Resumen Final del curso (2014)

Resumen Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Farmacia - 1º curso
Asignatura Parasitología
Año del apunte 2014
Páginas 70
Fecha de subida 03/12/2014
Descargas 36
Subido por

Descripción

Resumen esquemático de la Asignatura

Vista previa del texto

TEMA 1. PARASITOLOGIA Y PARASITISMO Parásito Ser vivo eucariota que de forma habitual u ocasional vive a expensas de otro organismo (hospedador), produciéndole un perjuicio.
Parasitismo Asociación biológica interespecífica en la cual el parásito vive (hábitat) y depende metabólica y genética del hospedador.
Parasitosis = Enfermedad parasitaria Cuando aparecen manifestaciones patológicas de un parasitismo.
Asociaciones biológicas a) Intraespecífica (homoespecíficas): misma especie b) Interespecífica (heteroespecíficas): diferentes Sensilata).
especies (Simbiosi Clasificación de los asociaciones 1. Según el grado de dependencia § Obligado: necesita hospedador para todo el ciclo o al menos, para una parte § Facultativo: en vida libre, ocasionalmente es parasito.
2. Según el tipo de dependencia § Trófica: nutrición (ej: garrapata) § Ecológica: hábitat o desplazamiento § Metabólica: precisa un hospedador para desarrollarse 3. Según el beneficio/perjuicio § Beneficio unilateral: parásito beneficiado/hospedador perjudicado o parásito perjudicado/hospedador beneficiado § Beneficio bilateral: parásito y hospedador beneficiados Asociaciones interespecíficas a) No metabólicas § Protocoperación: asociación externa, beneficio mutuo.
Ej: Peces + tiburón § Comensalismo: asociación facultativa, dependencia trófica, ecológica o ambas. Beneficio de uno y el otro indiferente.
§ Mutualismo: asociación facultativo, dependencia trófica y/o ecológica. Beneficio de ambos.
§ Simbiosis: asociación obligada, dependencia trófica, ecológica o mixta. Beneficio de ambos.
b) Metabólicas § Predación (depredación, predatismo): asociación obligada, dependencia metabólica, uno de come al otro.
§ Parasitismo: asociación obligada (por lo menos un hospedador), dependencia metabólica, uno beneficiado (P) y el otro, perjudicado (H).
1 Evolución de un parásito 1. Saprófito: se alimenta de sustancias en descomposición 2. Depredador: se alimenta de cosas que están vivas.
3. Parásito: Condiciones para que se produzca el parasitismo 1. Coincidencia ecológica del parásito y el hospedador 2. Menor tamaño del parásito 3. Capacidad de asociación con otras especies 4. Poseer estructuras que permitan la invasión 5. Capacidad fisiológica para sobrevivir y reproducirse en otro organismo 6. Existencia de vía de salida del hospedador que podría destruir al parásito 7. Genotipo/fenotipo del parásito y del hospedador en equilibrio Para adaptarse al parásito 1. Modificaciones morfológicas 2. Modificaciones fisiológicas 3. Modificaciones ecológicas 4. Adaptación del ciclo biológico al hospedador Aspectos positivos de los parásitos 1. Control de la población 2. Ayudan a la selección natural 3. Mantienen equilibro entre comunidades naturales Tres tipos de gradación en la obligatoriedad a) Parasitismo accidental (ocasional, incoativo): de vida libre total y parásito por accidente b) Parasitismo facultativo: en principio de vida libre, pero también se adapta a un hospedador y convive.
c) Parasitismo obligado: necesita un hospedador para todo o parte del ciclo.
§ Temporal o intermitente: solo son parásitos en momentos puntuales § Periódicos o estacionarios: alguna fase del ciclo se produce sobre un hospedador – Proteliano: el hospedador contiene la larva – Imaginal / Imago: el hospedador contiene el adulto § Permanentes o contínuos: todo el ciclo se produce sobre un hospedador Tipo de hospedador a) Definitivo: alberga la forma adulta b) Intermedio: alberga las formas larvarias o inmaduras Otros § § § conceptos Poliparasitismo: el hospedador tiene dos parásitos Hiperparasitismo: el hospedador tiene un parásito que tiene otro parásito Parasitismo errático: el parásito no encuentra el órgano adecuado para su desarrollo.
2 § § Parasitismo extraviado: el parásito se equivoca de hospedador Parasitoide: es un parásito que inicialmente beneficia al hospedador y luego lo perjudica.
3 TEMA 2. CICLOS BIOLÓGICOS Tipos a) Monoxeno (solo un hospedador): ciclo directo b) Heteroxeno (más de un hospedador): ciclo indirecto § Diheteroxeno (dos hospedadores) § Triheteroxeno (tres hospedadores) § Poliheteroxeno (más de dos hospedadores) c) Autoheteroxeno: el individuo puede ser hospedador definitivo (HD) y hospedador intermedio (HI) § § § § § Forma eliminativa (de diseminación): forma del parásito cuando sale del HD Forma infestante: forma del parásito que infecta al HD FMI (forma metacíclica infestante): forma del parásito que libera el HI para infectar al HD Formas de resistencia: formas parasitarias muy estables Formas de vida libre: viven fuera del hospedador, en el medio.
El hospedador intermedio (HI) puede ser: § Transitorio: forma del parásito que evoluciona sin llegar a la FMI, el HI no tiene FMI y por tanto, no lo busca § Infestante activo: HI produce FMI y busca al H para colocárselo § Infestante pasivo: el HI produce FMI, pero no busca al H para pasárselo § Paraténico: HI que no es necesario pero que se intercala en el ciclo § Vicariante: HI no habitual pero puede ser sustituyente (zonas geográficas diferentes) Vector: a) Vector b) Vector c) Vector d) Vector mecánico: solo lo necesita para transportar multiplicativo: si el parásito se multiplica en el vector evolutivo o cíclico: si el parásito evoluciona en el vector cíclico multiplicativo: si el parásito se multiplica y evoluciona en el vector Transmisión al hospedador favorecida por: 1. Elevado potencial reproductor 2. Longevidad de los adultos 3. Alta gama de hospedadores para la mayoría de parásitos 4. Ausencia de reacciones adversas del hospedador frente al parásito 5. Gran número de hospedadores para la mayoría de parásitos 6. Existencia de mecanismos eficaces de dispersión 7. Capacidad de las formas de resistencia de substituir en diferentes condiciones Tipos de transmisión: 1. Horizontal (de un individuo a otro) – Directa: fecal-oral, sexual, piel,..
– Indirecta (individuo – medio – individuo): suelo, agua,… 2. Vertical – Transovárica: transmisión a través de óvulos – Transplacetaria: madre – feto – Calostral: a través de la leche materna 4 TEMA 3. ESPECIFICIDAD PARASITARIA No hay correlación entre prevalencia de un parásito y especificidad La especificidad puede ser respecto a: Hábitat, hospedador, órgano, edad del hospedador, estado fisiológico del hospedador,… Dos tipos de especificidad: 1. Ecológica o de segregación: comparten ecosistemas 2. Filogenético o innata: propiedades biológicas compatibles, evolución paralela (coevolución) La especificidad depende de las características fisiológicas del hospedador: 1. Susceptibilidad: buena disponibilidad del hospedador a ser colonizado 2. Resistencia: mecanismos de rechazo frente a la colonización 3. Factores FQ del hospedador: Tª corporal, pH, presencia de determinados compuestos orgánicos,… Especificidad a) Respecto al hábitat § Ectoparásito: parásitos de zonas externas § Endoparásito: parásitos de zonas internas § Parásitos errático: parásito que no encuentra el órgano adecuado b) Respecto al hospedador § Oioxeno: el parásito solo quiere un hospedador en concreto § Estenoxeno: al parásito le gustan pocos hospedadores, generalmente del mismo género § Oligoxeno: al parásito le gustan muchos hospedadores, generalmente de la misma familia § Euríxeno: al parásito le es indiferente el tipo de hospedador (inespecífico) El grado de especificidad puede ir variando según: § Características fisiológicas del hospedador § Estado del sistema inmune del hospedador Conceptos: § Agente etiológico: parásito que causa la parasitosis § Portador: hospedador que tiene el parásito y es asintomático § Reservorio: hospedador animal que contiene el parásito y no padece la enfermedad, pero es portador de ésta.
§ Zoonosis: parasito propio de animales que infecta al hombre de forma ocasional § Antroponosis: parásitos propios del hombre, que se trasmite de hombre a hombre y que a la vez pueda tener un vector de por medio.
5 TEMA 4. PATOFISIOLOGIA DE LOS PARASITISMOS.
Factores que intervienen en las parasitosis: a) Propios del parásito: especie, cepa (zimodema), nº, tamaño, hábitat que parasita.
b) Propios de hospedador: edad, enfermedades concomitantes, estado inmune,… Respecto al sistema inmune (SI): § Inmunocompetentes: SI correcto § Inmunodeficientes: SI no eficaz Parásito oportunista: es más grave en inmunodeficiente Acciones patógenas del parásito: a) Mecánicas § Traumáticas: rompe los tejidos § Compresivas § Obstructivas b) Expoliadoras (se alimenta de nuestros nutrientes) § Directas: come tejidos del hombre o componentes del organismo § Indirectas: se alimenta de los que comemos § Selectivas: se alimenta de algo concreto c) Tóxico-químicas § Toxicas § Anticoagulantes § Sustancias irritantes § Sustancias hemolíticas § Sustancias histolíticas o necrolíticas (rompen tejidos) § Sustancias paralizantes d) Infecciosas § Directa § Indirectas (rompen los tejidos y entran las bacterias) § Mixtas e) Otras Ej: patogenidad de base inmune / debilidad del hospedador 6 TEMA 5. PROTOZOOS Características: § Unicelulares y eucariotas § Célula: membrana + citoplasma + núcleo – Membrana: trilaminar (2 lípidos + 1 proteína) – Citoplasma: 2 zonas (ectoplasma – parte externa y endoplasma - parte interna (con orgánulos)) § Tamaño: 1µm – 1cm (normal 5 – 20 µm) § Polimorfismo Presenta varios estadios evolutivos: – Trofozoito: forma vegetativa – Quiste: forma de resistencia § Pleomorfismo Tener dentro de un mismo estado diferentes formas § Órganos de movimiento – Temporales: pseudópodos (lobodios = anchos; filopodios = delgados) – Permanentes: flagelos, cilios, microtúbulos subpeliculares (Apicomplexa) Flagelo Membrana = vaina (beina) Filamento = axonema Anclaje en citoplasma: blefaroblasto o cuerpo basal El cuerpo basal puede estar unido a una estructura llamada cinetoplasto (conjunto se llama cinetonúcleo) o puede estar unido al cuerpo parabasal Orgánulos de alimentación y excreción: § Membrana celular: entran nutrientes.
§ Citostoma = boca § Citropocta o citopigio: ano celular § Microporo = ultracitostomas § Pseudopodos § Vacuolas digestivas que se transforman en vacuolas fecales Orgánulos de sostén: § Película = membrana plasmática § Anillos polares § Costa § Axostilo (microtúbulos) Formas del parásito § Trofozoito: forma vegetativa / Nóvil § Quiste: forma resistente Núcleo (trofozoito à generalmente tiene 1 / quistes à varios): Tipos a) Macizos b) Vesiculosos: con un endosoma en su interior El endosoma puede ser sin DNA (nucléolo) o con DNA (cariosoma) c) Difuso Aspecto: isonucleos (iguales), heteronúcleos (diferentes) 7 Tamaño: Macronúcleo (formas vegetativas), micronúcleo (formas reproductivas) Aspectos fisiológicos: a) Nutrición § Autótrofa = halófita: capaces de sintetizar todo a partir de compuestos inorgánicos § Heterótrofa = holozoica: se alimenta de productos orgánicos elaborados § Saprozoica: se alimenta a través de la pared de la membrana celular b) Respiración § Aerobios: precisa oxígeno § Anaerobios: existencia si no hay presencia de oxígeno § Microaerobios: precisa una baja concentración de oxígeno c) Hábitat: intracelular o extracelular d) Reproducción § Asexual – División binaria – Pr gemacón – División múltiple o Esquizogonia: la célula madre procede de un proceso asexual o Esporogonia: la célula madre procede de un proceso sexual § Sexual: intercambio de material genético – Conjugación: fusión de gametos pero sin fusión de los núcleos, los macronúcleos degeneran y los micronúcleos se dividen – Singamia: con fusión de gameto femenino y uno masculino (gamgonia).
Fusión de núcleos à forman zigoto § Alternante o metagénica 1. Fase asexual: agamogonia 2. Fase sexual: gamogonia 3. Fase asexual: esporogonia PHYLUM SARCOMASTIGOPHORA Características generales: § Trofozoitos con núcleo vesiculoso con cariosoma § Desplazamiento por pseudopodos (lobopodios) Familia ENTAMOEBIDAE § § § Género Entamoeba: cariosoma pequeño, cromatina periférica – Entamoeba histolytica (patógena) – Entamoeba dispar – Entamoeba hartmani – Entamoeba coli (2 – 40% de la población) Género Endolimax (E.Nana): cariosoma grande, si cromatina periférica Género Iodamoeba (I.Bütschlii): cariosoma grande con gránulos acromáticos a su alrededor, sin cromatina periférica Entamoeba Histolytica (Parásito intestinal / Antroponosis) Pleomorfismo (2 tipos de trofozoito) y polimorfismo evolutivo (trofozoito + quiste) Dos trofozoitos: § Forma minuta (15 – 20 µm): no invasiva, vive en el intestino delgado 8 Forma magna (20 – 30 µm): forma invasiva, pseudópodo de formación explosiva y son nematófagas, presentan vacuolas con hematies fagocitados.
Forma quística § Ciclo: monoxeno § Ciclo normal § Ciclo patógeno Epidemiologia § Cosmopolita (500 millones, 100 mil muertes anuales). Tercer Mundo, Cinturón tropical.
En Europa hay cepas autóctonas no patógenas. Población en riesgo: países en vías de desarrollo, refugiados, viajeros, homosexuales,..
Patogenia § Mayoría asintomática (muchos portadores) § Amebiasis crónica: diarrea con moco y sangre, cólicos, 4 – 8 deposiciones § Casos graves: 15 – 20 deposiciones, fiebre, dolor, anemia, adelgazamiento § Complicaciones: colitis fulminante, amebomas, perforación intestinal, apendicitis, hemorragias, tumor intestinal,… § También manifestaciones extraintestinales: abceso hepático, peritonitis, problemas cardíacos, pulmonares, lesiones mucocutáneas, etc.
Diagnóstico § Ecografía, TAC, microscopía, cultivo § Diagnóstico serológico Profilaxis § Tratamiento agua (hipercloración), sistemas de saneamiento, educación sanitaria Tratamiento § Yodoquinol, metronidazol AMEBAS DE VIDA LIBRE No cosmopolitas y antroponosis Acanthamoeba: Acanthamoeba castellani Trofozoito ameboide con pseudopodos (filopodos) § Núcleo con cariosoma y vacuola pulsátil § Tamaño: 20 – 30 µm Quistes (forma de resistencia) § Poliédrico (20 µm) § Núcleo y pared gruesa con unas zonas más débiles (ostiolos) Patología § Otitis, conjuntivitis, sinusitis, quistes oculares § Meningoencefalitis granulomatosa (MAG) § Problemas cutáneos graves en enfermos de SIDA (oportunista) Profilaxis § Vigilar aguas estancadas, líquido lentillas,… Naegleria: Naegleria fowleri Trofozoito ameboide con pseudópodos anchos. Con núcleo y vacuola pulsátil Trofozoito flagelado: dos flagelos y 25 – 30 µm (forma infestante) Quiste: 10 – 15 µm, un núcleo 9 Ciclo Monoxeno Patogenia § Meningoencefalitis amebiana primaria (MAP) § No oportunistas § También: Naegleria gruberi TEMA 6. ORDRE DIPLOMANADIDA Giardia duodenalis Morfologia (dos formes): § Trofozoït – 10 – 15 X 5 – 10 µm – Forma planocòncava – Disc adhesiu, per adherir-se a la mucosa intestinal – Tenen 2 nuclis vesiculosos (cariosomes) – 8 flagels – Cossos mitjans o arquejats § Quists – Paret doble – Ovalats (12 X 10µm) – 2 nuclis (quist jove o immadur) o 4 nuclis (quist madur, infestant) – Restes d’axonemes – Cossos mitjans Cicle § § § § § § biològic: FMI són els quists madurs Entren per via oral Poden resistir al pH àcid de l’estómac Arriben fins al duodè de l’intestí prim En el duodè es transformen en trofozoïts i es divideixen Els trofozoïts s’enquisten: 1r quists joves i després quists madurs que s’alliberen al medi extern i es disseminen § Té reservori (hospedador que conté el paràsit però no té malaltia, només és portador) Patologia: § La giardiosi és una zoonosi que afecta a l’home i a altres vertebrats § Es transmet de persona a persona: zoonosi de transmissió fecal i antroponòtica § Freqüent en nens de 2 a 4 anys § Afecta a col·lectius § Paràsit oportunista § Portadors: trobarem quists però no trofozoïts perquè no els dóna temps de completar el cicle § Malalts crònics o giardiosis amb diarrees amb esteatorrea: el paràsit impedeix que s’absorbeixin els lípids (femtes amb mal olor); hi pot haver retràs de creixement, hipovitaminosis.
