Temes 1.4 i 2 Deontologia (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Periodismo - 2º curso
Asignatura Deontologia periodística i llibertat d'expressió
Año del apunte 2016
Páginas 7
Fecha de subida 25/03/2016
Descargas 7
Subido por

Descripción

Temes: Configuración Constitucional de las Libertades Informativas
El contenido de las libertades informativas

Vista previa del texto

1.4. CONFIGURACIÓN CONSTITUCIONAL DE LAS LIBERTADES INFORMATIVAS Al 1978 es fa un projecte de constitució i va ser redactat per la ponència constitucional i es va intentar que hagués una representació dels partits polítics i els va haver. Al 77 el partit comunista es va legalitzar. Això va ser revolucionari i va permetre que persones que estaven a l’exili tornessin. Els membres de la comissió van ser Jordi Solé Tura, Miquel Roca Junyent, José Pedro Pérez-Lorca y Rodrigo, Gregorio Peces Barba Martínez, Miguel Herrero Rodriguez de Miñón, Manuel Fraga Iribarne y Gabriel Cisneros Laborda.
En aquest projecte de constitució es van fer esmenes, primer a la comissió del congres i després el ple dels diputats ho va aprovar. Això va passar al senat i aquest va fer esmenes i va aprovar el text. El text del senat i del congres eren diferents i es va fer una comissió mixta per aprovar aquests textos. Es va fer un referèndum el 6 de desembre de 1978 i va ser aprovada per un 87.78 %. Això el rei ho va sancionar (signar). Finalment la constitució es va publicar al BOE i es la que tenim actualment. Des de llavors, hi ha hagut petites modificacions.
L’article 1 de la constitució diu que es un estat social, democràtic y de dret.
Ens mostra que no es una dictadura. L’estat de dret es que s’ha evolucionat per evitar l’arbitrarietat del poder (el control dels ciutadans i la imposició). Es caracteritza perquè s’anomena la subjecció a la llei, les accions han d’estar sotmeses a la llei. Les lleis son democràtiques i llavors l’actuació política està sotmesa a la intervenció de la ciutadania. Qui té la responsabilitat de que la llibertat i la igualtat siguin efectives son els poders públics. Dins de l’estat de dret hi ha el concepte de la legalitat. Quan hi ha una guerra DEMOCRACIA Sobirania popular, sufragi universal i divisió dels poders. L’article 6 i 7 parlen del pluralisme polític i social: hi ha d’haver diferents partits polítics i sindicats.
La llibertat de creació de partits i sindicats és una mostra del pluralisme polític.
En l’Estat també hi ha d’haver drets fonamentals: aquells que volen garantir uns drets bàsics a les persones en front als poders públics i l’Estat. Aquests drets deriven de la dignitat humana. Aquests drets es codifiquen en constitucions. Quan una constitució codifica els drets, reben en els sistemes constitucionals europeus el nom de drets fonamentals, no de drets humans, però no hi ha un únic concepte de drets fonamentals comuns a tots els estats.
Cadascú té el seu.
La carta de drets fonamentals es dret de la UE.
Avui en dia tenim un constitucionalisme multinivell. Les normes es fan en l’àmbit estatal però també es fan en l’àmbit autonòmic. Hi pot haver competències per actuar a nivell de la UE, a nivell autonòmic i a nivell de l’Estat. A Catalunya hi ha l’Estatut d’Autonomia. La constitució es la norma suprema de l’Estat. Una llei pot entrar en conflicte amb els drets fonamentals; llavors, s’elimina perquè els drets fonamentals es troben a la constitució.
Només el constitucional pot declarar sobre la constitucionalitat de les lleis.
Teories sobre drets fonamentals A l’actualitat sorgeixen noves necessitats de la societat que no existien als anys 50, per tant poden sorgir nous drets, que potser en un moment no estan garantits però en un futur poden convertir-se en drets fonamentals.
Les llibertats informatives es troben a l’article 20 de la constitució. La informació ens parla de fets, l’expressió ens parla de pensaments, idees i opinions.
 La llibertat d’expressió: a expressar i difondre lliurement els pensaments, idees i opinions mitjançant la paraula, l’escrit o qualsevol altre medi de reproducció. Recull tota creació de pensament humana (pensaments, idees, opinions, raonaments, creacions filosòfiques, morals, culturals, polítiques o socials).
 La llibertat d’informació  La llibertat de creació artística: s’entén com una concreció de la llibertat d’expressió.
El dret a la informació serà amb la idea de la veracitat. El periodista ha d’actuar amb veracitat, contrastant la informació, però la veritat és molt difícil d’obtenir.
La llibertat de creació artística forma part de la llibertat de l’esperit. En l’art contemporani, la realitat i la ficció cada vegada s’ajunten més.
En el sistema constitucional, els drets poden tenir uns límits.
