L’ESTRUCTURA DEL PROCEDIMENT ADMINISTRATIU (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Relaciones laborales - 3º curso
Asignatura RÉGIMEN JURÍDICO Y PROCEDIMIENTO ADMINISTRATIVO
Año del apunte 2014
Páginas 5
Fecha de subida 27/10/2014
Descargas 8
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 13 L’ESTRUCTURA DEL PROCEDIMENT ADMINISTRATIU CLASSES DE INICIACIÓ Els procediments es poden iniciar o bé d’ofici o bé a instancia de part. S’iniciaran d’ofici els procediments que restringeixen drets dels ciutadans, mentre que els procediments que s’inicien a instancia de part son aquells que deriven en actes declaratius o ampliatoris de l’esfera dels drets dels ciutadans.
La iniciació d’un procediment d’ofici es fa mitjançant un acord del òrgan competent. Aquest acord es pot donar per iniciativa pròpia, com a conseqüència d’una ordre superior o bé per denúncia.
Per a la iniciació d’un procediment a instancia de part s’ha de presentar una sol·licitud al òrgan competent. Aquesta sol·licitud ha de reunir una sèrie de requisits: 1. La identitat del sol·licitant: en la sol·licitud a de constar el nom, cognom, domicili del interessat, representant d’aquest si hi té i la identificació del medi preferent per rebre les notificacions.
2. L’objecte de la sol·licitud: el sol·licitant ha de indicar els fets, raons i peticions en que concreti la sol·licitud , així com el lloc, la data i la firma del sol·licitant.
3. Contingut accidental; ja pot ser mesures provisionals, l’acumulació del procediment en un altre procediment que estigui relacionat o proposició de proves.
4. Models oficials: la resolució d’una sèrie nombrosa de procediments substancialment idèntics , la llei obliga a la administració a la elaboració de models normalitzats de sol·licituds.
5. Sol·licituds conjuntes; quan les pretensions corresponents a una pluralitat de persones tinguin un contingut i fonament idèntic o substancialment similar, podran ser formulades en una única sol·licitud. Les actuacions s’efectuaran amb el representant o l’interessat que expressament hagin senyalat i, en el seu defecte, amb el que figuri primer en la sol·licitud.
6. Declaració responsable: document subscrit per un interessat en el que manifesta sota la seva responsabilitat, que compleix amb els requisits establerts en la normativa vigent.
Les sol·licituds es poden presentar de dos formes: directa o indirecta. La directa correspon a entregar la sol·licitud als registra dels òrgans administratiu al qual es dirigeixi i la indirecta es presenta en Correos o en altres registres de òrgans de la administració. En aquest cas la sol·licitud s’ha de entregar amb sobre obert amb objecte de que en la primera plana costi quin es l’òrgan al que es vol enviar, el nom de l’oficina y data.
Respecta la sol·licitud es pot dona: - Subsanació: la llei prohibeix a la administració la inadmissió de les sol·licituds que no reuneixin els requisits i condicions. L’òrgan esta obligat a revisar totes les sol·licituds i a 1 - notificar a l’interessat que té un plazo de 10 dies per subsanar la sol·licitud. Aquest plazo es pot ampliar 5 dies més.
Millora.
Els terminis i los “plazos” Termini: quan la norma exigeix la realització d’un acte en un moment determinat.
Plazo: quan la norma fixa un espai de temps per a la realització d’un acte.
L’incompliment dels terminis i dels “plazos” suposen efectes diferents segons es tracti de l’administració o del particular: - - Incompliment per part de l’administració: o termini procedimental: no implica la invalidesa del acte realitzat.
o termini substantiu: el seu incompliment si suposa la invalidesa del acte.
Incompliment per part dels interessats: la administració els declara decaiguts en el seu dret al tràmit.
Còmput dels terminis     Dia inicial: dia següent a la notificació o publicació del acte del que es tracti.
Terminis senyalats en dies hàbils e inhàbils: si no es diu res el còmput en dies es farà sempre en dies hàbils. Els diumenges i els festius declarats no tindran la condició de dies hàbils. Els dissabtes si, encara que les oficines de la administració estiguin tancades.
Còmput de terminis senyalats per mesos o anys: els terminis fixats en mesos o anys han de computar-se de “data a data”.
Determinació del dia final: quan l’últim dia del termini sigui inhàbil, s’entendrà prorrogat al primer dia hàbil següent. Si en el mes de venciment no hi hagués sia equivalent a aquell en que comença el còmput, s’entendrà que el termini expira l’últim dia del mes.
