Locomotor Temas 7,8,9 (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Veterinaria - 1º curso
Asignatura Morfologia I
Año del apunte 2017
Páginas 11
Fecha de subida 23/07/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

7. Articulació coxal Os coxal: dividit en dos gràcies a la símfisi pèlvica (3). Aquesta símfisi està formada per la símfisi isquiàtica i la símfisi púbica (segons a l’os on es trobi). L’os coxal consta dels següents lligaments: - Lligament púbic cranial (1) - Lligament de l’arcada isquiàtica (2) Articulació sacroiláca: hi participen les ales del sacre i les ales de l’ili. Tenim els següents lligaments: - Lligaments sacroilíacs: Llig. sacroilíacs ventrals Llig. sacroilíacs interossis Llig. sacroilíacs dorsals Porció curta o funicular: va de la tuberositat mmmmmmsacra a la cresta sacra mitja.
Porció llarga o membranosa (no a cànids): va mmmmmmde la tuberositat sacra a la cresta mmmmmmsacra lateral.
- Lligament sacroisquiàtic: Llig. sacrotuberós (cànids) Llig. sacrotuberós ample (ungulats) - Membrana obturatriu (èquids) —> canal obturador: hi pasen vasos i Nn. obturadors Articulació coxal o del maluc (cadera): és una articulació sinovial esferoïdal. Les superfícies articulars són l’acetàbul del coxal i el cap del fèmur.
1. Càpsula articular 2. Llavi acetabular: incrementa la superfície acetabular.
3. Llig. iliofemoral 4. Llig. isquiofemoral 5. Llig. transvers de l’acetàbul: tanca l’incisura de l’acetàbul 6. Llig. del cap del fèmur: molt potent, agafa el cap del fèmur a l’acetàbul per evitar luxacions 7. Llig. accessori del cap del fèmur (Èq)
 —> Tendó prepúbic: uneix els ossos pubis entre sí per la seva vora cranial.
 És on es fixen els Mm. oblics de l’abdomen.
Músculs oblics de l’abdomen: la seva funció principal és fer prensa abdominal i participar a la expiració. Són: - M. oblic abdominal extern - M. oblic abdominal intern Músculs de l’articulació del maluc: es troben fora de la càpsula articular i la reforçen.
 Tots s’inserten a la fossa trocantèrica, són inervats pel N. ciàtic (excepte M. obturador extern) i són rotadors externs del maluc (excepte M. obturador extern).
1. M. obturador intern: tapa el forat obtural dorsalment 2. Mm. bessons (espinal i tuberal): separats pel tendó del M. obturador intern 3. M. quadrat femoral: ve de la tuberositat isquiàtica 4. M. obturador extern: tapa el forat obturat ventralment, inervat pel N. obturador 5. M. articular del maluc (Car i Èq) Pròtesis de cadera: per corregir displàsia (aplanament de làcetàbul i/o el cap del fèmur.
Component hereditari a algunes raçes grans com p.e. pastor alemany.
Accés a l’articulació: pot ser lateral (vía trocanter major) o ventral.
8. Articulació femorotibiorotuliana Consta de: - Articulació femororrotuliana - Articulació femorotibial Articulació femorotibial (articulació del genoll): en mig té dos meniscs (medial i lateral) amb la part dorsal còncava i la ventral plana per adaptar-se a l’os. Cada menisc té una banya cranial i una banya caudal. El menisc medial és més petit. L’articulació consta dels següents lligaments: 1. Llig. meniscotibial cranial: de les banyes cranials dels meniscs a les àrees intercondílies cccccccccccccccccccccccccranials.
2. Llig. meniscotibial caudal: el lateral va a la part caudal de la incisura poplítia (permet una mica ccccccccccccccccccccccccde rotació externa) i el medial a l’àrea intercondília caudal (menys ccccccccccccccccccccccccmovilitat).
3. Llig. transvers del genoll (No Eq): entre les dues banyes cranials dels meniscs.
4. Llig. meniscofemoral: de banya caudal del menisc lateral a la fossa intercondilar del fèmur.
5. Llig. creuat cranial: de l’àrea intercondilar intermitja a la fossa intercondilar.
 Impedeix la hiperextensió, el desplaçament de la tíbia cranialment.
