Tema 10. Activitats humanes i impactes al litoral (2011)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Ciencias Ambientales - 4º curso
Asignatura Geografia del Litoral
Año del apunte 2011
Páginas 11
Fecha de subida 31/08/2014
Descargas 1
Subido por

Vista previa del texto

Activitats humanes i impactes al litoral Dr. Francesc Romagosa El territori litoral, en el seu sentit més ampli, ha estat, des de temps immemorials, un indret escollit per als assentaments humans. El litoral és una gran font de recursos que històricament han estat explotats pels éssers humans, des del Neolític i fins els nostres dies. On, sinó, van néixer i es van desenvolupar les grans civilitzacions clàssiques? En àrees eminentment litorals o íntimament relacionades amb el litoral com són les àrees deltaiques. Els humans van colonitzar inicialment el territori litoral per explotar-ne els seus recursos cinegètics i pesquers i, més tard, per desenvolupar una agricultura de regadiu altament productiva a les fèrtils planes al·luvials. A més, les zones litorals sempre han estat lligades al transport i a la comunicació marítima. Pensem en la funció comercial (i posteriorment de colonització de territoris) que va desenvolupar la Mediterrània per a fenicis, grecs, romans, catalans...
Així doncs, ja des d’antic, el territori litoral ha acollit un gran nombre d’activitats humanes que, amb el temps, s’han mantingut, generalment han evolucionat, o han desaparegut, deixant pas a activitats més noves. Activitats tradicionals han estat, per exemple, la pesca, el marisqueig, la recol·lecció de sal i d'algues i fanerògames marines que arriben a la platja per a utilitzar-les com a adob.
Al llarg dels darrers segles, però, el litoral dels països occidentals ha estat, en general, des de la perspectiva humana, un medi inhòspit, hostil i, fins i tot, repulsiu per la presència humana. Efectivament, no era un lloc segur pels seus habitants degut al risc d’invasions, al risc d'inundacions, els problemes higienico-sanitaris (focus d'infeccions, com ara el paludisme en zones humides), etc. Aquest fet explica que, en moltes zones litorals, els assentaments humans es van localitzar enretirats cap a l'interior, mentre que les planes costaneres romanien deshabitades. L'única excepció a aquesta situació eren, a part de les ciutats importants amb ports comercials, els humils barris de pescadors que necessàriament s'ubicaven ran de platja.
La transformació moderna de l’espai litoral És al llarg del segle XX quan sobretot es produeixen els grans canvis a les zones litorals, bàsicament a causa de l'expansió de la industrialització i de la urbanització en un primer moment, i del turisme més recentment. Així, el litoral passarà de ser un espai marginal a un espai d’atracció i concentració humana i econòmica.
Una vegada es van poder controlar els perills de la zona costanera per a l'establiment normal d'assentaments humans (sobretot a partir dels segles XIX i XX), el procés d'ocupació de la franja litoral terrestre ha estat molt ràpid i frenètic. La transformació del paisatge ha estat radical. Alguns dels processos que han contribuït a aquest canvi han estat: - Dessecació i drenatge de zones humides.
- Fixació i eliminació de dunes.
- Colonització agrícola fins ran de costa.
- Instal·lació de ports per a la pesca i el comerç.
- Canalització de rius, regulació dels seus cabals, modificació de les seves desembocadures.
- Procés desenfrenat d'urbanització del litoral.
Geografia del Litoral - Bloc 3 Unitat 1 Activitats humanes i impactes al litoral 1 Sens dubte, dels processos anteriors el que ha tingut major repercussió en la transformació del paisatge litoral ha estat el procés d’urbanització. Aquest procés s’evidencia amb la creació de grans nuclis urbans que s'allarguen seguint la línia de costa; la creació de grans centres industrials; la urbanització turística (urbanització total, fins ran de mar, ocupant terres que havien estat aiguamolls i que quan hi ha temporals se solen inundar: La societat conquereix, però la natura reclama el que li va ser arrabassat en el seu moment).
