Bloc 2 (2012)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Historia de la Psicología
Año del apunte 2012
Páginas 57
Fecha de subida 10/11/2014
Descargas 5
Subido por

Vista previa del texto

Història i Epistemologia de la Psicologia Bloc 2 5. Gestalt 5.1 Introducció i antecedents - Corrent de pensament dins la Psicologia moderna.
- Sorgeix a Alemanya a finals del S.XIX principis del S.XX.
- Els principals representants van treballar al Institut de Psicologia de la Universitat de Berlín.
- Disciplina plural (aplicable a gairebé tots els fenòmens psicològics) va plantejar interpretacions alternatives a la psicologia alemanya del moment (Wundt) com també a les tradicions nord-americanes com l’estructuralisme i el funcionalisme o el conductisme.
- GESTALT: terme sense traducció al català/castellà precisa. Aproximadament: Configuració, forma, figura, aspecte, conformació, estructura, composició...
- Psicologia científica, que s’ocupa de l’estudi de la consciència humana amb mètodes experimentals.
- Objecte d’estudi: experiència, processos mentals i esdeveniments conscients.
Immanuel Kant - Experiència conscient: Interacció entre estimulació sensorial i les accions de les facultats de la ment. No es pot reduir a l’estimulació sensorial. És diferent als elements que la composen.
- La ment (segons Kant), o cervell (segons la Gestalt): > Afegeix quelcom que no és present a la informació sensorial.
> Canvia l’experiència sensorial, l’estructura, la organitza.
> Important diferència entre percepció i sensació.
Ernst Mach - Físic i filòsof austríac.
- Diferencia dos tipus de percepcions que eren independents dels elements que les composaven: > Forma de l’espai: Captem l’essència dels elements, independentment de les característiques sensorials. Experimentem l’essència de cercle, encara que el cercle sigui petit, gran, vermell,...
> Forma del temps: Una melodia es pot reconèixer independentment de la velocitat o temps de presentació (més / menys ràpid).
Davant d’una gran varietat d’elements sensorials tenim una mateixa percepció Christian Von Ehrenfels - Va estudiar amb Brentano.
- Va escriure Uber Gestaltqualitäten al 1890.
- Va elaborar les teories sobre forma i temps de Mach, afirmant que les nostres percepcions contenen Gestaltqualitäten (qualitats de la forma), que no estaven contingudes en els elements d’una sensació.
Mach i Ehrenfels, basats en la idea de: - John Stuart Mill: Química mental: Les sensacions que es fusionen poden emergir en una sensació completament nova.
- Mill, Mach i Ehrenfels: Teories en que els elements encara eren necessaris per a fer sorgir la experiència de la forma.
- La Gestalt donarà la volta a aquest raonament; El tot domina les parts (no al revés).
William James - Contrari al atomisme o elementarisme de Wundt en psicologia.
- La ment no són elements mentals aïllats sinó una corrent de consciència.
- La ment no es pot descompondre en elements més simples per a ser estudiada (Gestalt creia que si).
Psicologia de l’acte - Franz Brentano i Carl Stumpf.
- Psicologia centrada en els ACTES de percebre, sentir o resoldre problemes.
- No realitza introspecció per estudiar els elements mentals sinó els fenòmens mentals.
- FENOMENOLOGIA > Wertheimer, Köhler i Koffka van ser alumnes de Carl Stumpf.
5.2 Fundadors de la Psicologia de la Gestalt Els fundadors de la psicologia de la Gestalt van ser joves investigadors alemanys de la Universitat de Frankfurt i Berlín. Tots van ser estudiants o col·laboradors de Carl Stumpf (Psicologia de l’acte).
Max Wertheimer - Neix a Praga.
- Estudia amb Ehrenfels i Stumpf.
- Es doctora amb Külpe a Würzburg.
- Desenvolupa les seves idees principalment a Alemanya, entre Praga, Viena i Berlín.
- Amb la pressió del nazisme, marxa als EUA, s’instal·la a Nova York.
Wolfgang Köhler - Nascut a Estònia.
- Va treballar sota la direcció de Carl Stumpf.
- L’Acadèmia Prussiana de Ciències, el convida a l’estació d’antropoides de Tenerife, per a estudiar els ximpanzés.
- Especulacions sobre el seu paper d’espia per a l’exèrcit alemany durant la primera guerra mundial semblen confirmades, però quan els nazis arriben al poder canvia completament de parer.
- El 1921 torna a alemanya, i finalment marxa a EUA al 1935.
Kurt Koffka - Nascut a Berlín.
- Va treballar sota la direcció de Stumpf.
- Era treballant amb Külpe a Wurzburg abans que arribés Wertheimer.
- El 1927 accepta una plaça a EUA.
- Organitzador i sistematitzador de la Psicologia de la Gestalt (fonaments, principis, experiències,...). Principis de la Psicologia de la Gestalt (1935), que va permetre la lectura en anglès.
5.3 Plantejaments teòrics i metodològics - Centraven el seu atac en l’elementarisme (Wundt, conductistes, funcionalistes, psicofísica... enfocament molecular).
- Enfocament molar: L’experiència conscient no es pot reduir a elements sense distorsionar-ne el significat real.
- Psicologia holista (vs. l’elementarista o atomista).
- L’estudi de la consciència es centrava en l’experiència fenomenològica (fenomen: tal i com apareix, el que es dona), de la conducta dirigida a un objectiu (intencionada).
- Principi de totalitat: El fonament primari de la nostra experiència no el constitueixen els elements individuals sinó al reves; Cada part individual depèn del tot (Gestalt), i les seves qualitats estan determinades per l’estructura en el qual s’integren.
El tot és més que la suma de les parts, i anterior a aquestes - Caràcter primari de la Gestalt i secundari de les qualitats sensorials aïllades.
- Les qualitats sensorials només apareixen posteriorment com a resultat de l'abstracció o elaboració analítica.
Per exemple: Un jugador de bàsquet que faci de base ens semblarà baix al costat dels demés jugadors, però molt alt al costat del locutor que l’entrevista al final del partit.
Jugador de bàsquet = element; Escena = el tot Cada component ha de ser considerat com a part integrant d’un sistema dinàmic de relacions.
La construcció (Gestalt) és en certa manera independent de les peces (es poden substituir). Si manca/manquen alguna peça/ces, l’estructura global encara es pot identificar.
- La realitat psíquica és unitària. Només es pot comprendre si s’enfoca el conjunt estructural.
- No s’ha d’estudiar la ment demostrant com els elements es combinen en el tot sinó com s’hi subordinen.
- La investigació psicològica es basava en l’anàlisi fenomenològic experimental, on el punt de partida eren els fenòmens (gestalten) i no els elements sensorials aïllats.
- L’estudi es basa en l’experiència en tant la seva configuració i presència actual i global, sense descompondre’l, combinant a la vegada la descripció, l’experimentació rigorosa i l’aplicació de les matemàtiques.
- Experiments de cas únic (representatiu, que conté tota la informació rellevant).
- Condicions experimentals recreades amb el màxim de realisme, el més semblants possibles a l’experiència habitual.
> Descripció de l’experiència directa tan natural i plena com sigui possible.
> L’experimentació i l’observació han d’anar de la mà.
- Utilitzaven el mètode introspectiu però no per a investigar peces aïllades (sensacions, sentiments,...), sinó experiències globals amb significació, i intactes (no aïllades).
No veiem pedaços de color verd, marró i blau, sinó que veiem un arbre, un cotxe,...
5.4 Percepció Fenomen Phi (moviment aparent) Max Wertheimer - Sorgiment de la idea, considerada l’inici de la Gestalt.
- En tren camí de Viena (1910), intrigat per la percepció del moviment; fenomen Phi o moviment aparent: > Les percepcions s’estructuren de forma diferent que l’estimulació sensorial.
> Percepció de moviment on no n’hi ha.
> Estudi amb estroboscopis i taquistoscopis.
Taquistoscopi: Aparell que permet presentar dos estímuls lluminosos en successió temporal i ritme pautat.
- Possibilitat de mesurar les variacions de l’efecte percebut en funció del temps de separació entre les dues presentacions: > Successió > Simultaneïtat > Moviment Fenomen Phi - Excitacions continues i discontinues òptiques produeixen percepció semblant al moviment continu.
- L’aparença de moviment era una experiència diferent a la realitat física, que ja no es podia explicar en termes elementaristes o mitjançant l’anàlisi sensorial.
- Wundt (o el mateix Helmholtz) explicaven el moviment aparent en base a l’aprenentatge: > Refixació ocular en els estímuls successius; el control muscular dels ulls es produïa i donava una sensació idèntica a les que s’emetien davant del moviment.
- Amb el fenomen Phi s’inicia l’escola de la Gestalt, al principi preocupada sobretot per la PERCEPIÓ.
> Es comencen a postular diferents regles d’organització perceptiva.
+ Isomorfisme I TEORIA DE CAMPS + LLEI DE PRAGNANZ + CONSTANCIA PERCEPTIVA + LLEIS GESTÀLTIQUES Isomorfisme i teoria de camps - El cervell té camps de forces electroquímiques que estan estructurats.
- L’existència d’aquests camps és prèvia a l’estímul sensorial. Quan aquest arriba interactua amb el camp, hi influeix i és modificat.
- Experiència conscient: > Interacció entre l’estímul sensorial i el camp de força del cervell. Es creen camps d’activitat.
> Els camps d’activitat cerebral (el tot) transformen les dades sensorials (les parts), i els atorga significat.
1. INTERACCIÓ, es crea un CAMP D’ACTIVITAT MENTAL 2. Un CAMP D’ACTIVITAT MENTAL organitza CONFIGURACIONS 3. Les CONFIGURACIONS poden ser experimentades com a PERCEPCIONS - Van introduir la noció d’Isomorfisme psicofísic: > Els patrons d’activitat del cervell i els patrons de l’experiència conscient són estructuralment equivalents (no idèntics).
> La relació és per exemple, com la relació entre el mapa d’un país i el país real.
- Segons aquesta teoria, el cervell no és un receptor/registrador passiu d’informació sensorial.
- El funcionalisme, l’estructuralisme i el conductisme proposaven el contrari; les sensacions es combinaran de forma automàtica (lleis d’associació).
- Gestalt: El cervell és configuració dinàmica de forces que transformen la informació sensorial.
Llei de Prägnanz PRÄGNANZ: Essència o significat últim de l’experiència.