Distribució § Cosmopolita Tractament i prevenció 10 § § Hipercloració ( com en el cas de E.Histolytica) Tractament col·lectiu (no serveix l’individual).
ORDRE TRICHOMONADIDA Dientamoeba fragilis Morfologia: § Només té trofozoïts, no quists § Es desplacen amb pseudopodis § Té estructures internes de flagels § Són pleomòrfics (varien mida i morfologia)(5 – 20 µm) § 1 o 2 nuclis amb cariosoma amb diversos grànuls de cromatina § Citoplasma amb vacúols § No trobem glòbuls vermells (no hematòfags) Cicle biològic: § Protozou monoxè § Cicle vital directe, viu a l’intestí gruixut fonamentalment de l’home Patologia: § Espècie patògena i no patògena § Té certa relació amb les diarrees § Infestació per via oral, transmissió ràpida perquè no té quists (formes de resistència) § Els trofozoïts són més resistents que els trofozoïts d’una altre espècie § Es pot posar dins de l’ou de l’Enterobius i es transmeten els dos alhora: transmissió hiperparasitària Tractament i prevenció: § Difícil de diagnosticas § Lluita contra mans brutes i contra Enterobius vermicularis Trichomonas vaginalis Morfologia: § Forma trofozoïts (10 – 30 µm X 10 – 15 µm) § No té quists § Cos para basal gran § Té un axostil (estructura de sosteniment que travessa tot el cos longitudinalment i surt una mica, per ancorar-se al medi) § 4 flagels lliures anteriors i un cinquè que forma una membrana ondulant Hàbitat: § Uretra i pròstata (homes) § Els homes no solen tenir patologies (portadors) § Uretra i vagina (dones) tenen la patologia Trichomonosi vaginal 11 12 TEMA 7. ORDRE KINETOPLASTIDA Família TRYPANOSOMATIDE § § § § § Espècies parasitàries obligades Un flagel anterior, nucli i cinetonucli Reproducció asexual però també poden haver processos sexuals (a vegades) Paràsits humans tenen cicle vital indirecte: 2 hostes: un vertebrat i un invertebrat (vector) Presenten polimorfisme evolutiu: diferents formes evolutives (mai formes quístiques) Amastigota: § Forma esfèrica petita (3 µm de diàmetre) § Nucli, cinetonucli i estructures de flagel internes § Viu dins la cèl·lula (intracel·lular) Promastigota: § Fusiforme (allargada) § Nucli centrat, cinetonucli més anterior, surt un flagel per la part anterior i queda lliure § Extracel·lular Paramastigota: § Similar a la forma promastigota però té el cinetonucli al costat del nucli Epimasigota: § Igual que la promastigota però la membrana ondulant que queda lliure per la part anterior § Més allargat i prim (fusiforme) § Nucli i cinetonucli en posició central § Un flagel forma la membrana ondulant (no té costa) que al final queda lliure per la part anterior Tripamastigota § Igual que la epimastigota però trobem el cinetonucli a l’extrem posterior § Nucli centrat i cinetonucli a l’extrem posterior al nucli § També té un flagel formant la membrana ondulant i final queda lliure per la part anterior § Forma allargada (fusiforme) 1. Gènere LEISHMANIA § § § § Conté aprox. 25 espècies La seva classificació canvia segons la patologia, la distribució, reservoris, bioquímica i genètica Leishmaniosis: 200000 casos anuals (OMS) Freqüent en gossos (200 casos humans / any) 1.1. Subgènere LEISHMANIA Compren: – Leishmaniosi mediterrània: causada per la Leishmaniosi infantum. Afecta a la pell (zimodemes dermàtrops) i a les vísceres (visceròtrops).
– Leishmaniosi cutània (pell) = Botó d’Orient (afecta l’home) – Leishmaniosi visceral = Kala – Azar 13 – Leishmaniosi canina (gossos) à Mixta (visceral / cutània) 1.2. Subgènere VIANNIA – Leishmaniosi muco-cutànies: causada per Leishmania braziliensis que també dóna nom a un complex.
Leishmania infantum Cicle biològic: Protozou diheteroxè de cicle vital indirecte que necessita 2 hostes: § H. Vertebrat: és el gos per excel·lència i també els reservoris (home). Només es troba la forma amastigota (intracel·lular en macròfags).
§ Vector: generalment en el nostre entorn són Phlebotomus perniciosus i Phlebotomus ariasi. També mosquits del gènere Lutzomyia (Sud Amèrica). Trobem formes promastigota i paramastigota que viuen en el tub digestiu.
1. Un vector pica a un hoste vertebrat, al xuclar la sang pot agafar macròfags parasitats per la forma amastigota.
2. Aquestes formes queden lliures en el tub digestiu i passen a promastigotes.
3. Promastigotes es multipliquen i passen a paramastigotes.
4. Paramastigotes es multipliquen i tornen a passar a la forma promastigota, que aniran a parar a les glàndules salivals.
5. Així quan el vector torna a picar un altre H li introdueix les formes promastigotes.
6. De promastigota tornarà a passar a amastigota 7. Els macròfags intentaran eliminar les formes amastigota per fagocitosi (formant un vacúol (parasitòfor)) 8. Dins el vacúol aquestes es multiplicaran fins a rebentar-lo.
El procés pot ser localitzat (Botó d’Orient) o pot estendre’s (Kala – Azar), això dependrà dels zimodemes dermòtrops o els viceròtrops.
Epidemiologia, patologia: La distribució de la Leishmaniosi depèn de la biologia i l’ecologia (clima) dels vectors.
§ Leishmaniosi muco-cutània: Sud Amèrica § Leishmaniosi cutània: úlceres de diferents tipus (Botó d’Orient) § Kala – Azar: causa inflamació al fetge, a la melsa i febre. A Espanya es troben 200 casos aprox.
La Leishmania infantum és un paràsit oportunista que infesta homes amb SIDA, nens petits i drogodependents (mitjançant xeringues) causant Leishmaniosis críptiques.
La Leishmaniosi canina és visceral i cutània (1 – 30 % dels gossos), causant caquèxia (poc vitalista), alopècia, epistaxis (sang), queratitis, onicogrifosi (alteració a les ungles).
Profilaxi: § Lluitar contra els mosquits, difícil lluita perquè tenen un cicle vital terrestre.
§ Piquen fora de les cases al vespre § Les femelles són les que piquen en temperatures òptimes entre 200 – 600 metres.
§ Diagnòstic i tractament al gos; que és el principal reservori.
14 TEMA 8. ORDRE KINETOPLASTIDA 1. Gènere TRYPANOSOMA Trypanosoma Gambiese / Rhodesiense Cicle biológic § Necessiten un vertebrat, l’home o reservoris on es troba la forma tripamastigota.
§ Vector: mosques del gènere Glossina (Tse – Tse), G.Palpalis (T. Gambiense) i G.
Morsitans (T. Rhodesiense) Dins el vector trobem formes tripamastigotes i epimastigotes (tub digestiu de tots els adults) 1. Mosca pica a un H. Vertebrat i incorpora formes tripomastigotes que estan a la sang del vertebrat 2. Aquestes formes es multipliquen i evolucionen a formes epimastigotes.
3. Epimastigotes es multipliquen i es tranformen en tripomastigotes curtes (infestants i es troben en les glàndules salivals de la mosca).
4. Aquestes formes són inoculades a través de la segona picada. Entre 1a i 2a picada com a mínim han de passar 3 setmanes.
5. Dins de l’H. es formen 3 tipus de tripomastigota (pleomorfisme): curts (a la sang i no es multipliques), llargs (multiplicació i penetren al SNC) i intermedis Morfologia forma tripomastigota (sang) à important pel diagnòstic § Extrem posterior arrodonit § Cinetonucli (part posterior) és molt petit § Flagel recorre tot el cos formant diversos plecs (membrana ondulant) Epidemiologia Àfrica tropical Transmissió a través de mascle i femelles de Glossina També por haver transmissió mecànica (efecte xeringa en menys de 24h): picar a un H i al cap de poques hores picar a un altre H, llavors es transmeten formes tripomastigotes que no han iniciat el cicle.
§ T. Gambiense – Àfrica central i occidental (en l’aigua) – Patologia d’evolució lenta – Pocs reservoris (porc domèstic) – Vectors que tenen tendència a alimentar-se de sang humana: G. Palpalis (alta antropofilia) § T. Rhodesiense – Àfrica oriental (zones àrides i llacs) – Patologia ràpida i greu – Molts reservoris (antílops,girafes,..) – Vectors: G. Morsitans (alta zoonofília) Patologia a) Període d’incubació: pot haver-hi una ferida (xacra), picor, cefalees a causa d’una picada b) Fase aguda o septicèmica (limfàtic – sanguínia): febre, limfadenopaties (inflamació ganglis limfàtics). Signe de Winterbotton (inflamació de ganglis limfàtics del coll) i Kerantel (augment accentuat del dolor à hiperestèsia) c) Fase crònica o meningoencefalítica: les formes llargues invaeixen el SNC. S’entra en una fase de laxitud, fins provocar el coma i la mort.
15 Profilaxi § Coneixement de la malaltia § Diagnòstic adequat a cada malalts i reservori § Lluitar contra els vectors (activitat diürna) § Quimioprofilaxi Trypanosoma Cruzi (malaltia de Chagas) Cicle biològic: § Necessita un H vertebrat: “reservoris” (gos, rosegadors,...) i home. Trobem formes tripomastigotes (sang) i amastigotes (intracel·lulars) § Vectors: xinxes de la família Reduvidae: Triatoma infestants, Rhodnius prolixus, Panstrongylus megistus.
1. Xinxa pica i capta les formes tripomastigotes de l’H vertebrats de la sang 2. Dins la xinxa, multiplicació de les formes tripomastigotes i evolució a epimastigotes.
3. Es multipliquen i evolucionen a tripomastigotes 4. Tripomastigotes es dirigeixen a la part posterior de l’intestí (posterior).
5. Aquestes xinxes seran infestants tota la seva vida (totes les xinxes son hematòfagues, per tant totes són infestants) 6. El vector inocula per mitjà de les femtes.
7. Les xinxes piquen i deixen la femta simultàniament 8. Les formes tripomastigotes penetren de manera activa (a través de petites ferides).
9. Es forma un vacúol on la forma tripomastigota passa a epimastigota i a amastigota 10. La forma amastigota es multiplica Transmissió també a través de transfusions sanguínies i a través de la placenta.
Morfologia tripomastigota: § Extrem posterior agut § Cinetonucli voluminós § Membrana ondulant amb pocs plecs Epidemiologia, patologia: malaltia de Chagas § Oportunista § Amèrica del Sud i Central § 40 milions d’afectats (molts crònics) § Vectors de cada lloc (totes les fases són infestants de per vida) § Zones rurals amb cases de fang § Piquen a la nit § Reservoris: zarigüenyas, armadillos, gossos, rates,...
§ Altres vies d’infestació: congènita (5%), transfusions, accidents laborals.
Fases: 1. Període d’incubació: lesió en una picada (chagoma) i signe de Romaña (edema, inflació de la parpella) 2. Fase aguda: lesions cardíaques greus (miocarditis), lesions al fetge i al cervell 3. Fase intermèdia: asimptomàtica, per fer el diagnòstic calen mètodes de cultiu.
16 4. Fase crònica: cardiopaties cròniques, augment de mida del colon i esòfag, perden la seva funció.
Profilaxi: § Diagnòstic i tractament de malalts § Lluita contra els vectors (que són domiciliaris i nocturns) 17 TEMA 9. FÍLUM APICOMPLEXA Característiques: § Protozous intracel·lulars, que per entrar dins de la cèl·lula s’ajuden del complex apical.
§ Desplaçament per lliscament § Reproducció alternant o metagènica (Agamogònia / Gamogònia / Esporogònia) Generalitats: Tenen 2 formes mòbils: esporozoïts i merozoïts § Cèl·lules petites amb nucli i orgànuls típics § Recoberts per una pel·lícula (membrana interna + membrana externa) § Anells polars amb part apical i part posterior § S’alimenten a través de microporus o micropils § Microtúbuls subpel·liculats (per sota la pel·lícula) en la part anterior (possibiliten el desplaçament per lliscament) § Complex apical per penetrat a la cèl·lula; les estructures típiques són un conoide connectat a unes estructures allargades (ròbtries) i a micronemes § Les ròbtries secreten substàncies amb funcionalitat mecànica i bioquímica i s’insereixen dins la cèl·lula formant un vacúol.
Reproducció: metagènica o apicomplexa Consta de 3 fases: 1. Primera fase: Agamogonia (asexual) El més habitual és que es doni per esquizogònia, però també por donar-se per mecanisme de gemmació interna § Inici fase: un esporozoït penetra dins una cèl·lula § Esporozoït es transforma en un trofozoït jove i evoluciona a trofozoït madur § De trofozoït madur evoluciona a esquizont § A partir de l’esquizont s’origina l’esquigònia (procés de reproducció múltiple) § Així es formen els merozoïts § Els esquizoïts ariben a rebentar la cèl·lula, queden lliures i penetren altres cèl·lules 2. Segona fase: Gamogonia / Gametogonia (sexual) § Alguns merozoïts es transformen en micro / macro gamonts o micro / macro gametòcits § Microgamonts a partir de divisió múltiple originen varis microgamets § Els macrogamonts formaran 2 macrogamets § Es produeix la fusió d’un macrogamet i un microgamet formant el zigot = singamia 3. Tercera fase: Esporogònia / Fase d’esporulació (asexual) En el cas dels Eimarins: § El zigot es transforma en esporont que evoluciona a esporoblasts (haplonts) § Els esporoblasts estan rodejats d’una membrana que es diu esporocists § En l’interior del esperoblasts es formen esporozoïts, que seran ingerits per via oral i tornaran a iniciar el cicle § Fase que es dóna dins un vector § El zigot evoluciona a oocinet (amb capacitat de moviment). Les desplaça a la cavitat general (hemocele) del vector.
§ D’esporons a esporoblasts i que condueixen a molts esporozoïts lliures § L’oocist rebenta i els esporozoïts van a parar a les glàndules salivals del vector.
§ Els esporozoïts tornen a començar el cicle, no són ingerits sinó que passen a través d’una picada del vector § Els oocits = Aesporocistats ja que els esporozoïts estan lliures 18 ORDRE EUCOCCIDIIDA (SUBORDRE EIMERIINA) Família CYPTOSPORIDIDAE Totes les espècies són oportunistes (gent amb la SIDA) Afecten a homes i a animals per iguals (zoonosi) Espècies: § C. Parvum: no és homogènia genotípicament § C.Hominis: antigament només afectava a l’home (antroponosis) però ara hi ha reservoris.
