Introducció a la medicina nuclear (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Ciencias Biomédicas - 4º curso
Asignatura Tècniques de diagnòstic
Año del apunte 2016
Páginas 7
Fecha de subida 02/10/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

Tècniques de diagnòstic TEMA 13. INTRODUCCIÓ A LA MEDICINA NUCLEAR És una especialitat que utilitza els isòtops radioactius per diagnòstic, teràpia i recerca. Un isòtop radioactiu és un element químic, energèticament inestable que emet radiació que emet radiació per passar a un estat d'energia més estable. Aprofitem la radiació que emet per fer les proves diagnòstiques i els tractaments amb medicina nuclear.
Dels tres tipus de radiació que emeten els isòtops n'aprofitem dos pel diagnòstic, la radiació gamma (gammagrafia) i si de la gammagrafia en fem talls es dirà SPECT. També tenim altres tipus d'isòtops radioactius que són emissors de positrons, les proves fetes així és diu PET. En el diagnòstic s'intenta irradiar el mínim al pacient.
Un percentatge reduït de persones es fan aplicacions terapèutiques amb medicina nuclear. Aquí intentem irradiar el pacient amb una dosi per poder destruir la malaltia. Es poden utilitzar isòtopos emissors de radiació beta i altres de radiació alfa.
D'on s'obtenen els isòtops radioactius? Hi ha diferents tipus d'isòtops radioactius: naturals (es troben a la natura com l'urani per exemple) o artificials (fent-los en un reactor nuclear, en un ciclotró (per fer proves PET) o en un generador). La majoria de vegades els obtindrem a través d'un generador que és un cilindre que 91 Tècniques de diagnòstic consisteix en un contenidor de plom i a dins hi ha un vial on hi ha el isòtop radioactiu pare que és un element (molibdè 99) que té un període de semidesintegració de 66 hores. El molibdè no serveix per fer proves als pacients i el que fem és que clavem un vial a l'agulla que hi ha al cilindre, en questio de segons el molibde es tranfroma en el isòtop radioactiu fill que és el tecnesi 99 que té un període de semidesintegració de 6 hores.
S'utiltiza un cilindre (generador) cada setmana per tenir isòtops més a mà i que no es perdi la eficàcia en el transport.
Quan es fa una prova en un pacient el que fem servir és un radiotraçador o radiofàrmac. Algunes vegades això serà un isòtop radioactiu sol (gammagrafies) però la majoria de vegades utilitzem un isòtop radioactiu unit a un compost i altres vegades utiltizarem un isòtop radioactiu unit a cèl·lules del propi pacient. Els radiotraçadors gairebé sempre són líquids transparents. S'administrem en el pacient gairebé sempre per via endovenosa. Administrem el traçador i s'acabarà fixant en algun òrgan segons el radiotraçador que s'hagi administrat.
La persona que treballa sempre ha de posar guants de goma per evitar la contaminació, encara que no evita la radiació.
Com es fa? - Càmera calenta: es un receptacle tot de plom.
- Activímetre: no es mesura el volum o el pes sinó que mirem la radioactivitat, es mesura l'activitat. La unitat de dosi és milicuri (antic) o megabequerers (sistema internacional).
- Transportador de dosis: capses de plom i a dins portem la dosi.
92 Tècniques de diagnòstic Radiotraçadors per a diagnòstic Segons l'òrgan que volem estudiar hi ha diferents radiotraçadors. La majoria dels radiotraçadors són amb tecnesi unit a un compost.
Quan utilitzem radiació gamma fem la gammagrafia o SPECT (talls), quan utilitzem els positrons farem els estudis de PET.
Administració de radiofàrmacs El radiotraçador va circulant per la sang i segons la molècula injectada es quedarà en un òrgan.
Dipòsit residus radioactius Tot el que s'ha utilitzat s'ha de llençar a dipòsits específics recoverts de plom. Quan han passat uns dies es mira amb un detector de radioactivitat si s'ha perdut la radioactivitat i llavors passa a ser residus normals.
Mecanismes de localització Utilitzem mecanismes fisiològics que utilitzen els òrgans per fer les seves funcions per incorporar els isòtops on ens interessa.
Això és una gammagrafia de tiroides. Aquesta està feta amb tecnesi sol perquè es molt semblant al iode i per tant el cos està enganyat i es pensa que és iode. El tecnesi entra dins de les cèl·lules a través d'un transport actiu. A l'esquerra és una imatge normal i a la dreta és una imatge no normal perquè hi ha zones 93 Tècniques de diagnòstic que capten menys (hipocaptants o fredes) o més (hipercaptants o calentes).
