maq ↓P maq ↓P roba PRODUCCIÓ PREU BÉNS PREU PRODUCTIUS ↑ salaris (s’alliberen pocs ↓salaris (perquè es buidi treballadors de maquinària FACTORS el mercat de treball) i se’n necessiten molts) ↓preu del cpaital ↑preu del capital El Comerç Internacional tindrà conseqüències en la major part de la població d’un territori. Hi ha canvis importants en la distribució de la renda d’un país.
El factor relativament abundant augmentarà de preu a conseqüència de l’obertura al Comerç Internacional.
El factor relativament escàs disminueix de preu.
Teorema de Stopler-Samuelson Ens demostren matemàticament que el Comerç Internacional en un país sempre hi haurà guanyadors nets (propietaris dels factors productius especialitzats en el bé exportable) del comerç internacional i els perdedors nets del comerç internacional (propietaris dels factors productius que s’especialitzin en el bé importable).
Leontief (La paradoxa de Leontief) Aquest economista l’any 1953 va intentar analitzar que passava amb les importacions i exportacions de EEUU.
Si necessites més apunts pots trobar-los en Unybook.com buscant l'usuari jramonbrull En aquell moment, EEUU tenia una dotació de capital relativament major que els altres països.
El que va intentar veure va ser la ràtio de la intensitat de capital. K/L EEUU s’havia especialitzat en la importació intensiva de capital i no amb la seva exportació.
Aquests resultats s’observen perquè hi ha un supòsit de que els països accedeixen a la mateixa tecnologia però en realitat no es així, no tots els països poden accedir a la mateixa tecnologia.
També perquè no es diferència el capital molt qualificat del poc qualificat ja que són dos factors productius molt diferents.
Aquestes teories no són capaces d’explicar si hi haurà CI en dos països iguals i perquè no són capaces d’explicar perquè un país importa i exporta el mateix bé.
El CI cada vegada està dominat pel comerç entre països molt semblants.
Intentant buscar altres explicacions del CI es va desenvolupar la manera de diferenciar dos tipologies de CI.
 Comerç Interindustrial Intercanvis de productes diferents entre països diferents.
S’explica per l’existència d’avantatges comparatives.
 Comerç IntraindustrialCI entre el mateix tipus de industria. Intercanvi de productes similars entre països similars. No es pot explicar per mitjà de l’existència d’avantatges comparatives ni amb els supòsits de competència perfecta.
Surten les teories de competència imperfecta, els productors no són preu acceptants; no són productes homogenis, sinó que són productes diferenciats; no hi ha rendiments constants a escala sinó que economies d’escala.
→Mesurar la importància del CI Intraindustrial (és dominant) INDEX GRUBEL-LLOYD Mesura la intensitat del Comerç Intraindustrial en el sector i 𝐼𝐶𝐼𝑖 = 1 − ⋮𝑋𝑖 −𝑀𝑖 ⋮ 𝑋𝑖 +𝑀𝑖 =1− 𝐷𝑒𝑠𝑒𝑞𝑢𝑖𝑙𝑖𝑏𝑟𝑖 𝑐𝑜𝑚𝑒𝑟𝑐𝑖𝑎𝑙𝑖 𝐹𝑙𝑢𝑥𝑒𝑠 𝑐𝑜𝑚𝑒𝑟𝑖𝑎𝑙𝑠𝑖 ICI≈1El Comerç Intraindustrial és molt important ICI≈0El Comerç Intraindustrial és molt poc important Si necessites més apunts pots trobar-los en Unybook.com buscant l'usuari jramonbrull Comerç “intra-firma” Importància de les multinacionals. Fa que les estadístiques sobrevalorin el comerç intraindustrial.
És el comerç entre països diferents dins d’un mateix grup empresarial.
Diferenciem entre el CI Intraindustrial vertical i horitzontal.
- VerticalFa referència al comerç del mateix tipus de productes però amb un preu i qualitat diferent i que responen a diferents preferències dels consumidors.
- HoritzontalsDos països intercanvien el mateix producte de qualitat similar i preu similar. Substitutius perfectes.
El Comerç Interindustrial el podem explicar a través de avantatges comparatives i el comerç intraindustrial vertical, en moltes ocasions, es pot explicar a través de una sèrie d’avantatges comparatives. El comerç intraindustrial horitzontal no es pot explicar a través de l’avantatge comparativa sinó a través de les economies d’escala.
Si cada país s’especialitza en la producció d’un número limitat de béns, els pot produir a un preu més baix. El CI possibilita que cada país s’especialitzi en pocs béns, tingui economies d’escala i els consumidors tinguin accés a la mateixa varietat de productes però a un preu més baix.