- Les configuracions que es creaven, eren el resultat de les forces que interactuaven.
- Aquestes forces físiques es distribueixen de la forma més senzilla i simètrica possible.
Per tant, si seguim l’isomorfisme psicofísic, les experiències mentals també seran simples i simètriques.
- La informació sensorial pot ser incompleta o fragmentada, però quan interactua amb un camp de força cerebral, la informació s’organitza i es completa.
- Aquesta organització (experiència cognitiva resultant) sempre serà la més bona (simètrica, regular, simple) com sigui possible.
Constància perceptiva - Davant d’estimulacions sensorials diferents, percebem el mateix objecte físic.
- Quan veiem algú de lluny, no suposem que mesura 30 cm., i quan s’acosta ja mesura 1.60 cm.
- Això els empiristes ho expliquen a través de l’aprenentatge; aprenem a corregir aquestes diferencies.
- Gestalt: Reflex directe de l’activitat continuada del cervell; constància de color, de forma i de mida...
Lleis Gestaltiques ALTRES LLEIS GESTÀLTIQUES (organització perceptiva): - Lleis que actuen com a factors d’agrupació, que configuren els estímuls en estructures més simples i conegudes, per a dotar-los de significat: RELACIÓ FIGURA-FONS/LLEI DE CONTINUITAT/LLEI DE PROXIMITAT/LLEI DE SEMBLANÇA/LLEI DE INCLUSIÓ/LLEI DE TANCAMENT RELACIÓ FIGURA-FONS: La nostra percepció separa el camp perceptual en dues parts: - Figura: És clar, uniforme, és el focus d’atenció (és dominant i destaca de l’entorn).
- Fons: Difús, qualsevol cosa sobre la que no prestem atenció.
- El conjunt figura-fons constitueix una totalitat o Gestalt.
- En funció d’on posem el focus de la nostra atenció, podem canviar el fons per figura, i la figura per fons.
LLEI DE CONTINUITAT: Els estímuls que tenen continuïtat amb d’altres estímuls, s’experimenten com a unitat perceptiva.
LLEI DE PROXIMITAT: Quan els estímuls estan junts, es tendeixen a agrupar com a una unitat perceptiva.
LLEI DE SEMBLANÇA: Els objectes que són similars tendeixen a agrupar-se com a unitat perceptiva.
LLEI DE SEMBLANÇA: Els objectes que són similars tendeixen a agrupar-se com a unitat perceptiva .
LLEI DE INCLUSIÓ: Quan hi ha més d’una figura, s’acostuma a veure la figura que conté major número d’elements.
LLEI DE INCLUSIÓ: Aquesta llei va en contra dels empiristes que deien que la percepció de determinats elements es basaven en l’experiència.
LLEI DE TANCAMENT: Les figures incompletes s’acostumen a percebre com si fossin completes.
5.5 Aprenentatge i insight - Plantegen una alternativa a les interpretacions mecanicistes dels conductistes: > Cervell: Tendència a l’equilibri, segons la llei de Prägnanz.
> L’existència d’un problema suposa trencar aquest equilibri.
> La tensió d’aquest desequilibri genera motivació per solucionar aquest problema.
- Tanteig Cognitiu (vs tanteig conductual): Resolució de problemes basat en l’exploració perceptiva de l’entorn, intentant diferents solucions de forma cognitiva, fins que es trobava la solució.
Insight o Aprenentatge penetrant: (Insight: comprensió) - Estudis amb ximpanzés: > Per exemple, penjava un objecte desitjat (plàtan) i disposava en l’entorn objectes que podien servir per a arribar-hi (pals, caixes,..) > Solució: Pujar sobre de la caixa, apilar-les.
> Solució: Utilitzar un pal, ajuntar dos pals.
- Problemes de desviaments: Es pot veure el plàtan però no es pot arribar directament, ni amb objectes.
- Representa considerar un tipus de conducta animal intel·ligent (vs conductistes).
- Capacitat per percebre i entendre les relacions estructurals i instrumentals; capacitat simbòlica i intel·ligència.
- Solució no arriba per atzar (ni assaig-error), sinó fruit de la comprensió de la situació en tant la seva estructura global i posterior reestructuració.
- Exemples amb humans: - Experiments amb gallines: Fase 1: Full blanc + menjar = retirada.
Full gris + menjar = menjar; reforç.
Fase 2: Full gris / Full negre.
5.6 Pensament productiu - Wertheimer (El Pensamiento productivo, 1945) vs. pensament reproductiu (repetició mecànica).
- Aplicacions pedagògiques.
- Els sistemes educatius imperants estaven basats en la repetició i memorització; impedien el desenvolupament de la comprensió i creativitat - Repetició i memorització només porta a aprenentatges trivials (número de telèfon).
- Gestalt: Proposen tipus de pensament basat en l’enteniment de la naturalesa del problema, en la comprensió.
- Problema = Desequilibri cognitiu.
- Solució = Restabliment de l’harmonia cognitiva.
- Aprenentatge i resolució de problemes: > Són personalment satisfactoris.
> Governats per reforç intrínsec (vs extrínsec).
- Comprensió implica: > Factors emocionals, actituds, percepcions i intel·lectes.
> S’ha d’ordenar i reordenar cognitivament el problema, fins a arribar a la solució.
> Camp psicofísic: Relació entre l’estímul i el subjecte; diferent per a cada individu, tot i que objectivament és el mateix estímul.
> Per l’aprenentatge cada subjecte ha d’estructurar els elements de la tasca a realitzar.
EXEMPLES: RESOLUCIÓ DE PROBLEMES 1) Sumar números de l’1 al 10: 1+2+3+....+10 = ? 2) Més ràpid si: 1+10 = 11; 2+9 = 11, 3+8 =11... 5 x 11 = 55 Aprenentatge i resolució de problemes basats en aquests principis moltes avantatges sobre la simple memorització mecànica.
Memòria - Wertheimer i Köhler; Es van orientar més als aspectes físics i neurològics.
- Koffka (i com veurem despres, Lewin) als aspectes psicològics (les explicacions de l’activitat psicològica i d’adaptació de la conducta).
Kurt Koffka - Va ser el que més va escriure sobre memòria MEMÒRIA - Activitat del cervell causada per un succés de l’entorn.
- Quan el succés acaba, l’activitat cerebral també, quedant-hi una traça de memòria.
- En les properes experiències relacionades amb aquest succés, implicaran una interacció amb la traça creada anteriorment.
- La traça registra el que les experiències tenen en comú.
- A més experiència, més estables i fermes les traces.
5.8 Teoria de camps de Lewin - De família jueva, neix el 1890 a Prússia, actualment Polònia.
- Estudia biologia i medicina a les Universitats de Freiburg i Munich.
- Estudia psicologia a la universitat de Berlín. Stumpf.
- 1914 (1ªGM). S’allista a l’exèrcit . Condecorat amb la creu de ferro.
- Inicia activitat docent el 1921 com a ajudant al Dep. de Psicologia Aplicada de l’Institut Psicològic Berlinés on treballa amb Wertheimer, Koffka i Köhler.
- Amb el nazisme emigra als EUA (1933).
- Institut Tecnològic de Massachusetts, Cambridge: Director del Centre d’Investigació en Dinàmica de Grups.
- No es considera fundador, sinó deixeble de la Gestalt.
- La seva obra és una aplicació dels principis de la Gestalt a temes com la MOTIVACIÓ, PERSONALITAT i DINÀMIQUES DE GRUP.
- Considerat un dels psicòlegs més importants del S.XX.
- Fundador de la psicologia social, aportacions sobre les dinàmiques de grup.
- Estudis a nivell teòric/bàsic i pràctic/aplicat.
- Moltes aspectes de les seves teories encara son vigents avui en dia.
- Concepte aristotèlic de ciència vs concepte galelià.
> Aristotèlic: emfatitza essències internes i categories.
> Galelià: emfatitza causalitat exterior i dinàmica de forces.
- En psicologia, s’havia de canviar d’enfocament: > Psicologia Aristotèlica: Busquen determinants interns de la conducta (instints,..), intenten classificar les persones dins categories normals-anormals.
Psicologia Galileana: Causalitat universal, tot el que passa és degut a les influències totals d’aquell moment.
- S’ha de restar importància a instints, mesures, tipologies,...
- Destacar importància de forces dinàmiques complexes que actuen sobre individu en moment donat.
- Les forces dinàmiques (i no essències internes) determinen la conducta.
- Comportament resultant d’un camp de forces que interactuen.
- Els components adquireixen valències + o – i actuen com a forces d’atracció o repulsió d’intensitat variable.
> Individu = un component més, considerat una unitat.
> Estat d’equilibri o tensió depèn de les forces que actuen.
> Conducta = resultant de la dinàmica de forces interactives.
- ESPAI DE VIDA (SUCCESSOS PSICOLÒGICS): - Totes les influències d’una persona en moment donat; coneixement de: > Successos interiors (gana, pena, cansament).
> Successos exteriors (restaurants, altres persones, senyals de tràfic).
> Experiències anteriors (saber que algú és agradable o no).
PRINCIPI DE CONTEMPORANEÏTAT > Un succés psicològic ho és sempre que son presents en l’espai de vida, nomes així podran influir en el nostre pensament i conducta.
> Una experiència passada nomes serà un succés psicològic sempre que s’evoqui en el present (vs Freud).
> També poden ser successos imaginaris.
MOTIVACIÓ > Les persones busquen un balanç psicològic.
> Necessitats psicològiques i biològiques creen tensió en l’espai de vida.
> La tensió es redueix amb la satisfacció de la necessitat.
> Efecte Zeigarnik; recordar més tasques incompletes que completes (en incompletes no s’ha reduït la tensió); exemple del cambrer.
EL CONFLICTE - Lewin va ser el primer en investigar el conflicte experimentalment.
- Descriu 3 tipus de conflicte: > Aproximació-aproximació: Atracció per dos objectius agradables al mateix temps (p.ex. 2 plats del menú; 2 llocs per anar de viatge).
> Evitació-evitació: Rebuig de dos objectius desagradables al mateix temps (p.ex.
Treballar o no tenir diners; estudiar o suspendre).
> Aproximació-evitació: És el més difícil de resoldre perquè implica un únic objectiu que te pros i contres (p.ex. Demanar el plat més car de la carta; anar a entrenar amb fred).
