Temas 2 2n Trimestre (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Economía - 1º curso
Asignatura Introducción al derecho
Año del apunte 2015
Páginas 13
Fecha de subida 20/03/2015
Descargas 6
Subido por

Descripción

Todos los temas de Introducción a derecho del segundo trimestre de primero de Economía / ADE

Vista previa del texto

Unitat 2: normes i ordenament jurídic.
- Alfred Font i José Luis Pérez, El derecho para no juristas, Barcelona, Deusto, 2009: pp. 51-54 i capítol 4.
- Ronald Dworkin, Los derechos en serio, Barcelona, Ariel, 1984, pp. 72-80 (disponible online).
Lectura complementària: - Manuel Atienza, El sentido del derecho, Barcelona, Ariel, 2001, pp. 62-70.
Continguts 1) Distinció entre normes socials, morals i jurídiques 2) Normes primàries i secundaries 3) Distinció entre regles i principis 4) Distinció entre normes de dret públic i dret privat 5) Branques del Dret.

 1. Normes socials, morals i jurídiques Les normes socials s’originen de forma difusa. Per exemple les normes de cortesia, usos socials de convivència, etc. (Saludar als coneguts, cedir seient). També en l’àmbit del comerç: el dret no arriba a regular la complexitat del mon del comerç, originàriament no estava regulat per normes jurídiques sinó pel ius mercatum: conjunt de normes que anaven sorgint que al final servien per regular el comerç.
Si vulnerem una norma social ens consideraran mal educats, indesitjables, etc.
Incorporen sancions o conseqüències no institucionalitzades, més aviat lleus i externes de crítica o rebuig social.
Les normes morals. Són normes que s’originen en la racionalitat humana: qualsevol persona racional considera que una cosa no esta bé i per tant no s’ha de fer. Quines normes té no complir aquestes normes? Una conseqüència interna, per exemple al mentir al meu amic suposa que tindré remordiments.
Incorporen sancions internes (remordiment) i externs no institucionalitzades (crítica, reprovació, rebuig social). Si vulnerem una norma moral ens consideraran immoral.
Per exemple, el deure de no mentir o el de no matar, el deure de solidaritat.
A demés podem considerar que en l’organització de la societat es possible que una obligació moral la passem a jurídica: per exemple no mentir en la declaració de renda o en un judici.
Les normes jurídiques.
Una norma passarà a ser jurídica ha de ser dictada o reconeguda per una autoritat.
Regulen accions exigibles i relacions rellevants en l’organització d’una societat.
Incorporen sancions o conseqüències externes, coercitives i institucionalitzades.
Elements de les normes jurídiques.
(a) Caràcter: la qualificació d’una acció com a prohibida, permesa o obligatòria (b) Contingut: la acció que es qualifica com a prohibida, permesa o obligatòria. El contingut son les conductes que es regulen (c) Condició d’aplicació: les circumstancies que s’han de donar per tal que es pugui realitzar el contingut de la norma. Que ha de passar per a que la norma sigui aplicable? Distingim entre normes categòriques i normes hipotètiques. En la norma categòrica el que la dicta no estableix cap condició especifica; exemple: tanca la porta, sol diu que una conducta esta prohibida. En canvi les normes hipotètiques estableixen una condició específica per que s’hagi de dur a terme aquesta obligació.
Bàsicament la distinció es redueix a tanca la porta contra si plou, tanca la porta.
(d) Autoritat: l’emissor de la prescripció (e) Subjecte normatiu: el destinatari de la norma. Pot ser general o particular. Un subjecte particular es una norma que es dirigeix a una persona individual determinada: una norma sèrie per exemple una decisió de la Unió Europea que afecta a España, però per exemple una norma que afecta al rei es general ja que el rei va canviant, no es refereix a un rei en concret.
(f) Conseqüència normativa: perjudici, benefici efecte o efecte associat a la realització del contingut de la norma (sanció, premi, validesa..). Les conseqüències normatives son efectes associats a la violació de la conducta regulada, per exemple una sanció: amenaça d’un mal, el premi: promesa d’un bé, la nul·litat: frustració dels efectes jurídics d’un acte, validesa: si no es segueix el procediment la norma jurídica es invalida.
