Tema 5 (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Ciencias políticas y de la Administración - 1º curso
Asignatura Introducció a l'Economia
Año del apunte 2016
Páginas 8
Fecha de subida 17/06/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

Júlia Mumany Pesarrodona 1 TEMA 5: MACROECONOMIA És la ciència que estudia els cicles econòmics.
Totes les polítiques econòmiques fiscals poden ser: - - Expansives à vols que el nivell de renda i producció pugi à reactivar l’economia o Puja la despesa pública (G) o Baixo els impostos (T) o Pujo les transferències (Tr) Restrictiva à època d’expansió à aplicada en situacions també de crisi (retallades) o Baixa la despesa pública (G) o Pujo els impostos (T) o Baixen les transferències (Tr) El que diu la política econòmica Keinesiana: - En temps de recessió à apliques una política expansiva per reanimar l’economia (contracíclica) - Si estàs en expansió en el cicle econòmica à apliques una política restrictiva (contracíclica) En una situació de crisi, primer es van aplicar polítiques contracícliques (si l’economia baixa apliques mesures perquè pugi) i després polítiques d’austeritat, que contradiuen la política econòmica Keinesiana i que són procícliques (l’economia baixa i apliques polítiques perquè encara baixi).
- La raó per la qual s’apliquen polítiques d’austeritat (redueixes les despeses públiques) són per les expectatives sobre la teva economia. Potser en un present no creixes però en un futur segur que sí (perquè estàs intentant eixugar el dèficit).
Júlia Mumany Pesarrodona 2 Com valorem el que produïm? 1) El PIB à el valor de mercat de tots els béns i serveis finals produïts durant un determinat període de temps en un país. No s’inclouen aquells béns i serveis que no estan en el mercat. Bàsicament es refereix a l’economia submergida.
Béns de capital i valor afegit El valor afegit és el resultat de restar el valor de mercat – el valor dels béns intermitjos o el cost de factors.
Ex: amb cereals à valor de mercat = 0,5€ à 0,5€ (valor del mercat) – 0€ (béns intermitjos o cost de factors) = 0,5€ (valor afegit).
Farina à valor de mercat = 1,2€ à 1,2 € (valor del mercat) – 0,5 € (béns intermitjos o cost de factors) = 0,7 € (valor afegit).
Per fer el PA à valor de mercat = 2€ à 2€ - 1,2 € (béns intermitjos o cost de factors) = 0,8€ (valor afegit= En el PIB es compatibilitza el valor del producte final, o sumar tots els valors afegits necessaris per produir el producte.
El PIB el podem calcular des de 3 punts de vista però el valor final sempre serà el mateix: - Des de la producció o l’oferta à agafes tota la producció de totes les empreses de tots els sectors i els sumes.
A vegades també és el sumatori de tots els valors afegits dels sectors productius - Des de la despesa o demanda à consum, inversió, despesa pública, etc.
o - Y = C (consum) + I (impostos) + G (despesa pública) + XN (Exportacions netes) Des de la renda à els beneficis dels individus.
Renda: El PIB Valor (preu * quantitat) de mercat (que inclou tots els costos) de tots els béns i serveis finals produïts durant un determinat període de temps a un país, de manera legal.
El PNB à la producció de les empreses nacionals a l’interior d’un país + la producció de les empreses nacionals a l’exterior VAB à valor afegit de tots els sector productius – els impostos. Si té en compte els impostos, llavors és el PIB.
• El PIB segons l’oferta, és a dir, segons la producció: sumatori del valor afegit + impostos nets sobre la producció Júlia Mumany Pesarrodona • 3 El PIB segons la demanda/despesa: C + I + G + XN o C: consum: despesa que les economies domèstiques tenen § La despesa d’habitatge és la única que no es comptabilitza a consum, sinó que ho fa a inversió.
o I: inversió: despeses que fan les empreses en la construcció, també l’habitatge de les economies domèstiques i la variació d’existències. Amb vocabulari comptable, la “inversió” és la Formació Bruta de Capital.
o G: les compres de l’Estat-inversió pública- o despesa pública -consum. Aquesta variable fa referència al sector públic. No s’inclouen les prestacions socials, perquè s’enten que la renda total no canvia, sinó que es transfereix d’un sector a un altre.
o XN: exportacions netes: valor de les exportacions – valor de les importacions= saldo exterior.