DINÀMICA DE GRUPS > Aplica els principis Gestaltics als grups.
> Grup = sistema físic / Cervell = sistema físic.
> En els dos casos, la conducta dels elements individuals es determina per la configuració del camp d’energia existent.
> La naturalesa de la configuració del grup influirà molt en la conducta dels seus membres (interdependència dinàmica entre els membres).
Estils de lideratge: Lewin, Lippit i White, 1939: - Grup democràtic: El líder anima a fer un anàlisis grupal i la participació de tots en la presa de decisions.
> Grup altament productiu i amistós.
- Grup autoritari: El líder pren les decisions i després comunica als demés que poden o no poden fer.
> Grup altament agressiu.
- Grup laissez-faire: No es prenen decisions, i els membres poden fer el que volen.
> Grup improductiu.
- Conclouen que el líder influeix en la caracterització del grup (Gestalt) i a la vegada en l’actitud i productivitat del grup.
5.9 Trajectòria i destí de la Gestalt - La Psicologia de la Gestalt després de 1933.
> Koffka, Wertheimer i Köhler; EEUU > Migracions; Punt d’inflexió > Als EUA la Gestalt perd força per diverses raons: a) No suport de la ciència alamana.
b) Dificultats idiomàtiques i de traducció.
c) Complexitat dels conceptes.
d) Absència suport acadèmic.
e) CONDUCTISME.
- La Psicologia de la Gestalt després de 1933.
Valuoses aportacions en diferents camps: > Psicologia escolar.
> Psicologia social.
> Psicologia de la personalitat.
> Psicodiagnòstic.
5.10 Impacte CRÍTIQUES - Termes i conceptes centrals poc precisos i difícils de concretar experimentalment (Gestalt, llei prägnanz, insight...).
- Els conductistes van atacar la preocupació de la Gestalt per la consciència; era un retrocés a l’antiga metafísica que just s’acabava de superar.
APORTACIONS - Oposició a l’estructuralisme i al conductisme extrem.
- Enriquiment de la psicologia als EUA.
- Influencia en casi tots els aspectes de la psicologia moderna.
6. Psicologia diferencial i intel·ligència 6.1 Teories de l’evolució Teories anteriors a Darwin - Antiga Grècia: Prop del mar, veien moltes espècies. Postulaven teories evolutives.
- Plató i Aristòtil: Fixisme (la quantitat d’espècies és fixa).
- Cristianisme: Creació divina de les espècies.
- S. XVIII : Teories de l’evolució, però que no expliquen els mecanismes.
- Una espècie podia gradualment convertir-se en una altra (Erasme Darwin, l’avi de Ch.
Darwin. El primer en fer-ho: J. Lamarck).
Jean-Baptiste Lamarck - Filosofia Zoològica: > Observació de fòssils i espècies modernes; les espècies han canviat amb el temps.
> Teoria: Herència de les característiques adquirides > Canvis de l’entorn eren els responsables dels canvis estructurals de plantes i animals.
Teoria: Herència de les característiques adquirides Poques preses Córrer més = alimentar-se herència genètica d’alguns membres de l’espècie.
desenvolupament muscular; > Si no hi ha adaptació a l’entorn, no hi ha supervivència ni descendència.
> Transmutació d’espècies: Les espècies canvien a mesura que canvien els trets necessaris per a la seva supervivència.
Herbert Spencer - Va aplicar la teoria de Lamarck a tot l’Univers, incloent; ment i societat humana.
> Evolució diferenciació i augment de la complexitat.
> L’evolució de la ment i la conducta - Ment: El SN humà és altament complex, permet registrar de forma exhaustiva els successos de l’entorn; facultat útil per a la supervivència, que dóna el desenvolupament progressiu.
- Associacionisme evolutiu: Fusió de teories associacionistes i teoria evolutiva; si les associacions son útils per a l’adaptació es transmeten per herència i formen els instints i reflexes.
Principi d’Spencer-Bain: Conducta que causa plaer que persisteix i ens porta a sobreviure (i al contrari amb el sentiment de rebuig).
- Teories molt influents posteriorment en el conductisme (Thorndike i Skinner).
- Instints i hàbits que ens duen a la supervivència es transmeten a les generacions posteriors.
- La supervivència del més apte a la societat; els homes en societat, igual que a la natura els animals, lluiten per la supervivència i només sobreviu el més apte.
- La millor política “Deixar fer” > Anava en contra de polítiques que protegien el dèbil.
> A favor de capitalismes i individualismes d’EUA; no afavorir als pobres/dèbils (menys aptes).
Diferències amb Darwin: - L’evolució té un objectiu de progrés cap a la perfecció (només es qüestió de temps i de no interrompre aquest cicle evolutiu de la supervivència del més apte) - L’aplicació dels principis evolutius a les societats.
Charles Darwin Tercera gran revolució en el pensament humà: - Copèrnic: No som el centre del Univers.
- Freud: No som amos de la nostra consciència.
- Darwin: No som diferents al món animal.
- Interès per l’entomologia: estudi d’insectes (relació amb professors de botànica i geologia en Cambridge; John Henslow). Oportunitat de fer expedició científica, com naturalista, al vaixell Beagle.
- Tant ell com el capità del Beagle (Fitz-Roy) creien en el Gènesis; origen diví de l’home.
- Principis de Geologia (Sir Charles Lyell). El fa dubtar de l’explicació bíblica.
- Observació a l’expedició: > Organismes diferents i perfectament adaptats al medi.
> Diferències de les formes dels mateixos organismes (p.ex. Tortugues gegants de les illes Galàpags) d’una illa a l’altra.
- 5 anys en l’expedició Beagle. Al tornar a Anglaterra comença a treballar en la classificació de les espècies. Busca principi que aglutini tota la informació (inconnexa) que havia recopilat: - Ensayo sobre el principio de la población de Thomas Malthus: > Subministrament de menjar al món creix matemàticament, però la població ho fa geomètricament. Es crea l’equilibri mitjançant guerres, malalties i la fam.
- Aplica aquest principi a plantes, animals i homes; lluita per la supervivència.
> Costums d’animals i plantes que es desenvolupaven en circumstàncies favorables, persistirien, sinó, desapareixerien Formació de noves espècies.
- Decideix no publicar les seves teories: > Eren molt revolucionaries > Comencen 30 anys de malalties (diuen que psicosomàtiques).
- Es publiquen 20 anys més tard (rep carta de Russell Wallace amb teoria molt semblant a la seva). Teoria d’evolució de Darwin-Wallace.
- El origen de las especies por medio de la selección natural (1859); tots els exemplars venuts el primer dia.
Teoria de l’evolució > Capacitat reproductiva dels organismes permeten més descendència de la que pot sobreviure en un entorn donat Es dona una Lluita per la supervivència.
> Diferències individuals (atzar, accidentals) en els descendents d’una espècie, algunes condueixen més que d’altres a la supervivència.
> Selecció natural entre la descendència d’una espècie, basada en les diferències individuals (variacions accidentals) més o menys adaptatives. Lenta transmutació de les especies (milions d’anys).
> El més apte es defineix per les característiques de l’organisme i de l’entorn (característiques adaptatives: són les que condueixen a la supervivència en un entorn donat).
> NO tenen per què ser la força, l’agressivitat, la competitivitat,...
> L’evolució simplement succeeix, no hi ha cap propòsit (vs. Lamarck i Spencer). La direcció de l’evolució, està determinada per les característiques de les espècie i l’entorn en el que conviuen.
Altres obres de Charles Darwin: La descendència de l’home (1871) > Els homes també son producte de l’evolució: homes i grans primats provenen d’un antic primat comú.
L’expressió de les emocions de l’home i dels animals (1872) > L’expressió humana de les emocions és un residu de les emocions animals que van ser necessàries per sobreviure (formen part de la nostra composició biològica) - Primer mossegar; després només ensenyar els dents - Les emocions són adaptatives / UNIVERSALS.
Influències > Teoria molt revolucionaria; canvi de la perspectiva de l’ésser humà; canvis en la filosofia i la psicologia.
> Punt de partida pel naixement de la Psicologia animal i comparada.
> Estimula l’interès per l’estudi de les diferències individuals i de la conducta (no només de la ment).
Psicologia Contemporània - Psicologia en desenvolupament ,de l’animal, comparativa, psicobiologia, l’aprenentatge, tests i mesures, emocions, genètica conductual, sociobiologia.....i tot el relacionat a la psicologia aplicada.
6.2 Galton i l’origen de la Psicologia diferencial Francis Galton > Cosí de Darwin (mateix avi: Erasme Darwin).
> Va començar medicina i matemàtiques, però ho va deixar. De família rica, es va dedicar a viatjar (per Àfrica i orient Mitjà).
> Va començar a confeccionar mapes de territoris no explorats (p.ex. l’actual Namíbia) passió per mesurar les coses.
> Escollit president de la Royal Geographical Society.
Descobriments i fets curiosos > Meteorologia: Va inventar el mapa del temps, i els termes “altes i baixes pressions” i “fronts”.
> Utilització d’empremtes dactilars i retrats robots.
> Recompte i estadística: Tracta de descobrir quin comptat de Gran Bretanya tenia les dones més boniques.
- Va mesurar l’avorriment de les conferències científiques, per mitjà del nombre de badalls.
- Gran alegria quan el seu cosí presenta la seva teoria de l’evolució; Darwin posava l’èmfasi en les diferències. Ell s’interessaria en mesurar-les.
- Ell estava interessat en la ment dels individus concrets; Pare de la psicologia diferencial (de les diferències individuals).
- Wundt en la ment universal; Pare de la psicologia general.
Mesura de la intel·ligència i altres capacitats psíquiques - HEREDITÀRIES: Escriu el Geni Hereditari.
> Les habilitats psíquiques s’hereten igual que les físiques. Aquestes habilitats psíquiques es poden mesurar.
> Mesura en eminències i els seus descendents i els compara amb la població normal: pare il·lustre fill il·lustre > En part recolzava el que la societat en plena “revolució industrial” volia sentir; va crear L’EUGENESIA.
L’EUGENÈSIA: La descendència selectiva > Millora de la raça humana a través de la descendència selectiva (control de la reproducció). Si la intel·ligència és hereditària....emparellar de forma científica a les persones.
> Afavorir matrimonis entre persones amb característiques favorables, evitar entre desfavorables. El govern havia de fer-se càrrec de pagar l’educació de la descendència d’aquestes parelles.