§ C.Canis: paràsit accidental de l’home (l’afecten per error) Cicle biològic de totes les espècies: § Monoxens (un H) § Les tres fases del cicle es donen dins les cèl·lules enteroepitelials (epiteli intestinal) 1. Fase agamogònia (diferents tipus que es repeteixen) 2. Fase sexual 3. Fase d’esporulació: es formen oocist de coberta fina (20%) i de coberta resistent (80%). Aquest últims sortiran a l’exterior via femtes esporulats, i en medi extern no han d’evolucionar (ja que són una forma de resistència), aquesta forma és infestant i de disseminació.
4. Les formes infesten via oral i s’eliminen via anal.
Les formes que surten a l’exterior serveixen per diagnosticar.
Els oocits de coberta gruixuda: § Són petits (5 µm) § A l’interior tenen esporozoïts lliure.
§ Resistents a àcids i alcohols.
§ Tinció: ZIEHL-NEELSEN à per realitzar un diagnòstic Els oocits de coberta prima: § Patologia es denomina : cyptosporidiosi § Transmissió fecal i reinfestacions controlades, donen diarees autolimitades i fases cròniques § Grups de risc: col·lectius de nens de mesos (menys de 2 anys) i gent amb el sistema immune compromès (SIDA) à 0.5 – 5 % en guarderies a Espanya i França § Oocits molt resistents, donen brots epidèmics Profilaxi: § Ifraestructures sanitàries § Diagnòstic i tractament de malalts § Ozonitzar i filtrar l’aigua 19 TEMA 10. SUBORDRE EIMERIINA Família EIMERIIDAE § § § Monoexens (H vertebrat com l’home) Força específics = Esteroxens Intracel·lular Cicle biològic: 1. Fase asexual (Agamogonia) 2. Fase sexual (Gamogonia / Gametogonia): les dues fases es donen dins les cèl·lules de l’H vertebrat. En aquesta fase es formen els oocists que surten immadurs al medi extern 3. Fase esporogònia (Fase d’esporolació): l’oocist madura i és la forma infestant Morfologia oocists § Mida i forma variable § Amb o sense micropil (porus) § Oocists sempre esporocistats § Els esporocists poden tenir o no cos de STIEDA § Nombre variable d’esporocists i dins d’aquests nº variable d’esporozoïts § Cossos residuals = restes de citoplasma de la divisió asexual § Transmissió feco-oral 1. Gènere EIMERIA Afecten als animals. 4esporocists amb dos esporozoïts cadascun (un total de 8) 2. Gènere ISOSPORA 2 esporocists amb 4 esporozoïts cadascun (un total de 8) Isospora Belli § § § § § § § § Antroponosi Poc freqüent Present en zones tropicals És un paràsit intestinal que pot donar patologies importants Oportunista Poden trobar des de portadors fins a casos mortals Oocits amb forma oval (30 x 15 µm) Surten immadurs, per diagnosticar hem de deixar que madurin els esporozoïts 3. Gènere CYCLOSPORA 2 esporocists amb 2 esporozoïts cadascun (un total de 4) Cyclospora Cayetanensis (diarees dels viatgers): § § § § No es troba en el nostre entorn No es coneix el cicle biològic Diagnòstic a través dels oocists de 10 µm Resistents a àcids i alcohols 20 Família SARCOCYSTIIDAE 1. Gènere TOXOPLASMA § § Paràsit heteroxè facultatiu: en el cicle s’incorporen H intermediaris però el cicle es podria tancar de manera directa, amb només un H. L’H intermediari poden ser mamífers (entre ells l’home) i aus. El cicle és extraintestinal.
H definitiu: felins, per excel·lència el gat. Es dóna sempre el cicle esteroespitelial (agamogònia + gamogònia) De la gamogònia els oocists madurs surten al medi extern i allà madures (entre 1 i 5 dies) L’esporogònia és quan tenim els oocists madurs (10 - 12 µm), de tipus isosporoide, és a dir, amb 2 esporocists amb 4 esporozoïts cadascun) infesten per via oral.
L’H definitiu es pot infestar per ingestió d’esporozoïts (dins del oocists) a través de la ingestió d’aigües contaminades. També per ingestió del H intermediari (que contenen pradizoïts = merozoïts de formació lenta) En els dos casos les formes arriben a l’intestí de l’H i es dóna el cicle esteroespitelial (agamogònia + gamogònia) El cicle dura 2 – 3 setmanes fins que s’eliminen els oocists immadurs.
Com s’infesta l’home? § Ingestió d’esporozoïts, de bradizoïts § Pel pas de taquizoïts (merozoïts de formació ràpida) en una dona gestant al fetus = transmissió vertical § Transfusions sanguínies § Transplantaments Tots els zoïts arriben a l’intestí, travessen l’epiteli intestinal i allà són fagocitats pels macròfags (fora de l’epiteli) Dins dels macròfags es donen les agamogònies (fase aguda) que és controlat pel sistema immune. En fase aguda és quan passa de la dona al fetus.
Certs taquizoïts arriben al cervell, cor, múscul, ull,... i van proliferant com a bradizoïts.
Formen un cists que van creixent a l’interior del merozoït Dins dels cists van creixent (fase crònica) amb immunitat de per vida. Només pot haver una fase aguda a la vida quan es trenquen els cists.
Epidemiologia § Parasitosi cosmopolita: 25% mundial (França a destacar), i sobretot on es menja carn crua.
§ Està en davallada, perquè el control sanitari adopta mesures de prevenció.
§ Oocists molt resistents § Bradizoïts força resistents, per morir han d’estar per sobre de 65ºC o per sota dels -20ºC.
Patologies: 21 § § § Toxoplasmosi placentària (<1%): molt esporàdica, a coincidir la fase aguda de la toxoplasmosi durant la gestació. Per evitar-ho controls periòdics, evitar el contacte amb els gats, menjar carn feta,...
Toxoplasmosi postnatal o adquirida: produeix febre, ganglis inflamats, miàlgies, dolor muscular, alguna vegada miocarditis, alteracions del SNC,... Al ser oportunista, en fase crònica pot reactivar-se en gent immunodeficient (SIDA) o gent amb transplant.
Toxoplasmosi neonatal o congènita: depèn del moment de l’infestació, ja que la placenta és més o menys permeable, pot ser lleu o produir la mort. Pot causar epilèpsies, hidrocefàlia, calcificacions intravertebrals, alteracions en el SNC, coriorrenitis (pubertat).
22 TEMA 11. SUBORDRE HAEMOSPORINA Família PLASMODIIAE Cicle vital: § Necessita H vertebrat: home (antroponosi) Dóna agamogònies hepàtiques i hemàtiques Dins els glòbuls vermells s’inicia la gamogònia (formació de gametòcits) § H invertebrat: mosquit del gènere anopheles (les femelles). Es l’H definitiu.
Es dóna la gamogònia, la singamia (fusió de gàmetes) i també l’esporogònia.
1. Mosquit inocula els esporozoïts a través d’una picada.
2. Esporozoïts arriben al fetge i penetren a les cèl·lules hepàtiques.
3. Pot passar que quedin latents en forma de hipnozoïts o donin la agamogònia i es formin molts merozoïts dins la cèl·lula que es rebentarà. En les espècies humanes només hi ha una agamogònia hepàtica abans que el paràsit arribi a la sang.
4. Els merozoïts van a la sang i parasiten els GV 5. Dins els GV es van multiplicant amb agamogònies = intraeritrocítiques o hemàtiques.
6. L’agamogònia és típica (es repeteix cada 48 – 72 hores): trofozoït à esquizont à merozoït.
Els merozoïts trenquen els GV.
7. Alguns merozoïts es converteixen en gamonts dins els GV (micro i macrogamonts). Aquests seran captats pel vector (mosquit).
8. Els hipnozoïts poden reactivar-se i iniciar una agamogònia hepàtica = paraeritrocitària ( es dóna simultàniament al cicle agamogoni hepàtic inicial).
Diferències entre recrudèscencia i Recidiva: § Recrudescència: nou increment d’un símptoma o d’una malaltia després d’una remissió temporal, però sense que hi hagi hagut convalescència.
§ Recidiva: aparició d’una malaltia en un individu que l’ha passada poc temps abans.
Evolució dels plasmodium dins les femelles d’Anopheles: 1. Ingestió de micro i macrogamonts 2. Arriben a l’intestí 3. La singàmia es dóna a la llum intestinal 4. Es forma un zigor = ooxinet, que travessa la paret intestinal i va a parar a la cavitat general d’aquest vector (hemocele); allà es dóna l’Esporogonia (3a fase) 5. Es formen uns oocists aesporocistats dins els quals hi ha esporozoïts lliures, aquests es rebenten i van a les glàndules salivals.
6. Entre 10 – 20 dies els esporozoïts ja es troben a la saliva del vector.
7. El vector és evolutiu – multiplicatiu.
Vies de transmissió: 1. Biològica (a través de la picada d’un vector) § Tª superiors a 15ºC tot l’any (15 – 35 ºC) i fins a 2500m § Aprox. 50 espècies d’anopheles amb capacitat vectorial, només les femelles (la pluja afavoreix la seva reproducció).
2. Transfusions de sang (xeringues contaminades).
3. Transmissió a través de la placenta.
Epidemiologia: § Afecta a 1000 milions de persones en zones hiperendèmiques (15% de la població té contacte amb el paràsit en la seva vida).
23 § Hi ha 2 milions de morts anuals (50% nens de menys de 2 anys a l’Àfrica) § Afecta tots els continents menys Europa i EEUU (casos importants) Patologia: § Fase hemàtica: febre (>40%), es repeteix de manera periòdica (cada 48 – 72 h) amb hemòlisi i anèmia.
§ Espècie més patològica: P.Falciparum, responsable de microembòlies cerebrals, hepatosplenomegàlia i aturada renal (hemoglobinúria i febre negre).
§ La gent entra amb fase crònica de la malaltia amb recrudescència (augment de la patologia) Profilaxi: § Lluita antivectorial (contra el mosquit anopheles) § Quimioprofilaxi § Tractament de malalts, donant un suplement de ferro § Vacuna contra la malaria Espècies que afecten a l’home: P. Vivax: § § § § § Àsia i nord d’Àfrica Causa el 40% dels casos de malària Tenen tendència a parsitar els GV joves i aquests s’inflen (hipertròfia).
Té hipnozoïts Agulles de febre = febres tercianes Benignes (cada 48h) P. Ovale: § § § Semplant a P. Vivax (té hipnozoïts i causa febres tercianes Benignes) És la menys freqüent (<1% casos de la malària) Els hematies parasitats adquireixen forma ovalada P. Falciparum § § § § § § § § És la més patògena i la més comuna Tròpic i subtròpic No té hipnozoïts, per tant no dóna recidiva.
Afecta a tots els GV.
Dóna Febres Tercianes Malignes (cada 48h), la febre es manté elevada.
Pot ha ver poliparasitació intraerocítica: dins 1 GV por haver més d’un trofozoït.
Trofozoït amb 1 o 2 nuclis.
Els gamonts tenen forma de mitja lluna.
P. Malarie § § § § § Afecta al 7% de la població Zones tropicals.
Afecta a GV vells, que encongeixen quan són parasitats.
Té alguns reservoris (primats) Febres Quartaves Benignes (72h) 24 ORDRE PIROPLASMIDA Família BABESIIDAE 1. Gènere Babesia B. Bigemina / B.Microti Característiques generals: § Viuen a l’interior dels GV (intraeritrocítics) § Divisions binàries i molts cops es formen 4 cèl·lules en forma de creu § No hi haurà hemozoïna (no tranformen l’hemoglobina en hemozoïna com els plasmodis) § Tenen complex apical reduït § Reproducció alternant o metagenètica Cicle § § § § § § vita (cicle diheteroxè obligat – zoonosi): 2 H, necessiten un vector: paparres dures (ixòdid) Transmissió transovària i transestadial (larva à ninfa à adult) Paràsit por durar anys (el cicle de vida de les paparres és llarg) Paràsit oportunista) Causen patologies i pèrdues en animals domèstics (bestiar boví) Amèrica i Europa: a Europa casos humans molts esporàdics però greus.
Indicis: febre alta, hematúria (sang a l’orina), gent amb la melsa extirpada.
25 TEMA 12. FÍLUM MICROSPORA Característiques generals: § Paràsits monoxens intracel·lulars § Paràsits oportunistes § Afecten a artròpodes, a peixos (patologies importants), a vertebrats terrestres i de manera esporàdica a l’home.
§ Son cosmopolites i afecten a animals (zoonosi) § L’estructura rep el nom d’espores, ja que són molt petites (5 µm) ovalades i amb vacúol bastant gran.
§ L’esporoplasma té un o dos nuclis, ameboide i penetra un tub polar § Espores = FMI i F de resistència Cicle vital: 1. Espores penetren via oral 2. Van a l’intestí, on es dispara el tub polar i s’enganxen a les cèl·lules 3. A través del tub l’esporoplasma aconsegueix entrar a la cèl·lula 4. Dins la cèl·lula es dóna l’esporogònia (un grup d’espores rebenten la cèl·lula) 5. Algunes retroalimenten el procés i altres són eliminades a l’exterior.
A través dels macròfags es poden disseminar a altres òrgans i teixits a més de l’intestí.
Enterocutozoon bieneusi: pròpia de l’home, el P es queda a l’intestí; pot donar diarrees.
Encephalitozoon cuniculi: afecte el fetge, pulmons i cervell. Dóna casos mortals.
FÍLUM CILIOPHORA Balantidium coli Protozou força gran amb 2 formes: Trofozoït: § Bastant gran (100 – 150 µm) i ciliats § Boca cel·lular (citostoma) on els cilis són més nombrosos i més desenvolupats § Part posterior anus cel·lular (citoprop / citopigi) § 2 nuclis: macronucli compacte (en forma de ronyó i funcions vegetatives) i micronucli (petit i amb funcions reproductives)).
§ Tenen dos vacúols pulsàtils o contràctils que regulen la pressió osmòtica § Molts vacúols digestius § Pot ser hematòfaga (pot ser que trobem eritròcits en els vacúols digestius) Cists: § 50 – 70 µm § Forma esfèrica i sense cilis § 2 nuclis i 2 vacúols pulsàtils § Formes eliminatives Cicle § § § § § biològic: FMI són els cists; els trofozoïts no ho són, però podríem trobar algun cas (moren a pH<5) Transmissió fecal i oral Monoxè Eurixè (poc específic), l’hoste habitual per excel·lència és el porc domèstic.
Viu a l’intestí gruixut (colon) 26 § § § Divisió binària tranversal Reproducció asexual i conjugació (no s’uneixen les cèl·lules però hi ha recombinació genètica ) Els cists són les FE, FMI, FR i F de disseminació Epidemiologia, patologia i profilaxis: § Cosmopolita (<0.1%): sobretot a Filipines i Bolívia (20%) § Col·lectiu de risc: on es manipulen porcs (l’home actua com a portador) § Hematòfaga que pot causar disenteria balantidiana: diarrees, femtes mucosanguinolentes i abscessos hepàtics.
§ Profilaxi: mans netes.
27 TEMA 13. FÍLUM PLATHELMINTHES § § § Metazous invertebrats No tenen aparell respiratori ni aparell circulatori Grups: trematodes digènics i cestodes Trematode Digenea § § § § Mida variable (1 – 10 mm) Tenen un tegument extern funcional que permet absorbir els aliments Òrgans de fixació: ventosa oral (on comença el tub digestiu) i ventosa central = acetàbul.
Generalment hermafrodites (aparell masculí i femení) Aparell digestiu: boca, faringe, esòfag que es divideix en dos cecs intestinals (simples o ramificats) Aparell excretor: consta de 2 cèl·lules SELENOCITS o FLAMIGERES, que desenvolupen en un conducte excretor (interès taxonòmic) Aparell nerviós: collar ganglionar perisofàgic, d’on surten nervis intercomunicats entre ells.
