Tema 3 - Promoció per la salut (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Sociedad, Salud y Bienestar
Año del apunte 2015
Páginas 6
Fecha de subida 12/04/2016
Descargas 26
Subido por

Vista previa del texto

Tema 3 – Promocio per la salut La salut Què és la salut? (Segons la OMS, 1946) No només absència d’infermetat (o patiment psicològic), sinó presència de benestar físic, mental i social. Inclou per primer cop salut mental i social.
La salut mental positiva (Jahoda, 1958)           Contacte amb un mateix (auto-integració) Actitud i valoració + cap a un mateix Actualització del potencial autopercebut Equilibri psicològic Resistència a l’estrès Autonomia en la presa de decisions Percepció acurada de la realitat Autocontrol raonable Estimulació afectiva i intel·lectual adequada Relacions afectives i de solidaritat Què fan els psicòlegs de la salut? Psicóleg de la salut = Intervenció psicosocial de recolzament i seguiment en processos de salut i de malaltia Psicòleg social de la salut •Promoció d'hàbits saludables •Suport a malalts i familiars •Formació a professionals de la sanitat •Intervenció en crisis •Ex: Canvi d'hàbits per reduir l'obsitat.
Psicòleg clínic •Avaluació psicològica •Diagnòstic de trastorns •Tractament psicològic •Ex: Tractament per reduir i/o eliminar una fòbia social.
Punt de partida “La història de la salut pública és, en certa manera, la història dels canvis d’idea sobre les causes de la infermetat”.
1. S.XIX, moviment sanitari de reforma social:   Clavegueram Recollida d’escombraries     Banys públics Millora de les condicions d’habitatge Higiene alimentària Seguretat en el treball Causa de no salut: condicions de vida / Intervenció en salut: canvi de condicions de vida 2. S.XX, “transició epidemiològica”: Principal causa de mort: Cardiopaties i càncer.
Causa de no salut: tipus de malaltia orgànica / Intervenció en salut: curacions mèdicobiològiques 3. Des de finals del S.XX, estils de vida: Tabaquisme, aliments greixosos, exercici, alcohol...
Causa de no salut: hàbits i factors de risc / Intervenció en salut: canvi d’estils de vida 4. Finals del S.XX i principis del S.XXI: Apareixen factors psicosocials, l’estrès laboral i estatus social baix. Si hi ha menys salut física, augmenta el risc de patir malalties (més càncer, més afeccions cardíaques, més depressió...). La taxa de mortalitat és tres vegades superior.
Components de la Salut 27% Biologia humana 19% Entorn (físic i social) 43% Hàbits i estils de vida 11% Sistema de salut Pressupost que s’hi dedica 7% 1’6% 1’5% 90% Why more equality? Hi ha evidencies que demostren que la salut i els problemes socials són pitjors en països sense igualtat, com Estats Units. Estudis a Barcelona han demostrat que els residents en barris més rics de Barcelona viuen 8 vegades més que els que viuen en barris pobres. Per tant podem dir que: A major desintegració social, menys salut     Dissolució del sentit de comunitat Erosió dels vincles socials Cultura individualista Teràpies centrades en el “jo” A més a més hi ha una baixa sensació de control sobre el treball i sobre la vida amb el que se li adjunta el número i qualitat de les amistats, provocant així un deteriorament de la salut.
Exemple: Dues persones exposades al mateix virus. La persona amb (més) amics té menys probabilitat de desenvolupar el refredat i les ferides cicatritzen abans.
En resum, les condicions materials de vida, sobretot en societats empobrides i estrats socials en desigualtat a societats opulents, i els factors psicosocials, com l’estatus social i laboral, la xarxa social (suport social) i l’estrès (també a la infància), afecten sobre la salut.
Relació entre la salut psicològica i el cos La fisiologia de l’afrontament (de decisions, situacions...) és saludable immediatament però què succeeix si es cronifica l’estrès? Mobilització d'energia Concentració de la glucosa en parts del cos Engreixament i obesitat, risc de diabetes...
Constricció de vasos sanguinis Concentració de factors de coagulació Hipertensió, malalties cardíaques...
Problemes de creixement, mal funcionament dels ovaris, disfunció erèctil. problemes digestius, funcions cognitives alterades, problemes per dormir...
Immunodepressió El suport social Com hem vist, juntament amb l’estatus social i laboral i l’estrès, el recolzament social és un factor psicosocial fonamental en la promoció de la salut. Per tant segons el “model societari” (Dubar, 2000) o a la “societat líquida” de Bauman ( 2000) actualment:    L’erosió de vincles socials La pèrdua del sentiment de comunitat La consolidació dels valors individualistes Comporta un debilitament de les xarxes socials informals de suport I per tant de la salut Què és el suport social? “Són provisions reals o percebudes, tangibles o no, donades per la comunitat, les xarxes socials i amics íntims”. Podem diferenciar uns nivells de suport (Gottlieb 1981): 1. Nivell macro: Sentiment d’integració en l’estructura social 2. Nivell meso: Vincles emocionals i reciprocitat amb els altres Macro Meso 3. Nivell micro: Compromís i confiança amb/en l’altre Percepció subjectiva del suport com a tal Micro Estructura objectiva del suport social Es divideixen en 5 constitucions:      Constitució rol 1: Amics. Si els dos os considereu amics hi ha correspondència i si hi ha correspondència entre varis amics hi ha consistència.
Constitució rol 2: La família Constitució rol 3: Els companys de feina Constitució rol 4: La parella, aquesta en un futur passarà al rol 2 com a família.
Constitució rol 5: Serveis socials La suma de rols = diversitat Estructura subjectiva del suport social      Sento/percebo que em poden ajudar realment? Em diuen que em recolzen, però em sento recolzat? És el tipus/quantitat de recolzament que necessito? És el tipus/quantitat que espero dels altres? Ells/es no ho saben, però em recolzen molt Efectes del suport social sobre la salut i el benestar Beneficis personals del suport social:          Modera efectes de l’atur Modera efectes de l’estrès laboral Prevenció contra l’aïllament social Superació més exitosa del dol Contra deteriorament accelerat de l’envelliment Menys atacs d’asma Menys complicacions en l’embaràs Menor incidència de malalties físiques Prevenció de la depressió Intervenció psicosocial en grups de suport Com a psicòlegs socials, podem crear contextos de suport social quan les xarxes informals fallen o no són suficients o es banalitzen (Facebook, etc.) Exemple: Grup de suport contra la drogoaddicció     Els assistents són voluntaris Es fan reunions periòdiques El motiu: compartir experiències, habilitats, retroalimentació...
La finalitat: trobar-se millor Hi ha diversos tipus de grups de suport:  Grups d’acollida:  De 2 a 8 persones Objectiu: contenció en moments de màxima crisi  Amb professionals  Funció: escoltar, orientar, contenir pors i ansietats Grups de suport:  De 5 a 8 persones amb problema similar  Objectiu: mobilitzar recursos personals per a afrontar la situació dolorosa/estressant  Am professionals  Funció: “gestionar” recursos psicològics Grups d’autoajuda:  Com els dos anteriors, però sense l’ajuda d’un professional  Poden ser puntualment de suport si hi intervé un psicòleg Grups psicoeducatius:  Ensenyament d’hàbits saludables en certes patologies cròniques (contextos sociosanitaris)     Avantatges de la intervenció grupal en suport social: 1. Compartir experiències similars: comparació → identificació → auto-avaluació + 2. “Catarsi” emocional, descompressió d’ansietat/angoixa/pors 3. Compartir recursos informatius (què fer, on, quan, com és millor, experiències de cura anteriors, etc.) 4. Empatia, reconeixement en i del dolor de l’altre, i l’altre de i en el propi 5. Creació conjunta de nous coneixements sobre la problemàtica 6. Adquisició de nous repertoris comportamentals i actitudinals 7. Adquisició de feedback sobre com s’està afrontant la situació 8. Desactivació d’auto-percepcions estigmàtiques 9. Desenvolupament d’habilitats d’afrontament exitoses 10. Increment de la sensació de control de la pròpia situació 11. Oportunitat per desenvolupar noves relacions socials 12. Resignificació positiva de la identitat social (‘qui sóc jo’ en funció de com em veuen els altres) 13. Millora de l’autoestima 14. Font de cooperació i empowerment (percepció de poder per a provocar el canvi personal i social-relacional) Textos “De què parlem quan parlem de promoció de la salut? Principalment parlem de que les persones tinguin més autonomia i més control sobre la seva salut i sobre els elements que li proporcionen benestar i qualitat de vida. (...) Nou model de la cultura de la salut: La quàdruple hèlix. Un enfoc com el de la quàdruple hèlix introduïa un corrent de pensament sistèmic en la gestió pública (visió de conjunt, o global o holística) que prometia flexibilitat per adaptar-se als canvis. Per tant, la promoció de la salut funcionarà en la mesura que hi hagi una consciència de projecte comú compartida per tots els elements d’una comunitat, una transparència en la manera de fer i una voluntat per part de tots de cooperar en un joc més equitatiu. És a dir, la filosofia que hi ha darrera de la promoció de la salut espera molt de les persones i de les institucions perquè parteix de la premissa filosòfica que les persones i les institucions són racionals i comprensives i que actuen pel bé de la comunitat no el personal. Això no és fàcil de conciliar. (...) L’enfoc sistèmic de la promoció de la salut condueix a centrar-se en la comunitat com a un tot (la comunitat), no en alguna de les seves parts (per exemple una família en particular o un individu) tot i que, després, la intervenció acabi arribant als individus o grups amb casuístiques concretes. En aquest sentit es concep la salut de la comunitat i es treballa tenint en compte els riscos que pot tenir la comunitat. La comunitat és el “target”, la diana de les accions de la promoció de la salut. S’educa a la “comunitat” i millora el benestar i la qualitat de vida de la “comunitat”. Però, donat que la “comunitat” no només és un objectiu sinó una realitat configurada per persones, la promoció de la salut, per poder ser efectiva, requereix la participació activa dels ciutadans en el sistema de salut. (...) Quan es parla d’empowerment, d’empoderar a la ciutadania, s’ha d’assumir que les institucions tradicionals han de cedir una part del seu poder als ciutadans, altrament, l’empoderament serà cosmètic, el ciutadà se n’adonarà i se sentirà manipulat. I, si això, passa, podria decebre’s i extingir la seva col·laboració.” (Jordi Colobrans, 2015) “El cos, la salut i la malaltia tenen una dimensió cultural. No totes les cultures conceben el cos humà de la mateixa manera. L’assistència sanitària i les pràctiques mèdiques depenen del concepte de salut. Les cultures del progrés han desenvolupat un particular concepte de salut vinculat al creixement econòmic, al desenvolupament, al benestar, i a la qualitat de vida.” (Presentació Promoció per la salut, Jordi Colobrans, 2015) ...