ELEMENTS CONSTITUTIUS DE LA LLIBERTAT D’EXPRESSIÓ - Llibertat ideològica: element previ a la llibertat d’expressió. Sense pluralitat d’ideologies no existiria possibilitat de formar criteri propi i així poder expressar-lo. Empara idees contràries a la constitució o a la democràcia, es permet que es manifestin. Això vol dir que no tenim una democràcia militant (aquella que tothom s’ha de manifestar d’acord amb la constitució).
Límit de la llibertat ideològica: - el discurs de l’odi, s’entén que aquest no té cabuda dins la llibertat ideològica. L’article 510 del Coi Penal estableix els delictes de l’odi. El delicte es promoure, fomentar, incitar a l’odi, hostilitat, discriminació o violència a la discriminació i l’odi per motius racistes, antisemites o altres referents a la ideologia, religió, creences, situació familiar, orientació sexual, raça o ètnia... Agreujant: a través dels mitjans de comunicació.
- la justificació i negació del genocidi, delictes de la humanitat o contra persones i bens protegits en conflicte armat quan d’aquesta manera es promogui o afavoreixi un clima de violència, hostilitat, odi o discriminació.
- quan es faci escarni - ofensa dels sentiments religiosos - Límit a la protecció del menor: principi de l’interès superior del menor. No té la mateixa capacitat de decidir d’un adult.
Dimensions: - La CE reconeix la possibilitat de que existent medis de titularitat publica - Els mitjans de comunicació compten amb llibertat editorial - El llenguatge no verbal. La llibertat d’expressió es realitza a través de medis externs i interns: signes, grafismes, actituds.
Límits a la llibertat d’expressió: s’ha de protegir a la resta de les opinions difoses, doncs, la llibertat d’expressió porta amb ella la correlativa responsabilitat de qui la exerceix. Si es realitzen expressions fortes dirigides a una persona, hi ha d’haver una bona justificació per haver-les fet.
La degradació o l’insult (criteris per delimitar): - El dret a la opinió pública - Dret a la dignitat personal  No hi ha un dret a l’insult  Límit TC: frases i expressions ultratjants i ofensives sense relació amb les idees o opinions que s’exposin i per tant, innecessàries en aquest propòsit.
Criteris per delimitar: - La necessitat d’una expressió dura: la critica a vegades és innecessària per fonamentar la nostra opinió. Les expressions degradants estan desproveïdes d’interès públic (insult) i converteixen en il·legítima, constitucionalment, la nostra opinió.
- La importància del context: no es el mateix el tracte digne de de la possibilitat d’una capacitat de reflexió prèvia (article d’opinió), que una afirmació exaltada, en el marc d’una polèmica que pugui portar càrrega d’animositat fora de lloc. El to jocós (animus iocandi) descarta la possibilitat d’ofensa, sempre que no s’afecti la dignitat.
La llibertat d’expressió i la d’informació es necessiten. La llibertat d’expressió requereix que existeixi la llibertat d’informació ja que es necessari que la societat pugui estar informada i que existeixi una pluralitat d’opinions perquè pugui existir la possibilitat d’expressar una opinió amb llibertat i tenir un criteri propi.
Llibertat d’informació: es reconeixen els drets a comunicar o rebre lliurement informació veraç per qualsevol medi de difusió. La llei regularà el dret a la clàusula de consciencia i al secret professional en el exercici d’aquestes llibertats.
EL DRET A LA LLIBERTAT D’INFORMACIÓ Art 20.1 d) es reconeix el dret a comunicar o rebre informació veraç per qualsevol mitjà de difusió. L’objecte són els fets o successos (noticiables) i la difusió d’opinió d’altres, que ajuden a conformar una opinió pública lliure i democràtica.
El dret està íntimament vinculat a la professió periodística; els ciutadans poden exercir puntualment el dret (cartes al director, intervencions en ràdio o televisió, mitjans digitals o ciberperiodisme), però ens centrarem en la llibertat de premsa en l’ampli sentit de comunicar noticies.
DRET A LA INFORMACIÓ VERAÇ L’element exclusiu de la llibertat d’informació: la veracitat informativa La veracitat no és la veritat absoluta, si ho fos, no existiria la informació (possibilitat de veure les coses des de punts de vista plurals).
Requisits de l’actitud informativa i veracitat: segons el TC, el que dona veracitat a la narració d’un fet ´s que el periodista hagi estat diligent en la seva informació, hagi fet el possible per donar la informació més correcta i hagi tingut una actitud positiva fins la veritat. Veracitat no és una exactitud en la informació.
Exemple: contrastar fonts, utilitzar fonts fiables, actuar amb bona fe.
Fet noticiable - Té rellevància pública Perquè és d’interès general Contribueix a la formació de l’opinió pública Pel tema que afecta als ciutadans Una informació pot adquirir interès públic perquè es refereix a una persona publica o de notorietat publica o inclús pel lloc en el que es desenvolupa, però això no és determinant.
