Tema 3 (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Criminología + Derecho - 1º curso
Asignatura Introducció a la Sociologia
Año del apunte 2015
Páginas 7
Fecha de subida 26/09/2017
Descargas 0
Subido por

Descripción

La sociologia com a disciplina

Vista previa del texto

Maria Gasull Cobacho Unybook.com TEMA 3 - LA SOCIOLOGIA COM A DISCIPLINA 3.1. KARL MARX (1818– 1883). Crítiques principals als economistes: Assumeixen que les condicions de producció característiques de la societat capitalista (economia d’intercanvi, propietat privada) es poden atribuir a totes les formes d’economia. Tracten de les relacions econòmiques de manera abstracta. Parlen de ‘capital’, ‘mercaderies’, ‘preus’, com si tinguessin vida pròpia independentment dels éssers humans. L’alienació à Punt de partida: ‘El trabajador se convierte en una mercancía tanto más barata cuantas más mercancías produce. La desvalorización del mundo humano crece en razón directa de la valorización del mundo de las cosas.’ La objectivació apareix com una ‘pèrdua i com una servitud a l’objecte’: el producte del treballador és ‘un objeto extraño, y (...) se convierte en un poder independiente frente a él. La vida que ha prestado al objeto , se le enfrenta como una cosa extraña y hostil.’ Principals dimensions de l’alienació: - Alienació de l’objecte. Els treballadors no tenen cap control sobre els objectes que produeixen. - Alienació de l’acte de la pròpia producció. L’activitat del treballador no ofereix satisfaccions intrínseques; se li imposa per circumstàncies externes. - Alienació en les relacions socials. Les relacions humanes es redueixen a operacions de mercat. - Alienació de la pròpia naturalesa humana (ser genèric). L’individu aïllat com a ficció. Materialisme històric: L’organització de la producció és el principal motor del canvi social. La producció no és només una activitat econòmica, sino una forma d’organització social. Modes de producció pre-classista, antic, asiàtic, feudal i capitalista. Sistemes socio-econòmics diferents amb les seves ‘lleis de moviment’ pròpies. Mitjans de producció: eines, matèries primeres, terres, fàbriques... Relacions de producció: Relacions socials per qui controla les forces productives. à La societat capitalista té com a objectiu: revelar ‘la llei econòmica que fa moure’ el mode de producció capitalista; els ‘mecanismes interns’ del capitalisme, ocults sota les falses aparences: - Acumulació primitiva: Procés a través del qual una minoria de la població adquireix el control dels mitjans de producció. Implica l’expropiació dels agricultors dels seus mitjans de producció. El cas d’Anglaterra - Assalariats ‘lliures’: no tenen altre mitjà de subsistència que vendre la seva pròpia força de treball. - Teoria de la plusvàlua: El capital comença amb l’anàlisi de la mercaderia com la forma elemental del capitalisme. Valor d’ús i valor de canvi. Teoria del valor basada en el treball: el valor de les mercaderies es basa en la força de treball necessària per a produir-les. El capitalista s’apropia de la plusvàlua perquè paga al treballador el valor de la seva força de treball però no el valor del que el treballador realment produeix. Els beneficis del capital consisteixen en la plusvàlua, que representa el valor no pagat del treball del treballador. Els beneficis són la manifestació ‘superficial’ i visible de la plusvàlua; són “una forma transfigurada de la plusvalía, forma en la que se desdibujan y se borran su origen y el secreto de su existencia.” - Fetitxisme de la mercaderia: Domini dels objectes sobre les vides humanes. Les mercaderies que s’intercanvien al mercat semblen tenir vida pròpia. Contradiccions de la societat capitalista: Tendència estructural a la disminució de la quota de beneficis. Llei general de l’acumulació capitalista: creixement progressiu del capital constant en proporció al capital variable (mecanització). Crisis periòdiques. La crisi com a mecanisme regulador.Concentració de la riquesa i pobresa de la classe treballadora: Exèrcit de reserva industrial/ Creixent explotació dels treballadors. à Societat comunista: Aboleix la divisió del treball (no només les diferències de classe) i per tant l’alienació: “donde cada individuo no tiene acotado un círculo exclusivo de actividades, sino que puede desarrollar sus aptitudes en la rama que mejor le parezca, la sociedad se encarga de regular la producción general, con lo que hace cabalmente posible que yo pueda dedicarme hoy a esto y mañana a aquello”. 