Delictes socioeconòmics (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Lleida (UdL)
Grado Derecho - 3º curso
Asignatura Derecho Penal
Año del apunte 2015
Páginas 13
Fecha de subida 10/02/2015
Descargas 2
Subido por

Vista previa del texto

BLOC II DELICTES SOCIOECONÒMICS TEMA 5 (I) Delictes contra l’ordre socioeconòmic (I) 1. Delictes contra la propietat intel·lectual i industrial.
a. Delictes relatius a la propietat intel·lectual Per saber quin és el bé jurídic protegit en aquests delictes és necessari remetre’s al Reial Decret Legislatiu 1/1996, de 12 d’abril, pel que s’aprova el Text refós de la Llei de Propietat Intel·lectual. L’article 2 d’aquest determina que la propietat intel·lectual està integrada per drets de caràcter personal i patrimonial, que atribueixen a l’autor la plena disposició i el dret exclusiu a l’explotació de l’obra, sense més limitacions que les establertes en la llei.
Tipus bàsic El tipus bàsic d’aquests delictes es recull a l’article 270 CP. Segons l’apartat 1 d’aquest, serà castigat amb una pena de presó de 6 mesos a 2 anys i multa de 12 a 24 mesos qui, amb ànim de lucre i en perjudici de tercer, reprodueixi, plagi, distribueixi o comuniqui públicament, en tot o en part, una obra literària, artística o científica, o la seva transformació, interpretació o execució artística fixada en qualsevol tipus de suport o comunicada a través de qualsevol mitjà, sense l’autorització dels titulars dels corresponents drets de propietat intel·lectual o dels seus concessionaris.
Tanmateix, en els casos de distribució al detall, ateses les característiques del culpable i la reduïda quantia del benefici econòmic, sempre que no concorri ninguna de les circumstàncies de l’article 271 CP, el jutge podrà imposar una pena de multa de 3 a 6 mesos o treballs en benefici de la comunitat de 31 a 60 dies. En els mateixos supòsits, quan el benefici no excedeixi de 400 euros, es castigarà el fet com una falta de l’article 623.5 CP.
Segons l’apartat 2 de l’article 270 CP, també serà castigat amb una pena de presó de 6 mesos a 2 anys i multa de 12 a 24 mesos qui intencionadament exporti o emmagatzemi exemplars de les obres, produccions o execucions a que fa referència l’apartat anterior sense la referida autorització. Igualment, incorreran en la mateixa pena els que importin intencionadament aquests productes sense autorització, tant si tenen un origen lícit com il·lícit en el seu país de procedència. Tanmateix, la importació d’aquests productes des d’un Estat pertanyent a la UE no serà punible quan s’hagin adquirit directament del titular dels drets en aquest Estat, o amb el seu consentiment.
Finalment, segons l’apartat 3 de l’article 270 CP, també serà castigat amb la mateixa pena qui fabriqui, importi, posi en circulació o tingui qualsevol mitjà específicament destinat a facilitar la supressió no autoritzada o la neutralització de qualsevol dispositiu tècnic que s’hagi utilitzat per a protegir programes d’ordinador o qualsevol de les altres obres, interpretacions o execucions en els termes previstos a l’apartat 1.
Tipus objectiu Subjecte actiu pot ser qualsevol persona. En cas de concurrència de diverses persones en la comissió del delicte, s’hauran de tenir en compte les regles generals de participació. En canvi, subjecte passiu és el titular dels corresponents drets de la propietat intel·lectual o els seus concessionaris.
Les accions típiques del tipus engloben aquelles conductes que afecten al dret moral, aquelles que afecten als drets d’explotació i, finalment, aquelles que són merament preparatòries de l’atac a la propietat intel·lectual.
Tipus subjectiu Ens trobem davant de conductes doloses, raó per la que l’article 270 CP utilitza les expressions amb ànim de lucre i en perjudici de tercer i intencionadament.
Tipus qualificat El tipus qualificat d’aquests delictes es troba a l’article 271 CP. Segons aquest, s’imposarà una pena de presó d’1 a 4 anys, multa de 12 a 24 mesos i inhabilitació especial per a l’exercici de la professió relacionada amb el delicte comés, per un període de 2 a 5 anys, quan concorri alguna de les circumstàncies següents: - Que el benefici obtingut posseeixi especial transcendència econòmica.
