Tema 13. Homeostasi (2015)

Resumen Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Neuroanatomia
Año del apunte 2015
Páginas 5
Fecha de subida 10/03/2015
Descargas 2
Subido por

Vista previa del texto

Sistemes de control de l’homeostasi: Homeostasi: manteniment de l’equilibri intern de l’organisme. Els sistemes que s’han de mantenir constants: temperatura, pressió, glucosa, nivell de líquid corporal, ets. Si aquest nivells varien massa, es pot produir la mort de l’individu.  hi ha uns sistemes de control de l’homeostasi.
El principal centre de control de l’homeostasi és l’hipotàlem. La controla a partir del control de SNA i el Sistema Endocrí.
El SNA regula l’homeostasi produint canvis ràpids en l’organisme. En canvi el sistema hormonal ho fa produint canvis més lents.
Per exemple, si fa molta calor, l’hipotàlem enviarà la senyals al SNA per augmentar la sudoració i per a que es produeixi la vasodilatació dels capil·lars. A més, el sistema endocrí també donarà lloc a un augment de l’hormona antidiürètica  disminuirà la pèrdua de líquid a través de la orina. L’hipotàlem també farà que tinguem set.
Per tal que aquests sistemes de control de l’homeostasi puguin mantenir l’equilibri, l’hipotàlem ha de rebre informació sobre l’estat del cos. Així, l’hipotàlem rep informació sensorial i gustativa. Arribarà del SNA. A més, a l’hipotàlem hi ha algunes neurones sensibles a aferències físiques (poden detectar la temperatura de la sang, la concentració de determinades substàncies, nivell de determinats ions, inputs de la retina (pel control dels ritmes circadians), de la neoescorça etc.) a partir d’aquí, controlaran l’homeostasi. Moltes de les informacions, a part, són emocionals. Això comportarà la producció de respostes emocionals perifèriques.
Les respostes emocionals perifèriques tenen 3 nivells: un fisiològic (ex: ritme cardíac), un endocrí (ex. Adrenalina) i un conductual (fugida/lluita). Aquestes respostes perifèriques. Això permet, des d’un punt de vista evolutiu, que l’individu pugui afrontar una situació de perill.
SNA És la part del sistema nerviós que controla els òrgans viscerals. Controla així els músculs llissos, el cor i moltes glàndules. Concretament, totes les exocrines (glàndules que alliberen les substàncies cap a l’exteriori) i algunes endocrines (hormones a la sang), especialment la medul·la suprarenal (adrenalina).
Els SNA està format per aferències viscerals i eferències viscerals. Les aferències viscerals són com les somàtiques (una única neurona porta la informació des de l’òrgan visceral fins al SNC). En el cas de les eferències viscerals no passa com a les motores, intervé una seqüència de (preganglionar posstganglionar dues  neurones gangli víscera).
 Les eferències viscerals es poden dividir en:  Divisió simpàtica (o toràcico-lumbar). S’organitza en segments toràcics i lumbars (és on es troben els somes, en la banya lateral dels segments).
 Divisió parasimpàtica (craneo-sacra). Algunes s’originen en el tronc de l’encèfal i altres en el sacre.
*excepció a la medul·la suprarenal: és la neurona preganglionar la que allibera NA La divisió simpàtica prepara l’organisme per una despesa important d’energia, per una situació d’emergència. En canvi, la divisió parasimpàtica serveix per estalviar energia i per recuperar tota la que s’ha gastat.
Ambdues divisions cooperen per mantenir l’homeostasi. En molts òrgans intervenen les dues divisions però tenen efectes antagònics. En situacions basals sobretot està activa la divisió parasimpàtica. La simpàtica gasta molta energia, per tant, al cap d’una estona activada, s’activa la parasimpàtica.
Les respostes autonòmiques associades a les emocions poden mesurar-se: activitat electrodermal, ritme cardíac, pressió arterial. Varien quan es dóna un canvi emocional.
