Seminari 2 (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Lleida (UdL)
Grado Medicina - 1º curso
Asignatura Estructura i Funció Cel·lular
Año del apunte 2014
Páginas 13
Fecha de subida 19/09/2016
Descargas 2
Subido por

Vista previa del texto

APMED-UdL APMED-UdL APMED-UdL APMED-UdL APMED-UdL APMED-UdL APMED-UdL Activitat virtual 1 – Seminari 2 EFC 2014-15 Organització cel·lular i tissular dels éssers vius Grup: Membres grup: Aquest treball s’ha de realitzar en grup essent el cap de grup el responsable de la distribució de la feina, coordinació de les reunions i consensuar les respostes. Les respostes s’han de generar com ha resultat d’un treball en equip. Les respostes que siguin una simple copia de llibres o Internet seran valorades negativament Segons hem comentat a classe el nostre cos és un grapat (milions) de cèl·lules que treballen de forma coordinada i en perfecta harmonia entre elles. Cadascuna s’ha especialitzat en realitzar una funció dins de la comunitat cel·lular que forma el nostre cos. La seva descoordinació i la manca d’enteniment és l’origen de moltes malalties.
The term clone is derived from κλών, the Greek word for "twin", referring to the process whereby a new plant can be created from a twig. Cloning is the process of creating an identical copy of something. In biology, it collectively refers to processes used to create copies of DNA fragments (molecular cloning), cells (cell cloning), or organisms. The term also encompasses situations whereby organisms reproduce asexually.
1-A) D’on procedeixen els milions de cèl·lules que formen el nostre cos? "Omnis cellula ex cellula". Els milions de cèl·lules que formen el nostre cos provenen de la unió d'un espermatozou (cèl·lula n) amb un òvul (cèl·lula n) la qual va donar lloc a un zigot. Aquesta unió, va crear la primera cèl·lula embrionària de dotació 2n que va començar a autoreplicar-se mitjançant el procés de mitosi, formant l'embrió i la resta de cèl·lules que formen el nostre cos.
1-B) Quants tipus de cèl·lules hi ha al nostre cos? I genèticament? Justifiqueu la resposta.
Es poden distingir fins a 200 tipus de cèl·lules diferents en el nostre cos, que es poden classificar en quatre tipus de teixits (epitelial, connectiu, muscular i nerviós).
Genèticament existeixen les cèl·lules sexuals, les quals contenen la meitat d’informació genètica d’un individu (23 cromosomes), i les cèl·lules somàtiques, que son la resta de cèl·lules del nostre cos.
Aquestes, contenen tota la informació genètica d’un individu: tenen 23 parells de cromosomes (un cromosoma de cada parella prové del pare i l’altre de la mare). Mentre que les cèl·lules sexuals son cèl·lules haploide (n), les cèl·lules somàtiques són diploide (2n).
1-C) Què és un clon de cèl·lules? Quines característiques comparteixen les cèl·lules d’un mateix clon? Màxim 5 línies Fes “m’agrada” a la pàgina de facebook: Apunts Medicina UdL ! Hi trobaràs: apunts, llibres, vídeos... per tota la teva carrera!!! APMED-UdL APMED-UdL APMED-UdL APMED-UdL APMED-UdL APMED-UdL APMED-UdL Un clon de cèl·lules és una rèplica exacta d'una cèl·lula anterior. Les cèl·lules d'un mateix clon, tenen la mateixa informació genètica (mateix ADN) i per tant, expressen els mateixos gens i realitzen la mateixa funció.
1-D) Com explicaríeu el fet que un glòbul blanc i una cèl·lula de l’epiteli intestinal, malgrat tenir la mateixa dotació genètica, són tan diferents d’aspecte i funcionalment? S'explica ja que en el procés de divisió cel·lular cada cèl·lula s'especialitza, és a dir que la influència d'uns determinats marcadors fa que s'expressin uns determinats gens associats a una funció concreta. La funció i la forma estan directament relacionades ja que l'una depèn de l'altra.
1-E) Quins tipus de teixits formen el cor humà? El cor humà està format per 4 tipus de teixits diferents: • • • • Epitelial: Recobreix l'interior de les cavitats del cor.
Connectiu conjuntiu: uneix els diferents teixits que conformen el cor.
