TEMA 4 (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Comunicación Audiovisual - 1º curso
Asignatura Teoria de la forma la composició i el color (TEFOCOCO)
Año del apunte 2016
Páginas 4
Fecha de subida 05/04/2016
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 4: Mètodes d’anàlisi i creació del discurs visual 4.1. Introducció. Fonaments de l’anàlisi semiòtica del discurs Cal elaborar una construcció dels signes relacionats entre ells que conjuntament transmeten un discurs en un espectador estàndard dins la nostra cultura. La construcció s’ha d’elaborar a partir de la creació d’un teixit on s’enllacin elements de composició o significats i significants a partir del context cultural des del qual es pugui interpretar el potencial de significació de l’obra o la imatge. Aquesta construcció serà anomenada el “text”.
L’objectiu d’aquest és aproximar-se als valors que poden transmetre en una audiència estàndard. Cal analitzar la interpretació, anar més enllà del què està representat. No es suficient descriure, per exemple, com es transmet la guerra, sinó que s’ha de buscar el punt de vista que ens vol transmetre l’obra en sí.
El responsable d’analitzar una obra ha de tenir clar que no pot cercar l’anàlisi a l’autor o productors, ja què no t’expressaran el què pot sentir l’espectador sinó què et diran el què ells pretenien transmetre. Tampoc s’ha de qüestionar a l’audiència, perquè aquesta no està acostumada a aprofundir el que transmeten les imatges.
Per tant ha de ser el propi analista qui elabori aquest estudi.
Un analista ha de ser aquell que...
... conegui en profunditat els llenguatges que estan en joc en l’obra (figuratiu / plàstic) ... dugui a terme una anàlisi minuciosa sobre el seu potencial de significació ... interpreti significats des de la psicologia popular Tota aquesta feina s’ha de portar a terme per tal d’aproximar-se a la significació que transmeti l’obra per a un conjunt ampli de persones.
Les regles operatives que tot bon analista ha d’elaborar són: 1. Intentio operis: Assumir que l’obra en si té un significat i un discurs propi, que no necessàriament coincidiran amb els autors.
2. Ancoratge de l’anàlisi en el “pla d’expressió” que l’anàlisi estigui justificat. Ha de tenir una certa base a través de signes evidenciables. També hi pot haver coses implícites.
3. Horitzó interpretatiu del “lector estàndard” l’analista s’ha de posar en la pell d’un espectador mig, això no vol dir fer anàlisis superficials o que en una anàlisi específica no siguem una mica més professionals.
4. Equilibri entre sub-interpretació i sobre-interpretació: no fer un anàlisi molt descriptiu, s’ha d’arriscar, s’ha d’intentar aprofundir, però no passar-se, no inventar significats. S’ha d’extreure tots els valors que ens transmet, però no inventar res.
4.2.Anàlisi discursiva de la imatge de disseny gràfic Metodologia de l’anàlisi Anar situant l’acció en context (l’espectador estàndard coneix aquesta marca, etc, etc) 1. Anàlisi plàstica a. Examinació del logotip com a composició abstracta (deixem de banda llò que podem reconèixer) b. Extracció de valors sobre la marca / producte segons les dimensions “informativa”, “objectual”, “espacial” i “metafòrica” (les 4 regles d’anàlisi discursiva).
2. Anàlisi icona-plàstica a. Examinació del logotip com a representació / projecció d’un element icònic.
b. Extracció de valors sobre la marca / producte segons el tipus d’icona (recordant les 4 regles d’anàlisi discursiva) c. Extracció de valors segons la configuració plàstica de la icona (precisar els valors posant-los en relació amb la icona de referencia i el context cultural de la marca / producte) (recordant les 4 regles d’anàlisi discursiva) 3. Conclusions a. Depuració semàntica. Posar en relació els resultats dels dos nivells d’anàlisi i identificar els valors essencials sobre la marca / producte. Aprofundir en l’anàlisi.
b. Modelització de resultats. Quina narració metafòrica proposa el logotip sobre el consumidor potencial i la marca / producte, quines relacions simbòliques es suggereixen entre subjecte / consumidor i entorn, o entre subjecte i producte / marca? c. Contrastar el discurs essencial de la marca amb el que semblen transmetre altres logotips de marques de la competència / del mateix sector comercial.
4.3. Anàlisi discursiva del tractament visual del film Procediments essencials per fer un anàlisi del film basada en tot allò que transmet la imatge, sobre allò que tracta (subjecte, món, esdeveniment, tema) i segons la seva composició visual (nivells icònics i plàstics més realització audiovisual i il·luminació).
“com realitza un film?” és una de les preguntes dins les dimensions pictòriques que s’han de fer els directors de fotografia. Com treballar el valor expressiu de la il·luminació i la composició del pla.
Els procediments què s’han de seguir per a crear una pel·lícula són els següents: 1.
2.
3.
4.
De què parla la pel·lícula? Quin és el tema de fons? Com ho explicarem a través de la pel·lícula? Quins són els referents què usarem i com s’usaran dins del discurs.
Alhora d’identificar el nucli temàtic s’ha d’acabar de construir el subjecte a partir de possibles dialèctiques essencials. La cosa és identificar els eixos de la pel·lícula i mirar com els està fent portar el director de fotografia.
5. Estratificar: definir diferents nivells com a capes (diferents nivells que s’han de valorar a nivell tècnic) 6. Una altra capa del com seria el seu valor plàstic, valor de la il·luminació i per últim la realització visual.
7. Un cop feta la anàlisi per estrats es tracta de treure valors. La pregunta es formula segons “quin és el discurs sobre el què tracta el film?” 4.3.1. Estudi de cas Anàlisi del discurs visual del film. Les dues cares de Don Draper: façana social vs. Vida ínima i secreta a Mad Men.
Definició del referent o referents de l’anàlisi Un eix discursiu de fons, que es dedueix de la narració + canvis de tractament visual significatius: Façana d’èxit social i professional vs. Faceta íntima i secreta de la vida personal.
Corpus d’anàlisi i découpage -Selecció d’imatges significatives de Don Draper en les temporades 1-3 sobre la representació de l’èxit social i professional vs. Sobre la representació de la faceta íntima i secreta de la seva vida personal.
-Découpage: procediment d’anàlisi fílmica que consisteix en desglossar seqüències d’un film en plans per poder analitzar la seva composició amb més detall.
-Cerca de patrons de tractament visual diferenciats en el film.
Anàlisi estratificada sobre la representació de la façana d’èxit social i professional ...