El cas de la comarca del Maresme al litoral català és ben significatiu com a exemple de transformació històrica d’un espai litoral com el que s’ha descrit fins ara. Tal com s’observa a la Figura 1.1, en un primer moment (edat mitjana) els nuclis primitius, dedicats a activitats agràries, estan situats a l’interior de la plana litoral, al peu del sector muntanyós de la Serralada de Marina. En una segona fase (segle XVIII), amb una Mediterrània estable es formen els pobles a les parts inferiors de les rieres que baixen dels pobles interiors, de manera que les rieres es converteixen en rieres-camí que uneixen el poble de dalt amb el de baix (es genera el sistema de pobles dobles típic del Maresme: Tiana – Montgat, Alella – el Masnou, Premià de Dalt – Premià de Mar, Vilassar de Dalt – Vilassar de Mar, etc.). Els pobles costaners, sorgits a partir d’uns primers assentaments de pescadors, es comuniquen entre sí pel camí de la costa. Mataró és una excepció a aquest procés, ja que a l’edat mitjana ja era una ciutat portuària important, i ho seguirà essent. Finalment, la tercera etapa implica la gran transformació d’aquest territori: a mitjan segle XIX arriba el ferrocarril i suposa un impuls al creixement dels nuclis costaners i s’inicien els primers eixamples. A la segona meitat del segle XX arriba el turisme i els nous creixements residencials, que encara augmentaran més amb la nova autopista que millora l’accessibilitat amb Barcelona.
Figura 1.1. Evolució històrica dels assentaments al Baix Maresme Font: Busquets i altres (2003).
Geografia del Litoral - Bloc 3 Unitat 1 Activitats humanes i impactes al litoral 2 L’evolució global per al litoral català ha estat la concentració demogràfica i urbanística al llarg de tota la franja litoral, procés que ha estat sense precedents al llarg del segle XX.
Malgrat aquesta concentració, no es pot parlar d’homogeneïtat en les característiques dels municipis litorals catalans. Es pot fer una classificació dels municipis litorals catalans en funció de diferents perfils diferenciats d’especialització productiva i econòmica, segons Pintó i Martí (DD.AA., 2004), tot distingint set tipologies de municipis: a) Municipis monoespecialitzats en turisme litoral: on es concentra l’oferta d’allotjament turístic, població ocupada al sector de serveis entre el 65% i el 85%, i on les activitats agràries i de pesca han desaparegut gairebé del tot. La població a l’estiu es pot arribar a multiplicar per deu. Exemples: Lloret de Mar, Salou, Tossa de Mar, Castell-Platja d’Aro, Roses, Calella, Cadaqués...
b) Municipis amb una base productiva tradicional: on el sector primari té una importància considerable (persones ocupades entre el 20% i el 40%), si bé el turisme es troba en creixement. Exemples: municipis d’alta producció agrícola (Deltebre, Sant Jaume d’Enveja, Sant Carles de la Ràpita, l’Ampolla, Sant Pere Pescador...) o pesquera (l’Ametlla de Mar, Deltebre...).
c) Municipis d’economia industrial: de tradició industrial (actualment més del 30% de la població activa ocupada en la indústria). Es tracta de municipis de la primera corona metropolitana (el Prat de Llobregat, Gavà, Viladecans, Badalona, Sant Adrià de Besòs, Montgat) o més allunyats però de tradició industrial (com els nuclis tèxtils de Mataró o Canet de Mar).
d) Municipis amb economia diversificada: diversificació de l’estructura econòmica, de manera equilibrada entre els tres sectors (turisme important, però també tradició industrial i pesquera). Exemples: Tarragona, Blanes, Vilanova i la Geltrú, Palamós, Sant Feliu de Guíxols, Malgrat de Mar, Palafrugell, Arenys de Mar, Pineda de Mar...).
e) Municipis amb activitat econòmica dual (sector primari / sector turístic): les activitats del sector primari es mantenen amb força, però convivint amb el turisme.