CONTROVERSIA NATURA-CRIANÇA Galton: Nativista extrem; la intel·ligència s’heretava, independentment de l’educació.
- Va fer estudis amb bessons i nens adoptats, per determinar la influència de natura/criança.
- Bessons separats al néixer són semblants. Nens adoptats mai seran com els pares adoptius.
LABORATORI ANTROPOMÈTRIC > Mesura experimental de les diferents capacitats humanes (9.337 persones); creadors dels primers tests psicològics.
> Mesures relacionades amb la intel·ligència; aquelles que derivaven de les capacitats sensorials (agudesa visual, temps de reacció,...).
> Mesures no relacionades: Mida del cap, alçada, pes, força,... Tot tipus de mesura; interès per dels diferències individuals.
L’ESCOLA PSICOMÈTRICA > Interès per la mesura de facultats intel·lectuals (primer) i de personalitat (després), van crear l’escola psicomètrica (Psicòlegs diferencials). Van crear correlacions i les seves mesures, a partir de les dades antropomètriques.
> Galton: conceptes estadístics; correlació i regressió. Correlació: Quan varia un òrgan, l’altre també (cama llarga, braç llarg).
Contribucions per a la Psicologia - Primer en investigar les diferències individuals.
- Inventor dels tests mentals.
- Primer gabinet psicomètric del món (laboratori antropomètric).
- Primer en aplicar tècniques estadístiques a la Psicologia: inventor del terme correlació.
- Va estudiar i intentar aportar proves que els trets psicològics dels homes són heretats.
James Mckeen Cattell - Representant funcionalisme de Columbia.
- Col·laborador de Galton (a Cambridge). Partidari d’eugenèsia.
- Tests mentals per mesurar la intel·ligència (basats sobre tot en agudesa sensorial).
Suposada correlació entre els seus tests i el rendiment acadèmic es veu frustrat (Clark Wissler).
6.3 Les aportacions d’Alfred Binet Alfred Binet - Va treballar amb Charcot a La Salpêtrière, en el camp de l’hipnotisme; aplica un imant; manipulació de símptomes i sensacions dels pacients.
- Altres investigadors no ho poden replicar; es descobreix que tenia control experimental escàs (influència de l’experimentador, els pacients sabien què s’esperava d’ells); la suggestió provocava els resultats, no el imant.
> Canvia l’orientació de la seva carrera: Estudi del desenvolupament intel·lectual, capacitats perceptives i de pensament; estudi amb les seves filles de 2.5 i 4 anys.
La intel·ligència és la capacitat d’adaptar-se a alguna cosa nova i diferent, per tant una cosa que, com la mera observació ens demostra, varia entre persones Estudi de la intel·ligència - Crea uns tests mentals que van ser molt semblants als que posteriorment va crear Jean Piaget: - Quina de les dos piles te més objectes? (permanència del volum, no del número d’objectes).
- Quants objectes poden recordar? (després de treure’ls del davant).
> Utilitza tests de Galton i Cattell: Agudesa visual i Temps de reacció.
> 1891 s’uneix al Laboratori de Psicologia Fisiològica de la Sorbona, on investiga: - Memòria, naturalesa de les pors a la infància, fiabilitat de testimonis oculars, creativitat, pensament sense imatges i grafologia.
- Investiga les diferències individuals en la percepció de taques de tinta (previ a Roschach).
> Amb el seu ajudant Victor Henry, van escriure un article titulat Psicologia Individual.
- IDENTIFICAR VARIABLES: Proposen llista de variables diferencials (sobretot de caire intel·lectual).
- MESURAR VARIABLES: Poder valorar la magnitud de cada una en cada individu.
> BINET i HENRY vs GALTON i CATTELL: Proposaven una mesura de la intel·ligència de forma directe, no a través de agudesa sensorial.
- La llista de variables incloïa algunes com: > Memòria, imaginació, atenció, comprensió, judici moral, judici espacial,...
- Volien accedir als processos mentals superiors en poc temps: ERROR : > Van dedicar molt temps en passar tests, i més encara a interpretar resultats.
> A més una estudiant de la U. de Cornell, va estudiar els seus resultats i va veure que no hi havia interrelació entre factors que, en principi, mesuraven el mateix; descrèdit!! + INICI D’UN ALTRE CANVI D’ORIENTACIÓ EN LA SEVA CARRERA AVALUACIÓ DE LA DEFICIÈNCIA INTELECTUAL - Theodore Simon interí en una institució per a nens amb retard mental, li demana que sigui director de la seva tesi doctoral.
- 1899, s’uneix a Free Society for the Psychological Study of the Child, organització que buscava validar científicament els resultats dels estudis amb nens, sobretot amb els que tenien problemes educacionals.
- Binet i Simon; encarregats d’estudiar problemes dels nens amb retard a l’escola.
> Si nens amb retard havien de rebre educació especial, havien de ser distingits de la resta.
- Inconvenient dels test tipus Galton i Cattell: nen cec o sord, era diagnosticat amb retard mental (eren tests basats en mesures sensorials).
> Binet i Simon elaboren nous tests: - Passen diferents proves a nens clarament normals i a nens amb retràs mental.
Buscaven mesures que permetessin distingir clarament als membres d’un grup i de l’altre. Basats en processos complexos.
> Escala d’intel·ligència de Binet-Simon (1905), posteriors revisions: 1908, 1911, 1958.
Escala d’intel·ligència de Binet-Simon - 30 tests.
- Mesures de desenvolupament (3).
- Mesures de capacitats cognitives (27).
- Fluctuaven de menor a major dificultat.
- Permetien establir un nivell intel·lectual en funció de l’edat (EDAT MENTAL).
William Stern - Edat mental (EM) (Segons Escala de Binet-Simon): EM/EC= QI Quocient Intel·lectual.
> Actualment : QI=(EM/EC) x 100.
PERSEPCTIVA DE BINET - Interessat per la individualitat.
- L’observació clínica durant el test era més important que les dades quantitatives.
- Va crear l’escala per a identificar nens que necessitaven una educació especial.
- Nativista no radical > Ortopèdia mental: - Útil per a preparar infants amb dificultats a l’escola.
- Exercicis per millorar voluntat, atenció i disciplina.
6.4 Altres autors: Spearman, Goddard i Terman Charles Spearmen - Seguidor de Galton (estudia amb Wundt i Külpe).
- Experiments amb nens a l’escola en els que conclou relació entre agudesa sensorial i intel·ligència.
- A més (vs Wissler): > Intel·ligència correlacionava amb rendiment escolar.
> Diferents tests d’agudesa sensorial correlacionaven.
> Proposa intel·ligència general (g) (hereditària).
> Diferències amb Binet: - Concepte d’intel·ligència que s’adopta a EEUU.
- Intel·ligència és una facultat unitària.
+ Binet = moltes facultats diferents.
- S’hereta.
+ Binet= modificable amb l’experiència.
Henry H.Goddard - Estudia amb Stanley Hall.
- Tradueix a l’anglès l’escala Binet-Simon. Però partidari de Galton, Cattell i Spearman (herència).
- Els dèbils mentals: La família Kallikak - Eugenèsia a EEUU. A partir de Deborah Kallikak (EM de 9 anys) - Anàlisis de l’arbre genealògic (branca de dèbils mentals, a vegades confós amb “mala vida”).
- La família Kallikak: > Lleis d’esterilització (obligatòria fins anys 70 en alguns estats!!).
> Control immigració (però...condicions?).
> Anys més tard accepta que no cal esterilització ni segregació, només educació especial.
Lewis M. Terman - Modifica l’escala de Binet-Simon (Standford-Binet); càlcul del CI a partir d’EM.
- CI (també heretat) era la causa de conductes antisocials.
- Estudi del “geni”: > Nens d’11 anys amb pro mig de CI de 150.
> Estudia també el seu entorn: famílies intel·ligents, moltes activitats,...
7. Psicologia clínica 7.1 Psicopatologia francesa - Tradició cultural francesa, marca el desenvolupament de la seva orientació psicològica, degut a: > Revolució Francesa (1789 - 1799).
> L’ Enciclopèdia, la Il·lustració.
> La declaració dels drets humans i del ciutadà, els principis de Llibertat, Igualtat i Fraternitat.
- Desenvolupament de la Psicologia va estar marcat per aquests fets, i es va centrar especialment en: àmbit clínic i escolar (orientació cap a l’aplicació).
A finals del S. XIX: - Incorporació a l’orientació científica (lligada al positivisme de Comte, també francès).
> Us del mètode científic.
- Orientació psicopatològica o de l’estudi de la malaltia mental: > Estudi infantil o de l’educació i estudi social.
- Estudi de la psicopatologia per a entendre la normalitat. Influencia que es va estendre: Suïssa i Bèlgica.
Significació de malaltia mental: + Edat mitjana: > Origen del trastorn imputat a la voluntat de l’home, responsable dels seus actes.
> Origen imputat a possessió diabòlica o bruixeria (exorcisme o cremat a la foguera).
+ Renaixement (desenvolupament medico-anatòmic): > Comença a considerar-se malaltia, creació de manicomis rudimentaris.
Iniciadors del tractament de les malalties mentals; La psiquiatria Els següents científics van realitzar els primers intents de tractar les malalties mentals i discapacitats psíquiques com una cosa científica que pot ser estudiada de manera natural.
Théodule Ribot - Considerat el “Wundt” de França, ja que va institucionalitzar la Psicologia científica a aquest país.
> Intenta independitzar la psicologia de la metafísica i de la fisiologia; introduint a França l’associacionisme anglès i l’experimentalisme alemany.
- Crea la revista: Revue de Philosophie.
- Proposa l’establiment d’un primer laboratori de psicologia experimental a la Universitat de la Sorbonne.
- Té un pensament positivista, ja que considerava que la psicologia havia de pertànyer al terreny de la biologia: Vida psíquica = vida orgànica (SN), heretable (influències de Lamark).
- Considera el mètode científic com a forma de progrés.
- Interessat en les malalties mentals (influència de Charcot).
- Proposava la metodologia clínica.
Metodologia Clínica - Positivista (rebuig de mètodes introspectius). També critica psicofísica i psicofisiologia (artificials i parcials).
- MÈTODE MÒRBID, PATOLÒGIC O CLÍNIC: > Mètode d’observació prolongada, que estudia els processos psíquics en fase de desordre mental individual.