- Que els fets revesteixin especialitat gravetat, atenent al valor dels objectes produïts il·lícitament, encara que no s’hagi arribat a causar un perjudici, o a l’especial importància dels perjudicis ocasionats. Quan es parla de perjudici es fa referència al lucre cessant.
- Que el culpable pertanyi a una organització o associació, inclús de caràcter transitori, que tingui com a finalitat la realització d’activitats infractores de drets de propietat intel·lectual.
- Que s’utilitzi a menors de 18 anys per a cometre aquests delictes Conseqüències jurídiques A més de les penes corresponents als diferents tipus, l’article 272.1 CP determina que la extensió de la responsabilitat civil derivada d’aquests delictes es regirà per les disposicions de la Llei de Propietat Intel·lectual relatives al cessament de l’activitat il·lícita i a la indemnització de danys i perjudicis.
L’apartat 2 d’aquest article 272 CP també estableix que en el supòsit de sentència condemnatòria, el jutge o tribunal podrà decretar la publicació d’aquesta, a costa de l’infractor, en un diari oficial.
b. Delictes relatius a la propietat industrial Defraudacions de patents o models d’utilitat i similars L’article 273.1 CP determina que serà castigat amb una pena de presó de 6 mesos a 2 anys i multa de 12 a 24 mesos qui, amb finalitats industrials o comercials, sense consentiment del titular d’una patent o d’un model d’utilitat i amb coneixement del seu registre, fabriqui, importi, posseeixi, utilitzi, ofereixi o introdueixi al comerç objectes emparats en aquests drets.
L’article 273.2 CP determina que les mateixes penes s’imposaran a qui, d’igual manera i per a les citades finalitats, utilitzi o ofereixi la utilització d’un procediment objecte d’una patent, o posseeixi, ofereixi, introdueixi al comerç o utilitzi el producte directament obtingut pel procediment patentat.
La modalitat contemplada en aquest segon apartat és subsidiària a la contemplada en el primer. Amb aquesta tipificació tan àmplia es pretén cobrir tot el cicle de defraudació de la propietat industrial, tant en la usurpació del dret de l’inventor, com en l’explotació il·legal.
Pel que fa als conceptes de patent i model d’utilitat, cal recórrer a la Llei de Patents: - La patent és una invenció susceptible d’aplicació industrial. Per aconseguir-la, és necessari que la invenció no estigui inventada ni es dedueixi d’alguna cosa ja existent.
Els drets sobre la mateixa tenen una duració de 20 anys.
- Els models d’utilitat, en canvi, són una patent en petit, ja que donen a un objecte una configuració o una estructura de la que resulta algun avantatge apreciable per al seu ús o fabricació. Per tant, només poden ser innovacions introduïdes sobre un objecte prèviament existent. Els drets sobre els mateixos tenen una duració de 10 anys.
Finalment, l’article 273.3 CP determina que serà castigat amb les mateixes penes qui realitzi qualsevol dels actes tipificats al primer apartat, concorrent iguals circumstàncies, en relació a objectes emparats en favor de tercer per un model o dibuix industrial o artístic o topografia d’un producte semiconductor.
Pel que fa als conceptes continguts en aquest apartat: - El model industrial és tot objecte que pot utilitzar-se per a la creació en sèrie d’un producte.
- El dibuix industrial és un conjunt de línies i colors que decoren un producte amb una finalitat comercial. Així, fa referència a l’aparença externa d’un producte que serveix per diferenciar-lo d’altres.
- El dibuix artístic és aquell que constitueix la reproducció d’una obra d’art però que s’utilitza amb finalitats industrials.
Si amb posterioritat s’anul·la la patent, es produiran efectes excloents sobre el cas penal, que tindran efectes ex nunc.
Defraudacions de marques i signes distintius L’article 274.1 CP determina que serà castigat amb una pena de 6 mesos a 2 anys de presó i multa de 12 a 24 mesos qui, amb finalitats industrials o comercials, sense consentiment del titular d’un dret de propietat industrial registrat i amb coneixement d’aquest registre, reprodueixi, imiti, modifiqui o de qualsevol altre mode usurpi un signe distintiu idèntic o confusible amb aquest, per distingir els mateixos o similars productes, serveis, activitats o establiments pels que el dret de propietat industrial es troba registrat. Igualment, incorreran en la mateixa pena els que importin aquests productes.