Exemples: Torroella de Montgrí – l’Estartit, Castelló d’Empúries – Empuriabrava, Cambrils, Santa Susanna, Pals, el Port de la Selva...).
f) Municipis residencials i turístics: pròxims a l’àrea metropolitana de Barcelona o ben comunicats, de tradició turística, han esdevingut llocs de segona residència i posteriorment, en molts casos, de primera residència (Sitges, Castelldefels, Vilassar de Mar, Premià de Mar, el Masnou, Calafell, Cunit, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Vicenç de Montalt, Caldes d’Estrac...).
g) Barcelona ciutat: és un cas a part. Gran Metròpoli litoral, on hi ha hagut una revalorització de l’espai litoral a partir de 1992 (noves platges, Vila Olímpica...) i 2004 (Fòrum de les Cultures).
Usos humans al litoral La gran quantitat d’activitats que avui dia tenen lloc al litoral es poden agrupar i sintetitzar en una sèrie d’usos o funcions del litoral. Entre aquests usos destaquen: - Ús urbà, representat per la superfície urbanitzada, ha experimentat una gran expansió, a causa de l’increment de la població al litoral i del nombre de serveis i indústries que s’hi ha concentrat. Les grans ciutats costaneres pateixen un gran creixement en detriment de sòls agrícoles i espais naturals o, fins i tot, guanyant terrenys al mar.
- Lligat a l’ús urbà trobem les infraestructures de transport o comunicació terrestres (carreteres, ferrocarrils...), marines (ports comercials) (Figura 1.2) i aèries (aeroports).
A aquestes infraestructures cal afegir-hi les infraestructures “ambientals” (depuradores, incineradores, abocadors, emissaris submarins, canalitzacions d’aigua, etc.). A l’entorn de les grans àrees urbanes litorals aquest ús es fa més evident (per exemple, el delta del Llobregat).
Geografia del Litoral - Bloc 3 Unitat 1 Activitats humanes i impactes al litoral 3 Figura 1.2. Les infraestructures portuàries - Morfologia: n'hi ha que s'han desenvolupat cap a l'interior (de forma natural si utilitzen pel seu emplaçament ries o badies; de forma artificial si la dàrsena s'aconsegueix dragant el que abans era superfície terrestre) i n'hi ha que s'han desenvolupat cap a l'exterior (es guanya espai al mar, omplint-lo).
- Parts: 1) zones marítimes d'accés, refugi i fondeig; 2) zona marítima operativa (dàrsenes interiors completament abrigades per a facilitar l'amarratge i les operacions portuàries) i 3) zona terrestre o zona de servei (molls, vials, magatzems, etc.).
- Classificació funcional: ports comercials, industrials, militars, esportius, pesquers, de passatgers, etc.
Font: Elaboració pròpia.
- Ús industrial i comercial, afavorit per l’alta concentració humana del litoral i per la facilitat de comunicacions (proximitat a ports, etc.). Lligat a aquest ús, doncs, trobem les infraestructures de comunicació prèviament esmentades. De fet, el 90% aproximat del tonatge del comerç internacional és transportat per via marina i arriba als ports. Alguns exemples de ports importants: Barcelona (per a la indústria diversificada i el comerç) (Figura 1.3), Tarragona (per a la indústria petroquímica), Marsella (principal port de la Mediterrània), Rotterdam (principal port europeu i mundial), etc.
- Ús turístic i de lleure, que ha portat a la construcció, entre d’altres instal·lacions, d’urbanitzacions senceres, blocs d’apartaments, hotels, càmpings i tots els serveis i infraestructures associades a aquest ús (parcs d’atraccions, ports esportius, platges artificials...) (Figura 1.4). També es produeix un ús de la zona marina per activitats de lleure i esportives associades al turisme i el lleure.
- Ús agrari (a la part terrestre del litoral), que en certes àrees litorals troba les condicions idònies pel seu desenvolupament intensiu i altament productiu, per exemple el Maresme, el delta del Llobregat o el delta de l’Ebre en el cas del litoral català.
- Ús extractiu de recursos biòtics (en els medis aquàtics del litoral), mitjançant la pesca, el marisqueig i l’aqüicultura (aquesta darrera pot incloure la piscicultura, l’ostricultura i la mitilicultura -musclos i similars-). Les infraestructures emprades per aquest ús són bàsicament els ports pesquers i les instal·lacions aqüícoles.
