04.1. El procés cap a la victòria aliada, 1942-1945 (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Periodismo - 3º curso
Asignatura Perspectiva històrica del món contemporani
Año del apunte 2016
Páginas 5
Fecha de subida 17/03/2016
Descargas 54
Subido por

Vista previa del texto

Perspectiva Històrica del Món Contemporani 16-03-2016 IV. EL PROCÉS CAP A LA VICTÒRIA ALIADA, 1942-1945 Cap al gran bloc aliat La Gran Bretanya i els EUA són aliats comercials, però els primers cerquen una aliança militar que els permeti capgirar el rumb de la guerra.
La hi ofereixen als nord-americans el gener del 1941, un cop guanyada la Batalla d’Anglaterra. El plantejament dels EUA davant d’aquesta oferta és la següent: en cas d’intervenció bèl·lica, els britànics hauran de desfer-se del seu imperi colonial per tal de disposar de lliure accés a l’Àsia; i, a més, necessitaran un altre aliat militar. Qui té més números és l’URSS, que primer, però, hauria de trencar el pacte amb el III Reich. Aquest bloc aliat començarà a gestar-se al llarg d’aquell any: el maig del 1941 els nord-americans expandiran el seu bloqueig comercial als alemanys, i el 14 d’agost del 1941 els EUA i la Gran Bretanya impulsaran conjuntament la Carta Atlàntica, un programa de mínims del bloc aliat que inclou els següents punts i que seran les bases per a l’aliança: Renúncia a guanys territorials Dret de tots els països d’escollir els seus representants Desarmament de les potències agressores Llibertat de comerç i de navegació Impuls d’un mecanisme de cooperació internacional per a evitar nous conflictes (germen de l’ONU) Quan el Japó ataqui els EUA i Alemanya, en amistat amb els primers des del 1936, declari la guerra als nord-americans, es començaran a planificar un seguit d’intervencions coordinades destinades a parar el cop. N’és un bon exemple la 1ª Conferència de Washington (desembre del 1941-gener del 1942), on els EUA i la Gran Bretanya estableixen la col·laboració militar contra el Japó i dibuixen una ofensiva contra l’Eix Roma-Berlín a través d’un atac Perspectiva Històrica del Món Contemporani 16-03-2016 contra la seva rereguarda: l’Àfrica. Es tracta d’impulsar mesures d’urgència de coordinació de la resistència i, alhora, de planificar una ofensiva exitosa contra l’Eix. Aquell gener del 1942 s’arriba a la conclusió, també, que per tal d’evitar els errors comesos en els acords del 1919 no serà signat cap armistici per separat. El bloc aliat farà un pas de gegant el maig del 1942, amb un tractat de cooperació comercial i militar entre la Gran Bretanya i la Unió Soviètica. El juny del 1942, a la 2ª Conferència de Washington, les tropes britàniques i nord-americanes es comprometen a obrir un front a Europa que alleugereixi la pressió alemanya sobre els soviètics i que comenci a recuperar territori davant l’expansió que durant els anys anteriors havia efectuat el III Reich. Cal recordar que l’Exèrcit Roig és qui està posant més efectius i qui té obert un front més ampli davant dels nazis, per la qual cosa és necessari un front a l’Europa occidental. L’agost del 1942, Churchill i el delegat nord-americà enviat a l’URSS, Averell Harriman, comuniquen a Stalin la seva intenció d’atacar a través del continent africà: l’anomenada Operació Torch.
L’inici de la derrota de l’Eix L’any 1942 s’imposa una nova lògica militar que canvia la dinàmica de la guerra: de la guerra ràpida del començament es passa a una guerra de desgast que té l’objectiu d’afeblir Alemanya per tots els fronts possibles.
El novembre d’aquell mateix any, el desembarcament anglo-americà al nord d’Àfrica comença a decantar la balança: les tropes colonials franceses, amb l’almirall François Darlan al capdavant, canvien de bàndol. Això propiciarà la invasió de la França de Vichy i la desaparició de la mínima autonomia de què gaudien els sectors reaccionaris francesos. El maig del 1943, el Deutsches Afrikakorps s’acaba rendint i Alemanya perd 250.000 soldats.
Al front oriental, els alemanys no tenen tampoc bona fortuna: després de 5 mesos de lluita, el febrer del 1943 es rendeixen i perden la batejada com a Batalla d’Stalingrad. La ciutat soviètica era la porta d’accés als recursos petrolífers de la zona, i tot i entrar a la ciutat enrunada, els nazis es veuen rodejats per l’Exèrcit Roig en un combat enquistat on no compten amb provisions aèries. La rendició final del Mariscal Friedrich Paulus comportarà la Perspectiva Històrica del Món Contemporani 16-03-2016 captura de 300.000 soldats alemanys més i permetrà una contraofensiva soviètica.
Cal afegir també que durant el 1943 tindran lloc un seguit de conferències que seran claus per al futur de la guerra: Conferència de Casablanca, gener del 1943: entre Roosevelt i Churchill. S’imposen els plantejaments d’aniquilació física de l’Eix, que menaran als bombardejos massius per saturació sobre territori alemany.