L’article 274.2 CP determina que les mateixes penes s’imposaran a qui, sabent-ho, posseeixi per a la seva comercialització o posi en el comerç, productes o serveis amb signes distintius que, d’acord amb l’apartat anterior, suposin una infracció dels drets exclusius del titular dels mateixos, inclús quan es tracti de productes importats. No obstant això, en els casos de distribució al detall, ateses les característiques del culpable i la reduïda quantia del benefici econòmic, sempre que no concorri cap de les circumstàncies de l'article 276 CP, el jutge pot imposar la pena de multa de 3 a 6 mesos o treballs en benefici de la comunitat de 31 a 60 dies. En els mateixos supòsits, quan el benefici no excedeixi de 400 euros, es castigarà el fet com a falta de l'article 623.5 CP.
En relació als conceptes de marca i signe distintiu: - La marca és tot signe susceptible de representació gràfica que serveix per distingir en el mercat els productes o serveis d'una empresa d'altres.
- El nom comercial, en canvi, és un signe distintiu que serveix per distingir la persona física o jurídica en l'exercici de la seva activitat empresarial. No s’han de confondre el nom comercial i la denominació social.
Defraudacions d’obtencions vegetals L’article 274.3 CP determina que ha de ser castigat amb la mateixa pena dels apartats anteriors qui, amb fins agraris o comercials, sense consentiment del titular d'un títol d'obtenció vegetal i amb coneixement del seu registre, produeixi o reprodueixi, condicioni amb vista a la producció o reproducció, ofereixi en venda, vengui o comercialitzi d'una altra manera, exporti o importi, o posseeixi per a qualsevol dels fins esmentats, material vegetal de reproducció o multiplicació d'una varietat vegetal protegida d'acord amb la legislació sobre protecció d'obtencions vegetals.
L’article 274.4 CP estableix que ha de ser castigat amb la mateixa pena qui realitzi qualsevol dels actes descrits en l'apartat anterior utilitzant, sota la denominació d'una varietat vegetal protegida, material vegetal de reproducció o multiplicació que no pertanyi a aquesta varietat.
Les obtencions vegetals són modalitats de la propietat industrial relacionades a l’àmbit de la botànica.
Defraudacions de la denominació d’origen o de la indicació geogràfica L’article 275 CP determina que les mateixes penes que preveu l'article anterior s'han d'imposar a qui intencionadament i sense estar autoritzat per a això, utilitzi en el tràfic econòmic una denominació d'origen o una indicació geogràfica representativa d'una qualitat determinada legalment protegides per distingir els productes emparats per elles, amb coneixement d'aquesta protecció.
La denominació d’origen és la denominació utilitzada per designar productes agroalimentaris que procedeixen d’un lloc o d’una zona geogràfica determinada, i que deuen les seves qualitats exclusivament a aquesta zona geogràfica. Així, aquests productes han d’haver estat produïts, elaborats... en la zona que els hi dóna la seva denominació.
Les indicacions geogràfiques protegides són, pràcticament, el mateix que les denominacions d’origen.
La divulgació de la invenció objecte de patent secreta L’article 277 CP determina que ha de ser castigat amb les penes de presó de 6 mesos a 2 anys i multa de 6 a 24 mesos qui intencionadament hagi divulgat la invenció objecte d'una sol·licitud de patent secreta, en contravenció amb el que disposa la legislació de patents, sempre que això sigui en perjudici de la defensa nacional.
Tipus qualificat L’article 276 CP determina que s'imposarà una pena de presó d'1 a 4 anys, multa de 12 a 24 mesos i inhabilitació especial per a l'exercici de la professió relacionada amb el delicte comès, per un període de 2 a 5 anys, quan es doni alguna de les circumstàncies següents: - Que el benefici obtingut tingui una transcendència econòmica.
- Que els fets tinguin una gravetat especial, atenent el valor dels objectes produïts il·lícitament o l'especial importància dels perjudicis ocasionats.
- Que el culpable pertanyi a una organització o associació, fins i tot de caràcter transitori, que tingui com a finalitat la realització d'activitats infractores de drets de propietat industrial.
- Que s'utilitzi a menors de 18 anys per cometre aquests delictes.
TEMA 7 Delictes contra l’ordre socioeconòmic (III) Blanqueig de capitals i receptació 1. Receptació La receptació de delictes El tipus bàsic Aquest es conté a l’article 298.1 CP.
Art. 298.1 CP Qui, amb ànim de lucre i amb coneixement de la comissió d’un delicte contra el patrimoni o l’ordre socioeconòmic, en el que no hagi intervingut ni com a autor ni com a còmplice, ajudi als responsables a aprofitar-se dels efectes del mateix, o rebi, adquireixi o oculti aquests efectes, serà castigat amb una pena de presó de 6 mesos a 2 anys.