- Ús extractiu de recursos abiòtics o geològics (tant a la part terrestre com a la part marina del litoral), representat per les prospeccions i extraccions petrolíferes, de gas natural, d’altres minerals, sal, àrids, aigua (aigua del mar com aigua potable, després d'haver estat dessalada mitjançant plantes dessaladores, com les de Blanes i el Prat de Llobregat), etc.
- Ús conservacionista del medi natural, en forma de reserves o parcs naturals, que al mateix temps poden tenir un ús turístic (senderisme, sol i platja, submarinisme, navegació...).
- Ús com espai d'emissió i abocament de substàncies i residus, tant a la part marina com a la part terrestre del litoral.
Com veiem, una gran quantitat d’usos i activitats conflueixen en un espai relativament petit: la franja litoral. Aquest fet comporta habitualment una sèrie de conflictes per l’ús d’aquest espai tan desitjat i ple de recursos per la societat. És obvi que cadascun d’aquests usos que trobem al litoral té els seus propis interessos i generalment no són convergents entre ells, tot i que molts d'ells estan interrelacionats i uns depenen dels altres.
En el cas d’una inexistència de planejament integrat previ, la localització dels usos i funcions es fa a partir de criteris estrictament econòmics, com són l’obtenció de plusvàlues i beneficis (màxim rendiment econòmic). Aquest criteri economicista, Geografia del Litoral - Bloc 3 Unitat 1 Activitats humanes i impactes al litoral 4 propiciat pel mateix sistema econòmic capitalista, fa que uns usos es trobin en desavantatge respecte uns altres: els agents econòmics privats tendiran a concentrar-se en usos industrials, comercials i, sobretot, urbanístics i turístics, que són els que aporten majors beneficis gràcies a l’especulació del sòl. Per contra, altres usos quedaran relegats en aquesta competència per l’apropiació del sòl en tant que no generen tants beneficis.
Tan sols els agents públics incideixen en aquests usos (infraestructures de comunicació, serveis i equipaments socials, espais naturals protegits, etc.) mitjançant el planejament territorial.
En definitiva, ens trobem amb una sèrie de conflictes i disfuncionalitats permanents, ja sigui per l’apropiació del sòl, com pels impactes negatius que un ús pot tenir sobre els altres, agreujats, a més, per l’alta densificació.
Figura 1.3. Ús industrial i comercial del litoral: el port de Barcelona Font: Ministerio de Medio Ambiente.
Figura 1.4. Ús urbà i turístic del litoral: Sitges Font: Ministerio de Medio Ambiente.
Geografia del Litoral - Bloc 3 Unitat 1 Activitats humanes i impactes al litoral 5 Els impactes humans al litoral Però les activitats humanes al litoral no només generen conflictes. Generen, sobretot, impactes. Impactes de tot tipus, sobretot ambientals i territorials, que incideixen sobre el medi físic, el medi biòtic i el mateix medi humà que els genera (Figura 1.5).
Figura 1.5. Els impactes humans sobre el medi litoral MEDI LITORAL MEDI FÍSIC MEDI BIÒTIC MEDI HUMÀ IMPACTES Font: Elaboració pròpia.
Avui dia planen una sèrie d'amenaces sobre el sistema litoral provocades per les activitats humanes. Aquestes amenaces són les que generen tot un seguit d'impactes sobre el mateix sistema litoral. De forma resumida, aquestes poden ser les grans amenaces, algunes de les quals apareixen a la Figura 1.6: - La transformació "dura" de la línia de la costa, mitjançant la construcció de ports, marines, espigons i altres obres de defensa transversal a la línia de costa, modificant la dinàmica litoral i el transport sedimentari.
- La transformació "tova" de la línia de la costa, mitjançant la regeneració i transformació de platges i altres tipus de dragatges que influeixen en les comunitats infralitorals.
- La construcció, urbanització i regidificació de les formacions litorals de rereplatja (per exemple, dunes, mitjançant la construcció de passeigs marítims), trencant la dinàmica natural.
- L’explotació de les formacions sedimentàries litorals per a la construcció o indústria (àrids).