> Aquesta observació permet conèixer el funcionament normal en procés d’estructuració i desestructuració (descomposició dels estats psíquics normals).
Llei de la dissolució o llei de Ribot - Ordre determinat en la desestructuració psíquica: > Primer desapareixen les funcions psíquiques adquirides últimament.
> Segon desapareixen les funcions complexes (pensament abans que automatismes; p.ex. memòria).
- Semblant a la regressió: Es repeteixen les etapes del desenvolupament evolutiu però al revés.
Importància de la seva obra científica - Dona molt de pes a les funcions afectives (més que als estats intel·lectuals), per explicar la conducta.
- Parla dels límits de la consciència, del subconscient i de l’hipnotisme.
- Estudia els estats patològics, el desenvolupament de la intel·ligència, el caràcter i la personalitat.
Phillipe Pinel - Interessat en la malaltia mental (no va poder curar a un amic).
- Director del hospital de Bicêtre, seleccionar per a humanitzar la situació dels bojos; drets humans.
- Després director de La Salpêtrière (8.000 dones dements).
- Va estudiar medicina, com la seva família.
Tractament moral > Deteriorament dels malalts mentals degut a maltractament i mètodes terapèutics erronis.
> S’han de satisfer les necessitats bàsiques i establir relacions bones i amables, per a potenciar emocions positives.
> Va establir un fonament científic per a una gnoseologia psiquiàtrica; descripció, classificació i enteniment de les diferents malalties mentals.
> Tractament humà de les persones amb malalties mentals.
- Va establir innovacions en el tractament d’aquestes malalties: > Primera mesura (i revolucionaria); supressió de les cadenes.
> Després segregació segons tipus malaltia, teràpia ocupacional, banys, contra la violència en general.
ÈXIT: Menys morts, més donats d’alta.
Jean Esquirol - Va ser deixeble de Pinel (Pinel pràctic, Esquirol teòric).
- Considerat el fundador de la Psiquiatria francesa (primer en fer ensenyament formal; l’estableix com a branca de la medicina).
- Segueix l’obra del seu mestre, amb l’observació sistemàtica de símptomes.
- Promou la creació de centres especialitzats i formació d’especialistes.
- Crea termes psiquiàtrics com al·lucinació o monomania (prèvia a esquizofrènia).
Jean Marc Itard - Va ser deixeble de Pinel.
- Va realitzar un estudi fisiològic sord-muts i de les possibilitats educatives dels qui ho pateixen.
- És considerat el fundador de la otorinolaringologia.
- Pioner de l’educació especial. Exemple històric: + El nen salvatge d’Aveyron: - Suposadament criat entre llops i no podia parlar, és comportava com un animal.
- Pinel el diagnostica “d’idiota incurable”. Itard se n’ocupa.
Jean Martin Charcot - Considerat el pare de la Psicologia Clínica francesa.
- Va estudiar medicina a La Salpêtrière. El neuròleg més reputat de França.
- Fa recerca en neurologia; estava impressionat per la multitud de malalties nervioses que observava a l’hospital, així que va voler establir un nexe entre símptomes nerviosos i lesions neurològiques que els causaven. Contribució sobre esclarir malalties com: esclerosis lateral, atàxia locomotora, afàsia, epilèpsia, etc.
- Aconsegueix la càtedra d’anatomia patològica; s’encarrega de la sala de dones de La Salpêtrière. Allà va desenvolupar els seus treballs sobre la histèria, i feia demostracions públiques d’hipnosis. Finalment, la facultat de medicina li atorga la primera càtedra de Neurologia.
Estudis sobre la histèria HISTÈRIA: Afecció psicològica difícil de diagnosticar. Els símptomes histèrics poden ser físics o psíquics, i destaquen els trastorns motors i sensorials (al·lucinacions, deliris, hiperestèsia, convulsions, paràlisis, de llenguatge, de visió,...). Amb freqüència els símptomes es consideraven fingits. Era tractada amb hipnosis.
- Charcot mai va creure que fos fingit: > Afectació funcional nerviosa (malaltia real), lligada a procés degeneratiu nerviós de base hereditària.
> Desencadenat per infeccions, traumes, intoxicacions,...
> Els símptomes eren descrits per etapes (dolor, pèrdua coneixement, crisi “epilèptica”, fatiga,...).
> Davant les paràlisis histèriques, utilitzava la hipnosis.
Origen de la hipnosi F.A. Mesmer - Dels primers metges en utilitzar la hipnosis per curar conductes anòmales.
- Fundador del magnetisme animal o mesmerisme.
- Èxit d’hipnosis degut al magnetisme animal (misteriós fluid magnètic); utilitzava poders magnètics per restablir els camps magnètics dels pacients.
- Primer col·locava imants, després amb les mans.
James Braid - Terminologia: hipnosi.
- Fixació sensorial (visió sobre un llum), induïa a son artificial.
- Primer creia que era fisiològic, després psicològic (suggestió).
> Després de Mesmer i Braid; descrèdit de la hipnosis fins al 1880: + Escola de Nancy.
+ Escola de Salpêtrière (Charcot).
+ Escola de Nancy Aguste Ambroise Liébeault - Metge de poble; tracta a pacients dormint-los i suggerint-los que al despertar haurien desaparegut els símptomes. Mitjançant la hipnosis creia que l’atenció del malalt es desviava dels sentits i es concentrava en la idea de dormir i les paraules del metge; suggestió i eliminació (temporal) dels símptomes.
Hyppolite Bernheim - Interès per la obra El sueño y estados análogos de Liébeault.
- Professor de la Universitat de Nancy.
- HIPNOSIS: Estat de suggestionabilitat o excitabilitat ideo-motora capaç de transformar les idees en actes, induït pel prestigi de l’hipnotitzador. Suggestionabilitat: tret normal i comú a totes les persones.
Charcot - Provocació artificial d’estat psíquic semblant al son.
- El subjecte atén i respon a preguntes, executa ordres i pot després recuperar l’estat normal. Gràcies a SUGGESTIÓ, que ÉS un tret histèric (el ser una persona suggestionable).
- Primer va fer teoria organicista de la histèria: Histèria = degeneració nerviosa.
- Després, teoria psicogènica: Els símptomes desapareixien amb hipnosis, però no troba lesions en autòpsies.
> Teoria psicogènica; causes psicològiques - Predisposició hereditària a la histèria (i amb aquesta a un alt grau de suggestionabilitat).
- Comença amb una vivència emocionalment traumàtica en el passat. L’experiència traumàtica és exclosa de la consciència quan són desperts. Aquest record exclòs és la causa de la malaltia present.
Charcot va tindre com a alumnes a Pierre Janet, Alfred Binet i Sigmund Freud.
Pierre Janet - Psicopatòleg més famós de França.
- Treballs sobre la hipnosi, la histèria i l’inconscient.
- Charcot el va nomenar director del laboratori psicològic de La Salpêtrière. El 1902 substitueix Ribot en la seva càtedra.
Teoria sobre el psiquisme - Existeixen tendències psicològiques que es van organitzant (durant l’evolució del subjecte). La consciència és la que fa la síntesis entre aquestes tendències; si no es produeix aquesta síntesis es dona la escissió i la dissociació.
- Un psiquisme malalt no té la capacitat de sintetitzar i integrar certs aspectes que el psiquisme normal si pot. La pèrdua d’aquestes facultats porta a la desestructuració de la vida mental. Considera el Inconscient com un problema d’escissió provocat per un accident psíquic traumàtic i per una incapacitat global de síntesis.
- Clara relació amb les idees de Freud (pugna teòrica). La gran diferència: l’inconscient de Freud és un estat normal, que es dona en totes les persones.
7.2 Psicoanàlisi Disciplina fundada per Sigmund Freud que integra tres nivells: 1. Tècnica terapèutica.
2. Mètode d’investigació.
3. Teoria de la vida psíquica.
L’objecte d’estudi és l’inconscient i el seu funcionament, i dona molta importància a la infància i les relacions.
7.2.1 Antecedents i influències de l’obra de Sigmund Freud Racionalisme i Romanticisme Leibnitz (monadologia): Nivells de consciència i apercepció.
Goethe: Lluita entre emocions conflictives i tendències.
Herbart: Llindar de la consciència i repressió (força inhibitòria que guarda la idea incompatible a l’inconscient).
Schopenhauer: Humà dirigit per desitjos irracionals més que per la raó.
Nietzsche: Batalla perpètua entre tendències irracionals i racionals.
Psicofísica Fechner: Llindar. Ment = iceberg, la consciència és la punta, l’inconscient el demés.
Evolucionisme Darwin: Els animals (i els homes) estan més motivats per instints, que per la raó.
Positivisme Helmholtz: Conservació de la energia.
Psicologia de l’acte Brentano (professor de Freud): Importància de la motivació en determinar la conducta.
7.2.2 Biografia de Sigmund Freud - Neix a Freiberg (Moràvia), a la República Txeca.
- Família sense recursos: Pare comerciant. Família jueva, persecucions antisemites.
- Fill més gran de la tercera dona que va tenir el seu pare. Era el preferit de la seva mare (ho relacionarà amb la seva capacitat creativa i confiança en un mateix).
- Als 4 anys (1860) es traslladen a Viena on hi viurà fins als 78 anys.
- Ja de petit, gran capacitat intel·lectual (idiomes, prosa,...).
- Als 17 anys (inspirat per Goethe i Darwin, interès per la ciència), inicia estudis de medicina a la Univ. de Viena. Es titula i es dedica a fer recerca sobre fisiologia.
- Crisis econòmica, treball mal pagat (poc accessible pels jueus), es promet amb Marthe Bernays; decideix dedicar-se a la clínica privada.
- Treballa al servei de psiquiatria de l’Hospital General de Viena, sota la direcció de Theodor Meynert (dels millors anatomistes cerebrals); acaba sent un expert en diagnosis de trastorns cerebrals.
- Coneix i estableix una molt bona relació amb Joseph Breuer i obté una beca per anar a estudiar amb Charcot.
- Publica amb Breuer Estudis sobre la histèria.
- Per diferents circumstàncies (mor el seu pare, es distancia de Breuer) inicia el seu propi autoanàlisis; Anàlisis somnis i Complex d’Edip.
- Comença a publicar obres fonamentals com: > La interpretació dels somnis (1900).
> Psicopatologia de la vida quotidiana (1904).