Aparell reproductor: § Marculí: testicles amb posició i forma variable, van a parar als conductes eferents que desenvolupen al conducte deferent (Espermiducte). Aquest es dilata formant la bossa de cirre i un orifici genital masculí.
§ Femení: gònada de mida, forma i posició variable.
De l’ovari surt l’oviducte que s’eixampla formant l’ootip, rodejat de glàndules de Mehlis. A continuació hi ha l’úter amb ous, que acaba amb el porus genital femení (molt a prop del porus masculí) amb una estructura anomenada ATRI genital. També tenen glàndules vitel·lògenes (necessàries pel desenvolupament dels ous) de les quals surten vitel·loductes que conflueixen prop de l’ootip. També existeix el conducte de LAURER: antiga vagina que ha perdut la seva funcionalitat.
Morfologia: § Endoparàsits de vertebrats § Dos tipus d’alimentació: via oral i tegumentària § Reproducció creuada (un individu fecunda a l’altre) o autofecundació § Sempre són heteroxens: com a mínim primer tenen un H intermediari que és un mol·lusc gasteròpode (cargol) en l’interior del qual hi ha la fase cercària; i com a mínim té un H vertebrat com a definitiu.
Fases § § § § § § evolutives: Els adults eliminen els ous Dins l’ou es forma la fase larvària = miracidi De miracidi evoluciona a esporocist D’esporocist a rèdia De rèdia es formen les cercàries (forma larvària dins del primer H intermediari) De cercàries a metacercàries que donaran lloc a l’adult Cicle vital (terrestre i aquàtic): § Els ous operculats poden sortir embrionats (amb miracidi) o no, llavors embrionen fora de l’H depenent de les condicions ambientals.
28 § § § § § § § § El miracidi ha d’aconseguir arribar a un H intermediari de manera passiva (terrestre, si l’H ingereix l’ou) o de manera activa (aquàtic, amb els cilis es desplaça buscant H intermediari) El miracidi es dirigeix al pàncrees i es transforma en la fase d’esporocist.
L’esporocist té cèl·lules germinatives i acaben formant la fase de rèdies.
També tenen cèl·lules germinatives i formen diverses cercàries (per multiplicació).
Les cercàries tenen disposició destacada de les papil·les i l’H intermediari les elimina al medi extern (cargol) = Emissió.
Cercàries tenen: part anterior, cua i aparell digestiu format La fase metacercària té l’aparell digestiu més desenvolupat i comencen també a tenir desenvolupats els genitals.
Es formarà la fase adulta.
Cicles diheteroxens o poliheteroxens § Molt específics (esteroxens) a nivell del primer H intermediari § Poc específics (eurixens) a nivell de H definitiu Casos: 1. Les cercàries poden ser les FMI que donaran els adults ( no fase metacercàries) 2. Tenen estructures (glàndules cistògenes) per passar a metacercàries, que normalment són les FMI. Es poden formar lliures en el medi extern amb un suport (diheteroxens), o dins el 2n H intermediari (poliheteroxens).
ORDRE ESCHINOSTOMATIDA Família FASCIOLIDAE Distomes: tremàtodes digènics que tenen la ventosa oral i ventral a prop en la zona anterior.
Poden causar distomatosis.
Fasciola hepàtica (“Duela hepàtica o Doga hep”) És una distoma que parasita el fetge i dóna distomatosi hepàtica concretament fasciolosi.
Morfologia: Adult: § Paràsit gran amb forma foliàcia § Acetàbul anterior (ventosa ventral) § 2 secs intestinals molt ramificats § 2 testicles ramificats (tàndem) per sobre de l’ovari i de l’ootip.
§ De l’ootip surt l’úter § L’atri és anterior a l’esòfag.
Ous: § Grans (150 m x 75 m ) § Ovalats § Són la forma eliminativa i la forma de disseminació § Tenen opercle § No surten embrionats.
Cicle § § § vital (cicle indirecte, diheteroxè, cicle vital aquàtic): L’H definitiu habitual és el bestiar boví, altres poden fer de portadors.
L’home es H accidental El seu hàbitat de parasitació és el fetge; vesícula biliar (fins a 10 anys) 29 § § § § § Els adults eliminaran ous via femtes dels animals parasitats Els ous van a parar al medi extern i necessiten aigua dolça, on ha d’embrionar.
Els miracidis han de trobar l’H intermediari (un cargol; Limnaea truncatula a la península) i accedir-hi.
L’H intermediari conté esporocist que passaran a rèdies i aquestes a cercàries si les Tª són elevades; si les Tª són baixes passaran a una 2a generació de rèdies (RÈDIES FILLES).
Les cercàries seran emeses al medi extern, s’enquistaran i passaran a etacercàries lliures (forma de resistència).
Infestació de l’H definitiu: § Per via oral (menjar o beguda contaminada) § La fase preadult arriben al duodè i finalment a l’adult al fetge.
§ Aquest procés dura 3 mesos Epidemiologia i patologia: § Cosmopolita (ramaderia): països de Sud Amèrica, França i Europa on l’hoste definitiu és l’home § Distomatosi hepàtica i casos etòpics (pulmons), però no és un paràsit erràtic.
§ Té dues fases: d’incasió i d’estat.
§ Causa: dispèpsia (mala digestió), hepatomegàlia, eosinofília, icterícia (bilis rubina), anèmia.
Diagnòstic: ous amb femtes, a partir del sistema immunològic Profilaxis: § Lluita contra els reservoris § No utilitzar femtes d’aquests animals com a adobs § Vigilar amb certs vegetals.
30 TEMA 14. ORDRE STRIGEIDA Família SCHISTOSOMATIDAE S. Haematobium causa Esquistosomosi vesical S. Mansoni causa Esquistosomosi intestinal S. Japonium causa Esquistosomosi arterio-venosa Morfologia dels adults: § Unisexual § Mascles formen canal ginecòfor i femelles viuen acoblades a l’interior § Tegument variable § 2 ventoses (oral i ventral) amb peduncle § Secs simples units que acaben com a únic Mascles: § 1 – 2 cm x 1mm de gruix § Entre 4 i 9 testicles § Espermiducte, vesícula seminal que s’obre en el porus genital masculí, però no tenen cirrers o aparell copulador perquè la femella viu instal·lada a dins permanentment.
Femelles: § Més estretes: 2 – 3 cm x 250 µm de gruix § Ovari, úter, glàndules vitelògenes post ovàriques que comparteixen un únic vitel·loducte.
§ Porus genital postacetabular Diferenciació entre espècies: 1. Tegument 2. Nombre de testicles 3. Localització de l’ovari 4. Unió dels secs 5. Ous (nombre i forma) S. Mansoni pocs ous.
Morfologia del ous: § No operculats § Embrionats quan surten § Amb esperó S. Japonicum: és el més petit (75 – 100 / 50 – 100 µm) i esperó molt petita i lateral o sense esperó.
S. Mansoni: 100 – 175 / 50 – 75 µm i esperó lateral S. Haematobium: 100 – 175 / 50 – 75 µm i amb esperó terminal S. Intercalatum: similar i més gran (150 – 250 µm) Cicle § § § § § biològic: Adults viuen dins els vasos sanguinis vertebrats (són hemàtics) Són diheteroxens Cicle vital aquàtic (no presenten rèdies ni metacercàries) Els adults viuen en venes del sistema porta.
Els mascles i les femelles estan acoblats fins a la fecundació i llavors la femella abandona el mascle i entra pels capil·lars.
31 § § § § § § § § § Als capil·lars posa els ous (ovideposició) i després torna a vasos profunds a buscar el mascle Els ous gràcies a l’acció enzimàtica i l’esperó passen dels capil·lars a l’intestí o a la bufeta orinaria per on sortiran al medi extern Ous surten embrionats i han de caure en medi aquàtic, sinó moren.
El miracidi surt de l’ou i té 6 hores de vida per trobar un H intermediari (cargol) En l’interior hi ha una 1a generació d’esporocists mare i una 2a d’esporocists fills.
Després no hi ha meracercària sinó furocercària que d’eliminaran i sern la FMI durant 4 mesos.
Les cercàries tenen una cua bifurcada per això se les anomena Furocercàries.
Les FMI han de trobar l’H definitiu i penetrar per via cutània Després perden la cua, accedeixen a la circulació i passant pels pulmons i el cor arriben a les venes del sistema porta, on al cap d’un mes tornarà a iniciar-se el cicle.
Epidemiologia: § 250 milions de possibles afectats segons la OMS § En zones de pobresa i aigua dolça amb Tª>18ºC (ideal 22 – 25ºC) S. Haematobium: Àfrica i Àsia (Egipte) H definitiu és l’home i com a reservori alguns primats esporàdics.
S. Japonicum: Extrem Orient (Japó, Xina, Índia, Filipines) Molts reservoris: vaques, gossos, rosegadors (domèstics i silvestres) S. Mansoni: Àfrica i també Amèrica (Sudamèrica i Centre) Reservoris: rosegadors i alguns primats. Van arribar a Amèrica a causa del trasllat d’esclaus (H vicariant) Característiques biològiques: PARÀSIT OUS H INTERMEDIARI sortiran per l’orina cargol Bullinus S. Mansoni plexes intestí gruixut i sistema hemorroïdal per la femta H int Àfrica: Biomphalaria H int Amèrica (varis): Tropicorbis S Japonicum Vasos de l’intestí mig i artèria pulmonar per les femtes Cargol Oncomelania S. Haematobium HÀBITAT plexes vesicals o pèlvics Patologia (invasió, incubació i estat crònic): § Manifestacions cutànies § Febre § Alteracions renals § Fetge i melsa § Hipertensió portal (venes i artèries) que pot donar ascitis.
S. Haematobium: cistitis (inflamació de la bufeta) i hematúria (sang en l’orina) S. Mansoni: dolor abdominal i sang en femta S. Japonicum: complicacions pulmonars i cardíaques.
Profilaxi: § Filtrat aigua i afegir sulfat de coure § Lluita biològica (mol·luscs refractoris) 32 § Infraestructures: presa d’Assueu, bomba d’aigua a Zimbabue (que proporciona aigua neta a tot el poble) Dermatitis per furcocercàries de Schis.
§ Parasitismes extraviats (infesten l’home per accident) de S. Bovis § També Schistosomes d’aus aquàtiques: Omithobilharzia, Girganthobiharzia, Trichobilharzia...
§ Tenen cicle biològic aquàtic: si individus entren a l’aigua molts cops donen dermatitis (sarna dels nedadors) § Pot donar: edema, prurit, hipersensibilització, infeccions secundàries.
33 TEMA 15. CLASSE CESTODA Característiques principals: § Endoparàsits de vertebrats § Mida variable 1 – 15 cm § Tenen diversos òrgans de fixació § Anells independents: pol·lizoïcs § Tenen tegument a través del qual s’alimenten § No tenen aparell digestiu § Sistema nerviós primitiu § Aparell excretor rudimentari § Són hermafrodites § Sempre són heteroxens, excepte H. Nana que tenen un cicle directe.
Morfologia: § Tenen a la part anterior (escòlex) els òrgans de fixació.
§ Òrgans de fixació poden ser: musculosos (ventoses, rostel, botris) o quitinosos (ganxos de fulla, de mànec, guarda... la mida, el tipus i el nombre de ganxos té interès taxonòmic) § Tenen una petita estructura (coll) a partir del qual es forma l’estròbil: format per anells o segments.
§ La primera porció són anells immadurs; la segona són anells sexuals i la tercera anells gràvids (amb l’úter ben desenvolupat amb ous).
§ L’anell gràvid es desprendrà al medi extern Morfologia dels anells sexuals: Hi ha cestodes amb aparell reproductor simple o suplicat En cada anell hi ha aparell reproductor masculí i femení.
§ Aparell masculí: nombre variable de testicles, de cada un surt el conducte eferent i es reuneixen a l’espermiducte. L’espermiducte va a parar a la bossa del cirre on hi ha l’òrgan copulador i acaba amb el porus genital.
§ Aparell femení: consta d’un ovari de mida variable, ooviducte que va a parar al ootip rodejat de glàndules. D’aquest surt una vagina funcional que desenvoca al porus genital. Es pot eixamplar la vagina formant una vesícula seminal. De l’ootip en surt un úter. Hi ha una o dues glàndules vitel·lògenes posteriors.
Reproducció: § Autofecundació: l’anell es fecunda ell sol § Reproducció creuada: un anell fecunda a un altre del mateix individu § Reproducció recíproca: entre diferents individus Morfologia dels anells gràvids: Han degenerat restes d’òrgans sexuals Conté l’úter desenvolupat amb porus de posta o tocostoma, o sense porus de posta = cecs Els úters cecs poden ser en forma de sac, ramificat, càpsules uterines,...
En l’interior de l’úter hi ha els ous que sortiran pel porus de posta o tocostoma. Si no hi ha tocostoma l’anell gràvid rebentarà i quedaran lliures a la vegada.
Morfologia dels ous dels cestodes: § La part més interna: Oncosfera o embrió hexacant § Embriòfor rodeja la oncosfera. L’embriòfor també s’anomena coberta interna de l’ou.
§ La coberta externa de l’ou està formada per membrana vitel·lina i membrana externa (si és gruixuda, parlem de closca) 34 Diferenciació dels ous en funció de l’ordre: ORDRE PSEUDOFILIDIDS Ovalats o el·liptics Coberta externa molt resistent esclerotitzada (closca) No embrionats quan surten ORDRE CICLOFILIDIDS Més arrodonits, esfèrics Coberta externa fina que es pot perdre Surten embrionats Morfologia de les larves ORDRE CICLOFILIDIDS 1. Monocèfales (amb un escòlex) § Larva cisticerc: vesiculosa, amb un escòlex invaginat i introvertit.
§ Larva cisticercoide: part anterior vesiculosa, amb un escòlex invaginat però no introvertit. Part posterior compacta amb cercòmer que conserva els 3 parells de ganxos.
2. Policèfales (amb més d’un escòlex) § Cenur (larva) § Equinococ o hidàtide (larva) ORDRE PSEUDOFIDIDS L’embrió hexacant és ciliat i s’anomena coracidi Del coracidi es forma la larva procercoide: § Monocèfala, massissa i allargada § Encara no té escòlex § A la part posterior té cercòmer (amb petits ganxos) L’últim estat larvari és la larva plerocercoide: § Monocèfala, massissa i acintada (inici d’anellació) § Escòlex desenvolupat (botris) i no té cercòmer.
ORDRE CICLOFILÍDIDS § § § § § Escòlex amb ventoses El rostel pot tenir ganxos (armat) o no (inerme) Els porus genitals estan en posició lateral Tenen una única glàndula vitel·lògena compacta i postovàrica.
L’úter és cec, sense tocostoma.
Dupilidium caninum: l’H vertebrat és el gos i l’H intermediari són les puces Família HYMINOLEPIDAE Himenolepsis nana: dóna himenolepiosi § § § § Cestodes petits (aprox. 5 cm) Tenen una corona de ganxos enforcats El gènere Hymenolepsis només té tres testicles alineats i post ovàrics Els anells gràvids són més amples que llargs amb úter sacciforme i ple d’ous.
35 Diagnòstic: Es basa en el reconeixement dels ous: § Són petits (50 x 40 µm) § Transparents § Coberta externa gruixuda § Embriòfor (coberta interna) amb forma de llimona; botons polars dels quals surten filaments.
Els ous d’Himenolepsis diminuta són rodons, més grans i sense botons polars.
Biologia: § És heteroxè facultatiu § Poden tancar el cicle directe o indirectament § Poden haver-hi processos d’autoinfestació § Els adults viuen a l’intestí § Els anells gràvids es disgreguen i per la femta surten els ous lliures.
Cicle biològic: Indirecte § Els ous han de ser ingerits per escarabats (teneario militar o escarabat de la farina) § Els ous es desenvolupen a l’homecele i la larva cisticercoide és la FMI § L’H definitiu habitual (i reservori) són els rosegadors § No és important a nivell humà § Els escarabats podrien infestar la farina Directe § Per transmissió feco-oral § Els ous infesten aigua i aliments, els quals seran ingerits per un altre individu § A l’intestí s’allibera l’oncosfera i al cap de 3 – 4 dies es forma la larva cisticercoide.