El tipus qualificat Aquest es preveu a l’article 298.2 CP.
Art. 298.2 CP Aquesta pena s’imposarà en la seva meitat superior a qui rebi, adquireixi o oculti els efectes del delicte per traficar amb ells. Si el tràfic es realitza utilitzant un establiment o un local comercial o industrial, s’imposarà, a més, una pena de multa de 12 a 24 mesos.
En aquests casos, els Jutges i Tribunals, atenent a la gravetat del fet i a les circumstàncies personals del delinqüent, podran imposar també una pena d’inhabilitació especial per un període de 2 a 5 anys, i acordar la mesura de clausura temporal o definitiva de l’establiment o local. Si la clausura és temporal, no podrà excedir de 5 anys.
La pena Tot i que la pena del tipus basic d’aquest delicte és de presó de 6 mesos a 2 anys, s’ha de tenir en compte el que s’estableix a l’article 298.3 CP.
Art. 298.3 CP En cap cas podrà imposar-se pena privativa de llibertat que excedeixi de la senyalada al delicte encobert. Si aquest està castigat amb una pena d’una altra naturalesa, la pena privativa de llibertat serà substituïda per la de multa de 12 a 24 mesos, excepte que el delicte encobert tingui assignada una pena igual o inferior a aquesta. En aquest cas, s’imposarà al culpable la pena d’aquest delicte en la seva meitat inferior.
La receptació de faltes La receptació de faltes es contempla l’article 299 CP.
Art. 299.1 CP Qui, amb ànim de lucre i amb coneixement de la comissió de fets constitutius de falta contra la propietat, habitualment s’aprofiti o auxili als culpables perquè es beneficiïn dels efectes de les mateixes, serà castigat amb una pena de presó de 6 mesos a 1 any.
Art. 299.2 CP Si els efectes els rep o adquireix per traficar amb ells, s’imposarà la pena en la seva meitat superior i, si es realitzen els fets en local obert al públic, s’imposarà, a més, multa de 12 a 24 mesos. En aquests casos, els Jutges i Tribunals, atenent a la gravetat del fet i a les circumstàncies personals del delinqüent, podran imposar també una pena d’inhabilitació especial per un període d’1 a 3 anys, i acordar la mesura de clausura temporal o definitiva de l’establiment o local. Si la clausura és temporal, no podrà excedir de 5 anys.
Disposició comú La característica d’ambdues modalitats és el coneixement del delicte o les faltes prèvies, de manera que l’autor del delicte coneix la procedència dels objectes receptats. En aquest sentit, l’article 300 CP castiga al receptador encara que els responsables del delicte de referència del que provinguin els efectes aprofitats siguin irresponsables o estiguin exempts de pena.
Art. 300 CP Les disposicions d’aquest capítol s’aplicaran encara que l’autor o el còmplice del fet de que provinguin els efectes aprofitats fos irresponsable o estigués personalment exempt de pena.
2. Blanqueig de capitals El blanqueig de capitals configura el procés d’ocultació de béns d’origen delictiu amb la finalitat de dotar-los d’una aparença de legitimitat. Tradicionalment, quan es parlava de blanqueig de capitals es feia referència als béns provinents del narcotràfic però, amb el pas dels anys, aquest concepte ha anat englobant més activitats i ja es fa referència als béns provinents de qualsevol altra activitat delictiva.
Tipus bàsic Art. 301.1 CP Qui adquireixi, posseeixi, utilitzi, converteixi o transmeti béns, sabent que aquests tenen el seu origen en una activitat delictiva, comesa per ell o per una tercera persona, o realitzi qualsevol altre acte per ocultar o encobrir el seu origen il·lícit, o per ajudar a la persona que hagi participat en la infracció o infraccions a eludir les conseqüències legals dels seus actes, serà castigat amb una pena de presó de 6 mesos a 6 anys i multa del triple del valor dels béns. En aquests casos, els jutges i tribunals, atenent a la gravetat del fet i a les circumstàncies personals del delinqüent, podran imposar també la pena d’inhabilitació especial per un període d’1 a 3 anys i acordar la mesura de clausura temporal o definitiva de l’establiment o local.
Art. 301.2 CP Amb les mateixes penes es sancionarà l’ocultació o l’encobriment de la vertadera naturalesa, origen, ubicació, destí, moviment o drets sobre els béns o propietat dels mateixos, sabent que procedeixen d’algun dels delictes expressats anteriorment o d’un acte de participació en ells.