Muscular estriat cardíac: format per l'endocardi (més intern), miocardi (capa intermèdia) i epicardi (capa externa).
Nerviós: format pels axons de les neurones que transmeten els impulsos.
A 2-day-old girl was diagnosed with an oral epignathus teratoma and an uncommon combination of orofacial malformations including cleft palate; tongue, mandible, cranial base, cervical vertebrae, lower lip, and pituitary gland duplications; and fistula of the glabella and lower lip. Computed tomography revealed that the mass within the nasal cavity had tooth-like calcifications and protruded into the nasopharynx and oral cavity. It was implanted on the anterior wall of the body of the sphenoid bone and was accompanied with mandibular duplication. Magnetic resonance imaging detected duplication of the pituitary gland and confirmed the absence of intracranial communication of the nasopharyngeal mass. The teratoma did not cause respiratory obstruction; however, the patient required continuous nasogastric tube feeding 2-A) Un teratoma o teratocarcinoma que és? Quines peculiaritats té? Un teratoma és un tumor que es caracteritza per estar format per teixits múltiples que conté restes fetals, dents, cabells, etc. Pot ser degut a la inclusió d'un fetus que ha estat avortat en un altre que es desenvolupa amb normalitat.
2-B) Quin és el seu origen? S'origina durant el desenvolupament embriològic o la infància. Està format per cèl·lules germinals pluripotents.
Fes “m’agrada” a la pàgina de facebook: Apunts Medicina UdL ! Hi trobaràs: apunts, llibres, vídeos... per tota la teva carrera!!! APMED-UdL APMED-UdL APMED-UdL APMED-UdL APMED-UdL APMED-UdL APMED-UdL Heart attacks and congestive heart failure remain among the Nation's most prominent health challenges despite many breakthroughs in cardiovascular medicine. In fact, despite successful approaches to prevent or limit cardiovascular disease, the restoration of function to the damaged heart remains a formidable challenge. Recent research is providing early evidence that adult and embryonic stem cells may be able to replace damaged heart muscle cells and establish new blood vessels to supply them. Discussed here are some of the recent discoveries that feature stem cell replacement and muscle regeneration strategies for repairing the damaged heart.
3-A) Podem dir que un gàmeta és una cèl·lula mare? I un òvul? Perquè? No, ni un òvul ni un gàmeta són cèl·lules mare. De fet, són cèl·lules haploides el que significa que només tenen la meitat de material genètic (n) i no poden autoreplicar-se per mitosi.
3-B) Teniu cèl·lules mare al vostre cos? Justifiqueu la resposta. Màxim 5 línies Si, existeixen quatre tipus de cèl·lules mare les quals procedeixen de la fase del blastòcit. Inicialment, trobem les cèl·lules mare embrionàries (totipotents i pluripotents) les quals s'acaben especialitzant.
Les que resten sense especialitzar, donaran lloc a les cèl·lules mare adultes pluripotents (les de la medul·la, les de la sang, els teixits específics dels adipòcits i epitelials) i unipotents (sistema nerviós, cardiomiocit i sistema immunitari), que són les que trobem al nostre cos.
Stem cells can give rise to specialized cells. When unspecialized stem cells give rise to specialized cells, the process is called differentiation. Scientists are just beginning to understand the signals inside and outside cells that trigger stem cell differentiation. The internal signals are controlled by a cell's genes, which are interspersed across long strands of DNA, and carry coded instructions for all the structures and functions of a cell. The external signals for cell differentiation include chemicals secreted by other cells, physical contact with neighboring cells, and certain molecules in the microenvironment.
3-C) Relacioneu especialització cel·lular, cèl·lula mare i expressió de gens. Màxim 5 línies Les cèl·lules mare són cèl·lules no especialitzades que poden donar lloc a qualsevol tipus de cèl·lula, procés que s'anomena especialització cel·lular o diferenciació. En cada cèl·lula que s'especialitza, s'expressen uns gens concrets que s'encarreguen de determinar la funció que realitzarà cada cèl·lula.
Supravalvular aortic stenosis (SVAS) is a heart defect that develops before birth. This defect is a narrowing (stenosis) of the large blood vessel that carries blood from the heart to the rest of the body (the aorta). The condition is described as supravalvular because the section of the aorta that is narrowed is located just above the valve that connects the aorta with the heart (the aortic valve). Some people with SVAS also have defects in other blood vessels, most commonly stenosis of the artery from the heart to the lungs (the pulmonary artery). An abnormal heart sound during a heartbeat (heart murmur) can often be heard during a chest exam. If SVAS is not treated, the aortic narrowing can lead to shortness of breath, chest pain, and ultimately heart failure.