> Tres assajos per una teoria sexual (1905).
- Fundació de l’Associació Psicoanalítica Internacional (1910).
- Al 1923 li diagnostiquen un càncer de paladar i mandíbula (addicte al tabac); 33 operacions i pròtesis, mai va deixar de fumar.
- Amb l’arribada dels nazis, cremen els seus llibres: Qué progreso estamos realizando. En la Edad Media me hubieran quemado a mi. Hoy en día se contentan con quemar solamente mis libros - Per pressió del president dels EUA, la Gestapo permet que marxi a Londres, on mor el 1939.
7.2.3 Psicologia de l’inconscient i mètode psicoanalític - Tractament de malalties mentals amb electroteràpia i hipnosi (cap de les dos era totalment completa).
- La visita a Charcot.
- Relació amb Joseph Breuer: Cas d’Anna O. Hipnosis + catarsis; Pressió; Lliure associació.
- Visita de Freud a Charcot: > Aprèn molt sobre la histèria i sobre la hipnosis.
> No era capaç d’hipnotitzar a tothom.
> No aconseguia que els símptomes marxessin del tot.
- Freud fa visita a l’Escola de Nancy: > Suggestió post-hipnòtica: Influir en el pacient durant la hipnosis, sembrant idees, tot i que ells no en siguin conscients.
> Possibilitat de recordar el que succeïa durant la hipnosis (que generalment s’oblidava; amnèsia post-hipnòtica),si hi havia motivació suficient per part del pacient. Posaven la mà al front (d’aquí naixeria el mètode psicoanalític).
Breuer: Cas d’Anna O - Jove de 21 anys, molt intel·ligent i atractiva. Símptomes histèrics: paràlisis, contraccions dels membres, hipersensibilitat, trastorns de llenguatge i visió.
- Breuer: > Hipnosis: Que recordés circumstàncies en que havien aparegut els símptomes.
> Al despertar del son hipnòtic aquell símptoma desapareixia, de forma temporal o definitiva (per exemple, ulls guenyos, causa de plorar i intentar mirar la hora davant el pare moribund).
- Idees emocionalment carregades no es podien expressar de forma directe, sinó a través de símptomes físics.
- Quan s’expressaven aquestes idees, l’energia es dissipava i desapareixien els símptomes.
- Breuer va anomenar aquest mètode CATÀRTIC (Alliberació emocional).
- Anna O. Estava utilitzant un mecanisme actiu per a l’oblit d’aquelles emocions; oblit inconscient, repressió.
- Breuer va dedicar 2 anys a tractar a Anna O.
- Va utilitzar la catarsis tant amb hipnosis com amb relaxació profunda.
- Finalment la relació entre pacient i malalt va canviar. Ella tractava Breuer com si fos el seu pare. Ell va començar a implicar-se emocionalment amb Anna. Deteriorament del matrimoni Breuer; decideix posar fi al tractament.
- Es diu que Anna en saber-ho va patir un atac: embaràs histèric, que culminava en un part (també histèric), quan Breuer la va anar a veure. La va hipnotitzar per a que es calmés i va marxar. Breuer mai més va voler tractar histèria.
- Freud se’n fa càrrec; naixement lliure associació.
- Finalment, el 1896, Breuer i Freud van publicar Estudis sobre la histèria; Fundació oficial de l’escola del psicoanàlisis.
- Freud va aprendre molt analitzant el cas d’Anna O. i Breuer: - Transferència: Procés inconscient en el que s’actualitza la repetició de tipus de relacions infantils, allò que és essencial del conflicte infantil (p.ex. comportament d’Anna vers Breuer) - L’analista no depèn únicament del relat (més o menys distorsionat) del pacient: en la relació transferencial pot captar el tipus de relació que estableix el pacient, la història íntima de la seva vida.
- Contratransferència: Influència del pacient sobre els sentiments inconscients de l’analista. Pot ser considerat un obstacle. Avui en dia s’ha vist la importància de que el terapeuta comprengui els seus sentiments (autoanàlisis).
Evolució del mètode psicoanalític 1. Hipnosis i catarsis.
2. Tècnica de pressió (sense hipnosis): - Concentrar-se en símptoma i que expliquessin tot allò que en pogués explicar l’origen.
- Si no deien res (generalment perquè s’apropaven a l’experiència traumàtica, i mostraven resistència), Freud posava la mà al front i els deia que determinats records havien de sorgir.
- En molts dels casos, els pacients reportaven coses que en efecte, si eren útils per l’explicació del símptoma.
Naixement del mètode psicoanalític pròpiament dit 3. ASSOCIACIÓ LLIURE > Emfatitzar al pacient que parlés amb llibertat total sobre qualsevol cosa que els vingués a la ment.
> No era necessària la hipnosis, ni tant sols tocar-los. El pacient era conscient.
> Difícil arribar a l’experiència traumàtica, però quan s’hi arribava el tractament era més senzill, i es basava en superar la resistència i afrontar de forma racional l’experiència traumàtica.
Per tractar la histèria mitjançant l’Associació lliure: > Exterioritzar les experiències reprimides, que aquestes passessin a la consciència i poguessin ser abordades racionalment.
> S’analitzaven els continguts de les associacions lliures, els gestos i les transferències, tot degut a motivacions inconscients (principalment sexuals, creia Freud).
Freud es va realitzar un autoanàlisi i en ell descobreix: - La utilitat de l’anàlisi dels somnis.
- El complex d’Edip.
7.2.4 Interpretació dels somnis - Segona forma de tractament del pensament inconscient (La primera: associació lliure).
- Abans de Freud: somnis = pertorbacions fisiològiques irregulars del cervell.
- Freud: contingut dels somnis = manifestacions dels pensaments traumàtics reprimits.
La interpretació dels somnis (1900): obra mestra de Freud.
- Durant el son...
> Defenses de la persona a nivells mínims (relaxació de la censura repressiva).
> L’experiència reprimida pot arribar a la consciència, però d’una manera disfressada, amb restes diürnes, preocupacions o fets del dia/dies anteriors. Apareix disfressat per que si no, crearia massa ansietat i ens despertaríem.
- Contingut manifest: El que el somni sembla representar.
- Contingut latent: El que el somni realment significa.
Alguns mecanismes reguladors Condensació: Un element del somni simbolitza diversos components de la nostra vida.
Substitució: No somiem amb un objecte o succés provocador, sinó amb quelcom simbòlicament similar.
Desplaçament: Distribució enganyosa d’afectes. Allò realment important a nivell afectiu gairebé no te protagonisme en el somni i a la inversa (gran disfressa).
- Símbols propis i d’altres universals (un viatge = la mort).
7.2.5 El complex d’Edip - El psiquisme humà es construeix a la infància en funció de les relacions i identificacions amb les persones que fan de pares.
- El complex representa l’agitació d’emocions, impulsos i idees (en gran part inconscients) que es desperten entorn les relacions que el nen estableix. Del nen sorgeixen ansietats i sentiments de culpa pels seus desitjos agressius i sexuals.
Aquestes emocions infantils queden “oblidades” (reprimides a l’inconscient).
Basat en la tragèdia de Sòfocles: Edipo Rey - Idea bàsica: Els nens (♂) tendeixen a estar enamorats de les seves mares i a odiar als seus pares.
- Relació física molt estreta i de plaer; desperten desitjos sexuals. Vol prendre el lloc del seu pare, al que considera un rival. La realitat de la situació (el pare és més fort), crea repressió dels desitjos cap a la mare i hostilitat cap al pare.
- Les idees-desitjos reprimits no desapareixen, es continuen manifestant als somnis, als símptomes i a les conductes anòmales.
Es normal trobar en el desenvolupament d’aquest complex (cost de separar-se dels objectes estimats): > Fixacions: Persistència de comportaments i idees pròpies d’una fase anterior a la seva edat.
> Regressions: Retorn a fases ja superades.
7.2.6 Teoria de la personalitat (1ª i 2ª) Primera teoria de la personalitat (1900-1920) En el llibre dels somnis, elabora la seva primera teoria de la personalitat, de concepció topogràfica (sistemes, regions): > Necessitat d’anar més enllà de postular continguts mentals conscients i inconscients, s’ha d’explicar com funcionen i es relacionen.
> Proposa metàfora de l’aparell psíquic com a Iceberg.
> Inconscient, preconscient i conscient (Nivells de consciencia).
1. CONSCIENT (CS) > Pròxim al món exterior.
> Funcions perceptives que s’experimenten en l’actualitat: Pensament, raonament, llenguatge,...
> És la punta de l’iceberg, el més petit de la totalitat del nostre psiquisme.
2. PRECONSCIENT (PCS) > No està en el camp conscient, però hi podem arribar en qualsevol moment.
> Representacions d’esdeveniments, lligades al llenguatge i a la consciencia.
CS i PCS es troben regits per processos secundaris o principis de realitat (regulen la conducta amb menys passió i més eficàcia). Regulen (o tracten de regular) l’inconscient.
3. INCONSCIENT (INC) > Part més primitiva, lligada als sentiments de plaer i desplaer.
> Presó dels elements antisocials, que sempre proven d’escapar-se i sortir a la consciència.
> Regit per processos primaris, pel principi de plaer, que exigeix satisfacció immediata.
> Els seus continguts són reprimits (molt relacionats amb la història infantil de cadascú), ja que si no poden provocar ansietat.
Repressió - Operació mitjançant la qual rebutgem o mantenim en l’inconscient representacions lligades a una pulsió (desig, que produirà plaer). Es produeix quan la satisfacció d’una pulsió, genera malestar a causa d’altres exigències (ètiques, socials,...).
- Acostumen a ser experiències que son/poden arribar a ser vergonyoses, o urgències sexuals/agressives.
Conscient Preconscient Inconscient 2ª Teoria de la què? personalitat...per En la pràctica clínica observa: > Mecanismes de defensa i de repressió també poden ser inconscients (no es pot mantenir la visió topogràfica).
> Nova teoria, composada per instàncies.
> El psiquisme és una dinàmica de relacions intrapsíquiques entre l’allò (id), el jo (ego) i el superjò (superego), que reflexen les relacions interpsíquiques viscudes especialment durant la infància.
1. Allò (ID, el ello) - Motor de la personalitat, conté els instints primaris i reflexes innats, com ara la gana, la set i el sexe. També les imatges produïdes pels estats de tensió.
- Totalment inconscient.
