Metodologia de la investigació social: classe 30/03/2016 (El procés d'investigació científica) (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Criminología - 1º curso
Asignatura Metodologia de la investigació social
Año del apunte 2016
Páginas 5
Fecha de subida 08/04/2016
Descargas 23
Subido por

Vista previa del texto

ERROR DE MESURAMENT: error entre el concepte i la idea que vols mesurar (desviació, control social…) i el que tu agafes.
- Ex  en quina mesura et sents segur tornant de nit sol a casa. (ser0à cert en una mesura).
Es pot donar en diferents fases de la investigació. La idea es dissenyar la investigació de forma que es redueixin els errors en cada una de les fases així l’error final/global, serà més petit.
A grans trets podem distingir entre un error sistemàtic (sempre que investiguis en aquell tema en aquella investigació tindràs aquell error. És un error constant i estan relacionada amb com dissenyes la investigació i amb la població investigada) i l’aleatòria (propi del context on s’ha dut a terme aquella investigació. Ex  una mateixa persona en dos moments diferents d’una època contestarà diferent).
Error en la fase teòrica  a l’hora d’escollir els indicadors d’un determinat concepte es tracten d’errors sistemàtics.
Errors en la fase empírica Errors en la fase d’operalització Errors en la fase de quan selecciones en la gent  consisteix en que la gent que s’ha seleccionat no ha representat prou bé la gent que ha seleccionat. Per tres motius: error de cobertura (la llista de població que tens de la que extreus aleatòriament la gent a la que preguntaràs, és una llista incompleta. Això sobretot passa amb les enquestes), error de mostreig (error en la selecció de la població, error de que no es selecciona la població de manera selectiva), error de no resposta (un cop seleccionada la persona, per algun motiu o altre, no respon).
Errors en la fase de observació  errors de l’entrevistador: que sigui un home i entrevisti a una dona o viceversa (en determinats temes es poden incòmode…), que se li hagi acabat la tinta del boli, les piles de la gravadora… i errors en l’entrevistat: que l’enquesta estigui mal formulada, que es respongui algo per quedar bé o per acabar abans… les entrevistes per tel és més impersonal.
Errors en la fase de tractament de les dades  un cop tens l’enquestes errors.
ASPECTES COMUNS DE LA METODOLOGIA QUANTITATIVA I QUALITATIVA Les tècniques quanitatives i qualitatives segueixen la mateixa lògica inferencial. Ambdues són científiques ja que comparteixen les quatre característiques següents: - - El seu objectiu és fer inferències, descriptives o explicatives. Amb allò observat es vol intentar explicar fenòmens no observables aparentment, la relació entre diferents fenòmens, i la possible extrapolació al conjunt de la població.
Els procediments són públics. Per generar i analitzar dades, ambdós metodologies utilitzen mètodes explícits, codificats i transparents, que puguin ser avaluats o criticats, i reproduïts o replicats per altres investigadors.
- - Les conclusions que s’obtenen són incertes. Per definició la inferència té un marge d’error, una probabilitat que allò no pugui ser extrapolable al 100% de les persones i casos.
El contingut és el mètode. La ciència és ciència perquè segueix procediments, mètodes, que permeten interrogar la realitat de manera justa. Dóna l’oportunitat a interpretacions rivals de ser formulades i defensades. Mostra de forma transparent i explícita com s’han recollit les dades, a fi que pugui ser reconeguda la seva validesa, o criticada.
TRES MODES DE COMPLEMENTARIETAT O INTEGRACIÓ DE MÈTODES QUALITATIU I QUANTITATIU Complementació: dues visions amb dues hipòtesis sobre un mateix objecte d’estudi  fas un qualitatiu i un quantitatiu amb diferents hipòtesis.
Triangulació: s’apliquen les dues metodologies al mateix objecte i a la mateixa hipòtesis, per tant es contrasta la hipòtesis des de dos perspectives diferents.
Combinació: decisió de prioritat: a quin es donarà més pes. Escollir el que més s’adapti o més bé respongui als objectius de la recerca. Decisió de seqüència: quin s’aplicarà primer, l’aportació del qual servirà per plantejar el segon.
Quanti > QUALI  es fa un Anàlisi discriminatori (quantitatiu) per veure quins són els perfils més freqüents de treballadors immigrants qualificats. Es fa un Qualitatiu, una sèrie d’entrevistes en profunditat i històries de vida sobre aquest perfil que el quantitatiu ha ressaltat.