Fes “m’agrada” a la pàgina de facebook: Apunts Medicina UdL ! Hi trobaràs: apunts, llibres, vídeos... per tota la teva carrera!!! APMED-UdL APMED-UdL APMED-UdL APMED-UdL APMED-UdL APMED-UdL APMED-UdL 4-A) Quins símptomes tenen aquests malalts? Quines són les bases cel·lulars i moleculars de l’estenosi supraválvular aòrtica? Poden tenir alguna relació amb la matriu extracel·lular? Els símptomes de l'estenosi valvular aòrtica són: fatiga, soplo sistòlic sonor, angina de pit, vertigen, etc. La malaltia és causada per una mutació del gen ELN, el qual sintetitza la tropoelastina (és la base cel·lular i molecular de la malaltia). Aquesta molècula, forma l'elastina que és un element de la matriu extracel·lular que dóna elasticitat i consistència. La manca d'aquestes molècules fa que les fibres que formen l'aorta siguin excessivament primes. Per compensar-ho, les cèl·lules que conformen la musculatura estriada llisa augmenten, cosa que fa que les parets de l'aorta siguin més gruixudes i l'artèria perdi elasticitat i diàmetre.
4-B) Quines peculiaritats té la biomolècula afectada? Què és i quina funció fa la desmosina? Com es sintetitza? La desmosina és un tipus de proteïna formada per tres cadenes d'alisil i una de lisil. La seva funció és enllaçar de forma covalent dues o més cadenes polipeptídiques d'elastina, atorgant elasticitat i fleixibilitat a aquesta molècula. La desmosina es sintetitza a la matriu extracel·lular a partir de la interacció de les lisines de quatre molècules de tropoelastina.
Procés detallat de la formació de la desmosina: 1. Comença amb la desaminació oxidativa del grup amino del radical de la lisina.
2. Aquest procés dóna lloc a la molècula d’alisina, de la qual n’eliminem el grup amino i substituim l’últim metil per un grup aldehid.
3. Dues alisines es fusionen i formen l’aldo-alisina, una molècula poc estable.
4. en aquest punt encara no està gaire clar quin camí segueix exactament, però s’hi uneixen altres molècules de pont reductibles tot condensant-se fins a arribar a la formació de la desmosina.
Fes “m’agrada” a la pàgina de facebook: Apunts Medicina UdL ! Hi trobaràs: apunts, llibres, vídeos... per tota la teva carrera!!! APMED-UdL APMED-UdL APMED-UdL APMED-UdL APMED-UdL APMED-UdL APMED-UdL Fes “m’agrada” a la pàgina de facebook: Apunts Medicina UdL ! Hi trobaràs: apunts, llibres, vídeos... per tota la teva carrera!!! APMED-UdL APMED-UdL APMED-UdL APMED-UdL APMED-UdL APMED-UdL APMED-UdL Scurvy is a disease resulting from a deficiency of vitamin C. The chemical name for vitamin C, ascorbic acid, is derived from the Latin name of scurvy, scorbutus. Scurvy leads to the formation of spots on the skin, spongy gums, and bleeding from the mucous membranes. The spots are most abundant on the thighs and legs, and a person with the ailment looks pale, feels depressed, and is partially immobilized. In advanced scurvy there are open, suppurating wounds and loss of teeth.
Scurvy was at one time common among sailors, pirates and others aboard ships at sea longer than perishable fruits and vegetables could be stored, and by soldiers similarly separated from these foods for extended periods.
It was described by Hippocrates (c. 460 BC–c. 380 BC). Herbal cures for scurvy have been known in many native cultures since prehistory. In 1536, the French explorer Jacques Cartier, exploring the St. Lawrence River, used the local natives' knowledge to save his men who were dying of scurvy. He boiled the needles of the arbor vitae tree (Eastern White Cedar) to make a tea that was later shown to contain 50 mg of vitamin C per 100 grams.