- Governat pel principi de plaer (energia eròtica i agressiva), deixa de banda els perills i principis morals. Davant necessitat, vol gratificació immediata.
2. Jo (l’EGO) - Responsable de coordinar les necessitats o demandes de l’ALLÒ i del món físic: > Exigències de l’ALLÒ: Quan són molt fortes desperten sentiment d’angoixa, senyal de perill interior.
> Exigències de l’exterior: Davant de perill; por.
- Governat pel principi de realitat, obligada a mantenir l’equilibri amb la realitat.
- Percep les excitacions i es defensa d’aquestes.
- Inverteix energia libidinosa en el pensament d’objectes que han de satisfer necessitats (catexis).
- En néixer, només som ALLÒ (no hi ha relacions entre instàncies psíquiques sense haver viscut relacions interpersonals).
- Funcions: percepció, memòria, activitat motora i llenguatge.
- Te una part inconscient: mecanismes de defensa, batalla amb l’ALLÒ.
3. Superjò (Superego); Braç moral de la personalitat - Socialització del nen; aprendre que es pot i que no es pot fer.
- Es forma de manera paral·lela a la declinació del complex d’Edip; representant internalitzat de les pautes morals dels pares.
- Funcions: consciència moral (censura, prohibició i ideal a imitar).
- Energies dominants eròtiques i sobretot agressives.
El compromís del JO - Situació difícil i conflictiva, està sota la pressió de: > Món exterior/L’Allò/El superjò - El tractament psicoanalític tracta d’enfortir el JO: conduir harmònicament les relacions de les diferents forces: > Disciplinar el caos de l’Allò.
> Fer més racionals les exigències del superjò.
> Adaptar-se sanament a les realitats del món exterior.
7.2.7 Psicopatologia de la vida quotidiana Psicopatologia de la vida quotidiana (1901) - Explica petits “oblits” i errors quotidians que tots cometem (oblidar-nos d’un aniversari), que s’entenen com a petites fissures en la repressió de desitjos més o menys inconfessables. P.ex Actes fallits (lapsus), Lapsus linguae, oblit de noms,...
L’acudit i la seva relació amb l’inconscient (1905) - Explica el mecanisme per el qual ens fan gràcia determinats successos o històries, fent referència a l’inconscient.
7.2.8 Mecanismes de defensa i ansietat ANSIETAT: Estat d’advertència establert per a evitar el perill. El JO és qui se n’ocupa. 3 tipus: > Ansietat objectiva: Amenaça objectiva (p.ex. atac físic).
> Ansietat neuròtica: El JO sent que l’ALLÒ el supera i està a punt de manifestar-se.
> Ansietat moral: Quan es viola (o s’està a punt de), un valor assimilat (culpa, vergonya). Es quan actuem de forma contrària als valors del SUPERJO.
Tipus de mecanismes de defensa Repressió: Mecanisme de defensa fonamental (engloba als demés). Exclou de la consciència pensaments “incòmodes”. Només hi permet arribar les idees disfressades (somnis, símptomes, lliure associació,..). Per exemple: Pepa, que va ser enxampada robant al Corte Inglés de petita, no en te cap tipus de record.
Desplaçament: Canviar els motius reprimits d’un objecte/persona original a un objecte/persona substitut. Per exemple: Problemes amb el supervisor de la fàbrica, però no podem desfogar-nos,...ho fem amb la parella al arribar a casa.
Sublimació: Canalitzem l’impuls reprimit a una sortida més acceptable socialment. Al no poder expressar necessitats sexuals directament ho fem a través de l’art, la poesia, la cultura,... (instint de sublimació és la característica manifesta del desenvolupament cultural) Per exemple: Pepa, a qui els pares mai van prestar atenció, es presenta com a candidata a les eleccions públiques.
Projecció: Atribuir als demés els propis motius, sentiments o desitjos reprimits. Per exemple: Pepa és injustament ignorada en una promoció laboral, i nega estar enfadada per això, però està convençuda que el seu supervisor està enfadat amb ella.
Identificació (o introjecció): Adoptar les característiques d’algú per a no sentir-se incompetent (incorporació subjectiva dels trets d’un altre). Ansietat per no viure segons els valors que ens em establert. Per exemple: Pepa, insegura del seu propi atractiu, adopta la vestimenta i modals d’un personatge popular.
Racionalització (o intel·lectualització): presentem raó racional i lògica però falsa per a explicar un fracàs o deficiència. Forma de distanciar-se del problema estressant. Per exemple: La Pepa no vol afrontar la preparació d’un examen. Decideix que per a fer-ho bé s’ha de relaxar, i per tant se’n va al cinema.
Formació reactiva: Expressió d’idees i emocions exagerades que son exactament allò oposat de les creences o sentiments reprimits. Per exemple: Ser extremadament amable amb aquell qui ens cau molt malament.
Negació: Negar-se a reconèixer una realitat dolorosa o amenaçant. Tractar factors obvis de la realitat com si no existissin. Per exemple: Una amiga de la Pepa, a qui han diagnosticat un càncer pulmonar, creu que només es tracta d’una bronquitis.
7.2.9 Fases desenvolupament psicosexual Sexualitat; Tres assaigs per a una teoria sexual (1905) - Abans considerada un instint comú a tota l’espècie humana, encaminat al coit (instint exclusivament adult).
Freud: activitats i excitacions existents des de la infància, que produeixen plaer. La personalitat es concentra en la forma en que satisfem l’instint sexual en el curs de la vida.
Libido: Energia generada per l’instint sexual. Es centra en diferents parts sensibles del cos, cada una produeix un plaer.
- Cada fase té un tipus de relació amb l’objecte i una zona erògena (font del plaer).
- Cada fase implica conjunt d’emocions i ansietats, conflictes i defenses. Dur combat per arribar a tenir relacions sexuals sanes.
Fases del desenvolupament de la sexualitat 1. FASE ORAL (naixement – 12-18 mesos) - Zona erògena: la boca (llavis, llengua, xuclar, mastegar, empassar) Sobre- o infragratifició de les necessitats orals: Fixació en aquesta etapa: > Primera part: caràcter oral-incorpoartiu. Menjar, fumar o beure excessivament.
Caràcter dependent i crèdul.
> Última part (quant surten les dents): caràcter oral-sàdic. Sarcàstic, cínic i generalment agressiu.
2. FASE ANAL (12-18 als 3 anys) - Zona erògena: zona anal-posterior del cos.
> Primera part; plaer en activitats relacionades amb la defecació (retenció-expulsió).
> Fixació = caràcter anal-expulsiu generós, despilfarrador i desordenat.
> Segona part; plaer relacionat amb la retenció de “heces” .
> Fixació = caràcter anal-retentiu  avariciós, ordenat, possiblement perfeccionista.
3. FASE FÀL·LICA (3 a 5 anys) > Zona erògena: regió genital > Es desenvolupen uns sentiments molt forts, positius i fins i tot eròtics cap a la mare.
Hostilitat cap al pare.
> Apareix l’ansietat de castració: reconeixement de que el pare és més fort, repressió de les seves tendències sexuals i agressives. Resolució del problema; identificació amb el pare. I en el cas de les nenes; Complex Elèctra.
- Complex d’Edip un tant “especial” (posteriorment Jung proposarà el complex d’Electra). Com el nen, gran amor per la mare. Però se n’adona que la mare no te “penis” i per tant te sentiments ambivalents cap a ella. Es sent atreta pel pare (qui si te penis) envidia peneana sentiments ambivalents també cap al pare. La nena resol el complex d’Edip reprimint hostilitat cap a la mare i desig cap al pare. Finalment, identificació amb la mare.
- Repressió i identificació, assimilació de valors morals ocasionen el desenvolupament del Superjò. Formació completa del Superjò està lligada al Complex d’Edip. Freud reconeix que en el cas de les nenes el desenvolupament en aquesta fase no és del tot igual que el dels nens. Reconeix la psicologia femenina serà sempre un misteri.
4. FASE DE LATÈNCIA (5 anys a pubertat) > Etapa de transició.
> Retrocés dels impulsos sexuals i repressió de tot allò viscut fins ara.
>Activitats substitutives: - Es comencen a adoptar rols de gènere.
- Socialització, desenvolupament d’habilitats: treballs escolars, inici de la curiositat pel món exterior, activitats diverses.
5. FASE GENITAL > Inici a la pubertat i dura tota la vida. Els desitjos sexuals es tornen molt intensos i ja no es poden reprimir. Focus d’atenció: sexe oposat.
> Si les fases anteriors han anat bé, aquesta culminarà amb les trobades amb l’altre sexe i finalment matrimoni.
Com interpreta un psicoanalista aquestes fases? - Infra o supergratificacions; determinen la personalitat de l’adult.
- Problemes d’adaptació a l’etapa adulta; anàlisis de les experiències esdevingudes durant la infància.
- Experiències poden ser la base de formació de la neurosis / de la personalitat normal.
EL NEN ÉS EL PARE DE L’HOME 7.2.10 Teories pulsionals Pulsions: Impulsos interns procedents de l’organisme, que generen un estat de tensió psíquica. Forces o energies que s’associen a persones o coses.
- L’objecte de la pulsió poden ser coses molt diverses, així com la finalitat. Tot i així la finalitat sempre està relacionada amb alliberar tensió que generen els nostres impulsos no satisfets.
- Freud sempre veu dues forces en lluita, que desencadenen la vida en plenitud.
- L’energia de les pulsions és la libido (energia).
- La teoria de les pulsions es va reformular en tres ocasions: 1) Pulsions d’autoconservació i sexuals.
(Les pertorbacions piscopatògenes de la visió, 1910).
2) Libido narcisista (o del jo) i libido objectal.
(Introducció al Narcisisme, 1914).
3) Pulsions de vida o Eros i Pulsions de mort o Thanatos.
(Més enllà del principi del plaer, 1920).
Pulsió d’autoconservació: Vinculades a les necessitats corporals necessàries per a la conservació (p.ex. la gana). Pulsions del JO, responen al principi de realitat.
Pulsions sexuals: Motivacions de l’inconscient, es relacionen amb la preservació de l’espècie, vinculades al principi de plaer. Busquen satisfacció a qualsevol preu, sense tenir en compte la circumstància en la que es troba l’individu.
> Libido narcisista: La libido impregna el JO. L’energia està centrada en un mateix.