- L’eliminació de zones humides i altres espais naturals litorals per terraplenat, conversió en conreus o urbanització. En el cas de la urbanització es deu, en molts casos, a processos especulatius que provoquen una elevada pressió urbanística sobre el litoral i la degradació del paisatge litoral.
- L’extracció excessiva de recursos hídrics de les formacions litorals, que provoca així mateix una intrusió d'aigües marines i salinització del freàtic i el sòl.
- La reducció de les aportacions sedimentàries fluvials degut a la construcció d'embassaments i la reducció dels cabals fluvials per explotació dels recursos hidràulics, que generen un balanç sedimentari litoral negatiu i, per tant, erosió costanera.
- La freqüentació humana del litoral (persones, vehicles, embarcacions...) per sobre de la capacitat de càrrega dels ecosistemes.
- La sobreexplotació pesquera i marisquera que provoca la destrucció dels fons marins i l’espoliació dels recursos vius que porta a l’exhauriment de les pesqueries.
Geografia del Litoral - Bloc 3 Unitat 1 Activitats humanes i impactes al litoral 6 - La introducció, accidental o no, d’espècies al·lòctones (exòtiques), algunes de les quals actuen com a veritables invasores (per exemple, l’alga Caulerpa taxifolia). Les que són de tipus tropical solen abundar més en àrees tancades, com ara ports, o sotmeses a contaminació tèrmica (temperatura més elevada del que correspondria en una situació natural).
- Els canvis en el nivell del mar que s’esperen degut al canvi climàtic, amb les consegüents pèrdues de platges, alteració d’ecosistemes costaners i augment del risc d’inundació de les zones costaneres.
- La contaminació de les aigües marines, que s’analitza de manera més detallada al següent epígraf.
Figura 1.6. Principals impactes sobre un espai litoral: el cas del Mar Menor (Múrcia) Font: Ros (2001).
Geografia del Litoral - Bloc 3 Unitat 1 Activitats humanes i impactes al litoral 7 Figura 1.7. Principals impactes ambientals del litoral de Catalunya per àrees litorals Àrea litoral Principals impactes ambientals Costa Brava - Urbanització del front litoral i de les planes litorals.
- Contaminació de les aigües provocada bàsicament pel dèficit en infraestructures de sanejament per fer front a les puntes de població estacional.
- Impactes derivats de la nàutica esportiva; construcció de ports, abocaments de carburants i lubrificants, soroll dels motors, efectes de les àncores sobre el fons sorrenc...
- Utilització d'arts de pesca d'arrossegament que danyen els fons sorrencs, especialment a la vegetació i els crustacis.
- Ocupació i destrucció de camps dunars per instal·lació de càmpings.
Maresme - Urbanització del front litoral i de les planes litorals.
- Riuades, provocades per la peculiaritat hidrogràfica i geomorfològica de la zona i accentuades per la impermeabilització massiva del territori, a l'urbanitzar-lo d'una banda i a causa de la utilització generalitzada d'agricultura d'hivernacles per una altra banda.
- Multiplicació del nombre d'instal·lacions portuàries i augment del nombre i grandària dels espigons, provocant alteracions en la dinàmica litoral i afectant greument a l'estabilitat de les platges.
- Extrema concentració d'infraestructures viàries en el front litoral.
Costa Central - Urbanització del front litoral i de les planes litorals.
- Contaminació de les aigües.
- Gran transformació física del litoral per a usos industrials i grans infraestructures (delta del Llobregat).
- Gran concentració de població i d'urbanització que redueix al mínim els espais lliures litorals, i fa que aquests suportin una gran pressió antròpica.
- Abocadors de R.S.U.
Costa Daurada - Urbanització del front litoral i de les planes litorals.
- Contaminació de les aigües superficials per l'activitat turística i de segona residència.
- Esgotament dels recursos hídrics propis de la zona, sobreexplotació dels aqüífers provocant el seu la seva salinització. Problema augmentat per l'expansió dels camps de golf.
- Contaminació industrial de les aigües i l'atmosfera derivada de l'activitat del sector petroquímic de l'àrea de Tarragona.
- Constant perill latent d'accident en la indústria petroquímica i nuclear de la zona.
Delta de l’Ebre - Regressió del Delta, per la disminució d'aportacions sedimentàries del riu.
- Contaminació de les aigües superficials del riu que també afecta als aqüífers.
- Utilització de pesticides i fertilitzants en els conreus de la zona.
- Alta freqüentació de platges i camps dunars en períodes estivals. Ús que provoca abocaments de residus, destrucció de la vegetació de les dunes, etc.
- Problemes derivats de la caça (caça furtiva, manca de respecte a les vedes biològiques, utilització majoritària de perdigons de plom que provocant una progressiva concentració d'aquest metall pesat en el sòl i l’aigua).
Font: Adaptació de Costa (1998).
Geografia del Litoral - Bloc 3 Unitat 1 Activitats humanes i impactes al litoral 8 Figura 1.8. Principals impactes ambientals del litoral de Catalunya per tipus de costa Tipus de costa Principals impactes ambientals Prats de fanerògames marines - Contaminació de l'aigua, principalment contaminació d'assentaments turístics amb insuficient infraestructura per a plantar cara a l'extremada fer front a l’elevada estacionalitat de la població. En punts més concrets (zones portuàries de Barcelona i Tarragona), la contaminació industrial és molt important, així com la derivada de la càrrega, descàrrega i neteja dels bucs mercants.
- Pesca d'arrossegament que malmet els fons marins.
- Fondeig d’embarcacions (les àncores danyen tant a la flora com a la fauna del fons).
- Extracció continuada de sediments per a la regeneració de platges.
- Alteracions en la dinàmica litoral.
Penya-segats i sectors rocosos - Impacte paisatgístic de la construcció a la part alta del penya-segat. Especialment important en penya-segats de certa altura.
- Transformació de zones d'esculls en passejos per als vianants o vies rodades, mitjançant la construcció de dics artificials.
- Impactes en la flora, i especialment en la fauna, provocats per la recol·lecció de bibalves, pops, crancs, etc. amb o sense equips de submarinisme.
Deltes - Contaminació de les aigües.
- Retenció de sediments al llarg de la conca fluvial, que pot provocar la regressió del delta.
- Acumulació de residus sòlids transportats pel riu.
- Contaminació d'aqüífers.
Zones humides - Dessecació, tradicionalment per a usos agrícoles i actualment per a usos residencials i turístics.
- Fragmentació de biòtops per infraestructures, alteració de canals, etc.
- Contaminació de les aigües superficials i subterrànies.
- Acumulació de perdigons de plom utilitzats pels caçadors en el medi, provocant l'entrada d'aquest metall pesat a la cadena tròfica a partir de la ingestió per part de les aus palmípedes.
Platges - Regressió de les platges. Provocada per la disminució en les aportacions de sediments dels rius (construcció de preses) i les alteracions que en els últims anys ha sofert la dinàmica litoral per la construcció de ports i obres de defensa litoral.
- Urbanització (passejos marítims i altres equipaments).
- Contaminació de les aigües.
- Sobrefreqüentació que comporta la destrucció de la vegetació de platja.
- Abocaments de residus sòlids.
- Localització d'infraestructures i serveis turístics, tant permanents com temporals (restauració, dutxes, instal·lacions esportives, nàutica esportiva...) que artificialitzen la platja.
Dunes - Urbanització (passejos marítims, càmpings, etc.).
- Extracció de sorra per a regeneració de platges.
- Circulació de vehicles i persones que provoca l’alteració de la morfologia de les dunes i la pèrdua de qualitat de l’ecosistema dunar.
- Creació de barreres arquitectòniques que impedeixen la creació de dunes a les platges o bé alteren la dinàmica litoral dificultant l’acumulació de sediments a la platja.
- Neteja mecanitzada de les platges que altera les dunes i la seva vegetació.
Font: Adaptació de Costa (1998).
Geografia del Litoral - Bloc 3 Unitat 1 Activitats humanes i impactes al litoral 9 El cas de la contaminació marina Entenem per contaminació marina la introducció per part de l’ésser humà de substàncies o energia a la mar que poden tenir conseqüències negatives per als recursos biològics, la salut humana o deteriorar la qualitat de l’aigua marina.
Els agents contaminants són molt variats: - Els abocaments urbans són la font de contaminació més important del litoral català.
Aquests abocaments inclouen, bàsicament, l’abocament d’aigües residuals urbanes i dels centres turístics que, en un percentatge força elevat, s’aboquen al mar a través d’un emissari submarí sovint de diversos quilòmetres sense cap tipus de depuració prèvia (cada vegada menys en el cas de Catalunya, on la construcció d’estacions depuradores d’aigües residuals s’ha generalitzat a les darreres dècades). L’efecte més important d’aquests abocaments és la contaminació bacteriana (que pot provocar malalties), l’eutrofització (elevat contingut de nutrients a l’aigua que inicialment provoca un increment de les poblacions de plàncton, algues, etc. però que al final comporta una manca d’oxigen a l’aigua que acaba eliminant les formes de vida), pèrdua de transparència de l’aigua, etc.
- Les emissions d’aigües residuals industrials, que impliquen contaminació química (abocament en forma de productes químics d’indústries situades al litoral o bé al llarg dels cursos fluvials). En el cas de productes no biodegradables, que no són absorbits de manera natural pel medi ambient, es pot produir el fenomen de la bioacumulació i biomagnificació de contaminants al llarg de les cadenes tròfiques.
- Els abocaments de les aigües de refrigeració industrials (especialment de centrals tèrmiques, centrals nuclears...) impliquen contaminació tèrmica, és a dir, l’augment general de la temperatura de l’aigua en un indret determinat del litoral, prop del focus emissor de l’aigua escalfada, provocant canvis ecològics importants com per exemple la “tropicalització”, procés que facilita la colonització de l’ecosistema per part d’espècies exòtiques provinents de latituds tropicals, eliminant les espècies autòctones.
- Els plaguicides, els productes fitosanitaris i els adobs emprats en l’agricultura intensiva que, directament o indirectament, són arrossegats pels corrents fluvials cap al mar i en molts casos són productes altament tòxics. El fòsfor i el nitrogen en excés són absorbits pel fitoplancton que augmenta la seva productivitat i produeix eutrofització de les aigües.
- Els residus sòlids, per abocaments d’embarcacions o bé per transport dels rius, com ara plàstics, llaunes, vidres, etc. que suren sobre la mar o es dipositen als fons són els contaminants de tipus físic. La seva acció biològica o química és nul·la, però modifiquen l’ambient sobre el qual s’acumulen, produint entre d’altres impactes degradació paisatgística i mortaldat entre els animals marins.
- I finalment, però no menys important, cal esmentar la contaminació marina produïda pels abocaments d’hidrocarburs o derivats del petroli, en gran part procedents de descàrregues de vaixells o dels abocaments accidentals a la mar (relacionats amb la navegació comercial i de lleure). Si bé aquests darrers solen succeir lluny de la costa, aquesta pot patir-ne l’impacte a través dels corrents marins (per exemple, el desastre del Prestige, a Galícia el 2002). A la Mediterrània hi ha una alta intensitat de navegació marítima, amb molts ports i vaixells de gran tonatge. Pel seu nivell de contaminació cal destacar els abocaments de petroli per part de petroliers (pel mar Mediterrani hi passa un terç del petroli mundial, fet que el converteix en una àrea d’elevat risc de contaminació), ja sigui accidentalment, creant “marees negres”, ja sigui fruit de la manipulació (càrrega i descàrrega en ports). A més, molts petroliers procedeixen a la seva neteja a alta mar i aboquen els residus directament al mar (al voltant del 0,5% del volum total transportat acaba al mar), essent aquesta la principal font de contaminació marina per hidrocarburs.
Geografia del Litoral - Bloc 3 Unitat 1 Activitats humanes i impactes al litoral 10 Tots aquests agents de contaminació han transformat el mar Mediterrani especialment durant les darreres dècades i de forma més intensa a les àrees litorals, i l’han convertit en un dels mars més contaminats del planeta. La intensificació demogràfica, industrial i turística i una manca de conscienciació social i política que no hi ha posat fre n’han estat els elements detonants.
Geografia del Litoral - Bloc 3 Unitat 1 Activitats humanes i impactes al litoral 11 ...