Tema B7. Diencèfal (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Fonaments de Psicobiologia II: neuroanatomia
Año del apunte 2017
Páginas 8
Fecha de subida 14/09/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

Fonaments de Psicobiologia II – Neuroanatomia Oliwia Ciurlej Tema B7. Diencèfal 1. Localització i principals subdivisions Encèfal = cervell (prosencèfal) + tronc de l’encèfal i cerebel El prosencèfal està format pels hemisferis cerebrals i el diencèfal. El diencèfal és la part que està a la regió medial del cervell i, a banda i banda i per sobre, es troben els hemisferis cerebrals.
El diencèfal està format (principalment) pel tàlem i l’hipotàlem. A més, però, s’hi troba el subtàlem i l’epitàlem. El tàlem és una estructura que està situada formant les parets del tercer ventricle. Per sobre del tàlem es troben els ventricles laterals. Per sobre d’aquests ventricles hi ha el cos callós.
La càpsula interna són axons que comuniquen l’escorça cerebral amb estructures subcorticals.
1 Fonaments de Psicobiologia II – Neuroanatomia Oliwia Ciurlej Per sota del tàlem (i una mica a la part lateral) es troba el nucli subtalàmic. En la part posterior del tercer ventricle (està entre el tàlem i l’hipotàlem) es troba l’epífisi o la glàndula pineal. La glàndula pineal està situada sobre el mesencèfal (colicles).
2. El tàlem  Classificació dels nuclis Els dos tàlems estan units, es comuniquen. Aquesta unió està formada per axons amielínics anomenats comissura gris intertalàmica.
Comissura: Axons que comuniquen els dos costats.
Des d’una perspectiva anatòmica, el tàlem es divideix en tres regions (delimitades per la làmina medul·lar interna): - Regió anterior Regió medial 2 Fonaments de Psicobiologia II – Neuroanatomia - Oliwia Ciurlej Regió lateral Cada una d’aquestes regions està formada per molts nuclis.
Segons la classificació funcional, els nuclis del tàlem es divideixen en tres tipus: - Nuclis específics o nuclis de relleu. Són nuclis que reben informació sensorial o motora i envien aquesta informació a regions específiques (sensorials o motores) de l’escorça cerebral. Aquests nuclis específics poden ser:  Sensorials (o nuclis de relleu sensorial) → Dins d’aquests nuclis sensorials s’inclouen: o Nucli ventral posterolateral: Informació somatosensorial de tot el cos excepte la cara (majoritàriament les extremitats i el tronc).
o Nucli ventral posteromedial: Informació somatosensorial de la cara.
Aquests dos nuclis reben tota la informació somatosensorial del cos.
Aquesta informació somatosensorial entra per la medul·la espinal i es conduïda pels fascicles espinotalàmic i el lemnisc medial cap a l’escorça.
Les neurones del fascicle espinotalàmic i el lemnisc medial acaben en nucli posterolateral, i les del trigemino talàmic en el nucli posteromedial.
o Nucli geniculat lateral: Informació visual. Aquesta informació es transmesa cap a unes altres neurones, que la conduiran cap a la regió cortical visual primària.
o Nucli geniculat medial: Informació auditiva. Aquesta informació es conduïda per unes altres neurones cap a la regió cortical auditiva primària.
L’única informació sensorial que no passa pel tàlem és l’olfactòria.
 Motors (o nuclis de relleu motor) o Nucli ventral anterior o Nucli ventral lateral 3 Fonaments de Psicobiologia II – Neuroanatomia Oliwia Ciurlej Aquests nuclis reben la informació motora procedent del cerebel i dels nuclis estriats. Aquestes regions estan relacionades amb la regulació motora. Reben la informació des de l’escorça, la processen i la tornen a enviar a l’escorça. No l’envien directament, però, perquè primer passa pel tàlem (on s’estableix una sinapsi).
- Nuclis d’associació. Són nuclis talàmics que projecten els seus axons a regions associatives de l’escorça. Són regions que processen diferents tipus de informacions.
 Nucli dorsomedial: S’encarrega del processament de les emocions i de la memòria. Envia la informació a l’escorça prefrontal.
4 Fonaments de Psicobiologia II – Neuroanatomia Oliwia Ciurlej - Nuclis inespecífics. Són nuclis que no projecten els seus axons a una regió determinada de l’escorça, sinó projecten àmpliament per tota l’escorça cerebral.
 Nuclis de la línia mitja: Estan situats en la part més medial del tàlem.
 Nuclis intralaminars: Estan en la làmina medul·lar interna.
Estan relacionats amb l’activació cortical. Aquests nuclis, a nivell del tàlem, són la continuació del SARA (control de l’activació cortical). Quan s’activa el SARA, això fa que s’activin aquests nuclis inespecífics del tàlem, el qual donarà lloc a l’activació generalitzada de l’escorça cerebral. Així, doncs, aquests nuclis estan relacionats també amb el manteniment de la consciència.
 - Principals aspectes funcionals Estació de relleu sensorial i motor cap a l’escorça cerebral.
Control dels nivells d’activació cortical i dels estats de la consciència.
Relacionat amb la memòria i les emocions.
3. L’hipotàlem L’hipotàlem està situat a la part ventral del diencèfal per sota del tàlem. La part més anterior del hipotàlem ve marcada pel quiasma òptic. La part posterior ve marcada pels cossos mamil·lars (són nuclis hipotalàmics, marquen el final de l’hipotàlem).
5 Fonaments de Psicobiologia II – Neuroanatomia Oliwia Ciurlej Entre el quiasme i els cossos mamil·lars està la hipòfisi, que és la glàndula pituïtària que pertany al sistema endocrí. És la glàndula més important perquè controla les altres glàndules.
 Aspectes funcionals - Control del sistema endocrí. Ho fa a través del seu control sobre la hipòfisi.
- Principal centre de control vegetatiu (SNA). Té aquest control a través del seu control sobre el SNA.
- Control de les conductes/respostes motivacionals (gana i set, conducta sexual, son).
- Organització de respostes emocionals. No està relacionat amb l’emoció en sí (amb l’emoció subjectiva), sinó amb les respostes perifèriques que acompanyen les emocions. Per exemple: En una situació de perill, l’hipotàlem pot organitzar una resposta d’atac o fugida. Si s’aplica un estímul sobre regions concretes de l’hipotàlem, es poden provocar, per exemple, conductes d’atac.
- Control dels ritmes circadians (nucli supraquiasmàtic). Els ritmes circadians són cicles biològics, que són processos fisiològics o conductuals que es repeteixen de forma cíclica, rítmica (cada x temps). Alguns d’aquests processos rítmics es repeteixen cada aproximadament 24 hores: aquests són els ritmes circadians. Un cicle circadià típic és el cicle de son i vigília.
Els ritmes circadians estan controlats per rellotges interns. El principal rellotge intern és el nucli supraquiasmàtic (està per sobre del quiasme òptic).
Totes aquestes funcions es podrien agrupar en dos grups de funcions principals: - Manteniment de la homeòstasi. La homeòstasi es refereix al manteniment de l’equilibri intern de l’organisme. Hi ha una sèrie d’aspectes fisiològics que s’han de mantenir aproximadament constants, com la temperatura, els nivells d’oxigen a la sang... Aquests aspectes, doncs, serien controlats per la homeòstasi.
6 Fonaments de Psicobiologia II – Neuroanatomia - Oliwia Ciurlej La supervivència. No es refereix a una supervivència només a nivell individual, sinó també de tota l’espècie.
4. Subtàlem i epitàlem  Subtàlem o nucli subtalàmic Està situat per sota i lateralment del tàlem. És un nucli bastant petit i només s’observa en alguns talls coronals.
El nucli subtalàmic està relacionat amb el control dels moviments voluntaris. En aquesta funció participa juntament amb altres nuclis que, globalment, s’anomenen ganglis basals. Dins d’aquest grups de nuclis s’inclou el nucli subtalàmic, la substància negra (situada en el mesencèfal) i els nuclis estriats.
 Epitàlem Està format bàsicament per la glàndula pineal o epífisi (la qual està situada per la part posterior del tercer ventricle, tenint lateralment el tàlem i l’hipotàlem).
La glàndula pineal és una estructura imparella. És una glàndula formada per cèl·lules secretores, que alliberen l’hormona melatonina. La melatonina és una hormona que se sintetitza a partir de la serotonina i s’allibera sobretot durant les hores de foscor, a la nit. Aquest alliberament fa que la glàndula pineal tingui com a principal funció controlar els ritmes biològics. Controla tan ritmes circadians com ritmes estacionals (per exemple, en molts animals la conducta reproductiva té lloc només durant certes estacions de l’any). En actuar com un ritme circadià, els diferents nivells de melatonina ajuda a determinar a l’organisme quin moment del dia és. Així, aquest sabrà quines hormones alliberar. Els rellotges circadians es poden desincronitzar. La glàndula pineal està 7 Fonaments de Psicobiologia II – Neuroanatomia Oliwia Ciurlej relacionada amb els cicles de son-vigília. També es relaciona amb el control de conductes que tenen un ritme estacional.
8 ...

Comprar Previsualizar