Sistema endocrí:  La hipòfisi controla altres glàndules  La tiroide allibera hormones tiroïdals, principalment la tiroxina  Glàndules suprarenals: formades per dues glàndules (sobre el ronyó). Formades en la part externa per la .. reaccions d’alerta Les  El pàncrees allibera insulina i glucagon. Nivell de glucosa a la sang  Les gònades (ovaris i testicles) alliberen hormones sexuals hormones controlen múltiples funcions fisiològiques, per exemple, el metabolisme, la reproducció o les reaccions d’alerta de l’organisme. A més, estan relacionades amb la conducta (sexual, emocions, aprenentatge i memòria). A més, les hormones també estan relacionades amb conductes fisiològiques (depressió, trastorns psicòtics o ansietat). De manera que hi ha un important relació entre el SN i el Sistema Endocrí. Aquesta és una relació bidireccional. El SN controla el Sistema Endocrí però aquest també afecta el SN (Conducta). La interrelació s’anomena Sistema neuroendocrí.
El sistema neuroendocrí fa referència al control de l’hipotàlem sobre el Sistema endocrí a través de la hipòfisi. També s’inclou la glàndula pineal.
L’hipotàlem controla la hipòfisi mitjançant unes cèl·lules neurosecretores. Tenen característiques tan de neurones com de cèl·lules secretores. Tenen un axó que produeix PA però són secretores perquè no alliberen NT sinó hormones a la sang.
La hipòfisi està connectada a l’hipotàlem per la tija. Es poden distingir 2 lòbuls: adenohipòfisi (part anterior) i neurohipòfisi (part posterior). L’hipotàlem controla cada part de la hipòfisi per mecanismes diferents. Així, l’hipotàlem controla l’alliberament d’hormones des de la neurohipòfisi per via neural. Des de la adenohipòfisi es controla l’alliberament d’hormones a través del sistema porta hipotàlem-hipofisari.
Control hipotàlem-neurohipòfisi: (neural) L’hipotàlem controla l’alliberament mitjançant cèl neurosecretores que tenen el soma en el nucli paraventricular i el nucli supraòptic. L’axó d’aquestes cèl baixa per la tija de la hipòfisi i finalitza en la neurohipòfisi. La neurohipòfisi té molts capil·lars sanguinis a sobre dels quals se situen els botons terminals de les cèl neurosecretores. Alliberen unes determinades hormones. Algunes fabriquen vasopressina (hormona antidiürètica) i altres oxitocina. Són hormones peptídiques, se sintetitzen al soma a partir de la informació genètica. Quan s’activen les cèl. els potencial d’acció donen lloc a l’alliberament de les hormones a la sang i tindran efecte sobre els diferents òrgans amb cèl diana.
Efectes de la vasopressina i la oxitocina:  Vasopressina: reducció de la pèrdua de líquid des del ronyons (menys orina).
També augmenta la pressió arterial. A més, afecta la conducta: la conducta social (Enfortiment de lligams afectius, de parella principalment, i conducta paternal, només pare, i aprenentatges socials  Oxitocina: estimula la contracció de l’úter en el moment del part, la secreció làctia. Efectes sobre la conducta (social): conducta maternal, plaer sexual i memòria social Ambdues són hormones hipotalàmiques, se sintetitzen a l’hipotàlem.
Control de l’hipotàlem sobre adenohipòfisi (via sanguínia) Sistema porta hipotàlem-hipofisari. En la tija hi ha uns vasos sanguinis anomenats vasos portals. També hi ha cèl neurosecretores. Tenen el seu soma en diferents nuclis de l’hipotàlem i els axons baixen per la tija però no continuen, els botons estan a sobre dels vasos portals. També fabriquen hormones i s’emmagatzemen en els botons terminals. Un com alliberades arriben a través dels vasos portals a l’adenohipòfisi.
Aquí hi ha cèl·lules secretores (hormones hipofisàries) i s’estimula l’alliberament a la circulació general. Aquestes hormones hipotalàmiques la majoria són d’alliberament, estimulen l’alliberament de les hormones hipofisàries a la circulació general. Hi ha un parell però, que fan el contrari. Inhibeixen l’alliberament de les hormones. L’hipotàlem pot alliberar hormones hipotalàmiques d’alliberament o d’inhibició. Aquest es el sistema porta hipotàlem-hipofisàri.
Existeixen 5 eixos hormonals que es diferencien en l’òrgan diana sobre la qual actua la hormona hipofisària:  Eix hpl-hipofisaricorticoadrenal: S’activa en situacions d’estrés tan físic com psicològic. L’hipotàlem allibera CRH als vasos portals, arriba a l’adeenohipòfisi i s’allibera la hormona hipofisària de la corticotropina (ACTH). Després s’alliberen corticoesteroides que augmenten la disposició d’energia.
Hi l’alliberamentde l’hotmona.
ha un sistema de retroalimentació que controla ...