Such treatments were not available aboard ship, where the disease was most common. It was a Scottish surgeon in the British Royal Navy, James Lind who first proved it could be treated with citrus fruit in experiments he described in his 1753 book, A Treatise of the Scurvy.
6-A) És correcte dir que les deficiències alimentaries de Vitamina C (escorbut) alteren les dents? Justifiqueu la resposta? Indirectament si, ja que la falta de vitamina C afecta a les genives (i a altres membranes mucoses) i això provoca la caiguda de les dents.
Antibodies to bullous pemphigoid (BP) BP180 and BP230 have been shown to be present in most patients with pemphigoid. Adequate sensitivities and specificity for disease are documented and Mayo’s experience demonstrates a very good correlation between BP180 and BP230 results and the presence of pemphigoid (see Supportive Data). However, in those patients strongly suspected to have pemphigoid, either by clinical findings or by routine biopsy, and in whom the BP180/BP230 assay is negative, follow-up testing by CIFS / Cutaneous Immunofluorescence Antibodies (IgG), Serum is recommended.
Fes “m’agrada” a la pàgina de facebook: Apunts Medicina UdL ! Hi trobaràs: apunts, llibres, vídeos... per tota la teva carrera!!! APMED-UdL APMED-UdL APMED-UdL APMED-UdL APMED-UdL APMED-UdL APMED-UdL 7-A) A quina família de proteïnes pertany la BP180? On està ubicada? Quines són les característiques d’aquesta família de proteïnes? És una proteïna de membrana ubicada a la unió hemoepidèrmica. La seva funció és estructural en la membrana i s'encarrega de la unió o interacció entre el medi extern i intern de la cèl·lula. A més a més, a vegades aquesta proteïna actua com a antigen i activa el sistema immunitari.
7-B) Quines són les bases cel·lulars i moleculars del Pemfigoide? El Pemfigoide és un tipus de malaltia autoimmune causada per la unió dels anticossos IgG a l'antigen del Pemfigoide. Aquesta unió té com a conseqüència l'activació del complement que dóna lloc a la síntesi de C3a i C5a, causant la desgranulació dels mastòcits i provocant la destrucció dels hemo desmosomes i els filaments d’acorament. Finalment es separa la unió dermoepidèrmica de la làmina lúcida i apareix l’ampolla subepidèrmica.
7-C) Hi han altres malalties ampul·làcies similars al Pemfigoide? Quines característiques moleculars comparteixen? Si, altres malalties autoimmunes que tenen com a característica comú amb el Pemfigoide el reconeixement proteic erroni entre les superfícies de les membranes del sistema immunitari i les de l’organisme. Segons el nivell de la pell en el que es produeix l’error, es distingeix entre malalties epidèrmiques (pemfigoide vulgar, superficial, IgA...), subepidèrmiques (dermatitis herpetiforme, dermatosis IgA lineal,...) i mixtes (Pemfigoide paraneoplàsic).
Tradicionalment, es pensava que les cèl•lules mare pròpies d'un teixit adult només podien diferenciarse cap a cèl•lules del teixit d'origen. Recentment, però, un conjunt d'estudis han demostrat que les cèl•lules mare adultes poden diferenciar-se cap a llinatges diferents als del seu teixit d'origen exhibint una plasticitat que ha estat anomenada transdiferenciació. Les cèl•lules mare mesenquimals són unes cèl•lules no hematopoètiques que típicament s'han aïllat del moll d'os però que més endavant s'ha demostrat que resideixen virtualment en tots els teixits. La seva accessibilitat, capacitat proliferativa, potencial de diferenciació i perfil immunològic fan que les cèl•lules mare mesenquimals adultes siguin un candidat principal per l'aplicació en teràpia regenerativa.
8-A) Que són les cèl·lules mesenquimals? D’on procedeixen? Són un tipus de cèl·lules mare pluripotencials que es poden especialitzar en qualsevol tipus de cèl·lula. Generalment originen els diferents tipus de teixits connectius. Procedeixen dels teixits embrionaris, concretament de la capa del mesoderm (una de les capes cel·lulars que constitueix l’embrió).