Exemples PowerPoint: 1) Article 242.1 Codi penal: (a) Caràcter prohibitiu ! (b) Contingut: norma que prohibeix el robatori; ! (c) Condició d’aplicació: es una norma hipotètica, considera que el robo ha de ser amb violència o intimidació (d) Autoritat: autoritat penal ! (e) subjecte normatiu: es dirigeix a tots els Espanyols, per evitar que robin 2) Article 68 del codi civil: (a) Caràcter obligatori ! (b) Contingut: guardar-se, fidelitat, socórrer-se mútuament, etc. !(c) Condició d’aplicació: no estableix cap condició explicita es una norma categòrica (sèrie hipotètica si digues per exemple, els cònjuges quan han viscut més de 10 anys junts han de fer tal cosa) (d) Autoritat: autoritat civil ! (e) subjecte normatiu: aquells que es casen, els cònjuges 3) Article 19 de la CE: (a) Caràcter permissiu ! (b) Contingut: viure on vulguis d’Espanya i circular pel territori nacional. !(c) condició d’aplicació (d) Autoritat: poder constituent ! (e) subjecte normatiu: a tots els espanyols.
2. Distinció entre regles primàries i regles secundaries Es característic dels sistemes jurídics que hi hagi regles que estableixin les condicions per crear altres regles o eliminar les existents, designar els òrgans que tenen competència per fer-ho, així com regular l’aplicació del Dret en els casos concrets a través dels òrgans judicials.
El Dret doncs, ademés de regular les conductes dels ciutadans te com a funció essencial la regulació dels diversos òrgans (la seva creació, competències, funcionament, etc.). En aquest sentit el Dret es una unió de regles primàries i secundàries (Hart). ! La distinció entre regles primàries i secundaries, en opinió de Hart, es el que diferencia el Dret de la moral: dret i moral son sistemes normatius i sancionadors. La diferencia es que el Dret es una institució que pot canviar les seves regles deliberadament a través d’òrgans tals com els parlaments o governs. En canvi, en l’àmbit moral no hi ha parlaments ni tribunals coneguts.
• Regles primàries: Es caracteritzen per regular el comportament dels individus.
Imposen deures i generalment inclouen sancions, un bon exemple son les normes de Dret Penal.
• Regles secundàries: Es caracteritzen perquè, en primer lloc, els destinataris d’aquestes normes no son els individus sinó els propis òrgans del Estat. es una norma que es refereix a una norma primària. Les normes secundaries estableixen quan es poden crear, derogar, com aplicar e identificar les normes primàries.
1) Es refereixen a les normes primàries 2) Son normes sobre normes 3) Estableixen com es poden identificar, crear, modificar, derogar o aplicar normes jurídiques primàries 4) Normes que confereixen poders –potestats- normatius que les poden tenir els ciutadans i les autoritats: (a) Normes dirigides a les institucions (normes de competència): per exemple estableixen com es poden crear normes.
(b) Normes dirigides als particulars: els particulars també poden generar obligacions i drets, per exemple al fer el testament puc dir qui serà el meu hereu establint un vincle jurídic, es necessari dirigir normes al particular per regular com ells contrauen deutes i obligacions.
Tipus de regles secundaries: • Regles de canvi: son totes aquelles normes que estableixen competències per crear modificar o derogar una norma son normes de canvi. Per exemple si es vol regular una cosa nova, o es considera que alguna es anticonstitucional.
- Permeten dinamitzar un sistema jurídic. El Dret es un sistema dinàmic que s’adapta a les noves necessitats socials, en contra de la moral, que es un sistema estàtic, es a dir, que no compta amb mecanismes d’introducció i eliminació de regles.
- Competències i facultats per crear, modificar o derogar normes.
Un exemple d’aquest tipus de regles en el OJ pot veure’s en l’article 66 de la Constitució: “Las Cortes Generales representan al pueblo espanyol y están formades por el Congreso de los Diputados y el Senado” “Las Cortes Generales ejercen la potestat legislativa del Estado, aprueban sus presupuestos (...)”.
• Regles d’adjudicació: el que regulen es com s’apliquen les normes a casos particulars, regulen tot el funcionament de l’aplicació del dret, els procediments per aplicar normes, qui te l’autoritat per aplicar normes i també quines son les regles que s’han de seguir per interpretar normes.
Principalment s’adrecen a tribunals i jutges.
- Regulen l’aplicació de les normes jurídiques - Procés, organització judicial, interpretació.
Qualsevol regla que estableixi les competències dels jutges i tribunals o que reguli un procediment judicial es pot entendre coma regla d’adjudicació.
Exemple: tens un any per denunciar un robo.
• La regla de reconeixement. No està mai escrita, es com un costum del jutge a partir dels quals els jutges accepten certs criteris per determinar quan una norma forma part del ordenament jurídic.
Es a dir, les regles de reconeixement especifiquen les característiques que fan vàlida una norma en un determinat sistema jurídic. Constitueixen el conjunt de criteris per a identificar quines normes pertanyen al sistema jurídic.
Per exemple: els jutges catalans deixen d’aplicar les normes de l’Estat Español, el Codi Penal, etc. Ara si et preguntes quines normes s’apliquen ja no pots dir que siguin les de Espanya, ara son les de l’Estat català.
La regla de reconeixement es el reconeixement judicial de que s’apliquen les normes de l’Estat Español. Identifiquem aquestes normes com nostres i no unes altres. Es important per la seguretat jurídica poder identificar quin ordenament jurídic se t’aplica.
- Ens permet identificar quines normes formen part d’un ordenament jurídic.
- És un costum judicial a partir del que s’accepten certs criteris per determinar quines normes pertanyen a un sistema jurídic.
- Una norma és jurídica quan segueix els criteris continguts en la Regla de Reconeixement.
3. Diferències entre regles i principis (llegir assaig seminari 2): • Regles: norma que estableix en quines condicions una conducta està prohibida o permesa. Les regles ens diuen si es donen aquestes condicions determinades, certa conducta esta prohibida.
1) Les regles incorporen condicions d’aplicació tancades 2) Les regles són pautes concloents. La regla es concloent perquè si jo dic “esta prohibit robar” y robes, es produeix una solució jurídica. Si no robes, no set aplica la norma.
3) Les regles s’apliquen “tot o res” • Principis: raó a favor d’una decisió o d’un determinat resultat. Un principi ens diu que per exemple, s’ha de afavorir la seguretat. Però no ens diu en quines condicions, o quan, ni com 1) Els principis incorporen condicions obertes o no tenen condicions d’aplicació 2) Els principis son pautes no concloents 3) Els principis tenen una dimensió de pes (ponderació). Es a dir s’apliquen en ponderació a diferents principis: si tenim un cas hem de avaluar quins principis son importants pel cas.
Si tu entres amb bicicleta amb un lloc on no es pot entrar en bicicleta, hi ha una regla que diu que no pots i s’aplicarà. El principi ja es va aplicar ponderadament al crear la norma, però no podràs dir que si que pots anar amb bici per allà perquè ets lliure. Primer tens el principi i després creares les normes. Exemple: tinc llibertat d’expressió, em de permetre que algú cridi “foc, foc” a un teatre públic? Haurem de ponderar la llibertat d’expressió amb el principi de seguretat, veiem que el segon es mes adient i ho prohibim.
Article 17 constitució espanyola: es un principi. El principi ens diu que em de respectar la llibertat de les persones.
Article 163 del codi penal: ens diu en quines condicions una determinada privació de llibertat esta condemnada. Es una regla: ens diu que en el cas contret de que algú privi a un altre de la seva llibertat Article 7CC, es un principi i es vinculant. Però vincula de manera diferent t’obliga a considerar-lo.
La funció dels principis jurídics Tenen una funció normativa de control social - Son vinculants pels seus destinataris (autoritats, ciutadans) • Exigeixen un exercici de ponderació amb altres principis • Exemple. Col·lisió entre el dret a la intimitat i el dret de llibertat d’expressió artística. Aquest principis que ens diuen? Que tinguis llibertat d’expressió artística no vol dir que puguis fer qualsevol cosa. Imaginem un cas en que la intimitat esta clarament per sobre de la llibertat d’expressió artística: un artista te el projecte de aconseguir que algú sense saber-ho estigui a la dutxa i li faci un bon quadre sense que ho sàpigues. Un cas mitjà: algú fa una foto a un autobús. Que fem en aquest pas? Ara ja no està tan clar. Un cas extrem: un home perseguint a un nen, el home pederasta i fem una foto.
Exemple 2: en un procés tenim una prova. Una gravació telefònica. La gravació es il·legal perquè viola la intimitat d’una persona: si jo sàpigues que m’estan gravant no diré el que deia per telèfon. No obstant em de ponderar que val mes en aquest cas: violar el dret a la intimitat o bé violar la seguretat jurídica (les persones segons la seguretat jurídica sol poden ser castigades per accions que podien preveure que les podien sancionar). Em de valorar en el cas com balancegem els principis: en algunes circumstancies pesarà mes els principis i en altres pesarà menys.
- • Guien les decisions judicials en casos on no disposem de regles Els principis de lliure desenvolupament de la personalitat i el cas del canvi registral del sexe d’una persona transsexual. La norma deia que al naixement s’obtenia el sexe. Però quan algú es canviava de sexe els tribunals tendien a donar una resposta en base als principis, en aquest cas el de lliure desenvolupament de la personalitat, i per aquest es permet el canvi de sexe.
Encara que no estigui regulat.
• Serveixen per interpretar regles - Exemple. La regla que prohibeix dormir en les estacions de tren. El principi ens pot servir per reorientar les interpretacions: tenim una persona que va a l’estació de tren i esta passant la nit bevent al tren i molestant a la gent. I hi ha una altra persona que va amb un matalàs i un coixí a l’estació. El tercer cas, una persona s’adorm esperant al seient perquè se li ha retrassat un tren.
Segons la norma sol podem expulsar al últim: es l’únic que esta dormint.
Aplicant la norma el únic que podem treure fora es aquest. En canvi interpretar la norma es necessari. La persona que va amb el matalàs esta buscant un lloc per dormir, no esta dormint. I l’altra té intenció de passar la nit molestant, no esta dormint. La regla s’ha de saber portar cap a on convingui, s’ha de dir que aquesta regla obeeix un principi per poder-la interpretar.
• • Els principis justifiquen les regles - Exemple. El principi de seguretat vial justifica les regles de trànsit - Si una regla no s’ajusta als principis que la justifiquen és irracional. El que fan els principis es donar racionalitat a la regla.
Els principis unifiquen el sistema jurídic - Atorguen coherències al Dret.
4. Normes de Dret públic i normes de Dret privat Visió tradicional. És una diferenciació massa pobra.
- El Dret públic serveix als interessos col·lectius. Públic era a Roma el Dret que s’ocupava dels interessos de la República.
- El Dret Privat regula els interessos dels particulars. Privat era a Roma el que s’ocupava dels Drets particulars.
La presencia de l’Estat en una relació jurídica - El Dret públic regula la pròpia organització de l’Estat i les relacions entre l’Estat i els particulars, en aquestes relacions l’Estat té una posició d’autoritat (imperium).
- El Dret privat regula les relacions entre particulars, i també amb l’administració (l’Estat) quan aquesta actua sense tenir una posició d’autoritat. Els subjectes es troben en situació d’igualtat.
Aquesta distinció tradicional s’ha anat buidant de contingut singularment durant el segle XX: l’Estat actua privadament en moltes relacions jurídiques i per altra banda la defensa del interès públic intervé també en al regulació de les relacions privades dels ciutadans. Encara que els extrems segueixen sent reconeixibles (per exemple: dret civil es el dret privat per excel·lència), en tota la zona intermèdia no existeix una frontera clarament identificable: Les normes que regulen les relacions laborals o els drets dels consumidors son dret públic o privat? La regulació de la filiació es un assumpte públic o privat? Hi ha tantes excepcions que la diferenciació entre lo públic i lo privat ha deixat de ser un criteri útil per a designar i distingir els grups de normes.
Normes de Dret imperatiu i normes de Dret dispositiu.
Actualment s’utilitza això per fer la distinció. Per una banda tenim normes que imposen conductes als seus destinataris, i que aquests no poden eludir-les; i tenim normes que estan a disposició dels seus destinataris.
Una norma de dret imperatiu es una norma que estableix obligacions. No es disposicional: si jo tinc que pagar impostos no puc dir que no. Tot el Dret penal son normes de dret imperatiu, et diuen el que no pots fer.
“Codi Penal, article 143: el que indueixi a un altre a suïcidar-se serà castigat amb la pena de presó de quatre a vuit anys.” Es considera una qüestió d’ordre públic evitar que les persones animin a altres a suïcidar-se: la norma de l’exemple precedent s’imposa a la voluntat dels seus destinataris i no pot ser eludida.
Una norma de dret es dispositiva quan estan a disposició dels ciutadans: si jo em vull casa em puc casa d’aquesta manera o un altra. O per exemple la llibertat al fer un contracte es dret dispositiu: però el salari mínim que s’acordarà es una norma de dret imperativa. Això es una norma del Dret imperatiu que s’infiltra en el Dret dispositiu: l’Estat de Benestar es això.
“Codi Civil, article 1255: los contra tantes pueden establecer pactos, clàusules y condiciones que tengan por conveniente, siempre que no sean contrarios a las leyes, a la moral ni al órden publico”.
Aquesta norma està a disposició del seu destinatari, una persona pot contractar amb un altre o no contractar, i si escull fer-ho pot concretar amb l’altra part els pactes que desitgin: si els pactes no contradiuen a les lleis, el Dret els protegirà.
La majora de branques del Dret tenen els dos tipus de normes. Les normes de Dret que abans eren Dret públic o dret privat ja no queda tan clar.

 5. Les branques del Dret Tradicionalment el conjunt del sistema jurídic es visualitza com un arbre que tindria moltes rames, cadascuna d’elles entesa com el conjunt de normes que regulen una matèria mes o menys determinable.
Les branques del dret públic • El dret constitucional Compren fonamentalment les normes que configuren l’organització de l’Estat, la separació de poders –plasma de quina manera es separen el poder legislatiu, judicial i l’executiu-, la protecció dels drets fonamentals i llibertats dels ciutadans i els procediments per elaborar lleis i articular la participació política.
Es el dret que regula tota la constitució – el text jurídic mes important de cada país que vincula directament a tots els poders públics i no pot ser contradit per cap altra norma-.
El Dret constitucional no es limita a la Constitució. S’estén als tractats internacionals de drets i garanties i inclou totes les lleis –lleis orgàniques- que desenvolupen el exercici dels drets fonamentals consignats a la Constitució.
Formen part del dret constitucional les resolucions del Tribunal Constitucional – intèrpret suprem de la Constitució-.
• El dret administratiu.
Es denomina Dret administratiu al que regula l’actuació de l’Administració de l’Estat: no l’activitat política sinó l’actuació dels serveis de l’Estat en l’exercici de les seves competències, en tots els seus nivell i arees territorials i funcionals.
- La regulació de l’execució de polítiques públiques.
- El control de l’administració - l’administració es tot l’aparell humà i material per executar polítiques publiques. El dret administratiu es el que regula l’administració de tota la execució de polítiques públiques. Es necessari el control sobre policia, jutges, etc. Controla la llibertat de l’administració i ens dona recursos per defensar-nos de l’administració.
El dret administratiu es fonamenta en el principi de legalitat propi del Estat de Dret, es a dir, l’administració actua quan existeix una norma que l’hi ho permet i fins on l’hi permet: això implica la prohibició de l’arbitrarietat i la desviació del poder.
• El dret penal.
Es el dret que imposa penes, es a dir, sancions particularment importants i que afectes a la llibertat i al patrimoni de les persones que han sigut declarades culpables de cometre delictes. Regula el que s’anomena delictes i les faltes. La regulació del ius puniendi (dret de castigar). El Dret intervé amb normes repressives.
El Dret penal es basa en el principi de tipicitat i de irretroactivitat: ningú pot ser condemnat per un fet que no hagi sigut definit com delicte en les lleis penals abans de la seva comissió –excepció: interpretació favorable- i a ningú se li poden imposar altres penes que les previstes per un delicte en el moment en el que s’ha comés.
Respecte als càstigs el Dret penal modern es basa en el principi de proporcionalitat i de moderació i humanització de les penes, així com el l’objectiu de la rehabilitació del condemnat. Per aquestes raons estan excloses del OJ penal vigent al nostre país la pena de mort i la reclusió perpetua.
El Dret penal en profunditat.
• La funció de control social - La tècnica repressiva i el dret imperatiu - Les penes de privació de llibertat • La regulació del ius puniendi de l’Estat, el dret a castigar que te l’Estat.
• El dret penal regula els delictes i les falles ➔ Principis bàsics del dret penal: (a) legitimitat penal, (b) subsidiarietat o última ratio (c) culpabilitat (d) proporcionalitat (e) humanitat de les penes (f) resocialització “Delicte de lesions: 1. El que, por cualquier medio o procedimiento, causare a otro una lesión que menoscabe su integridad corporal o su salud física o mental, será castigado como reo del delito de lesiones con la pena de prisión de seis meses a tres años, siempre que la lesión requiera objetivamente para su sanidad, además de una primera asistencia facultativa, tratamiento médico o quirúrgico.” “Falta de lesions: 1. El que, por cualquier medio o procedimiento, causare a otro una lesión no definida como delito en este Código, será castigado con la Pena de arresto de tres a seis fines de semana o multa de uno a dos meses. 2.
El que golpeare o maltratare de obra a otro sin causarle lesión será castigado con la pena de arresto de uno a tres fines de semana o multa de diez a treinta días.” Delicte de lesions i falta de lesions: la diferencia es la gravetat. Quan es considera el delicte? Quan la lesió necessita un tractament mèdic. Passa a ser falta quan la lesió no ha requerit tractament mèdic.
Pena del lesions: presó de 6 mesos a 3 anys Falta de lesions: multa d’acord amb el teu nivell econòmic (de 10 a 30 dies) i pena de arresto de un a tres caps de setmana.

 Principis del dret penal 1. El principi de legalitat penal.
- Per que s’estableixi un delicte i s’hi posi una pena hi ha d’haver una llei dictada pel parlament democràtic. Les decisions les ha de prendre sempre el parlament democràtic i per tant ha de ser sempre fruit d’una llei orgànica - La llei ha de ser necessàriament escrita. No es poden establir sancions ni imposar penes mitjançant costums o principis.
- Principi de taxativitat. La norma penal ha d’expressar clarament quin és el delicte i quina és la pena. La relació conducta – pena, ha de ser clara i precisa en la redacció de la llei. Si una llei que sanciona amb algú no es clara, es inconstitucional.
- Les normes penals no es poden aplicar per analogia quan són desfavorables. Per exemple, “esta prohibit perseguir a grups per la religió”, per analogia no podem dir “esta prohibit perseguir a polítics per la seva manera de pensar”. Si una cosa esta prohibida i s’assembla a una que no ho esta, es igual. La idea es restringir la llibertat de les persones al mínim possible.
- No hi ha delictes sense llei prèvia. Prohibició de la retroactivitat quan perjudiqui al condemnat.
2. El principi de subsidiarietat - El Dret penal és la ultima ratio. Només pots utilitzar el Dret penal com l’últim recurs que tens. Exemple: assignem una propietat a algú, la protecció de la propietat esta protegida per diverses branques del dret, a mesura que les agressions son mes greus, les regula el Dret penal. Per exemple tinc una casa llogada i la persona no em paga el lloguer això no es penal. Ara imagina que hi ha uns homes que volen ocupar una casa desocupada, i un altre que l’ocupa per la força. Aquest es un delicte civil.
El que l’ocupa per la força, t’està robant la teva propietat es un delicte penal. La frontera entre penal i civil es difícil: el que esta clar es que el dret penal es la última ratio i s’aplica a delictes mes greus que el dret civil. El penal es dedica a desincentivar les conductes que es consideren mes greus socialment.
- La preferència de l’instrument menys lesiu - El caràcter fragmentari del dret penal “Article 245 Codi Penal 1. El que con violencia o intimidación en las personas ocupare una cosa inmueble o usurpare un derecho real inmobiliario de pertenencia ajena, se le impondrá, además de las penas en que incurriere por las violencias ejercidas, la pena de prisión de uno a dos años, que se fijará teniendo en cuenta la utilidad obtenida y el daño causado. 2. El que ocupare, sin autorización debida, un inmueble, vivienda o edificio ajenos que no constituyan morada, o se mantuviere en ellos contra la voluntad de su titular, será castigado con la pena de multa de tres a seis meses.” El primer es un delicte penal. El segon també, però abans era un delicte civil.
3. El principi de culpabilitat - Prohibició de la responsabilitat objectiva. El Dret penal imposa penes privatives de llibertat i com que imposa aquestes penes esta prohibit que m’imposin aquesta pena simplement perquè això es útil per la societat.
Per a que a mi m’imposin una pena per un delicte s’ha de demostrar que jo soc culpable d’alguna cosa. Exemple: a Corea del Sud si un polític fa corrupció, es condemna al polític a no poder exercir mes, però també a tota la seva família. La idea aquí es que el únic responsable seria el polític. Les altres persones no tenen res a veure.
4. Principi de proporcionalitat - La pena ha de ser proporcional a la gravetat del delicte establert. Si tu vols impedir que la gent robi no pots posar una pena de 1€ a la gent que robi. La pena ha de ser proporcionada. Si volem desincentivar l’homicidi lo més eficient potser seria la pena de mort, però aquesta pena no la considerem proporcionada.
- Que la pena sigui adequada a la finalitat que es persegueix - Proporcionalitat en l’aplicació de la pena.
5. Principi d’humanitat de les penes - Evitar penes cruels i millorar la situació dels reclusos. S’han de minimitzar les penes, es considera el delinqüent també es un ciutadà evitarem penes especialment agressives o especialment cruels.
- Limitació de les penes de presó i tendència a la despenalització. Ara la tendència torna a ser augmentar les penes, fa poc Gallardón ha sol·licitat la presó permanent.
- En suma, les penes han de ser lo mínim dures possibles dins de lo lògic.
La justificació de la pena - La teoria de la retribució: la visió kantiana i el mereixement.
- Teories de prevenció: la visió del utilitarisme, la prevenció general, la prevenció especial - La teoria mixta (retribució i prevenció) La teoria de la retribució pensa que castiguem a les persones per retribució (visió típica kantiana), sol podem castigar a les persones que mereixen un càstig. La idea de retribució: com que tu has fet un mal i mereixes un càstig ! si mereixes mes mal mes càstig, si mereixes menys mal menys càstig (així es justifica la pena de mort a EEUU).
La segona teoria es la teoria de la prevenció. La finalitat per castigar a la gent no es castigar-les perquè s’ho mereixen. Si ja s’ha mort algú, ara castigar a la persona que l’ha matat es un altre mal. La visió utilitarista considera que la conducta correcta es la que beneficia a mes gent. Nosaltres justifiquem castigar a una persona per (a) impedir que altres persones delinqueixin (teoria de la prevenció general), (b) impedir que la mateixa persona torna a delinquir. (teoria de la prevenció especial). La pena de mort es justificaria així: si la gent sap que els poden condemnar a mort per matar a algú, això desincentivara els homicidis • El dret processal.
El dret processal regula els procediments que han de seguir les actuacions dels jutges i tribunals. En totes les branques del dret hi ha conflictes, hi ha el procés penal, el civil, el mercantil, el laboral, etc. El dret processal regula tots aquests àmbits.
Historicament s’ha diferenciat entre el procés civil i el procés penal: (a) El primer té per objecte els litigis del dret privat (civil i mercantil). El civil es un litigi entre particulars que s’inicia per una demanda de l’altra part: el jutge té acotat el seu àmbit de decisió per aquesta mateixa demanda i la contestació de l’altra part: el jutge decideix si té la rao una part o l’altra.
(b) El segon la declaració de culpabilitat o absolució de les persones acusades de cometre un delicte penal. El procés penal implica directament el interès públic. El procés no es pot aturar encara que hi hagi el perdó de la persona ofesa – a diferencia del procés civil que es pot aturar en qualsevol moment -.
En el dret penal, la persona acusada té el dret constitucional de la presumpció d’innocència, es a dir, no s’ha de defensar si no vol ja que se’l considera legalment innocent, a no ser que es provi el contrari.
• El Dret internacional públic i Dret de la Unió Europea.
El Dret internacional públic regula els diversos aspectes de les relacions externes entre els Estats sobirans i també la Constitució i el funcionament d’altres subjectes a les organitzacions internacionals. El Dret internacional públic determina les competenecies territorials dels Estats: tals com les fronteres, el espai aéri, les aigües interiors... També correspon al dret internacional públic la regulació dels conflictes armats.
Les fonts del Dret internacional públic son molt variades, des de la costum i els principis generals del Dret fins als tractat bilaterals o multilaterals entre els Estats, o les normes i actes jurídics generats per les pròpies organitzacions internacionals i els seus òrgans jurisdiccionals.
Per altra part, el dret de la Unió Europea (UE) ha creat un altra especialitat: el dret comunitari, pertany a Espanya i a 26 països mes de la UE, els Estats membres han cedit sobirania, per lo qual es considera una organització supranacional. (més sobre el dret de la UE al tema 4).
Les branques del dret privat • El Dret Civil.
Històricament el Dret civil era tot el dret privat. Encara avui el dret civil segueix sent l’àmbit més romanista del Dret. Des del naixement fins la mort, i fins i tot després de la mort, el ciutadà té a la seva disposició el dret civil per gestionar la seva vida personal i familiar, i per adquirir i administrar els seus bens, per regular les seves obligacions i contractes. El Dret Civil està codificat a Europa des de Napoleó: el codi civil vigent a Espanya es el de 1889.
Regula la relació jurídica entre particulars com a persones en general. Família, propietat i contractes. Originalment l’únic dret privat era el dret civil. Després s’han anat separant coses, ara el dret civil sol regula: família, propietat i contractes.
Principis bàsics: • - Autonomia de la voluntat (normes de dret dispositiu). Sense autonomia de la voluntat jo no intervinc en cap relació del dret civil, sols algunes excepcions, com el naixement. Però si et cases es perquè vols, en general el dret civil es basa en l’autonomia de la voluntat.
- Igualtat entre les parts. A diferencia del dret penal el principi es d’igualtat entre les parts. El Dret Civil intenta equilibrar aquestes parts.
No es pretén beneficiar ni una part ni una altra: igualtat entre les dues parts del matrimoni, etc.
- També hi ha interessos generals que el Dret persegueix en l’àmbit civil.
Normes de dret imperatiu dins del dret civil. Exemple: restriccions a la propietat privada (expropiació) - Hi ha normes de dret imperatiu, de dret dispositiu i normes per defecte.
Normes que s’activen només en defecte de voluntat expressa de les parts.
Per exemple: el l’àmbit dels testaments si ningú diu res, hi ha unes normes per defecte que regulen que passa amb els teus bens si no has dit res.
El Dret Mercantil.
El dret mercantil procedeix històricament del tronc general del dret civil romà, del que es va començar a separar a l’Edat Mitjana. El seu origen esta associat a les pràctiques dels gremis i corporacions de les grans places comercials medievals (ius mercatum).
El Dret mercantil ha desenvolupat un conjunt especialitzat de normes al voltant de la figura del comerciant professional i de l’activitat comercial.
El món de la empresa es molt complex i problemàtic, necessita una regulació apart.
Regula els actes de comerç i l’intercanvi de bens i serveis. L’empresari i les empreses.
• El Dret internacional privat.
El Dret internacional privat s’ocupa del anomenat tràfic jurídic extern dels particulars i de les situacions o relacions privades internacionals. Intenta resoldre, en definitiva, quina es la norma aplicable en les relacions jurídiques que inclouen agents de diferents nacionalitats o territoris.
Exemple: em caso amb un senegalès a Alemanya i te’n vas a viure a Estats Units, allà tenim un fill. Llavors anem a viure a Senegal i ens comprem una casa i tenim un altre fill. Me’n torno a casa i em divorcio i me’n torno a Espanya. Que pasa amb la casa? Que pasa amb els nens? De quin país son els nens? Amb qui queda la guardia i custodia dels nens? El dret internacional privat regula les relacions jurídiques entre particulars que depenen dels Drets Nacionals amb normes diferenciades. Normes de conflicte, potser les normes d’un país em beneficien a mi i unes altres li beneficien a ell. Els estats es posen d’acord en aquestes normes que entren en conflicte per resoldre aquest tipus de casos: això ho regula el dret internacional privat.
• El Dret laboral.
El dret laboral regula el contracte de treball i en general les relacions entre empresaris i treballadors. El Dret intervé per a reequilibrar la diferencia de poder contractual que se suposa que existeix entre l’empresari i el treballador. En tal sentit, els drets del treballador (jornada laboral, salari mínim, vacances...) son irrenunciables: “el treballador, encara que vulgui, no pot renunciar a ells.
Es sobreentén que l’absència de regulacions sobre els contractes de treball i sobre el salari mínim conduiria a situacions d’explotació socialment insuportables.
...