Tema 4: Models d'organització animal (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Biología - 1º curso
Asignatura Zoologia
Año del apunte 2016
Páginas 7
Fecha de subida 30/03/2016
Descargas 12
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 4: MODELS D’ORGANITZACIÓ ANIMAL 4.1.- Disparitat i concepte de bauplan Hi ha gran diversitat d’animals, d’espècies descrites, però hi ha grups que són variacions d’un mateix model, hi ha variació de models estructurals (disparitat).
La major disparitat es va donar durant la diversificació inicial dels metazous (Càmbric).
De manera que en l’actualitat queden 34 fílums diferents de 100, i molts dels que hi havia han desaparegut.
Concepte de bauplan: es un model estructural, pla estructural o model d’organització que fa referència a una sèrie de caràcters estructurals bàsics que defineixen bàsicament el disseny d’un organisme. Però a més, també fa referència al que implica, i es que diu que: - - Els organismes són com són degut a unes constriccions evolutives, a l’herència de caràcters ancestrals.
Els organismes, estan sotmesos a unes lleis físiques, que fa que els organismes aquàtics per exemple, fora de l’aigua siguin molt poc viables. Són lleis que imposen restriccions.
Els organismes tenen unes funcions bàsiques, per sobreviure, reproduir-se...
I els organismes presenten una integració de components corporals.
4.2.-Nivells d’organització animal Es reconeixen 5 nivells bàsics de complexitat i d’organització animal: - complexitat    Nivell unicel·lular: totes les funcions bàsiques estan confinades en una sola cèl·lula els protists són organismes unicel·lulars.
Nivell d’agregat cel·lular: format per un conjunt de cèl·lules amb funció similar que mantenen la independència i la totipotència com és el cas dels porífers.
Nivell tissular: format per conjunts de cèl·lules similars i amb funcions comuns cnidaris   + complexitat Òrgans: estructures amb funcions específiques formades per diversos teixits els platihelmints són organismes formats per òrgans.
Sistemes: conjunt d’òrgans coordinats que desenvolupen una funció concreta (digestió, respiració, excreció, circulació...) estan formats per sistemes la majoria d’animals triblàstics.
4.3.- Simetria corporal Fa referència a les relacions geomètriques en el cos de l’animal i en concret, és la correspondència en igualtat de mida i de forma en un pla de simetria. A nivell general, els animals tenen com a mínim un pla de simetria, tot i que hi ha diferents variacions: - Anaxònia: no hi ha simetria, ni polaritat. És un cas típic en les esponges, en els porífers que no tenen cap pla que divideixi el cos en dues meitats iguals. Encara que algunes esponges sí que poden tenir alguna simetria.
Exemple: Inclús els individus d’una mateixa espècie d’esponja poden tenir formes completament diferents.
En general, hi ha 3 tipus de simetria: - Simetria esfèrica: simetria respecte un punt, el centre, i és el tipus de simetria que té en comú amb l’anaxònia que no hi ha polaritat, però sí que tenen infinits plans de simetria. En els animals no trobem aquest tipus de simetria, és atípica dels animals i la trobem en alguns protists.
- Radial: simetria respecte un eix, anomenat eix oral-aboral. En aquesta simetria hi ha polaritat (l’animal està diferenciat per un cantó respecte un altre), de manera que hi ha dos o més plans que contenen l’eix. És la simetria típica d’animals sèssils (enganxats al substrat) o flotants (d’ambients tridimensionals), com per exemple les meduses o l’estrella de mar.
Hi ha diferents tipus de simetria radial:  Primària: que es troba en dos grans grups els cnidaris i els ctenòfors (semblants a nous de mar) agrupats en el grup monofilètic dels radiats. La simetria radial primària, és una simetria que apareix inicialment en el procés evolutiu, ha provingut d’organismes que prèviament no tenien simetria, és una simetria que apareix per primer cop.
També té variants, subtipus: birradial (2 plans de simetria) ctenòfors i anemones o tetraradial (4 plans de simetria) meduses.
 Secundària: en equinoderms (estrelles de mar, eriçons..), animals que s’agrupen dins dels grup dels bilaterals.
Tot i que presenten algunes estructures on sembla que només hi hagi un sol pla de simetria. Es parla de simetria pentaradial, en l’estrella de mar, perquè hi ha 5 plans de simetria, i es diu secundaria perquè en realitat els equinoderms provenen d’animals que tenen un altre tipus de simetria, de manera que a nivell evolutiu l’han desenvolupat a partir d’un ancestre ja amb simetria que secundàriament, per adaptació al tipus de vida havia desenvolupat aquesta simetria secundària.
Exemple: larves amb simetria bilateral, que quan passen a adult adquireixen simetria pentaradial. Solen ser animals adaptats a una vida sèssil.
- Bilateral: simetria que presenten la majoria de metazous que s’agrupen dins dels bilaterals. Són aquells que només tenen un únic pla de simetria, pla sagital, longitudinal que divideix el cos de l’animal en dues meitats: la part esquerra i la part dreta conté l’eix antero-posterior i a més hi ha polaritat.
I a part, hi ha altres plans que no són de simetria, com el pla transversal, que divideixen el cos de l’animal en una part encefàlica i l’altre caudal, o el pla frontal, que divideix el cos en una part ventral i una dorsal, dues parts no idèntiques. Aquests són eixos de referència perquè a nivell anatòmic ens permetin donar nom a les diferents estructures.