Tipus objectiu El nucli de la conducta del paràgraf primer no només consisteix en la realització d’actes d’adquisició, possessió, utilització, conversió o transmissió dels béns, sinó que l’important és que la realització d’aquests actes sigui per ocultar o encobrir el seu origen il·lícit o per ajudar a la persona que hagi participat en la infracció a eludir les conseqüències legals dels seus actes.
El número dos tipifica diverses accions mitjançant les quals es poden introduir al tràfic legal els beneficis que procedeixen de delictes.
Tipus subjectiu L’article 301.1 CP requereix que es tingui coneixement de que els béns tenen el seu origen en una activitat delictiva. Pel contrari, el delicte previst a l’article 301.2 CP admet tant la comissió dolosa com imprudent. En aquest sentit, l’article 301.3 CP castiga els supòsits que es realitzen per imprudència greu.
Art. 301.3 CP Si els fets s’han realitzat per imprudència greu, la pena serà de presó de 6 mesos a 2 anys i multa del triple.
Tipus qualificat Els tipus qualificats del delicte de blanqueig de capitals es troben a l’article 301.1 CP i a l’article 302 CP.
Art. 301.1 CP [...]La pena s’imposarà en la seva meitat superior quan els béns tinguin el seu origen en algun dels delictes relacionats amb el tràfic de drogues tòxiques, estupefaents o substàncies psicotròpiques. En aquests supòsits s’aplicaran les disposicions contingudes a l’article 374 CP.
També s’imposarà la pena en la seva meitat superior quan els béns tinguin el seu origen en algun dels delictes compresos als Capítols V, VI, VII, VIII, IX i X del Títol XIX o en algun dels delictes del Capítol I del Títol XVI.
Art. 302 CP En els supòsits previstos a l’article anterior, s’imposaran les penes privatives de llibertat en la seva meitat superior a les persones que pertanyin a una organització dedicada als fins indicats en els mateixos, i la pena superior en grau als caps, els administradors o els encarregats de les referides organitzacions.
Inhabilitació especial i absoluta Art. 303 CP Si els fets previstos en els articles anteriors són realitzats per un empresari, un intermediari en el sector financer, un facultatiu, un funcionari públic, un treballador social, un docent o un educador, en l’exercici del seu càrrec, professió o ofici, se li imposarà, a més de la pena corresponent, la d’inhabilitació especial de 3 a 10 anys. S’imposarà una pena d’inhabilitació absoluta de 10 a 20 anys quan els fets siguin comesos per una autoritat o agent de la mateixa. A aquest efecte, s’entén que són facultatius els metges, els psicòlegs, les persones en possessió de títols sanitaris, els veterinaris, els farmacèutics i els seus dependents.
Excepció al principi de territorialitat Art. 301.4 CP El culpable serà igualment castigat encara que el delicte del que provenen els béns o els actes penats hagin estat comesos, total o parcialment, a l’estranger.
El decomís Art. 301.5 CP Si el culpable ha obtingut beneficis, seran decomissats conforme a l’establert a l’article 127 CP.
TEMA 8 Delictes contra la Hisenda Pública i la Seguretat Social Dins de les seves diverses accepcions i funcions, la Hisenda Pública és, en els preceptes que s’estudiaran a continuació, el bé jurídic protegit tant en la vessant d’ingrés públic com en la de despesa pública. Són aquest dos extrems els que configuren els punts de referència dels tipus penals del Codi Penal.
1. El frau fiscal Art. 305.1 CP Qui, per acció o omissió, defraudi a la Hisenda Pública estatal, autonòmica, foral o local, eludint el pagament de tributs, quantitats retingudes o que s’haguessin hagut de retenir o ingressos a comptes, obtenint degudament devolucions o gaudint de beneficis fiscals de la mateixa forma, sempre que la quantia de la quota defrauda, l’import no ingressat de les retencions o els ingressos a compte o de les devolucions o els beneficis fiscals indegudament obtinguts o gaudits excedeixin de 120.000€, serà castigat amb una pena de presó d’1 a 5 anys i multa del sèxtuple de la citada quantia, excepte que hagi regularitzat la seva situació tributària en els termes de l’apartat 4 d’aquest article.
La mera presentació de declaracions o autoliquidacions no exclou la defraudació, quan aquesta s’acrediti per uns altres fets.
