Escriptura Audiovisual- Teoria II (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Periodismo - 1º curso
Asignatura Escriptura Audiovisual
Año del apunte 2016
Páginas 6
Fecha de subida 04/04/2016
Descargas 20
Subido por

Descripción

Segunda clase teórica de la asignatura

Vista previa del texto

Marc López Ch.
2n semestre Escriptura audiovisual 1. Història de la ràdio 1.1 Dictadura de Primo de Rivera (1923-30) La ràdio espanyola neix als anys 20, en un moment de dictadura de Primo de Rivera. Primo de Rivera fa un reglament -juny 1924-, en què totes les empreses que volien tenir la seva llicència es presenten a concurs. D’aquí surten vuit emissores, entre les quals destaquem Ràdio Barcelona (EAJ1). Però no va ser la primera ràdio, ja que es portava temps emetent. La primera va ser Ràdio Ibèrica a Madrid (1923).
Pocs anys més tard, va aparèixer un grup radiofònic molt important dirigit per Ricardo Urgoiti, que va ser un gran promotor de comunicació. Urgoiti va crear la Unión Radio Madrid a partir de la compra de petites ràdios locals. Aquesta grup acabarà esdevenint en el que avui es coneix com Cadena Ser.
1.2.1 Característiques de les primeres ràdios: -Emetien poques hores -Pensada per les elits -Havia d’arribar a major part de la població (analfabeta) • La radio esdevé el primer mitjà de comunicació de masses per: -Gratuïtat de la recepció -Material sonor, que no exigeix una alfabetització prèvia 1.3 Guerra Civil (1936-39) Durant la Guerra Civil, hi ha certs canvis. Algunes cadenes es converteixen en ràdios franquistes. Ràdio Barcelona van caure en mans de la Generalitat. Per altra banda, a Madrid, hi havia una resistència, però 1 Marc López Ch.
2n semestre altres territoris ja estaven ocupats pels franquistes. Per aquest motiu, molts van emigrar a Barcelona. Pel que fa a les emissores, més de 60 emissores s’agrupen a la cadena Ser que neix als ‘40s. La Ser estava dirigida per persones lleials a Franco. Al costat de la Ser, tenim a Radio Nacional d’Espanya creada el 1937 per Franco. Aquesta va ser emprada com a instrument publicitari del règim franquista. RNE serà la primera ràdio que esdevindrà pública un cop va transcórrer el Franquisme. També neixen emissores parroquials que seran l’embrió de la Cadena COPE (Cadena de Ondas Populares Eclesiàstiques). Es van associar sobre una mateixa marca totes les emissores parroquials que van néixer a España. El propietari de la COPE actualment és la conferència episcopal espanyola.
En suma, arribem al final de la Guerra Civil amb el naixement de tres grans cadenes del sector radiofònic COPE, Ser, RNE.
1.4 Transició (1975-78/81) Amb la Transició (mort Franco - després de cop d’estat 1981), Adolfo Suárez crea una llei que afavoreix la creació d’emissores i n’apareixen dues. Onda Cero (propietat de la ONCE) i Antena 3 Radio. Quan neix la ràdio, les cadenes eren d’AM (ona mitjana) i les noves cadenes de transmissió són FM (anys 60’s).
-AM: arriba més lluny, però amb menys qualitat sonora.
-FM: permet una major qualitat de so, però que té menor cobertura.
La FM requereix de repetidors, que llencin el senyal. Jordi Pujol va instaurar repetidors per totes les muntanyes de Catalunya, per tal que arribés TV3 a tots els llocs de Catalunya. Així, la FM va donar peu al naixement de programes musicals. D’aquesta manera, Ràdio Barcelona tenia dos freqüències diferents una en AM i una altra en FM per emetre música. Per 2 Marc López Ch.
2n semestre tant, la cadena era la mateixa, però emetia diferents programes de diferents temàtica.
1.5 Actualitat Al panorama radiofònic actual hi ha unes 4.000 emissores al territori espanyol. La meitat d’aquestes funcionen de manera il·legal. A Catalunya hi ha un dels parcs d’emissores més gran d’Espanya, pel boom d’emissores locals.
Aquestes estan produïdes per col·lectius contraculturals que volien crear un sistema comunicatiu diferents al convencional, com per exemple Ona Lliure. Les emissores locals estaven gestionades per joves aficionats que rebien suport del Ajuntaments.
Es diu que són ‘alegals’ perquè l’ajuntament els havia donat permís, però la Generalitat no.
1.6 Semàntica descriptiva verbal (coses a tenir en cròniques descrip.) A partir de tots aquests detalls, s’aconsegueix que el receptor s’imagini el que diem, complint amb la funció de la crònica descriptiva radiofònica: — Color — Mida — Forma — Localització espai — Localització temps — Número — Nom — Comparació i Metàfora 3 Marc López Ch.