6. Llig. creuat caudal: de l’escotadura poplítia a la fossa intercondilar.
 Es tensa en flexió i evita el desplaçament de la tíbia caudalment.
7. Llig. colaterals medial i lateral: de cada epicondil del fèmur a la tíbia o peroné. Donen estabilitat.
 El medial està unit al menisc, cosa que li treu movilitat.
—> Els lligaments creuats són els més importants pq mantenen agafats fèmur i tíbia, estabilitzen
 l’articulació del genoll.
—> Els meniscs estan rodejats de líquid sinovial.
Articulació femororrotuliana: la ròtula és un sesamoideu que protegeix el tendó del M.
quàdriceps, que es fixa a la base de la ròtula.
Té tres lligaments: 1. Llig. rotular: ròtula - fèmur
 (Èquids i bovins tenen 3) 2. Lligs. femororotulars: ròtula - tíbia
 - Lateral
 - Medial Aquesta articulació té altres components: - Cos adipós infrarotular: a sobre del lligament rotular.
- Fibrocartílags pararotulars medial i lateral: desenvolupats sobretot a carnívor, estabilitzen.
Articulació femorotibiorotuliana: · Cavitats articulars 1. Cavitat femorotibial: amb 2 sacs sinovials, no connectats a Eq i Bo 2. Cavitat femororrotuliana: 1 sac sinovial connectat amb els 2 anteriors.
 A Eq. i Bo. només connectat amb sac medial.
· Recesos sinovials: són fons de sac d’una cavitat sinovial. Protegeixen el pas dels tendons.
3. Recés del m. quàdriceps femoral 4. Recés del m. extensor digital llarg 5. Recés del m. popliti (caudal) * Es pot accedir a l’articulació del genoll entre fèmur i ròtula.
Músculs del genoll - M. quàdriceps femoral (N. femoral): principal extensor del genoll • M. recte femoral • M. vast lateral • M. vast medial • M. vast intermedi - M. popliti 9. Articulacións del peu Articulacions del peu: - Art. del tars - Art. intermetatarsianes: entre els ossos metatarsians - Art. metatarsofalàngiques: entre ossos metatarsians i les falanges - Art. interfalàngiques: de les falanges entre si Articulació del tars: té 4 sacs sinovials, un a cada articulació.
1. Art. tarsocrural: entre tíbia i tars 2. Art. intertarsiana proximal Art. astragalocalcània Art. astragalocalcaneocentral Art. calcaneocuboidea 3. Art. intertarsiana distal o art. centrodistal 4. Arts. tarsometatarsianes Bosses sinovials del tars: el tars bàsicament fa extensió-flexió. Les dues proximals estan comunicades dorsalment. Les dues distals poden ser-ho a gos.
Altres característiques: 1-2. Recés dorsomedial i plantar de l’art. tarsocrural 4. Bossa sinovial del tendó del M. tibial craneal (3)
 5. Bossa calcània pel M. flexor digital superficial
 —> Les bosses serveixen per protegir els tendons 6-7. Art. tarsocrural i intertarsiana prox. (comunicades) Lligaments: 1. Llig. col·lateral lateral llarg del tars 2. Llig. talocentrodistometatarsià 
 (talo = astràgal) 3. Llig. plantar llarg: de la tuberositat del calcani als seus ossos metatarsians laterals 4. Llig. col·lateral medial llarg del tars 5. Llig. col·lateral medial curt del tars
 
 —> Els curts s’agafen a astragal i calcani.
 —> Els llargs van del maleol al metatars.
 Vascularització del membre pelvià Arteries del membre pelvià El aporte sanguíneo al miembro pelviano llega desde las últimas ramas de la aorta abdominal.
Sobre todo la A. ilíaca externa, y en menor medida la iliaca interna. La A. ilíaca externa cambia de nombre a A. femoral una vez abandonada la cavidad abdominal a través de la laguna vascular. Una vez en el muslo, la arteria femoral se sitúa en el canal femoral, que es la depresión que se forma entre la parte caudal del M. sartorio y el M. pectíneo. A lo largo de su recorrido por la cara medial del muslo, donde va acompañada por la vena femoral y el nervio safeno, la arteria femoral emite sucesivamente las siguientes ramas: - A. circumfleja ilíaca superficial: se dirige cranealmente.
- A. circumfleja femoral lateral: se dirige caudolateralmente.
- A. femoral caudal proximal: se dirige caudalmente para vascularizar los músculos mediales del muslo.
- A. femoral caudal media: se dirige caudalmente.
- A. safena: acompañada por el N. safeno y la V. safena medial. Continúa superficialmente por la cara medial de la pierna. Posteriormente se divide en V. safena lateral y V. safena medial. Cada una dando una rama craneal y otra caudal. La rama craneal da las Aa. digitales dorsales comunes, la caudal las Aa. digitales plantares comunes.
- A. descendente de la rodilla: se dirige craneodistalmente hacia la cara medial de la rodilla.
- A. femoral caudal distal: es la última rama de la A. femoral y surge una vez ésta se encuentra en la región poplítea. Se dirige caudalmente.
Al dar esa última rama la A. femoral cambia a A. poplítea, que se dispone caudalmente a la rodilla, donde se sitúa primero entre las dos cabezas del M. gastrocnemio, para después quedar cubierta por los vientres de los M. poplíteo y flexor digital lateral. A lo largo de su breve recorrido emite pequeñas ramas destinadas a la rodilla: - Aa. proximal lateral y medial de la rodilla - Aa. distal lateral y medial de la rodilla - Aa. surales Una vez alcanzado el espacio interóseo de la pierna termina bifurcándose en: - A. tibial caudal: de pequeño calibre.
- A. tibial craneal: es continuación de la A. poplítea y la principal arteria de la pierna. Ésta atraviesa el espacio interóseo y continúa distalmente por el área craneolateral de la pierna hasta el autopodo. Discurre acompañada por el N. peroneo profundo. Atraviesa el retináculo extensor de la pierna y, al pasar por la cara dorsal del tarso, cambia su nombre a A. dorsa del pie, que dará las Aa. metatarsianas dorsales y plantares 1. N femoral 2. N safeno 3. N obturador 4. Aorta 5. Aa lumbares 6. A iliaca externa izquierda 6'. A iliaca externa derecha (cortada) 7. A iliaca interna 8. A glútea caudal 9. A pudenda interna 10. A mesentérica caudal 11. A femoral profunda 11'. A circunfleja femoral medial 12. A femoral 13. A circunfleja iliaca superficial 14. A circunfleja femoral lateral 15. A femoral caudal proximal 16. A femoral caudal media 17. A safena (cortada) 18. A descendente de la rodilla 19. A sacra mediana Arteries del peu del gos 1. A. tibial cranial 2. A. dorsal del peu 3. A. metatarsiana dorsal 4. Aa. metatarsianes plantars 5. Aa. digitals plantars comuns Venes del membre pelvià Les dues principals venes del membre són les safenes.
- V. safena medial: es forma per l’unió de les seves branques cr. i cau. i desenvoca a la vena femoral.
- V. safena lateral: formada per la unió de les seves branques cr. i cau., desenvoca a la V. femoral caudal distal.
Inervació del membre pelvià Plexe lumbosacre i sensibilitat cutània Músculs motors del peu Grup caudal: - M. flexor digital superficial (3): fi - M. flexor digital profund (4) - Mm. gastrognemis (1) Grup cranial: - M. tibial llarg - M. extensor digital llarg (1) - M. peroneal llarg (no ung) - M. extensor digital lateral (2) - M. extensor llarg del dit I - M. peroneal curt (no ung) * M. tibial cranial (3) * M. tercer peroneal (ungulats): sustitueix als Mm. peroneal curt i llarg de gos. —> tendó femorotarsià * M. soli (2) A èquid el M. flexor digital prof. té - M. flexor digital medial (4.1) - M. flexor digital lateral (4.2) - M. tibial caudal (4.3) (N. tibial) * Les fotos inferiors són d’èquid (N. peroneal) 
 Aparell recíproc del membre pelvià: serveix pq el membre no claudiqui pel pes. El tenen els grans ungulats. Permeten mantenir el pes de l’animal sense cansar-se, ja que actua com una politja. Quan un múscul es tensa l’altre es relaxa.
...

Comprar Previsualizar