> Libido objectal: La libido s’orienta cap al objectes.
- L’amor per un mateix és anterior a l’amor per l’altre.
- Com més amor narcisista, menys objectal, i al revés.
Teories pulsionals (1920);Força de la pulsió en la repetició (repetim coses tot i saber que no ens convenen) - Pulsions de vida (Eros): Intenten preservar la vida. L’energia libidinosa s’estén aquí per a satisfer les necessitats, prolongant la vida (sexe, gana, set,...) - Pulsions de mort (Thanatos): Intenten acabar amb la vida. La vida s’inicia a partir de matèria inorgànica, i una part de nosaltres vol retornar a aquesta (només en aquest estat no hi ha una lluita constant per satisfer les necessitats biològiques). L’agressió és un component innat de la naturalesa humana.
> Cap a dins; masoquisme, suïcidi.
> Cap a fora; odi, assassinat, crueltat.
7.3 Crítiques i aportacions del psicoanàlisis Mètode de crítiques - No era experimentació controlada. Les necessitats i expectatives dels pacients influïen en les observacions. Els pacients no representaven a la població general.
- Definicions de termes: Conceptes definibles/identificables. Com es quantifica: no mesurables ni clarament > Energia psicològica?/Ansietat de castració?/Complex d’Edip? DOGMATISME: Freud es considerava líder fundador del psicoanàlisis i rebutjava idees contraries a les seves. Expulsava del grup a qui discrepava.
MASSA IMPORTÀNCIA AL SEXE: Per Freud era el motor principal de la conducta humana. La conducta i la personalitat es podia, des de la teoria psicoanalítica, explicar també per d’altres factors.
PROFECIA DE L’AUTOCUMPLIMENT: Freud podia trobar el que va trobar, senzillament perquè era el que estava buscant. Crítica sobretot aplicable a la interpretació dels somnis i a la lliure associació (que en part era dirigida) DURACIÓ, COST I EFICACIA LIMITADA DE LA TERÀPIA: Necessita anys. Persones amb recursos, intel·ligents (han de poder expressar i comprendre). Teràpia no útil per segons quins trastorns (pex. Psicòtics); PLACEBO.
FALTA DE FALSABILITAT (K. Popper): Una teoria que es consideri científica ha de poder especificar observacions que puguin refutar la teoria.
- Postdicció en comptes de Predicció.
- Passi el que passi la teoria ho podrà explicar.
Aportacions > EXPANSIÓ DEL DOMINI DE LA PSICOLOGIA: Primera teoria completa sobre la personalitat. Tractament de fenòmens com la motivació inconscient, la sexualitat infantil, els somnis i l’ansietat.
> PSICOANÀLISIS: Es va crear nova forma de tractar els problemes psíquics dels adults.
Probablement per trastorns neuròtics segueix sent la millor teràpia.
> COMPRENSIÓ DE LA CONDUCTA NORMAL: Va explicar la conducta anormal, però va donar pautes per l'anàlisi de la conducta normal, coses que per a un mateix ja no seran tan misterioses (anàlisis dels somnis, oblits, errors, mecanismes de defensa, etc,...).
> GENERALITZACIÓ DE LA PSICOLOGIA A ALTRES CAMPS: Rellevància de la Ψ en tots els camps de la existència humana: religió, art, política, esports, guerra, literatura, filosofia,… 7.4 La constitució de la comunitat de Psicoanalistes Freud convoca a 4 col·laboradors (Stekel, Adler, Kahane y Reitler) el 1902 per a discutir treballs teòrics i clínics; la Societat Psicoanalítica dels dimecres. Al 1908, ja eren 14 membres, passa a dir-se Associació Psicoanalítica de Viena.
Per suggeriment de diferents psicoanalistes, es decideix crear una trobada internacional per a discutir teoria i clínica psicoanalítica, entre professionals de diferents països. Freud acull bé la proposta i escull Salsburg per a realitzar la trobada.
Jung anomena la trobada Primer Congres de Psicologia Freudiana (1908). Avui en dia aquella trobada informal es coneix com el primer Congrés Internacional de Psicoanàlisis. El següent congrés es va fer a Núremberg al 1910 i va ser aleshores quan es va fundar oficialment la API (Associació Psicoanalítica Internacional), encara viva en l’actualitat.
7.5 Primeres alternatives (dissidències) ALFRED ADLER: Emfatitza problemes conscients o del JO.
CARL JUNG: Èmfasis en l’inconscient col·lectiu.
Alfred Adler - Nen malaltís, que es considerava petit i lleig.
- Gran rivalitat amb el germà gran.
> Durant un any va ser nomenat president de l’Associació Psicoanalítica (1910-1911).
Dimiteix per discrepàncies amb Freud, de qui va ser gran amic, però amb qui finalment va trencar l’amistat. No compartia idees de: sexualitat infantil, repressió inconscient.
Crea la Psicologia Individual.
Conceptes importants Sentiment d’inferioritat Motiva el creixement personal (beneficiós). Pot arribar a ser inhabilitant (depenent de quina sigui l'actitud) Sentiment condicionat: - Genèticament: Dependència del nen en l’adult crea aquest sentiment (s’arrela).
Desenvolupament posterior és una lluita constant per a superar-lo.
- Orgànicament: Deficiència corporal (anatòmic o funcional).
- Situacionalment: Maltractament o rebuig dels pares, mestres,...(de l’altre).
Compensació Mecanisme per a ajustar la debilitat d’una part, desenvolupant la força d’una altra part.
Per exemple: persona cega que desenvolupa extremadament la sensibilitat auditiva.
Sobrecompensació Conversió de la debilitat en força. Per exemple: persona que te un impediment per córrer i arriba a ser corredor professional.
Estil de vida - Biografia personal marcarà la manera d’afrontar el sentiment d’inferioritat, també en el futur. Postura de les persones vers el món (es comença a crear durant la infància), objectius de futur, postures vers l’exterior.
- Activitats diàries que es duen a terme mentre es van perseguint diferents finalitats Serà un estil de vida efectiu sempre que inclogui un considerable interès social.
El JO creatiu (base de la personalitat) > L’herència i l’entorn ens aporten la matèria prima per consolidar la personalitat, però l'ésser humà és lliure d’organitzar aquesta matèria prima com vulgui. Els homes son lliures per escollir el seu propi destí.
> Les experiències traumàtiques no tenen per què impactar-nos d’una manera determinada, depèn dels nostres propòsits.
El terapeuta > Investigar les peculiaritats de l’estil de vida. Punt de vista entre el complex d’inferioritat i l’afany compensador de poder i superioritat.
> El psicoterapeuta ha de procurar incloure interès social en estils de vida equivocats.
Paper actiu de l’analista, no limitar-se a escoltar i interpretar.
> Gran diferència amb FREUD: - Destaca la ment conscient i social.
- Resta importància a les motivacions sexuals.
- Influeix després en la psicologia existencial i humanista  Allport, Rogers, Maslow, Kelly (tercera gran força, després del psicoanàlisis i el conductisme).
Carl Jung - Obté molt d’èxit estudiant amb Janet l’associació de paraules amb malalts psicòtics.
Decideix aplicar la doctrina de Freud a la clínica, veient bons resultats.
- Inicia la seva relació amb Freud, però comença a distanciar-se d’ell per ser contrari a la importància de les motivacions sexuals.
> Funda l’escola de la psicologia analítica.
- Teoria psicologicomística: Importància dels símbols com a productes de l’inconscient.
- Quatre components de l’estructura psíquica: 1. Ego (jo): La consciència del mateix fet d’existir. Mecanisme de relació amb el món físic.
2. La consciència: Relacionat amb el pensament, la memòria, la resolució de problemes i la predicció.
3. L’inconscient personal: Experiències reprimides o simplement oblidades, fruit de l’experiència vital.
4. L’inconscient col·lectiu: Residus arcaics de l’evolució humana: reflex de les experiències acumulades dels humans al llarg de la seva història. Component de la personalitat més poderós i profund. Aquestes experiències comuns s’hereten i es registren en formes de preposicions per a respondre emocionalment d’una forma determinada; ARQUETIPS.
L’INCONSCIENT COL·LECTIU: ARQUETIPS > Imatges genèriques, emocionalment carregades, universals i heretables, que guien la intuïció i l’estimació. Adopten diferents formes simbòliques quan arriben al llindar de la consciència.
> Marc perceptiu i emocional. Predisposa a les persones a veure les coses d’una determinada manera: EXEMPLES: L’arquetip de mare: El nen projectarà aquest arquetip a la seva mare en concret, això influirà a com ha de respondre emocionalment cap a ella.
La persona (o màscara): Presentació en públic només una part de la nostra personalitat. Mostrar actituds que s’esperen. El grau de consistència entre les diverses màscares determinen la integració interna personal.
TIPUS D’ARQUETIPS > L’ànima: Component femení de la personalitat masculina. Marc en el que els homes poden actuar com les dones.
> L’animus: Component masculí de la personalitat femenina. Marc en el que les dones poden actuar com els homes.
L’ombra: > Aportació de tendències agressives i immorals.
> La part salvatge de que qualsevol ésser humà porta amagat (reaccions primàries).
El jo: > Necessitat humana de la integritat i totalitat de la nostra personalitat.
> Descobrir i sintetitzar tots els components que composen aquesta personalitat = actualització pròpia.
ACTITUTS O TIPUS PSICOLÒGICS: Actituds o orientacions principals que les persones adopten vers el món: - Introversió: > Persones callades, imaginatives, més interessades en les idees que en les relacions personals.
> Inversió de l’energia psíquica cap a l’interior.
- Extraversió: > Persones comunicatives i sociables.
> Inversió de l’energia psíquica cap a l’exterior.
La personalitat madura i sana reflexa una mica de cada un d’aquests estils.
CRITIQUES : > Defensava l’ocultisme, el misticisme i la religió.
“Anticiència”  Aplicava símbols típics de la religió, l’art i la fantasia a la seva doctrina.
> Concepte d’Arquetip metafísic i indemostrable.
APORTACIONS: > Termes introversió-extraversió: molt utilitzats posteriorment en test de personalitat.
Es distingeix de Freud en: > Mètode: Jung recull dades de la cultura i les aplica a la clínica. Freud al revés.
> Libido: Per Jung no és només energia sexual, sinó que és una energia creativa aplicada al desenvolupament continu, necessitats biològiques, filosòfiques i espirituals.
...