Modificació de termini   La ampliació del termini: la llei permet a la administració concedir d’ofici o a petició del interessat, una ampliació del termini establert, quan les circumstancies ho aconsellin i amb això no es perjudiquin drets de tercers. La ampliació no podrà superar la meitat del termini que ja estava fixat. L’ampliació s’ha de produir abans del venciment del termini que ja estava fixat.
La tramitació d’urgència: consisteix en la reducció del termini en la meitat el termini fixat per procediment, excepte els procediments relatius a la presentació de sol·licituds i recursos.
ELS ACTES D’INSTRUCCIÓ; FASE DE INSTRUCCIÓ Són els actes de tramitació que tenen la finalitat de proporcionar al òrgan competent per resoldre el procediment els elements de judici necessaris per adoptar la resolució més adequada al dret i al interès públic.
Les al·legacions: consisteixen en el dret que la llei li reconeix als interessats per formular defenses i aportar documents o altres elements de judici. Les al·legacions es poden fer en qualsevol fase del procediment anterior al tràmit d’audiència.
2 Els informes: són els actes d’instrucció consistents en una declaració de judici emitida per un òrgan administratiu amb relació a determinats aspectes jurídics o tècnics que plantegen un procediment, i que permeten al òrgan responsable del procediment dictar una resolució amb garanties d’encert.
Els informes es poden classificar: - - - - En funció de la ciència sobre la qual emet el seu judici. Podem diferenciar els informes jurídics i els informes tècnics. Els jurídics son aquells que es pronuncien sobre la conformitat o no de la proposta del acte o disposició de legalitat. Els informes tècnics són la resta.
En funció de la administració que emet l’informe. En funció de si el òrgan que emet l’informe pertany a la mateixa administració que el òrgan que resol o una altre diferent, els informes poden classificar-se també en interns o externs.
En funció del caràcter obligatori o no del informe: segons la petició del dictamen sigui o no obligatòria per el òrgan responsable del procediment, els informes es classifiquen en facultatius (els necessaris per resoldre) o perceptius (estan ordenats en una norma).
En funció dels efectes del informe: els òrgans perceptius, segons obligui o no al òrgan decisor, es classifiquen en vinculants o no vinculants La llei disposa que es sol·licitaran els informes que siguin perceptius i els que jutgin necessaris per resoldre. En quant a efectes de la falta de petició del informe, la omissió del informe quan es perceptiu es considera com un vici determinant de la anul·labilitat del acte.
Els informes han de ser evacuats en el termini establert en la legislació sectorial corresponent, si bé la llei estableix un termini supletori de 10 dies.
Els efectes de la emissió del informe: - - Si l’informe s’emet dintre del termini: si es tracta d’informes vinculants, el òrgan decisor no podrà apartar-se vàlidament del criteri mantingut per l’òrgan vinculant, amb les matisacions abans indicades.
Si l’informe s’emet fora del termini: l’informe presentant fora de termini podrà no ser tingut en compte al adoptar la resolució.
Les proves són els actes de instrucció que tenen per objecte demostrar la veracitat o exactitud dels fets al·legats, i que serveixen de fondament per a la decisió final. Els interessats poden proposar quantes proves estimen convenients.
Si no hi ha controvèrsia sobre els fets no serà necessari la apertura del període de prova.
La llei estableix que el període de prova no ha de ser inferior a 10 dies ni superior a 30 dies.
Durant aquest període s’han de proposar i practicar les proves que es jutgen pertinents. La llei no determina en quin moment del procediment ha de tenir lloc aquest període de prova, de tal manera que pot tenir lloc durant qualsevol moment del procediment anterior al tràmit d’audiència. No es necessari l’apertura d’un període específic. L’instructor nomes podrà refusar les proves proposades quan siguin manifestament improcedents o innecessaris.
La llei ordena a la administració comunicar als interessats, amb antelació suficient, l’inici de les actuacions necessàries per a la realització de les proves que hagin sigut admeses.
3 La llei no diu quin ha de suportar les despeses ocasionades per la practica de les proves sol·licitades per els interessats , sinó que es limita a autoritzar el cobrament anticipat dels gestos que no hagin de suportar la administració. Si els medis proposats per l’interessat són aliens a la administració, el seu cost haurà de ser suportat pel interessat.
La informació publica (tràmit a la informació publica) consisteix en un acte de instrucció en virtud del qual es possibilita la participació, durant un termini determinat, de qualsevol ciutadà en un procediment administratiu , sense la necessitat de que tingui la condició estricta de interessat. El tràmit d’informació publica pot ser facultatiu u obligatori. Amb caràcter general la llei no estableix aquest tràmit com obligatori per a tot procediment, sinó que es limita a contemplar la possibilitat de que l’òrgan competent per resoldre, quan la naturalesa del procediment ho requereixi.
En quant al moment de la apertura del tràmit, ha de ser abans del tràmit de audiència dels interessats. La apertura del mateix ha de ser anunciat públicament en el BOE. L’anunci ha de senyalar el lloc de exhibició del expedient e indicar el termini de duració del tràmit, no pot ser inferior a 20 dies. Durant la duració del tràmit qualsevol persona, física o jurídica, podrà examinar el expedient i formular al·legacions del expedient. La administració no esta obligada a assumir les al·legacions, observacions i suggeriments que es formulen en el tràmit, però la administració si que haurà de donar resposta raonada.
Si, tres el tràmit obligatori d’informació publica, el projecte de acte o disposició presenta modificacions, la jurisprudència ha declarat que no es obligatori repetir el tràmit.
DRET A LA AUDENCIA La unitat administrativa responsable de la instrucció del procediment ha de notificar a tots els interessats en el procediment que el expedient queda a la seva disposició. Això significa que els interessats poden exercitar dos funcions: poden examinar per si mateixos el contingut de l’expedient i, a la vista de l’examen, poden al·legar y presentar els documents i justificacions que estimin pertinents. La apertura del tràmit d’audiència ha de ser comunicada de ofici per la administració.
El tràmit d’audiència s’ha de realitzar una vegada finalitzat el tràmit de instrucció e immediatament abans de redactar-se la proposta de resolució. Únicament quan esta terminada la instrucció del procediment l’interessat pot formar-se una visió completa del procediment.
El termini per accedir al expedient i formular al·legacions i presentar justificacions serà el que determini l’instructor, si bé no podrà ser inferior a 10 dies ni superior a 15 dies. La omissió del dret de audiència comporta la invalidesa del procediment.
FINALITZACIÓ DEL PROCEDIMENT 6 maneres diferents de finalitzar el procediment: 1. Resolució: la administració haurà de donar resposta a totes les qüestions plantejades durant el procediment. Hi ha dos tipus de qüestions: o Qüestions plantejades pels interessats: la resolució ha de ser congruent amb les peticions formulades pels interessats. El principi de congruència prohibeix donar més de lo demanat o quelcom diferent.
o Qüestions connexes: la administració també haurà de donar resposta a totes aquelles qüestions derivades del procediment encara que no hagin estat plantejades pels interessats.
4 o Prohibició de la reformatio in peiu: en els procediments iniciats a instancia pels interessats la resolució no podrà agreujar la situació dels interessats.
Ha de ser una resolució motivada. La resolució s’ha de plasmar en un document.
2. Terminació convencional. Es posa fi al procediment administratiu mitjançant acord bilateral o conveni entre l’administració i els interessats. El ris es que por ser fraudulent, ja que es mira més l’interès privat que no pas el general.
3. Desistiment: abandonament per part de l’interessat. L’interessat en un procediment posa en manifest la seva voluntat, sense condicions, de no seguir en el procediment.
S’ha de fer una sol·licitud pel qual es desisteix d’un dret. El desistiment per part d’un dels interessats no implica que el procediment acabi per la resta.
4. Renuncia: implica renunciar a un dret Si el procediment ha estat iniciat d’ofici el desistiment o renuncia dels interessats no afecta a la continuïtat del procediment.
Si el procediment ha estat iniciat a instancia de part la renuncia i el desistiment només afectarà a aquells interessats que hagin fet la renuncia i el desistiment. Continua el procediment.
5. Caducitat: la paralització d’un procediment pot suposar la terminació per caducitat. La caducitat pot ser causada per la paralització del procediment imputable al interessat o caducitat imputable. La administració haurà de comunicar al interessat que si no reprèn les activitats necessàries en el termini de 3 mesos des de la advertència, acordarà la caducitat del procediment.
6. La impossibilitat material: es semblant a la caducitat. Es la paralització del procediment per causa no imputable ni al interessat ni a la administració, la causa es sobrevinguda.
5 ...