Aquesta simetria és típica d’animals amb moviment actiu controlat, i de la majoria de metazous.
Cefalització: Aquesta part del cos dels animals que va per davant és la que es trobarà primer amb els depredadors o les possibles preses, amb el medi, de manera que hi aquesta part anterior, que és la que explora el medi, que es diferencia de la resta del cos (veiem que hi ha polaritat).
A més, en aquesta part anterior, hi ha una acumulació d’estructures sensorials i alimentaries, que formen el cap de l’animal.
4.4.- Fulles embrionàries i cavitats corporals Les fulles embrionàries són capes de teixit primàries, que apareixen en l’embrió, que donaran lloc als teixits de l’individu adult, són els precursors dels teixits dels adults.
Els animals els veiem com organismes amb diferents canvis de teixit, i el nombre de capes embrionàries determinen els organismes, que poden ser: - Diablàstics: organismes amb dues capes embrionàries: l’ectoderma i l’endoderma.
Com a animals diablàstics tenim els animals amb simetria radial primària.
Diablàstics=radials - Triblàstics: tres capes de teixit embrionari, els teixit de l’adult provenen de 3 capes de teixit embrionari: l’ectoderma (fora), l’endoderma (dins, envolta el digestiu) i la mesoderma (capa intermèdia).
L’aparició de la tercera capa a nivell evolutiu va suposar un gran avenç, perquè va augmentar el potencial per augmentar la complexitat dels organismes. És la precursora d’òrgans i sistemes molt importants, que va permetre una gran diversificació dels animals.
Els animals triblàstics són els animals que tenen simetria bilateral, o simetria radial secundària.
Cadascuna de les capes embrionàries origina diferents estructures:  L’endoderma principalment els epitelis, fetge i pàncrees  La mesoderma origina estructures molt importants a nivell estructural des del sistema esquelètic, muscular, reproductor, excretor, circulatori...
De cavitats corporals el cos en conté diverses: - - El blastocel la cavitat corporal més primitiva, cavitat embrionària que es troba en tots els animals, fins i tot en les esponges de mar (única capa que tenen els porífers), perquè no tenen sistema digestiu.
El digestiu és la segona cavitat corporal que connecta amb l’exterior.
Aquesta apareix en cnidaris.
I finalment el celoma, és la cavitat que apareix en tercer lloc, una cavitat completament envoltada per mesoderma. De manera que només trobarem celoma en els animals triblàstics. És una cavitat plena de líquid envoltada per mesoderma que té una funció de protecció del digestiu, els òrgans interns...
Ha permès desenvolupar una sèrie de funcions molt importants i té molta rellevància en els animals.
De manera que atenent al nombre de fulles embrionàries i cavitats corporals tenir 3 grans grups: - Diploblàstics acelomats: no tenen celoma.
- - Triploblàstics acelomats: no tenen celoma (cucs): no està completament envoltada la cavitat corporal per mesoderma, aquest animals s’anomenen pseudocelomats.
Triploblàstics celomats: tenen celoma (artròpodes, anèl·lids...): tenen endoderma mesoderma i celoma.
4.5.- Metameria i tagmatització Mida La mida dels organismes ve determinada pel seu nivell d’organització, el nombre de fulles embrionàries, i les cavitats corporals.
En els organismes unicel·lulars hi ha una relació superfície volum, que forma una limitació per la mida de la cèl·lula.
I en els organismes pluricel·lulars, la membrana plasmàtica de les cèl·lules és una altra limitació de la mida.
Tot i que hi ha animals de mida relativament gran, donada per una sèrie d’adaptacions: - Esponges: animals amb gran replegament, que estan perforats per augmentar la superfície, tenen un sistema de canals.
Platihelmints (tènia): paràsit intestinal que depenent de la mida dels hostes poden arribar a fer varis metres.
Meduses: aparició de capes relativament inerts, amb poca activitat metabòlica estan formades per una capa interna i externa, i al mig tenen una capa gelatinosa (mesoglea), que està formada per aigua i molècules, i que permet augmentar la seva mida.
Aquests animals han de tenir sistemes d’especialització, com per exemple l’aparell circulatori.
Metameria És la repetició seriada al llarg del cos d’unitats estructurals, anomenades segments o metàmers, que es van repetint al llarg del cos de l’organisme. Aquesta metameria es presenta en tres grans grups: artròpodes, anèl·lids i cordats.
Pseudometameria hi ha animals que no són celomats (pseudocelomats), que tenen estructures que es repeteixen, però com són acelomats, no tenen celoma, i per tant no són metamèrics.
Hi ha dos tipus de metameria: - Homònoma: els metàmers o segments del cos de l’animal són idèntics, iguals.
- Heterònoma: els metàmers o segments són diferents i estan especialitzats en funcions concretes. Presenten aquest tipus de metameria alguns anèl·lids, però és típica d’artròpodes. Exemple: la libèl·lula.
Els animals homònoms poden desenvolupar-se i passar a ser animals heterònoms.
Tagmatització El procés de tagmatització consisteix en l’agrupació de metàmers, segments, en regions anatòmiques funcionals, anomenades tagmes.
Aquest procés és típic d’artròpodes, i implica la diferenciació dels metàmers, la pèrdua de la segmentació externa i la modificació dels apèndix.
...