§ Al cap de 7 – 10 dies evaginen l’escòlex i es fixen i es formen els adults § L’home actua com a H definitiu (adult) i intermediari (larves) Autoinfestacions: § Exògenes: mala higiene del aliments § Endògenes: determinats ous eclosionen i donen el cicle Estan controlades per sistema immune i poden donar autoinfestacions massives.
Al no ser molt patogen no es considera oportunista.
H. Diminuta és sempre indirecta: pràcticament no infesta a l’home Epidemiologia, patologia i profilaxi: § L’hoste habitual són els rosegadors (reservoris) § És freqüent a l’Europa meridional, Nord d’Àfrica i Sud Amèrica (6% a Barcelona) § La via d’infestació habitual és la feco-oral.
§ La patologia depèn de la càrrega parasitària i de l’estat de l’H; en principi és asimptomàtica.
§ En infeccions massives: mala digestió, diarrea i alteracions nervioses.
§ Tractament: s’ha de repetir 2 o 3 vegades cada 15 dies per evitar autoinfestacions endògenes.
§ Profilaxi: hidro-fecal, bona higiene i menjar cuit (evitar infestació indirecta) 36 37 TEMA 16. ORDRE CICLOFIDIS 1. Gènere TAENIA § § § Paràsits exclusius de l’home Donen teniosis (antroponosis) Diheteroxens: H definitiu un sol mamífer (home) i H intermediari T. Solium (porc) / T.
Saginata (vaca); en ambdós casos trobarem el cisticerc.
Morfologia: § 4 ventoses § Rostel normalment armat (amb soble corona de ganxos en forma d’ungla de gat) § Tenen porus laterals § Ovari: T. Solium amb lòbul accessori (trilobulat) i laT. Saginata bilobulat.
§ Úter cec amb un eix central (en els anells gràvids) i branques laterals: T. Solium 8 – 12 branques dendrítiques i T.Saginata 18 – 25 branques dicòtomes.
§ Anells gràvids rectangulars; tenen interès per diferenciar-les ja que els ous són iguals.
§ Els ous no són habituals en femtes, l’embriòfor estriat i oncosfera interior i perd la coberta extern sovint.
Taenia solium: rostel armat (solitària armada) Fins a 20 m (normalment entre 3 i 5), mínim 2000 segments.
Les larves s’anomenen cisticerc. La T. Solium dóna cisticercosi Taenia Saginata: no té ganxos (solitària inerme) Fins a 10 m (normalment entre 2 i 4) Cicle biològic: 1. Els anells gràvids es desprenen 2. Els ous són molt resistents al medi extern (160 dies T. Solium) 3. H intermediaris són el porc (T. Solium) o boví (T. Saginata). Les oncosferes fan una migració intraorgànica fins al teixit conjuntiu o adipós de la musculatura (cor, diafragma, llengua, intercostals). Als 2 mesos són FMI: Cysticerscus cellulosae / C.
Bovis 4. L’home s’infesta per ingestió de carn amb cisticecs viables. A l’intestí evaginen l’escòlex i 2 – 3 mesos després són adults. Poden viure fins a 20 anys.
Vies d’infestació: L’home com a H intermediari per infestació: 1. Hidro-fecal (infestació exògena): per ingestió d’ous 2. Autoinfestació exògena: anus – boca 3. Autoinfestació endògena És important el diagnòstic ja que T. Solium és més perillosa perquè podríem tenir cisticercs que arriben a l’ull produeixen oftalmocisticercosi (ceguera) o neurocirticercosi (al cervell).
38 Taenia Solium 1. Porcs meja femtes infestades. Les oncosferes viatgen pel teixit conjuntiu (cisticercs musculars) 2. L’home menja cisticercs viables (carns contaminades poc fetes).
3. En l’intestí s’origina el protoescòlex 4. Creix, dóna la tenia adulta a l’intestí i desprèn ous i anells gràvids (taeniosi) 5. L’home por ser H intermediari Taenia Saginata 1. Taenia allibera anells amb capacitat de moure’s 2. Vaques ingereixen ous 3. Home ingereix carn amb cisticercs viables 4. Home té la taenia adulta a l’intestí (taeniosi) És la taenia més comú en l’home i està associada a la carn de vaca.
Taenia Asiàtica § § § § § § Es confon amb la taenia saginata perquè són molt similars.
No té ganxos (igual que la T. Saginata) Número alt de branques uterines Ous iguals Es distribueix de manera simpàtica les regions asiàtiques És exclusiva de l’home (antroponosi) Epidemiologia, patologia i profilaxi: § Son cosmopolites. Molt lligat a la cultura i la religió. Per exemple els indús no megen vaca i per tant no tindran taenia saginata.
§ A Espanya gairabé no hi ha taenia solium, però si força taenia saginata § Freqüent a zones rurals i països subdesenvolupats.
Home: H definitiu à teniosis: alteracins gastrointestinals com aprimament, fam dolorosa, obstrucció intestina i alteracions nervioses entre d’altres.
H intermediari à cisticercosi: oftalmocisticercosi i neurocisticercosi (epilèpsia, paràlisi,...) Profilaxis: § Inspecció veterinària § Correcta eliminació d’excrements humans § Instal·lacions adequades, correctes infraestructures sanitàries,..
§ Els cisticercs moren a 55ºC (carn ben cuita) i per sota els -5ºC o -20ºC § Per reduir la Taenia Solium: diagnòstic i pauta terapèutica correcte i bona higiene per evitar autoinfestacions exògenes; així es redueix el risc de Cisticercosi.
2. Gènere ECHINOCOCCUS L’home (H intermediari) és parasitat per larves d’equinoccoc o hidatide E. Granulosus dóna Hidatidosi o equinococcosi unilocular.
39 Els paràsits adults viuen a l’intestí prim de cànids domèstics i silvestres: § Són petits § Tenen escòlex armat amb doble corona (ganxos punyal) § Estròbil format per 3 segments: anell immadur, anell sexual i anell gràvid.
§ L’anell gràvid és molt gran, ocupa més del 50% i conté un úter lobulat amb ous iguals als de Taenia Fase § § § § § § § § § larvària: larva d’Echinococcus granulosus (Hidatide) Vesiculosa (en l’interior hi ha líquid) Policèfala: afecta a herbívors i l’home també por fer de H intern.
Membrana adventícia: membrana que genera l’H per aïllar la larva.
Membrana adventícia: membrana que gener l’H per aïllar la larva Membrana larvària que té una part més externa = membrana cuticular formada per estrats i creix a mesura que creix el quist i una part interna que té una membrana més fina = membrana germinativa o prolifera.
A l’interior trobem el líquid Hidatic A partir de la membrana germinativa es formen unaes vesícules prolíferes on a l’interior es formen els protoescòlex. El conjunt de protoescòlex s’anomena hidalítica.
Les vesícules filles exògenes es formen a la part exterior i no són freqüents.
Les vesícules filles endògenes si són freqüents, són com quists a l’interior, aquests generen una membrana adventícia per aïllar-se a diferència de les vesícules exògenes.
Biologia: § Les larves viuen en els cànids domèstics i silvestres.
§ És oligoxè (molts hostes, generalment de la mateixa familia) § Els ous surten per les femtes dels H definitius. La majoria cauen a terra però alguns poden quedar fixats al pèl.
§ Els ous del terra es dispersaran i hauran de ser ingerits pels H intermediaris (xais, ovelles, home,...) que actuen com a reservoris.
§ Quan són ingerits per l’home, les larves que estan dins l’ou arriben dins a l’intestí, accedeixen als capil·lars dins al sistema porta, passen pel fetge (60%).
– Alguns segueixen fins al cor dret, arteria pulmonar i un 20% queden retingudes al pulmó – Algunes també salten aquesta barrera passant pel cor esquerra fins a tot l’organisme (20%) arribant al SNC, a la musculatura § Es forma un cist incipient, estèril que creix fins fer-se infestant amb molts protoescòlex, que poden viure molts anys i mesurar fins a 20 cm El cicle biològic es tanca per predació; el cànid ha de ingerir el cist.
En el budell de l’H definitiu al cap de 2 mesos es trobarà la parasitació múltiple.
Epidemiologia de la hidatidosi: § Cosmopolita, molt freqüent on hi ha ramaderia (bestiar oví); a la península a les zones on hi ha xais, els gossos pastor són H definitius.
§ Ous moren a 65ºC § Les larves a les ovelles són viables força temps.
§ Hi ha llocs on hi ha interacció entre cicles domèstics i silvestres.
§ Grup de risc: ramaders (gossos de pastors i carronyisme...) § A Espanya en llocs rurals hi ha les incidències més altes de la UE.
Patologia: § Depèn de la localització i la mida 40 § § § Creix entre 1 – 5 cm per any Hi ha perill de trencament donant una hidatidosi secundària Majoritàriament es troba al fetge i pot donar una compressió hepàtica, traumatismes ossis, dolor i alteracions intestinals, febre, tos, expectoració, pressió intracraneal...
Al·lèrgies i xoc anafilàctic § Diagnòstic: clínic, serològic, radiològic § Tractament: farmacològic i quirúrgic § Profilaxi: eliminació hidrofecal, molta higiene personal, vigilar les vísceres dels animals morts, desparasitar els gossos.
Echinococcus Multilocularis / E. Alveolar § § § § § § Els adults també es troben a l’intestí prim El cicle biològic és salvatge, silvestre L’H definitiu per excel·lència és la guineu Els H intermediaris són petits rosegadors, especialment la família arvicòlids i eventualment l’home La larva creix ràpid i és invaida per vesícules exògenes Quan es troba la larva en l’home, es localitza al fetge i l’organisme no té temps de crear la membrana adventícia.
Infestació humana: per ingestió d’ous que la guineu ha eliminat (ja que la guineu té els adults) Grups de risc: persones que treballen amb la pell natural; ingesta de fruits silvestres.
Epidemiologia, patologia: § Freqüent i en expansió a Europa central (Polònia, Suïssa, França) § Dins l’home té un curs bastant ràpid i afecta en un 90% dels casos al fetge: hepatomegàlia, icterícia, ascitis,... donant finalment un càncer hepàtic.
§ La larva dins l’home és estèril però si no està molt localitzada sol ser mortal.
41 TEMA 17. FÍLUM NEMATODA Aparell digestiu: § Comença a la boca i va dins l’anus (femelles) o cloaca (mascles: fa d’anus i de porus genital) ventral.
§ La boca és terminal anterior, poden tenir llavis, ales cefàl·liques, diferents papil·les, amfidis (estructures sensitives) § La boca pot ser simple o desenvolupada (càpsula bucal) § Després de la boca ve l’esòfag § L’esòfag té funció secretora i de succió; té importància a nivell taxonòmic § Després de l’esòfag hi ha l’intestí que acaba en el recte, aquesta desemboca a l’anus o cloaca.
Tipus d’esòfag: § Moniliforme o arrosaria: primera porció musculosa i un conjunt de cèl·lules anomenades esticòcits; en forma de rosari.
§ Cilíndric: forma cilíndric, llarg i estret § Claviforme o estrongiloide: es va eixamplant § Oxyuriforme: primera porció s’eixampla, després una estrangulació i posteriorment el bulb esofàgic.
§ Rhabditoide: té part anterior o corpus, isteme i part posterior o bulb esofàgic.
Sistema nerviós: Consta d’un anell nerviós al voltant de l’esòfag i d’òrgans sensorials com són les papil·les cervicals i els amfibis (anteriors); les papil·les caudals i els fasmidis (posterior).
Aparell reproductor: Masculí: § És tubular § La part anterior és el testicle, seguit de l’espermiducte i el cundicte ejaculador acabant a la cloaca § Està acompanyat d’estructures que faciliten la copulació: òrgans coadjuvants (interès taxonòmic): espícules, gobernacle, papil·les genitals, ales caudals, bossa copuladora,...
Femení: § És tubular § La primera porció està constituïda per l’ovari i la glàndula vitel·lògena § Després oviducte i l’úter (amb ous); l’ovejector facilita la posta dels ous.
§ Després trobem la vagina que acaba en vulva.
§ Classificació de les femelles: – Monohistèrides: un sol aparell reproductor i són monadelfes: un tub uterí.
– Dihistèrides: 2 aparells reproductors i poden ser didelfes o anfidelfes (una sola vulva) – Polihistèrides: més aparells reproductors Forma dels ous: § Mai tenen opercle § Amb zigot (blastòmers, mòrula o ka embrionats) § Els embrions no tenen ganxos ni cilis § Capes (de dins a fora): – Capa vitel·lina interna (no és visible) – Capa quitinosa = CORION (dóna consistència i resistència) – Capa vitel·lina externa (no es veu) 42 – Capa uterina de naturalesa proteïna (albúmina) llisa o rugosa Hàbitat: intestinal, hemostisular Reproducció: § Fecundació creuada § Les femelles es poden classificar: – Ovípares: ous no embrionats – Ovovivípares: ous embrionats – Vivípares o larvípores: la femella posa les larves o embrions lliures, l’ou queda a l’úter.
Les larves fan 4 mudes fins a l’adult: L1+M1=L2+M2=L3+M3=L4+M4= PREADULTS à ADULT ORDRE RHABDITIDA Família STRONGYLOIDIDAE 1. Gènere STRONGYLOIDES S. Stercoralis Parasita l’home, altres primats i gossos; aquests poden actuar com a reservoris. Podriem parlar d’una zoonosi però com es transmet persona a persona és de transmissió antroponòmica.
La parasitosi es coneix com a estrongiloidosi (anguilulosi) Morfologia: § Nemàtodes molts petits (<1 cm) § Alternança de generacions de femelles partenogèniques (es reprodueixen elles soles) i adults de vida lliure.
§ Només les femelles són paràsites.
§ Poden ser paràsites (amb esòfag estrongiloide) o lliures (esòfag rhabditoide) Femelles: § Paràsites (3 mm x 40 µm) § Esòfag estongiloide que ocupa un terç del cos § Dihistèrides (2 aparells reproductors) § La vulva es troba entre el segon i el tercer terç § Són ovocicípars (ous embrionats) Ous: § Mida normal (60 – 80 µm) § Coberta molt fina externa § A l’interior hi ha larva L1 que és rhabditoide § Els ous s’obren dins l’intestí i per les femtes surten les larves (són la forma diagnòstica) Mascles i femelles de vida lliure: § Femelles: 2 mm / Mascle: 1 mm § Esòfag rhabditoide § Femelles dihistèrides amb vulva equatorial § Mascles corbats i 2 espícules (òrgan coadjuvant à facilita la copulació) Larves (forma eliminativa): § L1 i L2 esòfag rhabditoide: són les formes diagnòstiques, mesuren 250 µm de longitud i tenen la càpsula bucal curta i el primordi genital desenvolupat.
43 § Cicle § § § § L3 estrionglioide o filariforme, 500 µm, són la forma infestant, sense beina i acaben bifurcades vital: Monoxè Es transmet per mitjà de cicle d’infestació: heterogònic o homogònic Autoinfestació exògena o endògena, poden tenir cicle de reinfestació És un paràsit oportunistes amb disseminació, aquesta pot arribar a ser greu (mortal) Cicle heterogònic: Alternança de generacions de femelles paràsites i adults de vida lliure.
Les femelles paràsites viuen a la mucositat de l’intestí prim.
Són ovovivípars; però per la femta surten ja les larves L1: 1. Si les condicions ambientals són favorables de les L1 es forma una generació de mascles i femelles de vida lliure (esòfag rhabditoide) 2. Les femelles de la generació de vida lliure posen els ous a terra, d’on sortiran L1 (també rhabditoides) i es convertiran en L3 filariforme 3. Les L3 filariforme són les FMI, que buscaran un H 4. Les larves L3 penetren via cutània a l’H, per les seves extremitats 5. Les L3 accedeixen als capil·lars, recorren el cos i accedeixen a la respiració pulmonar fins als alvèols. En l’espai broncoalveolar la larva passa del torren sanguini a l’espai aeri. Allà s’oxigena i això li permet mudar fins a L4.