8-B) Quines peculiaritats tenen? Cita alguns exemples? Fes “m’agrada” a la pàgina de facebook: Apunts Medicina UdL ! Hi trobaràs: apunts, llibres, vídeos... per tota la teva carrera!!! APMED-UdL APMED-UdL APMED-UdL APMED-UdL APMED-UdL APMED-UdL APMED-UdL La peculiaritat que tenen és que són precursores directes de les cèl·lules del teixit en el que es troben (presenten una gran capacitat per a diferenciar-se en qualsevol altra cèl·lula). Exemples de cèl·lules mare mesenquimals són les MAPC (Multipotent Adult Progenitor Cells) i les MIAMI (Marrow-isolated adult multilineage inducible).
8-C) Quina utilitat tenen? Són útils en les teràpies regeneratives.
9-A) Com s’anomena el component que forma part de la mineralització de l’os? On es deposita? El component que forma part de la mineralització de l’ós s’anomena hidroxiapatita i es diposita en cristalls localitzats a les vesícules.
9-B) A quins components té la Bone Matrix (DBM)? Donat que es tracta d’una matriu orgànica-àcida extreta de fonts d’ós humans, la DBM conserva gran part dels components proteics natius de l’ós (col·lagen de tipus I i V, proteoglicans, glucoproteïnes, proteïnes dependents de la vitamina K osteoespecífiques, factors de creixement i citocines). Molts d’aquests components com per exemple els factors de creixement són coneguts per ser agents osteogènics potents.
9-C) Quina aplicació té? Fes “m’agrada” a la pàgina de facebook: Apunts Medicina UdL ! Hi trobaràs: apunts, llibres, vídeos... per tota la teva carrera!!! APMED-UdL APMED-UdL APMED-UdL APMED-UdL APMED-UdL APMED-UdL APMED-UdL Els components de la DBM són crucials per al desenvolupament i la reparació de l’ós.
9-D) Pot estar relacionada la Bone Matrix amb la gelatina? Justifiqueu la resposta.
Si, ja que ambdues estan formades per col·lagen.
Heparin is an anticoagulant (blood thinner) that prevents the formation of blood clots.
Heparin is used to treat and prevent blood clots in the veins, arteries, or lung. Heparin is also used before surgery to reduce the risk of blood clots.
Heparin injection should not be used to flush (clean out) an intravenous (IV) catheter. A separate product is available to use as catheter lock flush.
Heparin may also be used for purposes not listed in this medication guide 10-A) Quines peculiaritats moleculars té l’heparina i l’àcid hialurònic? Ambdues molècules són mucopolisacàrids formades per la polimerització de n-acetilglucosamines.
Són heteropolisacàrids (unions de disacàrids) del tipus glicosaminoglicans.
10-B) Amb quins components estan relacionats? Tenen alguna relació heparina i l’àcid hialurònic? Tots dos són glucosaminoglicans, per tant totes dues molècules posseeixen aminosucres, sucres sulfatats, sucres àcids i n-acetil derivats. Les cadenes de carbohidrats són constituïdes per disacàrids en les quals un dels dos sucres és sempre la n-acetilglucosamina o la n-acetilgalactosamina. A més de la seva composició, les dues molècules proporcionen viscositat en una solució i baixa compressibilitat, cosa que fa que siguin molècules ideals com a líquid lubricant en les articulacions.
10-C) Quines aplicacions terapèutiques tenen? Algunes aplicacions terapèutiques de l’heparina: • • • • • • Teràpia anticoagulant en profilaxis Tractament de trombosis venoses i en la seva extensió Prevenció postoperatòria de trombosis venoses profundes, embolisme pulmonar, cirurgies majors abdominals o cirurgies de risc de complicacions tromboembòliques.
Prevenció de la formació de coàguls en cirurgia cardiovascular.
Prevenció i tractament d’embolisme arterial perifèric.
Com a anticoagulant en transfusions sanguínies.
Algunes aplicacions terapèutiques de l’àcid hialurònic: Fes “m’agrada” a la pàgina de facebook: Apunts Medicina UdL ! Hi trobaràs: apunts, llibres, vídeos... per tota la teva carrera!!! APMED-UdL APMED-UdL APMED-UdL APMED-UdL APMED-UdL APMED-UdL APMED-UdL • • • • S’utilitza en infiltracions periòdiques en el tractament de patologies articulars degeneratives.
En odontologia per les seves propietats cicatritzants, a més a més dels procediments que requereixen cirurgia.
En oftalmologia l’àcid hialurònic s’utilitza en forma d’una solució mucomimètica, mucoadhesiva i viscoelàstica que millora l’estabilitat de la pel·lícula lacrimal i manté la superfície ocular lubricada, humida i protegida.
En cosmètica i estètica per a reforçar l’hidratació natural de la pell, per millorar la funció de barrera de la pell, per incrementar la seva elasticitat i per disminuir de forma significativa la profunditat de les arrugues.
In myeloid cells, podosomes are necessary for directional movement and trans-cellular diapedesis at sites of inflammation In osteoclasts, podosomes are thought to aid in the creation of sealing rings associated with the area of bone resorption.
One of the mechanisms cancer cells use to invade other tissues is by forming special structures on the cellular membrane called podosomes, which are dynamic, actin-rich adhesion structures in a variety of cell types. Because podosomes are found mainly in motile cells and control the activity of matrix metalloproteases, they are thought to contribute to tissue invasion 11-A) Què és un podosoma? Quina organització cel·lular tenen els podosomes? Que entens per metàstasi? Hi ha alguna relació entre metàstasi i podosoma? Un podosoma és un tipus d’estructura de la membrana cel·lular, la qual és dinàmica i es troba en cèl·lules en moviment. Els podosomes controlen l’activitat de les metaloproteases de la matriu, les quals contribueixen a l’invasió dels teixits. La metàstasi és la propagació d’un nucli de cèl·lules canceroses a un altre teixit. Per tant, es pot afirmar que hi ha una relació estreta entre els podosomes i la metàstasi ja que gràcies al control de l’activitat de les metaloproteases que realitzen els podosomes, la cèl·lula es pot metastatitzar.
11-B) Una de les estructures cel·lulars que també s’origina per una acumulació de molècules d’adhesió és la placa d’adhesió o adhesió focal. Quines molècules d’adhesió estan concentrades en aquestes especialitzacions? Enumera les funcions biològiques que estan relacionades les plaques d’adhesió. Busqueu un dibuix sobre l’organització molecular d’aquesta estructura, en cèl·lules amb moviment, i interpreteu-lo.
Les molècules d’adhesió cel·lular són glicoproteïnestransmembranoses i molècules de carbohidrats.
Les principals molècules d’adhesió són les cahderines (glicoproteïnes) i filaments d’actines. En les adhesions intracel·lulars, també participar les proteïnes integrines (principals recursos per unir-se a la matriu) i independentment, alguns ions Ca 2+.
Les molècules de la placa d’adhesió formen unions que ajuden al moviment de la cèl·lula, ajuden al desenvolupament d’alguns òrgans i teixits, migren i transporten cèl·lules en processos inflamatoris, inicien respostes immunològiques, cicatritzen ferides, mestatatitzen diversos tumors, etc.
Existeixen dos tipus d’unions d’adhesió: els desmosomes i els hemidesmosomes (aquí, les integrines s’uneixen a proteïnes de la lamina basal amb filaments de queratina, fet que ajuda la cèl·lula a distribuir la resistència i la força exercides sobre aquesta).
Fes “m’agrada” a la pàgina de facebook: Apunts Medicina UdL ! Hi trobaràs: apunts, llibres, vídeos... per tota la teva carrera!!! APMED-UdL APMED-UdL APMED-UdL APMED-UdL APMED-UdL APMED-UdL APMED-UdL Organització molecular de l’estructura: les molècules d’adhesió intercel·lular cadherines, s’uneixen a cadherines de cèl·lules veïnes. A cada cèl·lula doncs, s’observa una banda de fibres d’actina contràctil que permet el moviment de la cèl·lula.
Fes “m’agrada” a la pàgina de facebook: Apunts Medicina UdL ! Hi trobaràs: apunts, llibres, vídeos... per tota la teva carrera!!! APMED-UdL APMED-UdL APMED-UdL APMED-UdL APMED-UdL APMED-UdL APMED-UdL Fes “m’agrada” a la pàgina de facebook: Apunts Medicina UdL ! Hi trobaràs: apunts, llibres, vídeos... per tota la teva carrera!!! APMED-UdL APMED-UdL APMED-UdL APMED-UdL APMED-UdL APMED-UdL APMED-UdL Fes “m’agrada” a la pàgina de facebook: Apunts Medicina UdL ! Hi trobaràs: apunts, llibres, vídeos... per tota la teva carrera!!! ...