3.2. EMILE DURKHEIM 1858-1917. La sociologia és una ciència empírica que estudia la societat com una realitat específica pròpia. - La divisió del treball social: • Solidaritat mecànica: societats tradicionals, baixa divisió del treball. Experiència comú i creences compartides, que són de caràcter repressiu. L’individu no està diferenciat. • Solidaritat orgànica: especialització de tasques i creixent diferenciació social. Interdependència econòmica. Diferència en les creences i accions dels individus. • Canvis en la solidaritat social en referència als codis legals vigents: sancions repressives i sancions restitutives. • Anomia: debilitament de la moralitat comuna i sensació d’incertesa. - El suïcidi: La taxa de suïcidis està relacionada amb la solidaritat social. Dos tipus de vincles socials: la integració social, per una banda, i la regulació social, per l’altra. Tipologia de suïcidis: • Suïcidi egoista – baixa integració. Augment de l’individualisme. • Suïcidi anòmic – baixa regulació social. Desapareixen les normes x ràpids canvis o innestabilitat. • Suïcidi altruista – massa integració. Un sacrifici per al bé més gran. • Suïcidi fatalista – massa regulació. Impotència davant el destí o la societat. Les regles del mètode sociològic: Sistematització de la metodologia seguida a La divisió del treball i El suïcidi. Objectius: Considerar la sociologia com una disciplina independent i definir el seu camp. Defensar el mètode objectiu de la sociologia i el caràcter empíric de la disciplina. Especificitat dels fets socials: Externalitat: El món ens preexisteix, només som un element dins de la totalitat de relacions que forma la societat. Coerció: Pressió de les convencions socials sobre l’individu, la conformitat està basada en la legitimitat. Metodologia: considerar els fets socials com a coses. Sociologia de la religió: Anàlisi de ‘la religió més primitiva i més simple que es coneix actualment’: el totemisme australià. Característica distintiva del pensament religiós: classificació de les coses en dues classes: coses sagrades i coses profanes. Definició de religió: ‘un sistema solidario de creencias y prácticas relativas a las cosas sagradas... creencias y prácticas que unen en una misma comunidad moral, llamada Iglesia, a todos los que se adhieren a ellas.’ Rituals negatius (tabús) i rituals positius. El totemisme i l’estructura de clans. El tòtem: objecte material de qualitats especials que defineix la identitat del clan. Classificació de l’univers segons el principi totèmic. El tòtem expressa l’energia sagrada i la identitat del clan. És el símbol del déu i alhora de la societat. Caràcter sagrat de la societat: superioritat de la societat sobre l’individu; comporta obligació i respecte. Rellevància actual: La religió s’associa a la solidaritat mecànica. Al món modern hi ha una disminució de la importància de la religió. Món modern demana una ‘moralitat racional’. Dificultat de separar moralitat de religió i perill d’anomia. Aparició de nous símbols, ex. la revolució francesa. Es necessiten rituals moderns col·lectius i no només nous valors. Individualisme modern: la creença en el valor suprem de l’individu com a producte de la societat. 3.3. WEBER (1864 – 1920). - Protestanisme i capitalisme Característiques del capitalisme modern: Altres formes capitalistes en societats caracteritzades pel seu ‘tradicionalisme econòmic’. Distinció del ‘capitalisme aventurer’. L’esperit del capitalisme es caracteritza per una combinació singular de la dedicació a la obtenció de riqueses mitjançant una activitat econòmica legítima, juntament amb el prescindir d’utilitzar aquests ingressos per als gustos personals. L’esperit del capitalisme: ‘...la adquisición incesante de más y más dinero, evitando cuidadosamente todo goce inmoderado, aparece en todo caso como algo absolutamente trascendente y sencillamente irracional frente a la “felicidad” o utilidad del individuo en particular. L’ètica protestant: Concepte de professió (Beruf): la professió de l’individu consisteix en complir el seu deure amb Déu mitjançant la seva conducta moral en la seva vida quotidiana. Protestantisme ascètic – Calvinisme. Principis: L’univers ha estat creat per augmentar la glòria de Déu. Els motius divins estan més enllà de la comprensió humana. Predestinació: tan sols un nombre reduït de persones són els escollits per rebre la gràcia eterna. Això ve donat des del primer moment de la creació i no ho poden canviar les accions humanes. Conseqüències: ‘una inaudita soledat interior’ dels creients. Desencantament. Tenir una ‘intensa activitat en el món’ es converteix en un signe important de que un ha estat escollit per la gràcia divina. Ex: Benjamin Franklin: ‘Piensa que el tiempo es dinero. El que puede ganar diariamente diez chelines con su trabajo y dedica a pasear la mitad del día, o a holgazanear en su cuarto, en realidad ha gastado, o más bien derrochado, cinco chelines más.’ - Sociologia interpretativa: Rebuig del positivisme. El principal objectiu de les ciències socials és ‘la comprensió de la unicitat característica de la realitat en que ens movem’. Les ciències socials es dediquen a la comprensió per empatia de fenòmens mentals – ‘fer intel.ligible’ la base subjectiva dels fenòmens socials. Definició de sociologia: “...una ciencia que pretende entender, interpretándola, la acción social para de esa manera explicarla causalmente en sus desarrollos y efectos”. La sociologia es dedica a l’anàlisi de l’acció significativa, a la interpretació del significat de les accions. - Racionalització i societat moderna: Prerequisits bàsics del capitalisme racional: • Possibilitat del càlcul racional de beneficis i pèrdues. • El lliure mercat (absència de restriccions irracionals sobre l’intercanvi econòmic). • Ús racional de la tecnologia. • Lleis calculables i administració racional legal de l’Estat. • Existència d’una amplia massa de treballadors assalariats. • Comercialització de la vida econòmica. Aspectes clau de la racionalització à La racionalització com a desencantament (procés gradual d’eliminació de la màgia de la nostra relació amb el món). La racionalització implica calculabilitat en tots els àmbits de la vida. La calculabilitat implica que un pot comptar amb quelcom independentment de la volubilitat de les persones, que tot funciona com l’engranatge d’una màquina. Diagnòstic de Weber sobre la societat moderna: 1. La societat moderna com un gran engranatge sense ànima. 2. El món modern és un món d’especialistes sense esperit. 3. La calculabilitat i la impersonalitat característiques de la societat racional moderna deriven de una falta de responsabilitat individual. La humanitat està en retirada davant dels déus impersonals de la modernitat. 3.4. SIMMEL (1858-1918). - El punt de vista de la sociologia: La sociologia proporciona un nou punt de vista per a la observació de fets ja coneguts. L’única realitat genuïna està en les activitats dels individus que constitueixen la societat. La societat és “una constel.lació d’individus, que són les autèntiques realitats”. L’objecte de la sociologia no són els individus com a tals, sinó la seva interacció. - La filosofia dels diners: • Mead diu que és una obra que “demostra... el valor d’enfocar la ciència econòmica des del punt de vista filosòfic”. “Su tema es el efecto retroactivo de la institución más importante de la economía moderna –el dinero- en todos los aspectos de la vida y de la cultura.” • Simmel: “ni una sola línia d’aquestes investigacions pretén ser una proposició econòmica”. El dinero “es simplemente un medio, un material o un ejemplo para la exposición de las relaciones que existen entre los fenómenos más superficiales, ‘realistas’ y fortuitos y... las corrientes más profundas de la vida individual y de la historia”. L’intercanvi com a cas crucial d’interacció à L’intercanvi és un cas crucial d’ interacció ‘‘l’intercanvi eleva l’objecte específic i la seva significació per a l’individu per damunt de la seva singularitat, per portar-los, no a l’esfera de l’abstracció, sinó a la de la interacció vital. Els diners representen ‘interacció pura en la seva forma més pura; permeten entendre el concepte més abstracte: són una cosa individual la significació essencial dels quals és anar més enllà dels individus’. Efectes dels diners en les relacions socials à Els diners com a mitjans, com a simple instrument sense contingut. Creixent transformació de tots els elements de la vida en instruments. Indiferència: el cinisme i el tedi. L’economia monetària crea noves dependències i transforma les dependències personals en altres impersonals, tant al treball com al consum. Els diners separen a l’individu del grup, però també faciliten la possibilitat de participar en una amplia gama d’organitzacions sense cap mena de compromís personal. Els diners produeixen una acceleració del ritme de la vida. Els diners - símbol del caràcter dinàmic del món. Teoria de l’alienació cultural à Els diners creen una objectivitat espectral que confronta als individus com si fos una entitat natural. Cosificació (o reificació): procés pel qual els productes de les relacions humanes es converteixen en aparentment independents dels individus. Intel.lectualització, racionalització i ‘exactitud calculadora de l’època moderna’. Els diners i l’intel.lecte es relacionen per la seva falta de caràcter, per la seva completa indiferència a les qualitats individuals – Anivellament de diverses activitats i interessos, sobretot visible a les grans ciutats. – Objectivitat i eliminació dels impulsos subjectius. – El món com a ‘immens problema aritmètic’. Reducció dels valors qualitatius a valors quantitatius. - Anàlisi de la modernitat: Definició de modernitat de Baudelaire: allò que és transitori, efímer i contingent. Simmel investiga dos fenòmens crucials de la modernitat: l’economia monetària madura i la metròpoli. La modernitat com a psicologisme. Def. de Simmel: ‘La esencia de la modernidad como tal es el psicologismo, la experiencia [das Erleben] e interpretación del mundo desde el punto de vista de las reacciones de nuestra vida interior y, de hecho, como un mundo interior, la disolución de los contenidos fijos en un elemento fluido del alma.’ Característiques de la vida urbana moderna à Augment de la vida nerviosa degut als estímuls constants. Reaccions: hipersensibilitat als estímuls (neurastènia), o indiferència total. Calculabilitat. Simmel es refereix a la ‘calculadora exactitud de la vida pràctica’ . El consum. Proliferació de mercaderies que s’han tornat autònomes (cosificació). Element transitori de la moda que es connecta amb l’acceleració de la vida moderna. El laberint simbolitza no només la metròpoli sinó també la totalitat de la societat. ...

Comprar Previsualizar