6. La L4 puja dels bronquis fins a la tràquea i per últim salta a la glotis i s’introdueix a l’esòfag fins l’intestí (20 dies aprox.) Cicle homogònic (curt i directe) 1. Les larves L1 troben condicions desfavorables i evolucionen directament a larves L3 infestants, sense haver una generació de vida lliure.
2. L3 accedeixen a l’H via cutània i fan la mateixa migració interorgànica que les del cicle heterogònic (mateix recorregut) Autoinfestació: Autoinfestació exògena: les larves L1 poden quedar a marges perianals, evolucionar ràpidament a L3, penetrar i fer la migració interorgànica.
Autoinfestació endògena: les larves L1 de l’intestí poden evolucionar a L3 sense sortir, penetren en els capil·lars i accedeixen a la circulació per fe la migració interorgànica.
Epidemiologia, patologia i diagnòstic: S. Füellebori Distribució africana En primats.
Els ous surten per les femtes agrupats S. Stercorolis Cosmopolita, sobretot en zones tropicals i alguns casos en la mediterrània Grup de risc: miners, grangers, gent en contacte amb fang, immunodeficient, trasplantats.
Tª càlides, humitat elevada, llocs amb ombra (túnel i mines).
Patologia: § Cutània § Larva amb desplaçament ràpid, és una LMC § Hipersensibilitat a la penetració 44 § § § Síndrome de Löffler: petites hemorràgies a nivell pulmonar Alteracions gastrointestinals: diarees sanguinolentes, deshidratació Quan el P és oportunista à disseminació que pot portar complicacions intestinals, pulmonars, neurològiques greus i septicèmiques.
Diagnòstic: per trobada de larves a la femta, amb diferents tècniques coproductius.
Profilaxi: infraestructures, educació sanitària, utilitzar calçat.
45 TEMA 18. ORDRE STRONGYLIDA Família ANCYLOSTOMATIDAE Característiques generals: § Boca transformada en una càpsula bucal (dents o plaues ventrals) § Esòfag estrongiloide § Els mascles tenen bossa copuladora i 2 espícules § Les femelles són ovipares (ous sense embrionar) § Monoexens § Migració interorgànica Cucs corbats de 2 cm: A. Duodenale (amb dents) i Necator Americanus (amb plaques) Morfologia: Mascles: A. duodenale 2 espícules lliures bossa simètrica Lòbul dorsal simple Costella dorsal bifurcada Femelles (dihistèrides i reproductors): Ancylostoma Vulva postequatorial Espina terminal N.americanus 2 espícules fusionades Bossa simètric Lòbul dorsal doble 2 costelles dorsals Necator Vulva preequatorial Sense espina terminal Ous: § Coberta molt fina § Nombre reduït de blastòmers (4 – 8) § Embrionen en el medi externs 1. Duodenale 10 – 20000 ous / femella / día Tª òptima: 20 – 25 ºC Dimensions: 60 x 40 µm Biologia i cicle vital: Viuen fixats a la mucosa intestinal (durant anys( Són hematòfags, ingereixen sang i alliberen mL/sang/cuc/dia) § § § § § § § § N. Americanus 5 – 10000 ous / femella / dia Tª + càlides: 30 – 35 ºC 70 x 40 µm substàncies anticoagulants (0.25 Les femelles posen ous que surten per la femta blastomerats Els ous a l’exterior embrionen i es forma L! (Tª altes, humitat relatia elevada i ombra) Les L1 són rhabditoides i tenen càpsula bucal desenvolupada i primordi genital petit Al cap de 3 dies es formen les L3 filariformes (500 µm) que acaben de forma aguda i amb beina Les L3 són FMI bastant resistensts, penetren a l’H via cutània i perden la beina La larva accedeix a la circulació i fa la migració interorgònica típica Al cap de 30 díes els adults ja estan a l’intestí Les femelles eliminen els ous 46 Epidemiologia § L’ancilostomasi i la necatorioso (uncinariosi) poden afectar a un 10% de la població i el 25% correspon als alts tròpics § Són cosmopolites – Necator: Amèrica central i del Sud, Àfrica, països Orientals i Oceania.
– Ancylostoma: Amèrica del Sud, països Orentals, conca Mediterrània,...
§ Poliparasitisme § Penetració cutània per les extremitats Patologia: 1. Fase d’invasió: lesions cutànies (infeccions) à Eosinofilia i Síndrome Löffler 2. Fase d’estat: més de 50 patologies lleus, més de 500 greus amb diarrees, aproximadament, anèmia, infeccions intestinals (cucs assassins). Es coneix amb el nom de “malaltia dels miners” Diagnòstic: estiològic per coprologia (reconeixement d’ous i/o larves) Profilaxi: vigilar excrecions Síndrome de Larves Migrants Cutànies (LMC) à Parasitisme extraviat § Es donen habitualment com a parasitisme extraviat: larves L3 d’estrongilids, no parasiten humans: A. Braziliensis i A. Caninum (gos, cosmopolita) § Tenen un cicle vital similar al de les espècies humanes. Els ous s’eliminaran per les femtes dels hospedadors § En el medi extern evolucionen fins formar-se larves L3 § Les L3 penetren via cutània per les extremitats fonamentalment.
§ Si l’H és l’adequat el cicle vital serà directe, i si l’H és inadequat (com l’home) les larves seran LMC.
§ Les trobem en zones rurals, ja que les condicions han de ser òptimes (parcs, jardins) Patologia: § Cutània: eritema, prurit, infeccions secundàries § Neurologia: estrés, insomni, irritabilitat § Les LMC normalment són serpiginoses Profilaxi: desparasitar els animals de companyia.
47 TEMA 19. ORDRE ASCARIDIDA Família ASCARIDIDAE Ascaris Lumbricoides § § § § § § Viu a l’intestí prim de l’home i altres animals, com el porc i altres primats Té una boca rodejada de 3 llavis No té ales cefàl·liques L’esòfag és estrongiloide però no té importància taxonòmica Els mascles mesuren entre 15 – 20 cm de longitud i són més prims i curts que les femelles (2 – 3 cm de diàmetre). Són corbats amb papil·les caudals i 2 espícules Les femelles mesuren 20 – 40 x 5 – 6 cm. La vulva està en el primer terç del cos (part anterior) que és una mica més estret: cintura genital. A la part posterior hi ha l’anus transversal amb 2 papil·les postanals. Són ovípares Morfologia dels ous: § Ovalats (mesuren 60 – 70 x 40 – 50 µm) § Infèrtils en casos escassos § Normalment trobem ous fecundats que només contenen una cèl·lula: zigot.
§ En el medi extern els ous poden embrionar i donar una larva larviforme § Els ous poden: – Mantenir la coberta uterina (rugosa) = ous corticats o sencers – Ous amb una membrana externa que és el còrion = decorticats Biologia: § Llombric gran de l’intestí és el nom col·loquial de l’Ascaris Lumbricoides § Viu a l’intestí prim de l’home i els reservoris (porcs / primats) § Ous surten per la femta: 200000 ous/femella/dia § Els ous embrionen al medi extern quan la humitat relativa és elevada, les Tª són càlides (20 – 30 ºC), ombra. Al cap de 15 dies tenim la larva L2 (FMI) molt resistent, que toleren de -15ºC a 50ºC i poden sobreviure fins a 7 anys § Transmissió hidro-fecal (oral): ingestió d’ous embrionats § La L2 s’allibera de l’ou a l’intestí prim a nivell de duodè, i accedeix a la circulació, als capil·lars intestinals § Les larves fan la migració intraorgànica (2 mudes després de passar pels pulmons) § Tarden uns 2 mesos a ser adults a l’intestí prim i viuen forces anys.
§ Poden donar parasitisme erràtics (hàbitat equivocat): colèdoc, pancreàtic, tràquea,...
Epidemiologia: L’ascarosi és cosmopolita (afecta a un 25% de la població) i és més freqüent a les zones més pobres A la Península Ibèrics és força freqüent, sobretot en nens.
Patologia: § Alteracions pulmonars (síndrome de Löffler) à petites hemorràgies a nivell pulmonar § Al·lèrgies, processos d’asma, edema facial (s’infla la cara) § Alteracions intestinals (segons la càrrega del paràsit): dolor intestinal obstrucció, vòmit § Parasitisme erràtics: colèdoc i tràquea, arribant asfixiar.
Diagnòstic: reconeixement del ous en la femta 48 Profilaxi: vigilar excretes, eliminació correcta, higiene,...
Síndrome de larves migrans viscerals (LMV) És la conseqüència de parasitisme extraviar causat usualment per larves d’ascarids no humans ja sigui per ingestió d’ous Toxocara canis (gos) o de larves d’Anisàkids (peixos) Toxocara canis § § § § § § § Al gos la transmissió és vertical (de mare a fill) Es adults eliminen ous al medi extern, sense embrionar i molts resistets Poden infestar l’home si són ingerits accidentalment (els ous i les larves). Aquestes intentaran donar el desenvolupament normal però no podran i donaran una patologia.
Les larves migren i aturen el desenvolupament (fetge, cervell, ulls) És un paràsit cosmopolita, poc freqüent però en augment El grup de risc, són els nens pel contacte amb la sorra Des d’asimptomàtica fins a donar eosinofília, alteracions hepàtiques, oculars i del SNC Profilaxi: desparasitar gossos, civisme Anisàkids (no LMV) § § § § § § § Tenen un cicle complicat Monoxens o poliheteroxens Els H definitius són grans mamífers marins Com a 1r H intermediari: petits crustacis 2n H intermediari: varis peixos, cefalòpodes de consum amb lrva L3 a la musculatura.
Infestació: ingestió de peix cru o poc cuit i migració de les larves L3 a nivell gàstric.
Poden donar també al·lergies si s’ingereixen larves mortes.
Profilaxi: -20ºC o 55ºC moren els Anisàkids, mejar fumat també en redueix la possibilitat.
ORDRE OXYURIDA Família OXYURIDAE Enterobius Vermicularis Característiques generals: § Llombric § Ales cefàl·liques § Esòfag Mascles: 5 mm, corbats i amb una espícula Femelles: més llargues: 1 cm x 1 mm, extrem molt agut (llarg i en punta), la vulva en el 1r terç per darrera l’esòfag Ous: § § § § § No es troben a les femtes Mida 60 x 30 mm Ous asimètrics, planoconvexes Coberta externa consta de 3 capes que s’ajunten en un punt feble Els ous surten embrionats 49 Biologia: Nematode monoxè: infestació entre individus o reinfestació (autoinfestació exògena i retroinfestació) Cicle d’Infestació normal: 1. Els adults viuen a l’intestí prim de l’H (home i reservori) 2. Els mascles fecunden a les femelles i posteriorment moren 3. Les femelles es desplacen a marges perianals al vespre (picor) i ponen els ous (uns 20000), i finalment moren 4. No hi ha ous a les femtes, s’ha de localitzar amb la cinta de Graham.
5. Ous amb la larva L1, al cap de 3 – 6 hores es forma la L2 i els ous amb la L2 ja són FMI 6. L’ou amb la L2 arribarà a l’intestí, la larva sortirà de l’ou i descendirà per l’intestí fent mudes 7. Al cap de 2 setmanes ja trobem els adults a l’intestí gruixut.
No fa migració intraorgànica à no migració hemotissular.
Autoinfestació exògena (via bucal) Implica la deglució via oral d’ous amb larves produides via deficient higiene o via rascat, quan pica, es rasquen i les larves queden sota les ungles No es un paràsit oportunista Retroinfestació = Autoinfestació exògena via anal Els ous poden eclosionar i evolucionar en els marges perianals i evolucionar a la llum intestinal fins arribar a adult.
Epidemiologia: § L’enterobiosi o exyuriosi és cosmopolita.
§ Molt comuna en nens (llocs frescos i desenvolupats com el 1r mçon( § Molt freqüent a la Península Ibèrica § És una parasitosi col·lectiva (via oral, nasal): pols domèstica, roba de llit, aigua, aliments, mans brutes,...
Patologia: § La patologia és benigna, són picor, malestar a la zona.
§ Pot donar al·lèrgies i hipersensibilitat, alteracions intestinals i nervioses (ulls, dents, irritabilitat, enuresi(orinar-se a sobre)) § Complicacions: dermatitis anal i vulvar i fins i tot apendicitis verminoses.
Diagnòstic: us a la cinta de Graham Profilaxi: mesures higièniques, tallar ungles als nens Tractament: col·lectiu i repetir als 10 dies.
50 TEMA 20. ORDRE SPIRURIDA Família ONCHOCERCIDAE Característiques generals: § Parasiten amfibis, aus, rèptils i mamífers § Són cucs rodons de tamany mitjà § Cicle heteroxè: diheteroxens amb vectors hematòfags § Nematodes hemotissulars Mascles: presenten 2 espícules desiguals o subiguals i de forma diferent Femella: vivípares. Vulva en porcions anteriors, després de l’anell nerviós Ous: § A l’interior tenen una prelarva: microfilària § Coberta molt fina, fàcilment deformable que s’adapta al cos de la microfilària, llavors es parla de microfilària amb beina o bé la microfilària trenca la coberta i surt sense beina (microfilària lliure) Adults (1 – 40 cm x 100 – 200 µm) § Boca sense llavis § Esòfag cilíndric § Dimorfisme sexual: mascles amb espiral (2espícules) i femelles dihistèrides (2 aparells reproductors), vulva anterior a nivell esofàgic.
Cicle biològic: § Adults viuen als capil·lars o vasos limfàtics, sistema circulatori o al teixit subcutani del hospedador § Després de la fecundació les femelles dan la posta de microfilàries, aquestes accedeixen a la sang o a la dermis del hospedador.
§ Quan un díptes hematòfag pica, a nivell intestinal d’aquesta, perden la beina (si en tenen), travessen la paret gàstrica i van a la musculatura.
§ Diversos estadis L3 (forma infestant), migració a la trompa de l’insecte fins que aquest pica a una altre H i els allibera.
§ Les larves sobre la pell, penetren aprofitant el forat de la picada o bé de manera activa travessant la dermis § Les larves es desplacen cap a les mateixes zones on es troben els adults Els adults són patògens per als humans excepte O. Valvulus Les femelles posen microfilàries dèrmiques o sanguínies Moltes microfilàries moren però algnes aconsegueixen arribar als músculs toràcics del vector on evolucionen fins a L3 (durada aprox. 15 dies) Patologia: elefantiasis Filarosis limfàtiques: causada per nematodes en forma de fils (filàries) § W. Bancrofti: espècie humana més freqüent al cinturó tropical amb casos europeus importants.
§ Malayé: espècie de l’Àsia 51 Wuchereira Bancrofti = filària de Bancroft Per diagnosticar: § Microfilàries embeinades, són prelarves a la sang o a la dermis.
§ Els nuclis somàtics no arriben a l’extrem caudal § Periodicitat nocturna: es trobem a la sang perifèrica durant la nit i de dia als capil·lars pulmonars.
§ La periodicitat nocturna és deguda als seus vectors que piquen de nit: Aedes, Culex, Anopheles, Mansonia,...
§ Adults viuen al sistema limfàtic agrupats formant nòduls (provoquen obstruccions donant inflamacions o edemes).
§ Les hipertròfies s’anomenen elefantiasi tropical (filariosi de Bancroft, Wuchereniosi o filariosi nocturna).
Cicle biològic: 1. Microfilària al sistema circulatori (nit) 2. Mosquit Culex, Aedes, Anopheles, Mansonia que pica i ingereix microfilàries.
3. Microfilàries es transformen en juvenils 4. Si el mosquit pica transmetrà els estadis juvenils al H 5. Els estadis juvenils van a parar als vasos limfàtics.
6. Es transformen en adults 7. Als vasos limfàtics els mascles i les femelles s’aparellen i alliberen microfilàries.
Brugia Malayi § § § § § § Casa una filariosi Microfilària embeinada Nuclis somàtics arriben a l’extrem però estan aïllats entre si Cicle biològic idèntic a W. Brancrofti però aperiòdiques i sempre en sang perifèrica Vectors: Mansonia, Aedes, Anopheles Adults mesuren la meitat que Wuchereira Loa loa § § § § § § § Causa loasis o fiariosi diürna Periodicitat de dia, els vectors piquen de dia Microfilàries amb beina Nuclis somàtics fins a l’extrem caudal però no estan aïllats Adults parasiten el teixit conjuntiu subcutani (zona del nas, parpelles, ull). No filariosi limfàtica Microfilàries a la sang de dia i als capil·lars pulmonars de nit Vector: gènere Chrysops Patologia: § No molt greu § Inflamacions locals cutànies, apareixen i desapareixen: inflors fugitives o edemes de Calabar § Vectors: dípters tabànids del gènere Chrysops § Distribució geogràfica restringida a la zona tropical africana.
52 Onchocerca volvulus § § § § Microfilàries sense beina Nuclis somàtics no arriben fins l’extrem caudal Vectors: simúlids (diürns) Adults en els nòduls subcutànis Distribució geogràfica: § Amèrica: onchocerca americana § Àfrica: onchocerca africana § Àsia a la península aràbiga.
Patologia: Els adults parasiten el teixit subcutani i formen uns nòduls anomenats oncocercòmers.
La mort de les microfilàries degut a la reacció immunitària por donar: § Reaccions al·lèrgiques § Ceguera (coneguda amb el nom de ceguera dels rius o de la costa a causa de que larves del vector viuen als rius) § Despigmentació de la pell Tractament: Fàrmacs i tractament quirúrgic Lluita antivectorial: insecticides, larvicides, mosquiteres,...
53 TEMA 21. ORDRE ENOPLIDA Família TRICHURIS Morfologia § Cucs rodons de mida mitjana § Mascles: espícula envoltada d’una bossa, testicle § Femelles: la part més ample de l’úter està plena d’ous § Esòfag llarg i prim format pels estriocists § La resta del cos és més ample i conté els òrgans sexuals i l’aparell digestiu Trichuris Trichiura Morfologia: Mascles i femelles de 4 cm aprox.
La part anterior és fina i llarga La part posterior gruixuda i curta Els ous embrionen en el medi Cicle § § § § § biològic: L’adult viu a l’intestí gruixut (cec o colon), intriduint l’extrem anterior a la mucosa intestinal Les femelles posen ous no embrionats Els ous embrionats son infestants Les larces maduren a l’intestí prim i migren a l’intestí gruixut El l’intestí gruixut enterren els caps en el revestiment mucós.
Cada larva creix fins a 12 cm de llarg Les femelles poden arribar a posar 12000 ous/dia, que es transmeten a través de les femtes.
Transmissió: Per ingestió d’ous en mans, aliments contaminats, aigües de reg contaminades, excrements humans com abonament de camps...
Prevenció: § Eliminació efetiva de femtes § Control d’aigua per beure § Mesures higièniques § Educació sanitària de la població Patologia: Trichuriosis o Tricocefalosis § Conseqüència més greu: prolapse rectal (200 – 1000 individus) § Només una gran infecció provoca símptomes tals com dolors abdominals i diarrea (+ de 100) § Les afectacions molt greus poden provocar hemorràgies intestinals, anèmia, pèrdua de pes i apendicitis § Es dóna especialment en nens Diagnòstic: § Visualització dels ous a les femtes (microscopi): ous típics en forma de llimona amb 2 taps (50 – 54 x 22 – 23 µm) § Tècniques de concentració 54 Distribució: § Mundial § Sobretot en països tropicals, subtropicals; on la manca de mesures sanitàries i el clima càlid i humit és favorable per fer que els ous embrionin en el sòl.
Família TRICHINELLIDAE Trichinella Spiralis (zoonosi cosmopolita) Característiques: § Cucs petits (1.5 mm mascle / 3 – 4 mm femella) § Esòfag moniliforme, estipulat § Mascle: sense espícula però amb papil·les auriculars en la part caudal § Femelles vivípares à surten directament de la larva § Ous: embrionats, amb prelarva L1 Epidemiologia: Cosmopolita Principals reservoris: porcs i també les rates Patologia: § Pot ser asintomàtica § Triquinelosis: 3 fases – 1a fase à gastrointestinal: diarrea similar a intoxicació alimentaria – 2a fase à migració larvària: edema facial, periorbitals. Dolor muscular neurològic i cardíac (miocarditis) – 3a fase à crònica, enquistament i calcificació Diagnòstic: triquinoscopi, anàlisi serològic Tractament: Albendazol, Mebendazol Profilaxi: § Correcta inspecció veterinària: con triquinoscopi i per digestió (mètode de la pepsina) § Cocció 60ºC § Congelació a -15ºC (durant 20 dies); -23ºC (durant 10 dies) i -29ºC (durant 6 dies) 55 TEMA 22. FÍLUM ARTHROPODA Característiques generals: § Metazous amb simetria bilateral § Cavitat general = hemocele § Externament tenen una coberta que s’anomena cutícula § Cos segmentat o metameritza § Tenen apèndix articulats (com les potes) formats per artells o segments § Tenen aparell digestiu i aparell respiratori funcionats.
Importància sanitària: § Paràsit temporals, estacionaris i permanents § Inoculació de substàncies irritants § Poden causar al·lèrgies cutànies i respiratòries Morfologies: § Membrana basal, per sobre d’aquesta hi ha una capa de cèl·lules = hipodermis § Per sobre l’hipodermis = cutícula (coberta externa) § Apòfisis: § Les parts laterals són anomenades pleures § La part dorsal superior rep diferents noms: noro (tòrax) i terguit (abdomen) § Les parts ventrals són l’estèrnum (tòrax) i esternit (l’abdomen) Parts del cos: CAP: peces bucals, antenes (insectes), quelícers (aràcnids) TÒRAX: potes (coxa, trocànter, fèmur, gènua à només els aràcnids, tíbia i tars) ABDOMEN: coadjuvants de la còpula i posta d’ous Aparell digestiu: Intestí anterior: boca, faringe, esòfag i proventrícle, glàndules salivals Intestí mig: estómac i cecs gàstrics Intestí posterior: ileum, colon, ampolla rectal, anus, hepatopràncrees i tubs de Malpighi Aparell respiratori: § Respiració cutània: intercanvi de gasos a través de la cutícula § Respiració branquial: permet captar l’oxigen de l’aigua (aquàtics) § Respiració traquial: filotràquees (tràquea localitzada en una cavitat) i dendotràquees (per tot l’organisme) L’orifici on es dóna l’intercanvi de gasos = estigmes, amb una musculatura pròpia que permet obrir-se i tancar-se, té un reforç = peritrema.
Aparell circulatori: simple (cor i sinus pericardi) Sistema nerviós: § Massa cefàlica, cordons gangliolars § Visió (hi ha cecs, també ocels frontals, ulls simples laterals o ulls compostos per facetes) Aparell reproductor: Mascles: gànades, edeagus, estructures coadjuvants Femelles: 2 ovaris (ovariol·les) i espermoteques.
56 Cicles 1.
2.
3.
evolutius: AMETOBOLS à no fan metamorfosi HEMIMETABOLS à metamorfosi simple, transformacions no molt profundes: àcars HOLOMETABOLS à metamorfosi complexa amb fase pupa.
CLASSE ARACHNIDA Subclasse ACARINA ARACNIDS Respiració cutània o traqueal 1 parell de quelícers Cefalotòrax i abdomen 4 parells de potes INSECTS Respiració traqueal 1 parell d’antenes Cap, tòrax i abdomen 3 parells de potes Àcars Característiques generals: § Solen ser arrodonits § Mida variable (200 µm – 1 cm) § Tenen una part anterior que rep el nom de gnatosoma o capítol, que pot tenir diferent localització. S’hi troben els quelícers i els palps maxil·lars.
§ La resta del cos = Idiosoma formada per podosoma (part més anterior on hi ha 4 parells de potes: I, II, III, IV i opistosoma (estructures genitals).
§ Respitació cutània i dendrotraqueal § Metamorfosi simple = Hemimetabols Classificació: ORDRE ASTIGMATA ORDRE PROSTIGMATA ORDRE MESOSTIGMATA ORDRE METASTIGMATA Respiració cutània, no tenen estigmes Estigmes respiratoris anteriors prop del gnatosoma Estigmes lateral (II-III) amb peritrema allargat Estigmes ventrals prop de la coixa IV sense peritrema ORDRE ASTIGMATA Sarcoptes Scabiei: § § § Causa la sarna o ronya És cosmopolita Trobem varietats: – S. Scabiei canis: afecta al gos, guineu i casos esporàdics a l’home – S. Scabiei bovis – S. Scabiei hominis: persones immunodeficients poden veure’s afectades per altres varietats.
Morfologia: § Cos globós (250 – 500 µm) 57 § § § § § Potes reduïdes per poder desplaçar-se Dimorfisme sexual: genitàlia, escames dorsals i potes IV Pores I i II acaben amb ventosa pedicelada Potes III acaben amb flagel o cerda Potes IV: els mascles tenen una ventosa pedicelada; les femelles tenen una cerda i nimfes; les larves no en tenen.
Biologia i epidemiologia: Transmissió per contacte directe perllongat: sexual, mans.. o indirecta: roba, llit,...
Viuen hores 10 – 15 ºC i humitat elevada Les formes infestants (més mobilitat) són les nimfes i femelles joves abans o recent fecundades Les gràvides són patògen (femelles) i fan galeries (quelícers) a zones de pell fina: entre dits, genitals,...
Viuen uns 45 dies Van fent galeries a una velocitat de 2 – 3 mm/dia i posen els ous (2 – 3 ous/dia) Ous à larves à nimfes à adults (viuen durant 15 dies) És cosmopolita, i està lligat a la pobresa i marginalitat (brutícia) Zoonosi de transmissió interhumana en expansió (transmissió antroponòtica) Les espècies no humanes poden afectar l’home ocasionalment Patologia de la sarna: Normalment lesions cutànies a les ans (80% de la gent i el 70% del àcars) Aquest fan unes galeries de color fosc (residus i brutícia) a zones on la pell és molt fina La sarna sol estar limitada pel sistema immunitari Al capvespre donen molèsties: picor i també al·lèrgies que recorden a l’asma, alteracions en el comportament i poden donar infeccions secundàries.
Es comporta com un paràsit oportunista en immunodeprimits o malnodrits, es coneix com a sarna de noruega, amb engrossiment o regeneració de la pell amb formació de crostes.
Diagnòstic: clínic i etiològic Profilaxi: higiene 1. Gènere DERMATOPHAGOIDES D. Pteronyssinus / D. Farinae (Àcars de la pols) Morfologia: § Cos globós § Petits § De vida lliure: amb potes llargues, ambulatòries i amb ventoses § Cutícula amb estriació § Dimorfisme sexual: – Mascles: dos ventoses copuladores – Femelles: espermateca (interès taxonòmic) § Els àcars de la pols es troben per tot arreu: llocs amb humitat, escames dèrmiques...
§ En el nostre entorn usualment trobem D. Pteronyssinus § Donen al·lèrgies respiratòries de tipus asmàtic i rarament al·lèrgies cutànies Diagnòstic: acurat 58 Tractament: simptomàtic i vacunes individualitzades.
Acarus siro / Tyrophagus putrescentiae / Glycyphagus domesticus (Àcars dels aliments) Morfologia: § De vida lliure amb potes ambulatòries § Es troben en els aliments i poden donar al·lèrgies cutànies, conjuntivitis, rinitis, i rarament al·lèrgies respiratòries.
§ També donen dermatitis de contacte (“sarna de los tenderos”) Ascarus siro: aliments rics amb proteïnes Tyrophagus putrescentiae: aliments malmesos Glycyphagus domesticus: aliments amb els glúcids 59 TEMA 23. ORDRE PROSTIGMATA 1. Gènere DEMODEX § § § § § § § § § § Les espècies humanes són: D. folliculorum / D. brevis Són àcars atípics Allargats La part anterior amb potes molt reduïdes i l’abdomen és anellat És un paràsit permanent que viu a l’interior dels fol·licles pilosos i glàndules sebàcies Es transmeten les nimfes Molt estenoxens (específics) El cicle dura aproximadament 15 dies Freqüent ala població (95%) en els barbs a nivell facial o al tronc del cos humà; poden estar associats a l’acnè.
Els bebés poden ser parasitats durant la lactància per contacte amb la mare.
Larves de trombiculids (Neotrombicula Autumnalis) § Uns 200 mm § Peludes i amb 6 potes § Escut propodosomat i 2 òrgans pseudoestigmàtics § Adults de vida lliure § Les femelles un cop fecundades posen els ous i a la tardor surten les larves (molt eurixenes) § No són hematòfagyes però piquen a llocs on la roba està apretada: turmells, punys de camisa,...
§ Coneguts com “Eritrema otoñal” § Laves à pupes à adults § Les espècies del nostre entorn no tenen vectors Alguns orientals vehicules la febre fluvial del Japó (transmesa per larves de trombiculids) ORDRE METASTIGMATA Família IXODIDAE (paparres dures) Ixodes ricinus / Rhipicephalus Sanguineus § § § § § § § § Tenen el gnatosoma terminal (s’anomena capítol) La base del capítol por presentar diferents morfologies (té interès taxonòmic) Hipotostoma (similar a una trompa) desenvolupat amb espines per clavar-se i sobre ells hi ha els quelícers.
Palps maxil·lars de 4 artells (IV amb protuberància) Escut dorsal (dimorfisme sexual) El cos por acabar o no amb festones Anus teminal i plaques anals amb interès taxonòmic Estigmes prop de la coixa IV Biologia: § Femelles aràvides es desprenen i baixen a terra § Amb quelícers i òrgan de Gene fan la posta única d’ous (pot durar hores) § Dels ous surten larves que pugen per les tiges de les plantes i allà esperen l’H § Detecten l’H per l’òrgan de Haller i receptors; es posen en posició d’atac i s’enganxen a l’H 60 § De larva passa a nimfa i a adult § Paparres de: – 1 H: fan totes les mudes sobre el mateix H – 2 H: passa de larva a nimfa sobre el 1r H i de nimfa a adult al terra, l’adult ha de trobar un 2n H – 3 H: L – N en el 1r H, de N – A al terra; però la nimfa ha d’haver passat per un 2n H i l’adult haurà de trobar un 3r H Interès sanitari: 1. Fixació: extracció apropant-li una font de calor o amb oli ella mateix marxarà 2. Paràlisi: les femelles gràvides poden alliberar neurotoxines i donar febre alta (40ºC). S’ha d’arrencar la paparra sense miraments 3. Molta capacitat vectorial Capacitat vectorial: Poden transmetre: a) Bacteris: com ara Fraucisella tularensis (tularèmia) b) Rickèttsies (bacteris): Rickèttsia conorii (febre botonosa mediterrània) i Coxiella burnetti (febre Q) c) Espiroquetes: Bornellia borgdorferi (malaltia de Lyme causada per Ixodid ricitus) d) Protozous: Babesia i Theileria (piroplasmosi) e) Encefalitis víriques Capacitat de transmissió transestadial (a través dels estats) i transovàrica (de generació en generació) Transestadial: és important per aquelles que tenen més d’un H perquè infestarà a més individus Família ARGASIDAE Ornithodorus erraticua (porc) i Argas (aus i cosmopolita) Característiques generals: § Gnatosoma en posició ventral dins una cavitat = camerostoma § El gnatosoma conté el hipostoma, menys desenvolupat ja que són paràsits intermitents § Palps maxil·lars (4 artells iguals) § No tenn escur dorsal § Estigmes respiratoris entre la III i la IV coxa § Mascles i femelles es diferencien amb la genitàlia § Paràsits molt eurixens, d’etologia nocturna § Molt resistents, poden estar un any sense menjar § Viuen en colònies on hi ha adults, larves, nimfes,...