A més de les penes indicades, s’imposarà al responsable la pèrdua de la possibilitat d’obtenir subvencions o ajudes públiques i del dret a gaudir dels beneficis o incentius fiscals o de la SS durant un període de 3 a 6 anys.
Tipus objectiu Pressupòsit del tipus és l’existència d’una determinada relació jurídica tributària per la que sorgeixen els subjectes, actiu i passiu, del delicte: - Subjecte actiu és l’obligat tributàriament - Subjecte passiu només ho poden ser els titulars de la Hisenda Pública, és a dir, l’Estat i els ens autonòmics, forals o locals. L’article 305.3 CP també protegeix la Hisenda Pública de la Comunitat Europea, doncs des de l’adhesió d’Espanya a aquesta, és igualment objecte de protecció.
Art. 305.3 CP Les mateixes penes s’imposaran quan les conductes descrites a l’apartat 1 d’aquest article es cometin contra la Hisenda de la UE, sempre que la quantia defraudada excedeixi de 50.000€ en el termini d’un any natural. No obstant això, en els casos en que la defraudació es dugui a terme en el si d’una organització o grup criminal, o per persones o entitats que actuen sota l’aparença d’una activitat econòmica real sense desenvolupar-la de forma efectiva, el delicte serà perseguible des del mateix moment en que s’abasti la quantitat fixada en aquest apartat.
Si la quantia defraudada no supera els 50.000€, però excedeix de 4.000, s’imposarà una pena de presó de 3 mesos a 1 any o multa del triple de la citada quantia i la pèrdua de la possibilitat d’obtenir subvencions o ajudes públiques i del dret a gaudir dels beneficis o incentius fiscals o de la SS durant un període de 6 mesos a 2 anys.
L’acció consisteix en defraudar, és a dir, en incomplir les prestacions jurídic-tributàries a les que s’està obligat. La tesis majoritària, considerada intermèdia, considera que el concepte de defraudar s’ha de dotar d’un cert contingut: la ocultació del dret imposable o de les seves característiques. Així, podríem dir que no n’hi ha prou amb no pagar, sinó que també em d’ocultar la intenció de fer-ho. Així, s’ha d’aparentar que no es té la obligació de pagar perquè no s’arriba al mínim exigit a la llei per fer-ho. Si algú es limita a no ingressar però no oculta la base imposable, no pot cometre delicte. Aquesta tesi la assumit el TS des de l’any 2005.
En la redacció de l’article 305.1 CP es recalca expressament que aquesta conducta es pot realitzar tant per acció com per omissió.
Si la defraudació no arriba a la citada quantia, no es pot castigar com un il·lícit penal. Ara bé, és admissible la sanció de la defraudació per via administrativa. Aquesta es determina, segons l’article 305.2 CP, de la següent forma: Art. 305.2 CP Als efectes de determinar la quantia mencionada a l’apartat anterior: a. Si es tracta de tributs, retencions, ingressos a comptes o devolucions, periòdics o de declaració periòdica, s’estarà a allò defraudat a cada període impositiu o de declaració, i si aquests són inferiors a 12 mesos, l’import d’allò defraudat es referirà a l’any natural. No obstant, en els casos en que la defraudació es dugui a terme en el si d’una organització o grup criminal, o per persones o entitats que actuen sota l’aparença d’una activitat econòmica real sense desenvolupar-la de forma efectiva, el delicte serà perseguible des del mateix moment en que s’abasti la quantitat fixada a l’apartat 1.
b. En els demés supòsits, la quantia s’entendrà referida a cadascun dels diferents conceptes pels que un fet imposable sigui susceptible de liquidació.
Tipus subjectiu Només són punibles l’acció o la omissió dolosa, quedant exclosa del tipus penal la comissió imprudent.
Tipus qualificats Els tipus qualificats es troben a l’article 305 bis CP.
Art. 305 bis CP El delicte contra la Hisenda Pública serà castigat amb una pena de presó de 2 a 6 anys i multa del doble al sèxtuple de la quota defraudada quan la defraudació es cometi concorrent alguna de les circumstàncies següents: a. Que la quantia de la quota defraudada excedeixi de 600.000€ b. Que la defraudació s’hagi comès en el si d’una organització o d’un grup criminal c. Que la utilització de persones físiques o jurídiques o d’ens sense personalitat jurídica interposats, de negocis o instruments fiduciaris o de paradisos fiscals o de territoris de nul·la tributació, oculti o dificulti la determinació de la identitat de l’obligat tributari o del responsable del delicte, la determinació de la quantia defraudada o del patrimoni de l’obligat tributari o del responsable del delicte.
