7. Diversitat en el desenvolupament animal (2013)

Apunte Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Genética - 2º curso
Asignatura Biologia del desenvolupament
Año del apunte 2013
Páginas 2
Fecha de subida 07/11/2014
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

DIVERSITAT  DEL  DESENVOLUPAMENT  ANIMAL     DESENVOLUPAMENT  7   ARQUETIP   Animal  patró  fictici  a  partir  del  qual  comparem  l’anatomia  dels  animals.   HOX  GENE  CLUSTER   -­‐  Són  comuns  a  tots  els  grups  taxonòmics,  tenen  un  ‘molecular  toolbox’  comú.   -­‐  Tenen  col·∙linealitat  i  la  majoria  expressen  factors  de  transcripció.   CONSERVACIÓ  EN  LES  PRIMERES  ETAPES   -­‐   Haeckel:  la  morfologia  durant  les  ‘primeres  etapes’  del  desenvolupament  és  similar   entre  les  espècies.  *Realment  etapa  tardana.   -­‐   Model   Hourglass:   rellotge   de   sorra.   A   les   primeres   etapes   hi   ha   diferències   que   acaben  convergent  en  un  punt  per  tornar  a  divergir  després.   CICLE  VITAL  GENERALITZAT   1.  Fecundació   4.  Organogènesi   *  Metamorfosi   2.  Clivatge   *  Naixement   6.  Gametogènesi   3.  Gastrulació   5.  Maduració     1.  FECUNDACIÓ   És  la  fusió  de  les  cèl·∙lules  sexuals  que  constitueix  el  genoma  de  l’embrió  i  promou  l’inici   del  desenvolupament.  Dóna  polaritat  a  la  cèl·∙lula  (A-­‐P,  D-­‐V  i  R-­‐L).   El  pol  animal  és  el  que  farà  més  mitosis  ???????     2.  CLIVATGE  (SEGMENTACIÓ)   Consisteix  en  múltiples  divisions  de  l’ou  mantenint  el  volum  fins  a  formar  la  blàstula,   formada  pels  blastòmers  i  que  conté  el  blastocel  (cavitat  plena  de  fluids).   Hi   ha   factors   citoplasmàtics   que   influeixen   en   l’angle   de   la   mitosi   així   com   el   vitel   tendeix  a  inhibir  la  segmentació:   -­‐   Holoblàstica  (poc  vitel  i  homogeni  o  vegetal):  la  segmentació  és  completa.  Donen  lloc   a  diversos  tipus  de  simetria  (radial,  bilateral,  espiral  o  rotacional).   -­‐  Meroblàstica  (vitel  abundant):  la  segmentació  és  incompleta.             1   DIVERSITAT  DEL  DESENVOLUPAMENT  ANIMAL       DESENVOLUPAMENT  7   3.  GASTRULACIÓ   Es  produeix  una  reorganització  cel·∙lular  i  la  diferenciació  de  les  3  capes  germinals:     -­‐  Ectoderma:  sistema  nerviós  i  epidermis.     -­‐  Mesoderma:  músculs,  esquelet  i  sistema  cardiovascular.     -­‐  Endoderma:  sistema  respiratori  i  digestiu.   Es  poden  donar  diferents  tipus  de  moviments:     -­‐  Invaginació:  plegament  d’una  regió  de  l’ectoderma  cap  a  dins  de  l’embrió  sense   perdre  la  continuïtat  amb  la  resta  de  l’epiteli.       -­‐  Involució:  les  cèl·∙lules  van  entrant  resseguint  per  dins  l’ectoderma.       -­‐   Ingressió:   migració   de   les   cèl·∙lules   individualment   cap   a   dins   de   l’embrió   degut   a   una  pèrdua  d’adhesivitat  amb  l’epiteli  o  la  membrana  basal.     -­‐  Delaminació:  separació  d’una  làmina  cel·∙lular  resultant-­‐ne  dues  làmines.     -­‐  Epibòlia:  semblant  a  la  involució  però  en  aquest  cas  les  cèl·∙lules  entren  degut  a   l’extensió  de  la  làmina  cel·∙lular  al  complet,  no  solament  d’una  part.     4.  ORGANOGÈNESI   Un  cop  establerts  els  tres  llinatges  cel·∙lulars,  les  cèl·∙lules   es   reorganitzen  per  formar   òrgans  i  teixits.  Molts  òrgans  contenen  cèl·∙lules  de  diferents  capes  germinals.   La  formació  dels  òrgans  es  dóna  de  forma  pràcticament  independent.     DIVERSITAT  EN  PLANTES   -­‐  Les  plantes  tenen  un  cicle  vital  en  què  alternen  una  fase  diploide  i  una  d’haploide:     -­‐  El  gametòfit   és  l’individu  haploide,  que  produeix  els  gàmetes.  Es  forma  a  partir   de  la  mitosi  d’una  espora  (haploide).     -­‐  L’esporòfit  és  l’individu  diploide,  que  produeix  les  espores.  Es  forma  a  partir  de  la   fertilització  de  dos  gàmetes  haploides   -­‐  En  les  angiospermes  domina  l’esporòfit  i  en  molses,  el  gametòfit.   -­‐  A  diferència  que  en  el  desenvolupament  animal,  no  hi  ha  migració  cel·∙lular,  per  això   és   important   la   plasticitat   fenotípica   (respostes   ≠   d’un   mateix   genotip).   A   més   les   plantes   tenen   la   capacitat   de   produir   mecanismes   morfogenètics   durant   tot   el   cicle   gràcies   al   meristema   (teixit   de   cèl·∙lules   indiferenciades).   També   tenen   una   fase   multicel·∙lular  haploide  (els  animals  només  la  tenen  unicel·∙lular).   -­‐  L’esporogènesi  (formació  d’espores)  es  divideix  en  macrosporogènesi  (macròspores)  i   microsporogènesi.  Aquesta  última  consisteix  en  la  meiosi  d’una  cèl·∙lula  mare  diploide   envoltada  per  callosa.  La  divisió  depèn  de  la  síntesi  de  callosa,  resultant-­‐ne  una  tètrada   d’espores  que  formarà  un  gra  de  pol·∙len  amb  unes  obertures  determinades.       2   ...