Tema 5: Metodologia observacional (COMPLET) (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Metodes, disseny i tecniques d'investigació
Año del apunte 2016
Páginas 5
Fecha de subida 01/04/2016
Descargas 136
Subido por

Descripción

Tema 5: Metodologia observacional COMPLET

Vista previa del texto

Mètodes, disseny i tècniques d’investigació Laura Casado Tema 5: Metodologia observacional 1. Conceptes bàsics Tots observem, però hi ha diferent maneres de fer-ho. Allò que caracteritza l’observació científica no és tant la capacitat de qui la fa com la manera com es planifica, executa i s’analitza.
1.1: Característiques de l’observació científica:  Ha de tenir objectius clars i una planificació adequada als objectius.
 Ha de ser sistemàtica i replicable.
 Ha de ser vàlida i fiable.
L’observació a la metodologia d’investigació és doble: com a tècnica i com a mètode (això també succeeix amb els dissenys d’enquesta)   Observació com a tècnica de recollida de dades: pot estar implicada en qualsevol tipus de disseny d’investigació.
Mètode Observacional: Enfocament particular del mètode científic que consisteix en el registre sistemàtic i la quantificació del comportament tal com es produeix en situacions naturals o quasi-naturals, implicant pel seu assoliment el compliment d'una sèrie ordenada d'etapes, i materialitzant la seva finalitat en la resolució de problemes (de descripció, covariació, causació, seqüencialitat, etc.) plantejats sobre la conducta manifesta dels subjectes (Anguera et al., 1993, p. 605).
2. Caracterització del mètode observacional Criteri Grau de control extern Nivell de participació Tipologia - No sistematitzada - Sistematitzada: Pautada - No participant: No està en contacte amb els objectes observats.
- Participant: L’observador passa a ser part de l’entorn d’observació - Participació/observació: El grau de participació de l’observador és plena, perquè qui observa és un dels individus que forma part del context d’observació.
- Auto-observació Mètodes, disseny i tècniques d’investigació Nivell d’observabilitat Laura Casado - Directa: Una persona registra les conductes d’altres de forma directa.
- Indirecta: La observació es fa a través dels productes d’aquesta conducta. Exemple: Una forma de copsar de forma indirecta la conducta de fumar és a través de les cendres.
Exemple: La pressó d’Standford El 1971 Zimbardo i col·laboradors varen estudiar la influència dels rols (guàrdia /presoner) en la conducta dins d’un context extrem (la vida en una presó simulada dins la Universitat de Standford). Varen seleccionar 24 homes joves la meitat dels quals van ser assignats aleatòriament al rol de guàrdia i l’altra meitat al rol de presoner. Després de proporcionar un context que fes més real la situació (les cel·les, els uniformes i les porres dels guàrdies, les bates pels presoners, etc.) i determinades instruccions als guàrdies, va iniciar la investigació amb l’objectiu d’observar les interaccions que es donaven entre guàrdies i presoners.
1. Indica en cadascuna de les situacions següents, quin tipus d’observació s’hauria dut a terme d’acord amb el criteri de participació:  A: Les interaccions entre guàrdies i presoners s’observen a través de les imatges que proporcionen les càmeres instal·lades a la presó simulada de Standford.  No participant  B: Un dels presoners observa les conductes dins de la presó.  Participació/observació  C: Un dels investigadors desenvolupa el rol de director de la presó dins de la presó de Standford i du a terme l’observació mentre exerceix aquest rol.  Participació/observació  D: Un dels investigadors és assignat al rol de guàrdia dins de la presó i observa els canvis que es produeixen en el seu comportament mentre exerceix aquest rol.  Autoobservació 2. Què pots dir sobre el disseny emprat en aquesta investigació? És un disseny experimental unifactorial (una sola variable independent) intersubjecte (o bé són guàrdies o bé son presoners).
3. En aquesta investigació, l’observació adquireix el rol de tècnica o de mètode? Tècnica.
3.
    Organització de la investigació observacional Delimitació de la(s) conducta(s) i situació d’observació.
Recollida i optimització de dades.
Anàlisi de dades.
