T8.12 Labiades (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Biología Ambiental - 4º curso
Asignatura Biologia i diversitat de les fanerògames
Año del apunte 2016
Páginas 11
Fecha de subida 22/05/2016
Descargas 5
Subido por

Vista previa del texto

Tema 8: Angiospermes Ordre Lamiales Ordre situat dins d’un gran clade que inclou altres famílies com Solanàcies o Boraginàcies.
La classificació d’aquest ordre ha sofert bastants canvis. L’ordenació clàssica es basava en caràcters morfològics però, amb les dades moleculars el grup ha patit una reordenació. Algunes flores encara conserven la classificació clàssica.
Família PLANTAGINACEAE 90-114 gèneres, entre 1.700-2.100 espècies          Herbes (anuals o perennes) o arbustos, no paralítics Fulles esparses o oposades, generalment simples Flors hermafrodites i inflorescències molt diverses Sèpals 4-5, soldats. A vegades només estan soldats a la base i semblen simples.
Corol·la sovint bilabiada amb 4-5 pètals soldats Androceu amb 2 o 4 estams lliures entre si, a vegades amb un estaminodi (estam estèril) Anteres sagitades (amb forma de punta de llança) Gineceu format per dos carpels, sincàrpics, ovari súper Fruit en càpsula i excepcionalment un aqueni Inflorescències generalment de tipus racemós (simple, raïm o capítol).
| 129 130 | B i o l o g i a i D i v e r s i t a t d e F a n e r ò g a m e s Diversitat de flors Linaria, Antirrhinum    Flors hermafrodites, zigomorfes, pentàmeres, en raïms bracteats. Corol·la personada*.
5 sèpals soldats entre si i 5 pètals soldats entre si 4 estams soldats a la corol·la Veronica      Flors hermafrodites, més o menys zigomorfes (generalment amb un pètal més gran que els altres) disposades en raïms bracteats Corol·la rotàcia 4-5 sèpals soldats formant un curt tub 4 pètals (fusió de 2 superiors) soldats a la base, sense esperó 2 estams soldats a la corol·la *Corol·la personada: amb dos llavis que contacten entre si guardant al seu interior la part fèrtil. El llavi superior està format per 2 pètals i el llavi inferior per tres. La part on es toquen els dos llavis s’anomena paladar.
Amb un sol verticil d’estams que arriben a dos nivells diferents. Ovari súper situat al fons de la flor, format per dos carpels soldats entre si.
Depenent del gènere podem trobar un gep a la base de la corol·la (corol·la gibosa) on s’acumula nèctar. Altes gèneres com Linaria tenen un esperó que també acumula nèctar.
Fruits generalment càpsula, amb obertura per valves (Veronica) o porus (Antirrhinum) Tema 8: Angiospermes | 131 DIVERSITAT Digitalis: flor en forma de campana, zigomorfa.
   Digitalis purpuria: La trobem a l’estatge montà i subalpí i es caracteritza per tenir les flors disposades en un raïm allargat amb taques fosques als pètals. Utilitzada en medicina per contenir triterpens.
Digitalis minor: endèmica de les balears.
Més petita de mida que l’espècie anterior Digitalis lutea: flors molt més petites, de color groc i amb els lòbuls molt més marcats.
Linaria: Corol·la personada, amb un esperó més o menys marcat. Gènere molt divers a la Península Ibèrica.
 Linaria alpina: estatge subalpí i alpí, flors amb el paladar taronja.
 Linaria aeruginea:  Linaria simplex: de cicle vital anual.
Antirrhinum     Antirrhinum majus Anthirrhinum barrelieri Antirrhinum molle: fulles pràcticament arrodonides. Viu en fissures de roca calcària Antirrhinum pertegasii Viu en fissures de roca calcària i és endèmica de ports de Beseit 132 | B i o l o g i a i D i v e r s i t a t d e F a n e r ò g a m e s Plantago         Herbes o arbustos, unes 250-280 espècies Fulles simples, esparses o oposades, sense estípules.
Inflorescències en espiga bracteada, flors tetràmeres, hermafrodites, actinoforfes Calze amb 4 sèpals soldats a la base Corol·la escariosa amb 4 pètals soldats fent un tub Androceu amb 4 estams soldats al tub de la corol·la Gineceu bicarpel·lar sincàrpic, ovari súper Càpsula amb dehiscència transversal (pixidi) Fulles agrupades en roseta basal i tiges sense fulles:     Plantago albicans: pèls llargs sedosos a les fulles i inflorescència molt llarga Plantago lanceolata: nervis molt marcats Plantago crassifolia: forma prats monoespecífics en ambients humits Plantago coronocus: planta ruderal que suporta molt bé el trepig. Sovint les fulles són pinnatipartides.
Fulles al llarg de la tija   Plantago afra: planta petita de cicle anual Plantago sempervirens Globularia (antiga família Globulariaceae)         Herbes perennes o arbustives, unes 25 espècies Fulles esparses sense estípules, a vegades roseta basal Flors hermafrodites, zogomorfes, en capítols.
Calze més o menys bilabiat amb 5 pètals soldats Corol·la simpètala, bilabiada, amb 5 pètals soldats Androceu: 4 estams soldats als pètals Gineceu bicarpel·lar sincàrpic, ovari súper Fruit en aqueni Tema 8: Angiospermes    | 133 Globularia alypum: planta arbustiva, formant part de brolles d’ambients calcaris. Fulles lanceolades de color blavós.
Globularia vulgaris: roseta de fulles a la base i tiges floríferes portadores de capítols que són també folioses.
Globularia repens: viu en fissures de roca calcària i presenta una base llenyosa.
Família SCROPHULARIACEAE 65 gèneres, unes 1.700 espècies          Herbes o arbustos no parasítics Fulles simples o compostes, oposades o esparses Inflorescències terminals racemoses o cimoses Flors hermafrodites zigomorfes o subzigomorfes Sèpals 3-5 soldats Corol·la amb 4-5 pètals soldats, rotàcia o urocelada Androceu 2, 4 o 5 estams (el 5è sol ser estaminodi) soldats a la corol·la Gineceu 2 carpels soldats Fruit generalment càpsula septicida amb dues valves (rarament baia, drupa o esquizocarp) DIVERSITAT Verbascum: S’usaven tradicionalment per pescar ja que contenen una substància que atonta els peixos.
  Verbascum sinuatum: d’ambients clarament mediterranis.
Verbascum nigrum: La trobem als Pirineus 134 | B i o l o g i a i D i v e r s i t a t d e F a n e r ò g a m e s Scrophularia: flor d’aspecte violaci negrós. Inflorescència cimosa   Scrophularia nodosa Scrophularia canina Família OROBANCHACEAE Totes les espècies són paràsites (holoparàsites o hemiparàsites) 99 gèneres, unes 2.060 espècies         Herbes holoparàsites o hemiparàsites Fulles esparses o oposades, sovint dentades o lobades Flors hermafrodites, zigomorfes, en raïms bracteats Sèpals en general 5, soldats Corol·la amb 5 pètals soldats, bilabiada Androceu: 4 estams (+0-1 estaminodis), soldats al tub de la corol·la Gineceu bicarpel·lar, sincàrpic, ovari súper Càpsula loculicida o septicida, 2 valves.
DIVERSITAT       Orobanche latisquama: molt sovint parasitant romaní Rhinanthus: hemiparàsita. Corol·la zigomorfa de color groc viu amb una part del llavi superior de color blavós Rhinanthus angustifolius: Pedicularis: plantes hemiparàsites. Gènere molt ben diversificat a alta muntanya.
Pedicularis verticillata: fulles disposades en verticils Pedicularis foliosa: les bràctees de la base de cada flor són molt llargues i sobrepassen les flors Tema 8: Angiospermes | 135 Família LAMIACEAE 236 gèneres, 7.170 espècies.
Família cosmopolita, amb gèneres molt diversificats a la mediterrània (timonedes) i rara a la regió eurosiberiana. Des de l’alta muntanya fins a selves tropicals i deserts.
   Herbes (anuals o perennes), mates o arbustos com Rosmarinus officinalis (rarament arbres).
Tiges joves generalment tetragonals Fulles generalment simples i algunes compostes, oposades i decusades, o verticil·lades, sèssils o peciolades, sense estípules. A vegades a l’axil·la de les fulles apareixen petites fulles i pot semblar que estiguin disposades en verticils. El limbe de la fulla pot ser revolut (recargolat cap enrere per protegir-se front la dessecació).
 Flors solitàries o en inflorescències axil·lars o terminals. En general la inflorescència està formada per un eix principal en el qual hi ha diversos nivells on es disposen les flors (verticil·lastre). A banda i banda de cada un d’aquests nivells surten un conjunt de flors (cima, que pot estar molt compactada). En el cas de Lavandula, l’eix de la inflorescència és molt compacte i engruixit i s’anomena epicastre.
Flors     hermafrodites (en general). En Thymus vulgaris ens podem trobar individus amb flors hermafrodites o individus amb només flors femenines.
Zigomorfes o irregulars. En algun gènere com Menta les flors són pràcticament actinomorfes.
En general 5 sèpals soldats, calze a vegades bilabiat. En aquest cas el nombre de lòbuls es veu invertit respecte la corol·la.
Corol·la generalment bilabiada: formada per cinc pètals soldats formant un llavi superior amb 2 lòbuls i un llavi inferior amb 3 lòbuls. Pot haver flors com en els gèneres Ajuga o Teucrium que no tenen el llavi superior gaire desenvolupat.
En aquest cas es parla se corol·les unilabiades.
136 | B i o l o g i a i D i v e r s i t a t d e F a n e r ò g a m e s Androceu: 2 (Rosmarinus, Salvia) o 4(5) estams didínams (situats a dos nivells diferents), lliures entre si, soldats a la corol·la.
Gineceu (on trobem la diferència principal respecte la resta de famílies de Lamiales)     bicarpel·lar, sincàrpic, ovari súper Cada carpel està dividit longitudinalment en 2 meitats 1 estil ginobàsic (surt de la base del gineceu), amb 2 lòbuls estigmàtics Nectari: disc sota l’ovari. Els pol·linitzadors han d’introduir-se pràcticament dins la corol·la per accedir al nèctar Pol·linització   Entomòfila (especialment himenòpters i lepidòpters) Ornitofília (espècies tropicals) Cas particular: Salvia Salvia és un gènere polifilètic. Un dels caràcters que comparteixen és una modificació dels estams per la pol·linització. Aquest mecanisme s’hauria donat diverses vegades al llarg de l’evolució.
A nivell evolutiu s’ha produït una reducció del nombre d’estams a 2, en els quals es produeix un allargament del connectiu (teixit que uneix les dues teques). Una teca de cada estam desapareix i les altres dues s’uneixen a través del connectiu. Amb aquesta morfologia quan un himenòpter o colibrí (pol·linitzador) arriba a la flor es produeix una palanca dels estams de manera que l’antera toca el cap del pol·linitzador i aquest queda impregnat de pol·len.
Aquests organismes acostumen a tenir una maduració proteràndrica: primer madura l’androceu i després el gineceu.
Tema 8: Angiospermes | 137 Fruit: tetranúcula (clusa) que generalment queda retingut dins el calze. Rarament drupa.
DIVERSITAT Lamium: llavi superior convex molt marcat  Lamium amplexicaule: les bràctees de cada verticil acostumen a estar soldades entre si.
Ajuga: sense llavi superior (o aquest és molt curt)   Ajuga reptants: Planta perenne pròpia de boscos humits de l’estatge muntà.
Ajuga iva: espècie pròpia de pastures seques Prunella: també presenta un llavi superior convex molt marcat. La majoria d’espècies són de prats o boscos humits.
Sideritis romana: planta molt petita, anual, les dens del calze són espinescents.
Rosmarinus officinalis: distribució circummediterrània. Pot arribar a fer més d’un metre. Les fulles són linears i revolutes. Creix sobretot en terreny calcari.
Salvia: força variable a nivell morfològic. Flor i planta de diferents mides   Salvia glutinosa: forma de les fulles sagitades amb l’àpax llargament acuminat. Corol·la de color groc Salvia officinalis: amb dues subespècies, però actualment s’accepten dues espècies. Salvia lavandulifònia és present a la meitat est de la península Ibèrica i el Nord d’Àfrica.
138 | B i o l o g i a i D i v e r s i t a t d e F a n e r ò g a m e s Thymus vulgaris: domina en comunitats anomenades timonedes, de sòls pedregosos, oberts.
Thymus willkommii: endemisme dels ports de Beseit.
Satureja montana: utilitzada per adobar les olives.
Floreix a la tardor.
Teucrium polium Teucrium chamaedrys: fulles molt brillants i glabres a l’anvers.
Normalment les fulles són crenades (dents arrodonides). Espècie pròpia de garrigues, boscos clars de pinedes...
Aplicacions    Olis essencials: substàncies d’olor intens, generalment líquids volàtils, continguts en els vegetals Composició complexa: compostos terpènics Òrgans secretors: glàndules i tricomes Les substàncies se secreten a través de cèl·lules epidèrmiques o situades en pèls glandulars.
Tema 8: Angiospermes | 139 Olis essencials, antibiòtics i aromàtics, per a indústries farmacèutiques i cosmètiques (Thymus, Salvia, Lavandula, Rosmarinus, Mentha, Marrubium...) Herbes usades com a aromatitzats, condiments, infusions (Salvia, Mentha, Origanum, Thymus, Ocimum, Satureja...) Ornamentals (Salvia, Lavandula, Scutellaria, Nepeta, Teucrium, Phlomis...) ...