§ X> 0 = superhàbit exterior à el valor de les nostres exportacions és superior al de les nostres importacions § XN <0 = dèficit exterior à el valor de les nostres exportacions és inferior al de les importacions.
§ XN = saldo equilibrat à el valor de les importacions i exportacions és igual.
Un país és més o menys competitiu en funció de la capacitat de col·locar els seus països a fora. Una altra manera d’augmentar aquesta competitivitat és devaluant la nostra moneda, fent així que les exportacions pugin (perquè els nostres productes són més barats i així la gent ho compra més) Saldo pressupostari de les Administracions públiques: T-G • T: taxes, ingressos • G: despesa pública o T>0 = superhàbit à les administracions tenen més ingressos que despeses o T<0 = dèficit pressupostari à les administracions tenen més despeses que ingressos Taxa de cobertura: el valor de les exportacions respecte el valor del PIB. Quin pes té.
• El PIB segons la renda: RA + EBE o RA: remuneració dels assalariats, persones que treballen per compte d’un altre o EXE: Excedent Brut del Capital à les rendes que rebem pel fet de ser propietaris, per tenir capital.
Sovint inclou la Renda mixta bruta: és la situació dels autònoms. Situació entremig entre rendes del capital i rendes del treball. Els autònoms treballen per compta pròpia però com que no és un gran propietari doncs per això ho considerem una situació intermitja.
4 Júlia Mumany Pesarrodona PIBpercapita - PIB / nº habitants El PIB nominal i el PIB real • Nominal: producció de béns i serveis valorats als preus vigents, de l’any corrent. No assegura que, en comparar els PIB’s, que l’economia creixi a nivell de producció. Es necessita un altre indicador que et permeti deixar de banda la variació dels preus i tenir en compte només la variació de la producció Aquest indicador és el PIB real.
• Real: producció de béns i serveis valorats a preus constants d’un any base que prens com a referència. Et permet veure l’evolució de la producció, perquè els preus es mantenen estables.
El PIB nominal i real de l’any base sempre seran iguals.
Comparar el PIB amb el decurs del temps - El quocient entre el PIB nominal i el PIB real s’anomena deflactor del PIB i és un índex de preus en tant que indicador de l’efecte dels preus en el valor del PIB.
- No s’inclouen les importacions Ex: PIB nominal PIB real 2013 200€ 2013 200€ 2014 600 € 2014 350€ 2015 1200 € 2015 500€ Deflector del PIB: - 2013: (200/200) X 100= 100 - 2014: (600/350)X100= 171 - 2015: (1200/500) = 240 Taxa d’inflació: (DeflPIBfinal – DeflPIBinicial)/DeflPIBinicial Júlia Mumany Pesarrodona - 5 Pot ser que surti els següents resultats: o Inflació à la variació dels preus és positiva o Desinflació à la variació dels preus és positiva però menys. Els preus creixen a una taxa més baixa o Deflació à la variació dels preus és negativa.
Ex: càlcul de la taxa d’inflació del 2013 al 2014 i del 2014 al 2015.
- 2013 a 2014: (171-100/100) x 100= 71% - 2014 a 2015: (240-171 /171) x 100 = 40% A partir del resultat dels 2 percentatges podem observar que es produeix una situació de desinflació, ja que el PIB creix però menys.
El PIB com a indicador de benestar econòmic: - Avantatges: o - Objectivitat Limitacions: o Més enllà de la riquesa o No inclou les importacions sinó tots els béns que es produeixen dins del país Hi ha un altre indicador que hem de tenir en compte i que és L’Índex de Preus de Consum - S’agafa una cistella de béns de consum, de manera representativa, se li dóna un valor i s’observa com varia de valor en el transcurs del temps.