Una informació que no té rellevància pública, derivada del seu interès col·lectiu, no podrà tenir protecció constitucional.
NO són fets noticiables - Encara que un fet sigui real i verídic, si no té transcendència publica, no es un fet noticiable.
Si es tracta d’informacions sobre persones privades que tenen dret a preservar la seva intimitat.
Si es tracta de fets sense rellevància perquè no afecten a interessos socials.
Si només contribueixen a la curiositat de la gent, però els protagonistes de la informació no han fet res per revelar aquesta informació ni han donat el seu consentiment.
CRITERIS ACTITUT INFORMATIVA I VERACITAT - - - Actitud positiva fins la veritat: buscar la veritat i narrar-la de forma que s’ajusti a la realitat, actuar amb cel professional per arribar a tal convicció i sobretot, comprovar els fets a través de diferents fonts, contrastant dades objectives, verificant versions o rectificant informacions.
Professionalitat: es necessari guiar-se pels codis deontològics, els usos reconeguts, les formes d’actuació que han anat configurant la professió periodística. L’engany pot ser considerat una intromissió en els drets de la personalitat.
Raonabilitat: la recerca de la veracitat de manera professional evita que el professional tingui una fiabilitat absoluta. El periodista viu en el mon de la immediatesa, i la opinió publica requereix informació ràpida. El nivell de diligencia requerit baixa cada cop més perquè vivim en un mon instantani on la informació es viu pràcticament al moment.
DILIGENCIA INFORMATIVA Ho sabem perquè: - - Pel caràcter de la informació: la diligencia arriba a la màxima intensitat si la noticia d’interès general afecta als drets de la personalitat (honor, intimitat, imatge).
Per la conducta del informador front a les fonts d’informació. El periodista, si no assumeix una font determinada (informació neutral), fa propis la veracitat dels fets i es responsabilitza per ells.
El nivell de credibilitat de la font no allibera al periodista de la seva obligació de contrastar els fets.
EL CONTINGUT DELS FETS I LA SEVA REALITAT Fets reals: no es pot exigir objectivitat en la seva interpretació ja que els fets sempre són interpretats de diversa forma. La unica cosa exigible és que els fets que relata l’informador, al menys, responguin a la realitat de la seva pròpia investigació. Per això, el periodista ha de tenir cura amb les filtracions interessades i tractar de contextualitzar-les amb els mecanismes anteriorment apuntats.
Informació neutral: segons el TC es refereix a la informació en la que la seva elaboració i cerca no participa directament el mitjà de comunicació o periodista: entrevistes, cartes al director, debats o informacions donades directament pels ciutadans. Estem davant d’un reportatge neutral quan el mitjà o periodista es limita a informar de les afirmacions o declaracions d’un tercer. Si el mitjà o informador no es limita a ser transmissor del missatge, sinó que utilitza les declaracions per realitzar una noticia amb una dimensió diferents a les d’aquestes, contextualitzant-les en un punt de vista que li es propi al mitjà de comunicació i res més.
Informació neutral. Què ha de fer el periodista, comprovar la font del reportatge neutral, o si el que afirma es vertader o fals? - - El ciutadà dona informació i el diari la reelabora. Ja no és un reportatge neutral.
El ciutadà dona una versió inversemblant o improbable: si el mitjà no comprova si hi ha una connexió de les declaracions del tercer amb el objecte de la noticia, o el que diu es evidentment fals i la responsabilitat pot recaure en el mitjà o informador.
El ciutadà dona una informació lògica o possible: reportatge neutral on no és necessària comprovació.
- El ciutadà dona informació que es difon en directe: aquí només és exigible al mitjà la identificació de la persona (premsa del cor queda exclosa) LLIBERTAT DE CREACIÓ ARTÍSTICA - - Llibertat de producció i creació artística: compren l’àmbit de la producció i la creació de la ficció, a través d’una pluralitat de mitjans, inclòs per exemple, l’expressió a través del propi cos com en el cas de les actuacions o la dansa.
Es una concreció de la llibertat d’expressió, però també ens permet conèixer, encara que no existeix el requisit de veracitat com en el dret de llibertat d’informació.
Pot tenir límits? - L’àmbit de la llibertat de creació artística és mes ampli que el de les altres llibertats informatives i ha d’existir una llibertat del creador.
Però pot tenir límits com la protecció dels menors, l’honor, la intimitat o la propietat intel·lectual.
És un dret necessari en una societat democràtica, clau pel coneixement, el pluralisme, la tolerància i la apertura de ments.
...

Tags: