T3.1 Sauròpsids i sinàpsids (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Biología Ambiental - 4º curso
Asignatura Biologia i diversitat de vertebrats terrestres
Año del apunte 2016
Páginas 3
Fecha de subida 09/03/2016
Descargas 17
Subido por

Vista previa del texto

Tema 3: Sauròpsids i Sinàpsids | 29 TEMA 3. SAURÒPSIDS I SINÀPSIDS Dos models d’adaptació a la vida terrestre En el Carbonífer Superior (Pensilvenià), fa 310 MA, es va produir la divergència entre aquests dos grups, Sauròpsids i Sinàpsids.
Durant el Carbonífer es registra una tendència en el desplaçament dels continents. Godwana cap al nord i Euramèrica i Sibèria cap al sud. A finals del Carbonífer, aquestes tres masses comencen a contactar i durant el Permià s’uniran del tot i formaran un sol continent anomenat Pangea.
Degut a la confluència de continents hi ha una sèrie de mars que desapareixen. Panthalassa i Palestins, però, són dos grans oceans que es mantenen malgrat aquests moviments de masses.
El clima Durant la primera part del Carbonífer el clima era relativament càlid i el nivell del mar elevat. Amb el pas del temps es produïren descensos de les temperatures (augment progressiu de les glaciacions a Godwana) i del nivell del mar. En aquesta situació però la diferència de temperatura entre altes latituds i el tròpic era més accentuada, ja que a la zona equatorial encara es mantenien boscos i selves.
REPTILIOMORPHA Reptiliomorpha és un grup que presneta formes fòssils (“antracosaures”) fins a arribar a la dicotomia dels amniota : Sauròpsids i Sinapsids.
Podriem definir “Antracosaures” com aquells reptiliomaorpha que no són amniotes. Aquest grup el podem representar per tres clades definits en una filogènia simplificada: o Antharacosauroidea o Seymouriamorpha, o Diadectomorpha 30 | B i o l o g i a i d i v e r s i t a t d e v e r t e b r a t s t e r r e s t r e s Sinapomorfies de Reptiliomorpha - Vertebres amb el pleurocentre (element central posterior) d’aproximadament la mateixa mida que l’intercentre o com a element primordial del cos vertebral.
En una primera fase, l’intercentre i pleurocentre tenen la mateixa mida i en una fase més avançada l’intercentre perd importància.
Proterogyrinus scheeleri (Embolomeri) - Longitud 1,5-2,5 m (Generalment són més petits) Forma més típicament de rèptil Batrachosauria Sinapomorfies de Batrachosauria - Intercentre (element central anterior) de mida reduïda Dents de la mandíbula superior (maxil·la) allargades i en forma de canina Seymouria: Longitud: 60 cm  Cotylosauria Sinapomorfies de Cotylosauria - Al menys dues vèrtebres sacres Urpes robustes als peus Complex atlas-axis més derivat (permet més mobilitat del crani) En Diadectomorpha la longitud és de 1,5 a 3 m.  Característica pròpia de l’adaptació al medi terrestre Amniota Sinapomorfies Amniota - Còndils occipitals hemisfèrics ben ossificats En el crani, l’os frontal contacta amb l’òrbita (en grups anteriors trobem un os que els separa) Amnios (les formes reptilianes anteriors no són rèptils perquè no tenen ous amniòtics) Tema 3: Sauròpsids i Sinàpsids | 31 L’OU AMNIÒTIC Membranes extraembrionàries que envolten l’embrió Amnios: envolta l’embrió (membrana més interna) i el manté en un medi líquid. Essencial pel desenvolupament d’un ou terrestre. És d’origen ectodèrmic i mesodèrmic.
Corion: en contacte amb la closca de l’ou (membrana més externa). Amb funció respiratòria. Origen ectodèrmic i mesodèrmic.
Alantoides: funció excretòria i a vegades també respiratòria. Origen endodèrmic i mesodèrmic.
Sac vitalí: funció nutritiva. Origen endodèrmic.
Explicació sobre l’evolució de l’ou amniòtic (Carroll, 1970)   Membranes extraembrionàries  capacitat respiratòria dins de l’ou Closca  suport mecànic al terra (no cal que siguin ambients humits) Forces evolutives que van actuar en el desenvolupament de l’ou amniòtic es desconeixen ja que no se’n té registre fòssil. Tot i així, hi ha un efecte clar: increment de mida de l’ou, correlacionada positivament amb l’increment de la mida de l’adult.
En grups primitius (fòssils)...
- S’han trobat larves de Seymouriamorpha i no es creu que hagin desenvolupat cap d’aquests caràcters De Diadectomorpha no se’n té registre fòssil. Tot i així, com que són organismes de mida gran, és lògic pensar que ja haguessin desenvolupat algunes de les característiques.
FENESTRES TEMPORALS Anàpsids: sense fenestres temporals. A partir d’aquest grup surten dues línies evolutives: Sinàpsids: inicialment apareix una segona fenestra temporal posterior que en mamífers (sinàpsids modificats) acaba fusionant-se amb la primera.
Sauròpsids, que donen lloc als Diàpsids (rèptils i ocells): en aquests apareixen dues fenestres temporals posteriors que grups més evolucionats poden modificar-se.
...