Les economies d’escala fan que hi hagi una concentració geogràfica de la producció de béns. No totes les economies d’escala són iguals.
Economies d’escala internesEl cost unitari de les producció depèn de la mida d’una empresa individual però no de la mida del sector, de la industria. Les empreses més grans poden reduir el cost amb l’especialització dels seus treballadors, la millora de maquinària..
Economies d’escala externesEl cost unitari de la producció no depèn de la mida de l’empresa industrial sinó que depèn de la mida del sector en una àrea geogràfica concreta. Són més competitives pel fet de estar juntes perquè poden tenir al seu abast un mercat especialitzat al menor preu, tenen menys costos amb la mà d’obra especialitzada.
Aquells mercats en els quals les empreses més ben situades per economies d’escala internes seran mercats dominats per poques empreses (mercats oligopolístics..), mercats imperfectes.
Als externs trobem mercats més semblants a competència perfecta perquè estaran formats per moltes empreses.
Si necessites més apunts pots trobar-los en Unybook.com buscant l'usuari jramonbrull Diferenciació productivatots estem disposats a pagar més per tenir un producte diferent. Els consumidors tenim diferent predisposició a pagar per un producte i tenim preferència per la varietat. Això genera moltes oportunitats de comerç.
Diferenciació productiva horitzontales basa amb la heterogeneïtat dels gustos respecte determinades característiques d’un producte. Mateix tipus de producte.
Diferenciació productiva verticalrespon a la diferent predisposició a pagar. Un article es ven a diferents qualitats i diferents preus. Productes diferents amb diferents demandes.
La diferenciació productiva i les economies d’escala es limiten mútuament.
L’existència d’economies d’escala impedeix que hi hagi una sola empresa amb un producte més barat.
En un determinat mercat, a varietat de béns que pot produir i l’escala de la seva producció està limitat per la mida del mercat, com més gran un mercat, més es poden aprofitar les economies d’escala i la diferenciació productiva.
El CI canviarà la mida de mercat de referència.
Teoria del GAP tecnològic (retard tecnològic) La innovació tecnològica és un procés continuat en el que es produeixen una sèrie de retards que generen CI.
Hi ha un retard entre l’aparició d’un producte i el que tardaran els consumidors d’altres països en consumir-loRetard en la demanda. GAP de demanda.
Quan hi ha una nova tecnologia hi ha un retard en que els productors d’altres països passin a fer-la servirGap d’oferta o d’imitació Ens diu que per a que una innovació tecnològica pugui generar comerç entre dos països dependrà de les diferències entre els dos GAP’s GAP demanda<GAP d’imitacióGenera CI GAP demanda>GAP d’imitacióNo general CI Si necessites més apunts pots trobar-los en Unybook.com buscant l'usuari jramonbrull El sorgiment del nou producte provocarà que el país innovador vulgui introduir millores per continuar sent exportador.
L’avantatge comparativa és efímera.
La generació i transmissió de tecnologia genera diferents fluxos de comerç.
Model de cicle del producte S’identifiquen diferents fases en la vida del producte.
Les innovacions tecnològiques tendeixen a centrar-se en els països més rics i industrialitzats.
Al principi de la vida del producte la seva fabricació tendeix a localitzar-se en el país d’origen i després passa a altres països. Això genera diferents fluxos de CI.
Els factors productius que es necessiten per la fabricació d’un bé varien al llarg de la vida d’un producte que generen diferents fluxos de CI.
3 fases: 1. Naixement del producteLa invenció necessita inputs d’elevada tecnologia i és un procés amb molt risc.
El producte és car i, per tant, necessita mercats en un alt poder adquisitiu i de proximitat. Una vegada consolidat el producte en el mercat local es converteix en un país exportador. S’exporta a altres països rics.
2. Difusió de la tecnologia. Maduresa del producteEl disseny i la seva tecnologia de fabricació assoleixen un punt d’estabilitat.
Hi ha menys raons per seguir produint el producte en el país d’origen i es comença a traslladar en altres països rics.
Fase en la que es difon la tecnologia a altres països.
3. Estancament de la tecnologia i estandardització del producteLa tecnologia s’estandarditza totalment i s’integra en el propi producte. La producció es pot veure en països de treball poc qualificats, menys desenvolupats. S’exporta la maquinària en aquests països i no el producte.
Si necessites més apunts pots trobar-los en Unybook.com buscant l'usuari jramonbrull Per trencar aquest esquema s’hauran d’introduir innovacions tecnològiques al producte.
...