Interpretació de les dades Mètodes, disseny i tècniques d’investigació Laura Casado 4. Codificació i categorització  Registre narratiu: L’observador enregistra tot allò que considera interessant usant el llenguatge natural per codificar el comportament. (Descriu la situació a mesura que va apareixent) Exemple: Sara assenyala cap a la porta en sentir la veu de la seva germana. Com que jo també l’he sentida, la referència conjunta s'aconsegueix ràpidament i aquesta sembla ser prou per a satisfer-nos a ambdues. L’assenyalament es aquí utilitzat com un protodeclaratiu: Sara no està demanant que busqui la seva germana, o que faci alguna acció al nostre entorn físic; sembla únicament voler compartir el fet d’haver escoltat la veu de la seva germana.
 Sistema de categories: Conjunt de categories que permeten registrar un determinat àmbit de la conducta i que compleixen la condició de ser exhaustives i mútuament excloents (una conducta solament pot formar part d’una categoria) (aquesta propietat s’acostuma a identificar amb l’acrònim EME).
Per tal de que les categories exhaustives cal tenir en compte quan generals o quan detallades vull les categories.
Exemple: Categoria “assenyalar”: o Concepte: Gest cinèsic que no va acompanyat de discurs verbal i que es dóna amb la intenció d’assenyalar a una persona, objecte o lloc.
o Descripció biomecànica: S’acostuma a col·locar el braç estès o semiflexionat que manté la mà (generalment la millor lateralitzada de l'emissor) amb tots els dits flexionats, fent un puny del que només destaca el dit índex, el qual està estès cap allà a on es vol assenyalar.
Exercici: Comportaments pertorbadors dels estudiants a l’aula:               Parlar Parlar amb altres de qüestions no relacionades al tema que es tracta.
Parlar amb el company Xerrar amb el company mentre està explicant el professor o un altre company.
Cridar per demanar alguna cosa al company.
Fer sorolls que destorbin les explicacions.
Fer comentaris fora de lloc.
Dormir.
Escoltar música.
Menjar.
Marxar enmig d’una classe.
Entrar tard a l’aula quan la classe ja ha començat.
Entrar tard a classe i fent-se notar.
Que soni el mòbil.
Mètodes, disseny i tècniques d’investigació Laura Casado 5. Mostratge i registre 5.1: Variables de mostratge relatives a la planificació de la sessió d’observació:   Inici i final de les sessions Selecció dels subjecte a observar 5.2: Variable de mostratge relatives al registre   Registre continu: Observo i registro alhora Registre per interval: Defineixo diferents períodes per observar i d’altres per registrar.
6. Mètrica de l’observació Alguns exemples d’indicadors conductuals que es poden obtenir amb el registre observacional:       Ocurrència: Fa referència a la conducta que apareix durant el procés d’observació.
Freqüència (absoluta; relativa %): Nombre de vegades que apareix la conducta durant el procés d’observació Taxa (relativa): Nombre de conductes per unitat de temps. Exemple: Es dona una conducta disruptiva cada dos minuts.
Durada (absoluta, % de temps invertit; durada mitjana): Quant dura la conducta disruptiva.
Latència: Temps que transcorre des de l’inici d’un estímul fins que comença a executarse la conducta. Exemple: Temps que triga en aparèixer la primera conducta pertorbadora des de que comença la classe.
Intensitat 7. Fiabilitat i validesa  Fiabilitat està relacionada amb la precisió del registre observacional.  precisió amb que es recullen les conductes a observar.
o Hi ha acord respecte al que registren diversos observadors?  Validesa està relacionada amb el significat del registre observacional.
o Allò que observem és el que pretenem estudiar? 7.1: Formes d’error i formes de control en l’observació  Fiabilitat / Biaixos de l’observador o Errors mecànics de registre o Errors d’interpretació del sistema de categories o Errors perceptius o Efectes biopsicosocials o Expectatives  Validesa / Reactivitat Forma de calcula la fiabilitat: Estudi de la concordança Exercici 5.4: Higiene postural en el treball En una empresa dos tècnics en prevenció de riscos laborals observen a un treballador que realitza una tasca de disseny per ordinador. Per fer-ho empren les següents categories: Mètodes, disseny i tècniques d’investigació      Laura Casado Treball en postura adequada [a] Treball amb postura d’esquena no adequada [b] Treball amb postura de braços-mans no adequada [c].
Treball amb postura de cap o cames o peus no adequada [d] No Treball [e] 1. Calculi el percentatge d’acord entre observadors.  Pa= ( nº acords/( nº acords + nº desacords) ) *100 2. Relacioni els resultats obtinguts amb l’instrument d’observació emprat.
8. Panoràmica dels dissenys observacionals ...