§ Les femelles posen ous de manera continuada durant dies § Ous à larva à nimfa (moltes formes, entre 4 i 8 fases) à adult § Per fer les mudes necessiten ingerir sang (hematòfagues) Importància sanitària La picada por donar moltes molèsties i originar infeccions secundàries, prurit,... Però sobretot tenen importàncies per la immensa capacitat vectorial.
Les espècies del gènere Argas no tenen capacitat vectorial però les del gènere Onithodorus sí 61 Ornithodorus erraticus, es troba a l’Àfrica i al sud d’Europa (usual a la Península). Pot transmetre la febre Q (Cociella brunetti) i la Febre recurrent hispano – marroquí (Borrelia hispanica) Profilaxi: desinfecció dels locals on hi ha hagut animals.
ORDRE MESOSTIGMATA Característiques generals: § Petits § Quelícers estilitzats (llargs i prims) § Tenen escut dorsal § Potes ambulatòries (llargues) per desplaçar-se § Estigmes respiratoris entre II i III parell de potes i rodejat de peritrema (allargat) Demanyssus gallinae (poll roig de les gallines) § § § § § § § Cosmopolita Hematòfagues i piques durant la nit Zones rurals (galliners) Viuen en colònies Piquen als animals causant problemes També poden afectar a l’home: pàpules amb prurit que pot infectar-se i donar al·lèrgies i hipersensibilitat No té capacitat vectorial humana Profilaxi: desinfectar galliners i colomars abandonats.
62 TEMA 24. INSECTES Cos dividit en 3 parts: cap, tòrax i abdomen.
§ Cap: – Antenes: consten de 3 parts: escap (unit al cap), pedicel i flagel plurisegmentat.
– Ulls: simple o compostos – Aparell bucal: o Labre o llavi superior o Llavi inferior (hipofaringi) = pic o Mandíbules, maxil·les, palps maxil·lars o Canal salivar i canal alimentari o Glàndules salivals § Tòrax (protòrac, mesotòrax i metatòrax): – Àpters (no alats) o alats (1 o 2 parells d’ales). Les ales tenen unes venes que tenen importància taxonòmica – 3 parells de potes: protoràciques, mesotoràciques, metatoràciques.
– Els tars pot estar format per diversos artells; pot acabar en ungla o en empodi i pulvil·les (similar a les ventoses) § Abdomen: – Estructures relacionades amb la reproducció: pinces genitals, òrgan copulador, espermateques.
– Les femelles són ovipares o larvíperes.
Evolució: Poden donar dos tipus de metamorfosis: § Senzilla = Hemimetàbola (Nimfa à Adut: imago) § Complexa = Holometàbola (Larva à Pupa à Imago) Les pupes poden ser: 1. Exarates (+ simples): molt tranparents, poc consistents 2. Obtectades: tenen un gran reforç anterior. Quan surt l’adult ho fa per un procés longitudinal = ortorràfia 3. Coartades (clàssiques): embolcalles tot l’insecte, molt consistent i opac. L’adult surt per un procés d’obertura circular a l’extrem anterior = ciclorràfia ORDRE HEMIPTERA / SUBORDRE HETEROPTERA Família CIMICIDAE Característiques: Aparell bucador picador – xuclador: pic articulat i no tenen palps.
Cimex lectularis (xinxes de llit) Morfologia dels adults: § Quilla o extremitats laterals § Ales vestigials § Òrgans sexuals a l’abdomen: les femelles presenten l’òrgan de Berlesse (entre el 4t i el 5è segment) i els mascles tenen edeagus esclerosat en forma d’ungla (al final) Biologia: § Similar als argàsits (temporals, nocturs i eurixens) § Viuen en colònies i resisteixen sense mejar 63 § Les femelles poden posar uns 100 ous (2 ous/dia) § Les femelles són hematòfagues.
Epidemiologia: § Cosmopolita (brutícia, guerres, presons) § Poc freqüent però hi ha rebrots § Alt tròpic: C. Rotundatus Patologia A causa de les picades (hipersensibilitat, al·lèrgies asmàtiques) i no te paper vectorial Família REDUVIIDAE (Xinxes de camo) Morfologia: § No presenta òrgan de Berlesse § Té ales funcionals § Té una mida més grossa que el Cimex § Ulls grossos als laterals § Pic articular recte Epidemiologia: Europa (Espanya) trobem Reduvius personatus (sense capacitat vectorial) Amèrica: § Triatoma infestants § Rhodmius prolixus § Panstronglyus megistus Transmissió: Trypanosomiasis americana o mal de Chagas (Trypanosoma cruzi) Biologia: § Xinxes piquen a la nit (llavis i galtes) à “besadores” § Eurixens, temporals, alguns són domiciliaris § Dejecció prop de la picada, al rascar-se el paràsit entra per la ferida § Síndrome de Romaña Reservoris: home i animals salvatges i domèstics.
64 TEMA 25. ORDRE ANOPLURA Característiques generals: § Polls xucladors de mamífers: ectoparàsits hematòfags, obligats i permanents, altament estenoxens § Cos aplanat dorsoventralment § Cap punxegut, més estret que el tòrax § Tòrax amb 3 segments soldats en una massa § Àpters § Potes robustes (tars amb un sol artell) Família PEDICULIDAE Pedículus humanus (espècies humanes) El poll de l’home és l’única espècie del gènere Pediculus amb 2 varietats: § P. humanus capitis: el trobem en els cabells, ous adherits als cabells § P. humanus coporis: en el pèl del cos, ous adherits a la roba Biologia: § Els ous s’anomenen llémenes (1 mm) § Ovalats, blanquinosos i amb opercle § En un extrem superior (on hi ha l’opercle) tenen una càmera d’aire amb pocs porus Els posta d’ous es fa: 1. En el poll del cap: us fixats al pèl de l’H per una beina; sempre aïllats 2. En el poll del cos: ous fixats en fibres de la roba per una massa gelatinosa; grups de 50 – 70 ous Cicle vital: Estadis larvaris i nimfals § La incubació del ous dura 8 – 10 dies entre 27 – 30 ºC A Tª majors a 30ºC els ous moren A Tª inferiors a 21ºC els ous no eclosionen Si es mantenen duran 7 – 9 dies a 16ºC els ous no eclosionen ni es recuperen.
§ Necessiten humitat elevada § La sortida de les larves es per retropropulsió § La larva només es nodreix un sol cop mudant al primer estadi nimfal; es moren si no ingereixen sang al cap de 24h § 1r / 2n / 3r estadi nimfal à adult § Estadi adult al cap de 8 – 9 dies després de la eclosió Adults: – Prenen sang varies vegades al dia – Digestió lenta segons la temperatura – Part de la sang és expulsada quan tornen a alimentar-se; fet important en la transmissió de rickèttsies – Més abundant en època freda 1. Gènere PHTRIUS Phthirus Pubis § § § Extoparàsit de l’home (viu a la superfície) En llocs de pèl més dispers: pubis, perinè, axil·les, barba, celles, mai en el cabell del cap.
Hàbitats sedentaris 65 Biologia: § Ous molt similars als del poll (també amb opercle) § Poden haver varis ous al mateix pèl.
§ Incubació d’ous dura 6 – 7 dies (20 – 30 ºC) § La maduresa sexual s’assoleix a les 2 – 3 setmanes després de la eclosió.
En adults: § No poden viure fora de l’H més de 12 hores § Succionen sang durant hores cada vegada (produeix picor) § Les femelles posen tan sols 10 – 25 ous.
§ Promig de vida: 3 setmanes Parasitosi humana per polls: Epidemiologia: § P exclusivament d’humans (antroponosi) § Cosmopolita: hi ha comunitats tolerats (pobles primitius: esquimals) o no tolerants (es dóna en casos esporàdics, amb falta d’higiene) Poll del cap: § Entre 1 i 10 polls per cap § Infestació per tot el cabell § Desplaçament actiu i passa fàcilment a un altre individu Poll del cos: § Poden haver-hi centenars sobre el mateix H § Localització preferida a les fibres de la roba § Únic poll conegut que viu fora del pèl de l’H § Adaptacions: només s’acosta al cos per xuclar sang però sempre subjectant-se a les fibres per mitjà de les potes posteriors § Es desplacen envaint a altres individus § Es transmet per contacte directe com l’ús de roba contaminada Poll del pubis (“ladilla”): § Nombre variable: pocs o centenars § Localització: al pubis § Poc desplaçaments § Transmissió per relacions sexuals o menys freqüent en lavabos públics, ús de roba interior o de llit.
Acció patògena: Paper patògen propi: § Picadira: té una saliva irritant; prurit intens: pàpula rosacea elevada; amb diferents sensibilitat segons l’individu § Rascat: augmenta l’inflamació produint lesions amb infeccions secundàries § Infeccions secundàries: crostes, pàpules, supuracions, úlceres cutànies.
Paper transmissor: P. Pubis no és un vector 66 La espècie Pediculus humanus és un agent vector sobretot P. humanus humanus, que es transmet: § Tifus exantemàtic (Rickettsia prowazekki) § Febre de les trinxeres (R. quintana) § Febre recurrent europea ORDRE SIPHONAPTERA § § § § § § § Les puces són molt eurixens (poc específiques) Són P interminents Són insectes hematòfags Aplanats lateralments Sense ales Potes adaptades al salt (coxes metatoràciques) Espècies: – Tunga penetraus: les femelles viuen fixades molt temps – Pulex irritans: puça de l’home – Xanopsylla cheopis: puça de les rates – Ctenocephalides canis: del fos – Ctenocephalides felis: del gat Cap: Ulls simples, antenes internes, aparell bucal picador – xuclador, cerdes i pintes (genal, protoràcica) que tenen interès taxonòmic.
Tòrax: 3 segments independents (mesopleura té interès taxonòmic) Potes acabades en ungles Abdomen: Estructures genitals: mascles edeagus i pinça genital i les femelles espermateca. Tots tenen pidigi Biologia: § Cosmopolita § Eurixens, P temporal i adaptat al salt § Els adults viuen sobre l’H § Les femelles posen ous contínuament; aquests cauen al terra § Adults són hematòfags i eliminen la sang semidigerida, que serveix d’aliment per les larves de les puces quan surten dels ous gràcies a una dent quitinosa cefàlica (per trencar l’ou) Cicle § § § § § biològic: La larva surt de l’ou gràcies a la dent quitinosa cefàlica.
Larves a llocs foscs, àpodes i amb aparell mastegador.
Després passen a pupes més simples (metamorfosi completa), esperen un H.
Per sortir necessiten un estímul com ara el canvi de temperatura per la presència de l’H.
En clima temperat el cicle dura aproximadament un mes però pot durar de 10 a 6 mesos.
Interès sanitari: § Poden donar infeccions secundàries; gent que presenti hipersensibilitat retardada.
§ Poden actuar de vectors multiplicatius i H intermediaris d’Helmints.
Malalties: 67 § § § Pesta bubònica (Yersinia Pestis) relacionada amb les rates (reservoris) i Xenopsylla (vectors) Tifus endèmic o murí (Rickettsia typhina) Hymenolepsis diminuta / Dipylidium caninum: cestodes dels quals els H intermediaris són les puces. Dins l’H intermediari es desenvolupa la larva del cestode (les larves de puces ingereixen els ous de D. caninum).
Profilaxi: § Insecticides (orals) amb inhibidors de la quitina; així no podran formar la dent de quitina per trencar l’ou i les larves no podran sortir § Desratització simultània.
ORDRE DÍPTERA Família ANOPHELINAE (Anofelins) Mascles: palps llargs que acaben eixamplats Femelles: palps maxil·lars llargs Escudet en forma de mitja lluna i pèls continus LARVES Tenen sifó respiratori a l’extrem i estigmes Es disposa obliqua a la superfície per respirar No tenen sifó, estigmes en el vuitè segment abdominal Paral·lel a la superfície PUPES 1 espermateca Mosquit que posa els ous obliquo a la superfície Cornets respiratoris llargs i prims (subcilindrics) Cornets trompocònics (curts i amples) OUS Família CILICIDAE (Culicins) Mascles: palps uniformes llargs Femelles: palps maxil·lars curts Escudet mesotoràcic amb 3 lòbuls i 3 grups de pèls Més d’1 espermateca Mosquit que posa els ous paral·lel a la superficie No tenen flotadors Tenen flotadors Les larves dels culicins podem diferenciar a quin gènere pertanyen segons les característiques del sifó respiratori; i les larves d’anofelins es diferencien segons els pèls clipials.
Família CULICIDAE Els adults: § Viuen uns 30 dies § Surten per ortorràfia § Són bons voladors però distàncies curtes § Antropòfiles i nocturnes § S’aparellen durant el vol § Les femelles són hematòfagues i posen els ous a l’aigua (junts o aïllats) segons el gènere: 1. Gènere CULEX: posen els ous agrupats en aigües estancades 2. Gènere AEDES: els ous aïllats a aigües pol·lucionades 3. Gènere ANOPHELES: ous aïllats a l’aigua amb vegetació Larves: § 4 estadis larvaris (larves ingereixen partícules en suspensió) 68 § Evolucionen segons la Tª de l’aigua Pupes: § Són efímers (no s’alimenten) sigui la Tª que sigui.
Interès sanitari: § Cosmopolites § Antropòfils § Crepusculars § Picades poden donar complicacions § Tenen capacitat vectorial: – Febre groga: mosquit Aedes Aegypti – Dengue: oceania. També dóna encefalitis virals – Plasmodium: Anopheles actuen com a vector cíclic multiplicatiu.
– Filàries hemolimfàtiques: vector evolutiu Família PHLEBOTOMIDAE 1. Gènere PHLEBOTOMUS § § § § § § Petits, peluts, mal voladors Ales disposades en angle de 45º respecte del cos (entre les dos angle de 90º) Les femelles tenen aparell picador (hematòfagues) Antenes sense dimorfisme sexual Venació alar pròpia Pinça genital i espermateques Larves: § Macrocèfales (cerdes a l’últim segment) § Mengen matèria orgànica del terra Pupes: § Obtectades amb l’exúvia (cutícula) de la larva anterior Biologia i cicle vital: § Piquen al capvespre § Cicle vital terrestre (no solen trobar-se dins de casa) § Els adults viuen aproximadament 3 setmanes § Les femelles posen els ous al terra (a qualsevol lloc) § Ous à Larves à Pupes à Adults § Cicle condicionat per la Tª, però en condicions normals dura aproximadament 2 mesos.
§ Quasi cosmopolita § A la Península Ibèrica hi ha P. Ariasi i P. Perniciosus amb capacitat vectorial § Els trobarem a l’estiu entre 0 – 500 m d’altitud.
Profilaxi: Individualitzada evitant la picada.
69 Família SIMULIDAE 1. Gènere SIMULIUM Morfologia: Adults: § Rebassuts § Femelles hematòfagues, posen els ous a prop de l’aigua (neta i oxigenada).
§ Ulls compostos amb dimorfisme sexual: mascles holocòptics (junts) i femelles dicòptics (separats) § Antenes de 11 artells, no peludes i iguals entre mascles i femelles § Ales amb forma triangular i venació § Activitat diürna, però piquen a zones protegides del sol (ombra) § No domiciliaris Larves: § Aquàtiques, respiren oxigen de l’aigua per això necessiten brànquies (anals) § Tenen un disc adhesiu per ficar-se al suport; també tenen una ventosa toràcica.
Pupes: § Aquàtiques § Capoll fixat a un vegetal submergit § Amb brànquies cefàliques Cicle § § § biològic: Es dóna dins de l’aigua Les larves passen per 6 fases, viuen fixades a substrats submergits i passen a pupes.
La pupa és efímera i per ortorràfia passa a adult durant el dia.
Interès sanitari: § Picada molt molesta § Les espècies autòctones poden donar flebitis § Transmeten la oncocercosis (S. Damsonum: Àfrica / S. Metallicum: Amèrica) § Poden provocar la mort d’animals per asfixia si piquen a la boca.
Profilaxi: Complexa (depèn de la zona) 70 ...