2n semestre 1.7 ‘El infromativo de las 8’ En la Transició, l’única cadena que podia emetre era Ràdio Nacional Espanyola, que havien de connectar dos cops al dia (14:30 i 22h). Això dura fins el 1977, que és quan totes les emissores comencen a donar informació, que, fins aleshores, havia estat molt oficialista. En aquest moment, ‘El informativo de las 8’, presentat pel periodista Fermín Bocos.
1.7.1 Novetats que incorpora l’informatiu: - Primer cop que es fa un informatiu dirigit des de Barcelona -Es fa un comentari editorial –opinió empresa-Es va prestigiar el gènere de la noticia amb cites. De manera que segmentava les entrevistes i construïa una informació en què dones visibilitat al testimoni directe d’un personatge que ha tingut contacte directe amb els fets. Es considerava que el gènere de la noticia amb cites trencava el fil intermediador, que és el periodista, i no tenia la força testimonial del periodista.
-Incorpora la especialització temàtica dels seus redactors.
-Inaugura una nova franja -20 hores-, que es va adaptar al nou horari en que la gent escoltava les noticies, ja que era quan la gent sopava.
-Integració de la figura del redactor i locutor. Un escriu i l’altre llegeix, perquè es creia que això donava més prestigi informatiu a les noticies. De manera que el periodista que redactava no era bon locutor, sinó que qui parlava era gent especialitzada. Aquest fet es va anar corregint amb el pas del temps. Actualment, els periodistes no són veus perfectes, però parlen amb correcció.
-Apareixen altres generes nous: noticia amb entrevista (donem un breu repàs sobre un fet que acaba de passar o quan una persona ens dona 4 Marc López Ch.
2n semestre una replica sobre uns successos), crònica, reportatge, noticia, noticia amb cites. entrevista.
Un dels lemes que han de seguir la manera com s’han de fer les coses: • El sistema de percepció de l’espectador és el que regeix a l’hora de comunicar-nos. Podem incorporar elements com repetició, temps, etc.
2. Procés interpretatiu de l’oient radiofònic El sentit descriptiu dels relats informatius (sensació).
Processem aquest so –és un homes, és una dona, tema (percepció). La nostra ment produeix imatges mentals, que compensa la no visualització del missatge (imaginació).
A ràdio hem de centrar-nos en la creació de missatges mentals. És una particularitat que fa que la radio sigui un mitjà poderós, perquè té una gran cobertura. Pel que fa a la crònica, intenta compensar la informació, intentant evitar el sentit que té l’oient de generar imatges mentals. És una virtut que connecta l’oient amb el procés comunicatiu.
Segons els estudis, els receptors acostumen a imaginar el mateix tipus de coses en el context comunicatiu. Els estereotips sonor venen donats per l’imaginari col·lectiu (cinema, televisió...). La veu doblada no coincidia amb la original però els estereotips si.
Les paraules formen part d’un imaginari concret. La força semàntica de les paraules fa imaginar un concepte del qual fa referència. De manera que si parlem d’un arbre ens l’imaginem. A mesura que anem completant el paisatge amb les paraules, la imatge mental es va fent més completa.
La imaginació ajuda a produir imatges concretes. El que fem es facilitar la producció imaginativa de l’oient, que es pregunta com és allò del que m’estan parlant.
5 Marc López Ch.
2n semestre Una de les primeres coses que ha de tenir el periodista per redactar una crònica és un gran poder d’observació i d’improvisació. El periodista abandona el seu paper secundari de donar pas a una cita o vídeo amb la intenció d’assumir el protagonisme amb noms i cognoms. Reproduïm cronològicament els fets. Siguin perquè ja han passat o estan passant. La primera línia resumeix el que ha passat i aporta la informació clau al lector. Després ja es comença el relat cronològic ‘El fet va començar a les 8 hores del mati quan tots estaven reunits a l’aeroport de Brussel·les...
A partir de la narració cronològica hem d’explicar el que hem vist (narració i sentit descriptiu).
La crònica és informació del que acaba de passar o està passant (crònica en directe). El que passa avanç és el context, que no és tan important com el que succeeix en el moment. És un recurs a què recorre el cronista que no té informació en aquell moment, És una informació que es dona des del lloc dels fets narrats cronològicament des que s’ha produït. També hem d’incloure una petita entradeta resumint el més important. A més de la crònica, afegim una entrevista cita preenregistrada, testimonis, efectes de so. La crònica comença a transformar-se en reportatge (sumem la noticia).
6 ...