5ª Conferència de Washington, maig del 1943: es tracta l’agenda soviètica i es permet a l’Exèrcit Roig un control efectiu sobre Polònia, alhora que s’acorda que l’ofensiva pel nord d’Europa es farà via França.
Conferència del Québec, agost del 1943: amb la participació dels EUA, l’URSS i la Gran Bretanya, s’acorda la reconstrucció de la Societat de Nacions (futura ONU).
Conferència del Caire, novembre del 1943: Churchill, Roosevelt i Txiang Kai-Shek tracten la independència futura de Corea i la gestió dels territoris actualment controlats pels japonesos. El líder dels nacionalistes xinesos acaba essent convençut de la necessitat del suport exterior del Komintern.
Conferència de Teheran, novembre-desembre del 1943: es coordinen les maniobres aliades amb la resistència partisana iugoslava, un dels principals exponents de la qual és Josip Broz Tito. A més, britànics i nord-americans asseguren als soviètics que estan acabant de coordinar el desembarcament al nord de França: l’Operació Overlord.
El salt a Europa L’entrada al continent europeu es farà a través de Sicília, controlada pels exèrcits aliats l’agost del 1943, des d’on faran el salt a la Itàlia feixista.
L’amenaça de l’arribada dels aliats té conseqüències nefastes per a Benito Perspectiva Històrica del Món Contemporani 16-03-2016 Mussolini: Víctor Manuel III el destitueix el mes de juliol d’aquell any i posa al capdavant del país el general conservador Pietro Badoglio. Els alemanys, que tenen en compte el precedent de la traïció de la França colonial, envaeixen Itàlia, rescaten Mussolini de la presó i l’estableixen com a cap de la República Social Italiana o República de Saló. La Itàlia monàrquica declara la guerra a la RSI i al III Reich, donant lloc a una guera civil italiana amb els exèrcits aliats ja presents a la península. La capitulació de la República Social Italiana tindrà lloc el 28 d’abril del 1945.
L’escenari francès és també essencial per al triomf sobre l’Eix: el 6 de juny de 1944, el Dia D, té lloc el desembarcament aliat a Normandia. Aquest es veu afavorit per l’operació de contraespionatge duta a terme per l’agent doble britànic Garbo, nom en clau de Joan Pujol, que va fer creure els alemanys que el desembarcament era només una maniobra de distracció i que realment tindria lloc a Calais. L’operació és un èxit i conclourà amb la presència, a França, de 3 milions de soldats aliats i 1000 carros blindats dirigits per Dwight Eisenhower que avançaran lentament per dos motius principals: per tal d’evitar deixar bosses de soldats alemanys a la rereguarda i per les dificultats creades arran de la destrucció de les infraestructures franceses. La conquesta absoluta de tot el nord de França serà l’inici de la contraofensiva final dels aliats per arribar al cor del III Reich i es veurà complementada amb un altre desembarcament a Marsella, l’agost del 1944. El desembre del 1944 es produeix la darrera gran contraofensiva alemanya a les Ardenes, i el 24 d’aquell mes els nazis es troben amb una situació preocupant: tornen a tenir les mateixes fronteres que abans de la confrontació mundial. Es decreta la mobilització dels alemanys menors de 16 anys i dels majors de 60 anys i es practica una estratègia de terra cremada.
La derrota d’Alemanya i del Japó Hitler es suïcida al seu búnker el 30 d’abril del 1944, i el 2 de maig del 1945 l’Exèrcit Roig entra a Berlín. El 8 de maig del 1945 Alemanya es rendeix incondicionalment, si bé la rendició final de facto dels darrers homes que encara combaten en nom del III Reich té lloc el 23 de maig. A l’Àsia, però, la Perspectiva Històrica del Món Contemporani 16-03-2016 guerra continua: els EUA donen suport a les guerrilles autòctones antijaponeses, que acceleren el procés de descolonització, i els japonesos combaten aferrissadament a través dels kamikazes i de la lluita tot seguint l’estricte codi Bushido dels samurais. Mentrestant, el projecte atòmic nordamericà prospera: si bé les investigacions arreu del món es trobaven al mateix nivell l’any 1940, els EUA van potenciar la línia nuclear en l’estratègia de guerra de desgast mentre que els nazis van prioritzar el desenvolupament dels coets V-1 (míssil de creuer) i V-2 (míssil balístic d’una sola etapa) tot potenciant l’estudi del motor a reacció, essent-ne l’artífex Wernher von Braun.
L’èxit de l’anomenat Projecte Manhattan nord-americà es veu reflectit en el llançament de les bombes Little Boy i Fat Boy sobre les ciutats japoneses de Hiroshima i Nagasaki, que menarà a la rendició incondicional japonesa, el 15 d’agost del 1945.
...

Comprar Previsualizar