Tema 2: L'inici de la periodicitat (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Periodismo - 1º curso
Asignatura Historia del periodisme
Año del apunte 2014
Páginas 2
Fecha de subida 31/10/2014
Descargas 6
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 2: L’INICI PERIODICITAT DE LA L’inici de la periodicitat Durant els segles XV-XVI hi ha fulls de notícies sense periodicitat (quan hi ha notícia, s’imprimeix tot d’una). Existeix 1 regularitat de correus i mercats = regularitat de publicacions (Es regularitza el correu i la premsa). Al s. XVIIels 1rs diaris. Al 1609: Die Relation (Estrasburg), 1r diari setmanal.
El sistema de correu es 1 element de gran rellevancia. Els mestres d’aposta obtenien notícies (de viatgers) i les feien arribar als impressors (o les venien a nobles, particulars...)i als llocs d’aposta. Un Lloc d’aposta era 1 lloc a on parava el correu pq el cavall descanses (al principi era un espai de repos). Els mestres d’aposta es van convertir en privilegiats coneixedors de noticies. Tambe rebien noticies de correus dels viatgers i s’encarregaven de vendre la informacio que rebien. La informació sempre ha estat 1 element de consum; sempre ha d’estar al servei de la ciutadania i algu ha d’assumir el cost. La informació no és gratuïta, te 1 cost (elaborar-la, distribuir-la...). El cost al principi l’assumien l’alta noblesa i l’alt clergat (unics que sabien llegir i podrien pagar-lo). Al llarg de la historia aixo va canviant x tal de que l’altre gent (la ciutadania) s’hi pugui beneficiar. Avui en dia, un ciutada no paga, els governs cada vegada donen – doblers i la publicitat ha caigut en picat.
Models de fulls de noticies  Carta (informació d’únic destinatari): com element comunicatiu.
Avisos (notícies de successos: 1 forma de full volant que quan s’estandarditza i s’estabilitza passa a ser relacio).
 Hi ha altres models de publicacions importants del moment Relació: es periodisme informatiu, no polític, sobre 1 fet concret (notícies certes, fets militars) de les publicacions que ha tret. Molt detalles i tracta nomes 1 fet en cadascun dels fulls. Hi ha gravats o il·lustracions, de relacions a Europa des de XV, 1es relacions a BCN, 1528; Valencia, 1536. Evolució de relació a gaseta: passa de ser 1 notícia unica a resumir diverses informacions fent-les + noticiables, amb voluntat de síntesi informativa, criteris de noticiabilitat i precedent dels 1rs diaris.
 Libel: Ve de l’hebreu, atac polític injurios (Intereconomía). Es 1 pamflet d’opinio insultant, inf. política de to pamfletari, 1 arma entre governs o líders.
 Genera opinio política i en la seva aparicio la religio hi era present. Es 1 model de publicacio qe utilitza la reforma /contrareforma x fer propaganda d la seva doctrina. Es desenvolupen molt a la reforma luterana (XVI). Donen lloc a la premsa política.
Canard: es terme frances (1529) que fa referencia a notícies falses, 1 periodisme popular, humorístic, de ½ veritat ½ mentida, sensacionalista, amb exageracions: crims, accidents, fenomens estranys, terratremols.... (Salvame). Les noticies + extraordinaries (no serioses i sense contrastar). Evoluciona durant anys pero no derivara en cap genere . (Començara a partir de 1 edicio de lectura en veu alta d’aquestes informacions). Es 1 genere durador. No era important la veritat sino entretenir.
 Quan 1 noticia passi d’ocupar-se de 1 tema sera la gaseta. (1s publicacions periodiques seran gasetes). Ja hi haura 1 aplicacio de uns 1rs criteris de noticiabilitat (precedent dels 1rs diaris). Aquests models apareixen com a notícies manuscrites i tindran continuïtat amb la impremta i la periodicitat Publicacions serioses: notícies militars, diplomatiques, religioses… (prosa).
 Publicacions populars: temes sensacionalistes, fenomens paranormals, histories de por o fantastiques… (vers). Habitualment llegides en veu alta  El negoci de la publicitat (El poder de la informació) Els impressors eren els negociants: comencen a editar publicacions x baixar costos pq la impremta era molt cara. Hi ha interès dels poders: cada 1 vol difondre les propies notícies. Els Mestres de postes: obtenien notícies (d viatgers) i les portaven als impressors (o les venien a nobles/particulars).
Desenvolupament de la periodicitat Va ser un fenomen centreeuropeu. Hi va haver lluites polítiques i religioses que fan que la gent vulgui saber que esta passant. Hi ha elements que permeten l’arribada del periodisme: necessitem estabilitat política perque els MDC es puguin desenvolupar. El diari + antic d’Europa que encara es publica es el “The Times” per el context polític que l’acompanya. (ha tingut una estabilitat que els altres MDC no tenen). Gran circulació de notícies. Anvers-Venècia: revolució comercial, expansió mercats i ciutats, desplegament xarxa de correus i lluites polítiques i religioses: Reforma i Contra reforma ...