Aquí veiem una gammagrafia de pulmó. Els pulmons , que ocupen tot el tòrax, es fan moltes imatges per veure tot el pulmó. S'ha triat un radiotraçador format per un compost unit al tecnesi. S'ha utilitzat una molècula que té un diametre mes gran que els capil·lars pulmonars, per tant es quedarà el radiotraçador atrapat i es produeix un microembolisme. El nombre de partícules adminsitrades està calculades perquè per cada 1.000 capil·lars només arriba una partícula. Al cap d'unes hores els macròfags del pulmó ho fagociten i tot queda igual que abans.
Aquí veiem una gammagrafia hepàtica. Agafem un radiotraçador de tecnesi unit a un compost. Al fetge hi ha les cèl·lules de Kupffer que fagociten partícules. Fabriquem una molècula que sabrem que es fagocitarà pel fetge i l'unim al tecnesi i així el fetge capta el radiotraçador.
Aquí veiem una gammagrafia òssia. També veiem la bufeta i els ronyons perquè tots els radiotraçadors s'han d'eliminar i el radiotraçador de gammagrafia òssia s'elimina per via urinària. S'utilitza un mecanisme de difusió simple. La primera és normal. La segona té una lesió en el fèmur dret i en el calcari dret. La última imatge veiem que hi ha moltes lesions a molts llocs de l'esquelet, aquest pacient té metàstasi òssies.
El radiotraçador necessita 2 hores des de que s'injecta fins que es fixa a l'os.
94 Tècniques de diagnòstic Fet amb un isòtop radioactiu unit a cèl·lules del pacient. Les cèl·lules (p.e leucòcits) les tornem a injectar al pacient i utilitzem el segrest cel·lular. Aquesta imatge es tracta d'un nen que havia tingut un accident i tenia moltes fractures. Ara li feia mal i es fa aquesta prova. Si hi ha una infecció veurem una imatge hipercaptant perquè els leucòcits van al focus d'infecció. Veiem una acumulació de leucòcits i això és a les zones on el nen té la infecció.
Equipament en medicina nuclear Quan fem gammagrafies i SPECTs el que utilizem és la gammacàmara que té un detector. La radiació està en el pacient i la gammacàmara fa de gran detector de radiacions que ve del malalt. La radiació passa per una sèrie de processos fins que arribem a tenir una imatge.
També podem fer servir una sonda de detecció externa que detecta radiació però no forma imatges. Això s'utiltiza en proves de quiròfan per buscar alguna lesió que s'ha d'extirpar si abans s'ha injectat un radiotraçador.
També tenim la càmara de positrons per realitzar els PET.
Bases de la medicina nuclear diagnòstica - Preparació d'un traçador radioactiu - Detecció de la radiació emesa pel traçador - Obtenció d'imatges i dades 95 Tècniques de diagnòstic Aplicacions diagnòstiques En cor i cervell normalment fem SPECT.
Podem conèixer com funcionen els òrgans si injectem el radiotraçador i anem mirant com circula, entra a l'òrgan , surt.... (estudis dinàmics).
Aplicacions terapèutiques Un exemple és el tractament del càncer de tiroides, tenim un isòtop radioactiu emissor de radiació beta que és el iode 131 que anirà a la tiroides i el podem utiltizar per tractar el càncer de tiroides. A vegades encara que s'extregui la tiroides es pot quedar algun tros enganxat al coll i per això fem un imatge i veiem que hi ha una resta de tiroides i operar això es molt difícil i el que fem és administrar iode 131 al pacient, es queda concentrat al tiroides i produeix una radiació elevada i veiem que el iode ha destruït la resta de teixit tiroidal.
96 Tècniques de diagnòstic Aquí veiem a l'esquerra un tall tomogràfic d'una ressonància magnètica i a la dreta un tall del mateix malalt i mateixa zona amb una prova de medicina nuclear (SPECT cerebral).
La ressonància és millor per veure lesions anatòmiques com per exemple un tumor però si no tenim lesions però hi ha malaltia és millor el SPECT perquè veiem el seu metabolisme.
Avui en dia cada vegada més es fan proves amb tècniques híbrides, ara tots els equips de PET són de PET i TAC o PET i ressonància. Així quan fem una prova tenim més informació. Aquí veiem un malalt amb càncer i hi ha sospita de que s'hagi reproduït. Hem utiltizat un radiotraçador específic de PET captat per les cèl·lules tumorals i per tant això ens està dient que aquí hi ha tumor. La primera imatge no ens permet veure on està el tumor. La segona imatge és la del TAC on ho veiem tot correcte. Després ho fusionem i veiem que hi ha un tumor que no està a l'os, està unit a la columna. Esquerra: PET, mig: TAC, dreta: fusió.
97 ...

Comprar Previsualizar