Als supòsits descrits al present article li seran d’aplicació totes les demés previsions contingudes a l’article 305 CP.
En aquests casos, a més de les penes senyalades, s’imposarà al responsable la pèrdua de la possibilitat d’obtenir subvencions o ajudes públiques i del dret de gaudir dels beneficis o incentius fiscals o de la SS durant un període de 4 a 8 anys.
Les circumstàncies que permeten l’aplicació del tipus qualificat es redueixen a: a. La utilització de persones interposades de manera que quedi oculti la identitat del vertader obligat tributari.
b. La especial transcendència i gravetat de la defraudació, atenent a l’import d’allò defraudat o a l’existència d’una estructura organitzativa que afecti o pugui afectar a una pluralitat d’obligats tributaris.
Consideració de la regularització fiscal com a excusa absolutòria Donat que el frau fiscal és un delicte de resultat, abans de que es produeixi el subjecte pot desistir voluntàriament de la seva comissió. En aquest sentit, l’article 305.4 CP estableix: Art. 305.4 CP Es considerarà regularitzada la situació tributària quan s’hagi procedit per l’obligat tributari al reconeixement complet i al pagament del deute tributari, abans de que per l’Administració Tributària se li hagi notificat l’inici de les actuacions de comprovació o investigació tendents a la determinació dels deutes tributaris objecte de la regularització o, en el cas de que aquestes actuacions no s’hagin produït, abans de que el MF, l’Advocat de l’Estat o el representant processal de l’Administració autonòmica, foral o local de que es tracti, interposi una querella o una denúncia, o abans de que el MF o el Jutge d’Instrucció realitzin actuacions que li permetin tenir coneixement formal de la iniciació de les diligències.
Així mateix, els efectes de la regularització prevista al paràgraf anterior resultaran aplicables quan es satisfacin deutes tributaris un cop prescrit el dret de l’Administració a la seva determinació en via administrativa.
La regularització per l’obligat tributari de la seva situació tributària impedirà que se’l persegueixi per les possibles irregularitats comptables o altres falsedats instrumentals que, exclusivament en relació al deute tributari objecte de regularització, pugui haver comès amb caràcter previ a la regularització de la situació tributària. Des de l’any 2012, es configura la regularització com una causa d’atipicitat, la presentació d’una querella no permet la regularització i la possibilitat de fer una declaració extemporània per a regularitzar ja no és possible. En l’actualitat s’exigeix el pagament complert del deute.
Quan es defrauda a la UE no s’admet la regularització.
2.
L’obstruccionisme fiscal Art. 310 CP Serà castigat amb una pena de presó de 5 a 7 mesos qui estant obligat per llei tributària a dur a terme una comptabilitat mercantil, llibres o registres fiscals: a. Incompleixi absolutament dita obligació en règim d’estimació directa de bases tributàries.
b. Digui comptabilitats diferents que, referides a una mateixa activitat i un mateix exercici econòmic, ocultin i simulin la vertadera situació de l’empresa.
c. No hagi anotat als llibres obligatoris negocis, actes, operacions o, en general, transaccions economies, o els hagi anotat amb unes xifres diferents a les vertaderes.
d. Hagi practicat als llibres obligatoris anotacions comptables fictícies.
La consideració com a delicte dels supòsits de fet a que es refereixen els apartats c i d requerirà que s’hagin omès les declaracions tributàries o que les presentades siguin reflex de la seva falsa comptabilitat i que la quantia dels càrrecs o abonaments omesos o falsejats excedeixi de 240.000€ per a cada exercici econòmic.
L’excusa absolutòria de l’article 305.4 CP també abasta a aquest delicte.
3. El frau de subvencions El bé jurídic protegit a l’article 308 CP és la Hisenda Pública en la seva vessant de despesa pública, és a dir, en l’assignació equitativa dels recursos públics a través de les subvencions o les desgravacions a particulars, també a persones jurídiques, per al foment d’activitats econòmiques determinades.
Art. 308.1 CP Qui obtingui subvencions o ajudes de les AP en una quantitat o per un valor superior a 120.000€ falsejant les condicions requerides per a la seva concessió o ocultant les que les hagi impedit serà castigat amb una pena de presó d’1 a 5 anys i multa del sèxtuple del seu import, excepte si es duu a terme el reemborsament a que fa referència l’apartat 5 d’aquest article.