- S’inclouen les importacions - Si volem comparar diferents preus amb diferents països, s’agafa l’INDEX DE PREUS DE CONSUM HARMONITZAT.
- S’utilitza per calcular la variació del cost de la vida.
6 Júlia Mumany Pesarrodona Càlcul de l’IPC: - Fixar una cistella de béns i serveis - Esbrinar els preus - Calcular el cost del cistell - Fixar un any base i agafar el cost d’aquell any - Càlcul: o (Valor cistell a preus actuals / valor cistell a preu base) x 100 Ex: Cistella de béns representativa: 4 filets de carn i 2 filets de peix Preu/carn Preu/preu Cost cistella 2013 1€ 2€ 8€ 2014 2€ 3€ 14€ 2015 3€ 4€ 20€ IPC2013 = (8/8)x100 = 100 IPC2014 = (14/8)x100 = 175 IPC2015= (20/8)x100= 250 A part de per calcular la inflació, també serveix per calcular quantitats en diferents moments en el temps.
Per calcular el salari real divideixes el salari / L’IPC Limitacions: - Poca fiabilitat a causa de la baixa representativitat de les ponderacions: s’agafen ponderacions fixes però en realitat la realitat va canviant.
7 Júlia Mumany Pesarrodona - Provoca el biaix substitutiu: no es té en compte que puguem substituir un producte per un altre i que provoca una sobreestimació de la valoració dels productes.
- No incorpora la qualitat dels productes i com aquesta afecta en un major o menor consum dels productes.
- De vegades no queden recollits els productes que s’incorporen al mercat.
Tipus d’interès: - És el preu del diner.
- Te’l donen en termes reals i nominals o Real: nominal – taxa d’inflació - El tipus d’interès nominal sempre te’l donen.
- Si el tipus d’interès real és negatiu voldrà dir que el poder adquisitiu devalua.
Ex: Tdi nom = 10% Taxa d’inflació = 6% - Tdi real= 4% Indiciació - Situació en la qual una variable es modifica/corregeix per tenir en compte la inflació.
Mercat de treball • Actius : ocupats + aturats o Taxa d’atur: (aturats / població activa) x 100 § Fins l’any 2004 hi havia 2 taxes d’atur: • Atur registrat: Servei Públic d’Ocupació Estatl (SPEE) o • Atur estimat: Enquesta població activa (EPA) o § • (aturats SPEE / població activa EPA) (Aturats EPA /població activa EPA) x 100 A partir de l’any 2014 s’unifiquen les dues taxes i es fa oficial només la d’atur estimat.
Inactius Estalvi (S) i Inversió (I) - En economia: o Els inversors són aquells demandants de fons.
o Els estalviadors són els oferents de fons.
Júlia Mumany Pesarrodona 8 Les entitats bancàries fan que entrin en contacte els estalviadors i els inversors. Són mediadors financers.
En una economia tancada amb 0 intervenció a/de l’exterior l’estalvi sempre serà igual a la inversió.
S < I = necessites estalvi de fora S > I = pots col·locar el teu estalvi a fora.
Y= producció, valor de la renda de l’economia.
Indicadors: - Conjuntural à es deu exclusivament al cicle econòmic.
- Estructural à és independent del cicle econòmic i va més enllà Hi ha indicadors que tenen les dues parts, com per exemple: el dèficit econòmic, l’atur, la inflació, etc.
Costos laborals unitaris Relació entre els costos dels treballadors i la productivitat.
Es calcula: - [(Costos laborals per treballador / nombre de treballadors)/(Q/L = productivitat)] Si pugen els CLU à o bé pq pugen els costos laborals més que la productivitat Si baixen els CLU à es redueixen els costos laborals per treballador o bé augmenta la productivitat.
Si els països volen ser més competitius han de reduir els CLU, per tant han de reduir els costos laborals o bé augmentar la productivitat.
...