Art. 308.2 CP Les mateixes penes s’imposaran a qui, en el desenvolupament d’una activitat sufragada total o parcialment amb fons de les AP, els apliqui en una quantitat superior a 120.000€ a fins diferents a aquells pels que la subvenció o l’ajuda van ser atorgades, excepte si es duu a terme el reemborsament a que fa referència l’apartat 5 d’aquest article.
Art. 308.3 CP A més de les penes indicades, s’imposarà al responsable la pèrdua de la possibilitat d’obtenir subvencions o ajudes públiques i del dret a gaudir de beneficis o incentius fiscals o de la SS durant un període de 3 a 6 anys.
La primera modalitat es configura com un delicte especial en el que subjecte actiu és exclusivament el sol·licitant beneficiari de la subvenció. Ara bé, tot i tractar-se d’un delicte especial hi caben les diverses formes de participació, aplicant-se en aquest cas l’atenuant prevista respecte dels que no són els subjectes propis del tipus. En canvi, en la segona modalitat, autor del delicte ho pot ser qualsevol subjecte que realitzi l’incompliment que altera substancialment els fins de la subvenció.
A aquest delicte també li es d’aplicació la causa absolutòria anteriorment esmentada.
Frau als pressupòsits generals de la UE Art. 306 CP Qui, per acció o omissió, defraudi als pressupòsits generals de la UE o a altres administrats per aquesta, en quantia superior a 50.000€, eludint, fora dels casos contemplats a l’apartat 3 de l’article 305, el pagament de quantitats que s’hagin d’ingressar, donant als fons obtinguts una aplicació diferent d’aquella a que estiguin destinats o obtenint indegudament fons falsejant les condicions requerides per a la seva concessió o ocultant les que l’hagin impedit, serà castigat amb una pena de presó d’1 a 5 anys i multa del sèxtuple de la citada quantia.
Si la quantia defraudada o aplicada indegudament no supera els 50.000, però excedeix de 4.000€, s’imposarà una pena de presó de 3 mesos a 1 any o multa del triple de la citada quantia i la pèrdua de la possibilitat d’obtenir subvencions o ajudes públiques i del dret a gaudir dels beneficis o els incentius fiscals o de la SS durant un període de 6 mesos a 2 anys.
4. Delictes contra la seguretat social Tipus bàsic Art. 307.1 CP Qui, per acció o omissió, defraudi a la SS eludint el pagament de les quotes d’aquesta i conceptes de recaptació conjunta, obtenint indegudament devolucions de les mateixes o gaudint de deduccions de qualsevol concepte de forma indeguda, sempre que la quantia de les quotes defraudades o de les devolucions o deduccions indegudes excedeixi de 50.000€ serà castigat amb una pena de presó d’1 a 5 anys i multa del sèxtuple de la citada quantia, excepte que s’hagi regularitzar la seva situació davant de la SS en el termes de l’apartat 3 d’aquest article.
La mera presentació dels documents de cotització no exclou la defraudació, quan aquesta s’acrediti per uns altres fets.
A més de les penes indicades, s’imposarà al responsable la pèrdua de la possibilitat d’obtenir subvencions o ajudes públiques i del dret a gaudir dels beneficis o incentius fiscals o de la SS durant un període de 3 a 6 anys.
Els tipus qualificats Art. 307 bis CP El delicte contra la SS serà castigat amb una pena de presó de 2 a 63 anys i multa del doble al sèxtuple de la quantia quan en la comissió del delicte concorri alguna de les següents circumstàncies: a. Que la quantia de les quotes defraudades o de les devolucions o deduccions indegudes excedeix de 120.000€.
b. Que la defraudació s’hagi comès en el si d’una organització o d’un grup criminal.
c. Que la utilització de persones físiques o jurídiques o d’ens sense personalitat jurídica interposats, de negocis o instruments fiduciaris o de paradisos fiscals o territoris de nul·la tributació oculti o dificulti la determinació de la identitat de l’obligat davant la SS o del responsable del delicte, la determinació de la quantia defraudada o del patrimoni de l’obligat davant la SS o del responsable del delicte.
Als supòsits descrits al present article li seran d’aplicació totes les previsions de l’article 307 CP.
En aquests casos, a més de les penes indicades, s’imposarà al responsable la pèrdua de la possibilitat d’obtenir subvencions o ajudes públiques i del dret a gaudir dels beneficis o incentius fiscals o de la SS durant un període de 4 a 8 anys.
...