Quali > QUANTI  es fa un qualitatiu per aprofundir en com la gent entén i percep la violència.
Amb aquest qualitatiu, es dissenya un bon qüestionari d’enquesta, que toqui els temes més importants, i on estiguin ben definits. I amb aquesta enquesta veure en quina mesura està extès entre la població les diferents concepcions sobre la violència.
Es fa un qualitatiu per veure els principals tipus de participació política informal entre la població de 16 a 40 anys. Es fa una enquesta per veure els percentatges dels diferents tipus de participació.
VARIABLES (capítol 4 de Corbbeta)  Les variables a utilitzar són les que apareixen a la pregunta de recerca i a les hipòtesis, i han de venir convenientment definides al Marc Teòric.
 Les variables són elements, fenòmens, o propietats, que varien i que són observables empíricament.
- Que varien: l’edat, la classe social, haver comès un delicte, etc.
 Tipus de variables: - Variable dependent: La que volem explicar.
- Variable/s independent/s: La/es que expliquen la variació de la variable dependent.
 Tipus de variables independents: - Les variables intervinents: Condicionen la relació entre la variable dependent - Les independents.
 Tipus de variables independents: - Les variables antecedents: Que intervé abans en el temps que la variable independentexplicativa.
 Tipus de variables independents: - Les variables de control: Influeixen alhora sobre la variable dependent i sobre la independent, per tant, s’han d’incloure per comprovar si l’efecte de la v.i. és real, o és espuri i ve provocat per altres variables.
Problema: Un dels problemes de l’acció col·lectiva és el comportament d’individus que es beneficien d’aquesta, però que no hi col·laboren o participen; que per tant, se’n beneficien a cost zero. Alguns acadèmics han intentat respondre a aquest problema prestant atenció a la variable capital social.
Hipòtesi: La variació de capital social pot ser explicada per la implicació psicològica dels ciutadans amb les seves comunitats, habilitats cognitives, recursos econòmics i satisfacció general.
Exemple Brehm  Variables: - Implicació cívica - Confiança interpersonal - Confiança en el govern  Model analític: LES RELACIONS ENTRE VARIABLES  Relacions de covariància  com la dels gelats i les insolacions. Les dues varien al mateix temps però no impliquen que una causi l’altre. Ex  el consum de drogues relaciona molt amb la delinqüència, però això no implica que per que et droguis, delinquiràs. És a dir no em drogo per delinquir ni delinqueixo per drogar-me.
 Relacions causals  quan la variació d’una variable independent explica de forma inequívoca i demostrable d’una variable dependent. És a dir, la variable independent és la causa d’allò que volem explicar.
Relacions causals fortes a través d’un anàlisi quantitatiu Per establir una relació causal forta s'han de donar les quatre condicions següents al mateix temps: 1) La causa X i l'efecte Y covarien junts  la variable independent i dependent sempre covarien juntes (sempre es mouen al mateix temps). Ex  una persona molt ben integrada en un grup d’amics seguirà la pauta d’aquell grup, ja sigui delinquir o no.
2) La causa X precedeix a l'efecte Y en el temps  en aquest sentit, en el fet de ser amics, era anterior al fet de delinquir.
3) Es pot establir un mecanisme, vincle o procés causal que expliqui quins canvis en X ocasionen canvis en Y  quins canvis en la variable independent generen canvis en la dependent. Moltes vegades amb només l’anàlisi quantitatiu no n’hi ha prou. Sempre pot haver-hi una variable de control que t’has deixat. “Caixa negre”. Per tant s’haurà de recorre a la teoria científica = “que s’ha escrit sobre allò” i les variables que has de tenir en compte.
4) La covariància de la causa X i l'efecte Y no es deuen a la influència sobre les dues variables d'una tercera variable T (relació espúria)  Nivells de mesurament de variables  Qualitatives: - Nominals  classificació i tipologies. Els valors que prenen les variables són etiquetes, no tenen cap valor numèric. Ex  1 vermell 2 groc 3 blau (el vermell no es més que el -  groc). Les categories han de ser exhaustives i excloents (si està amb una que no xoqui amb una altre).
Ordinals  el nivell de medició indica que les categories es poden ordenar segons la major presència o menor de l’atribut. Ex  les típiques preguntes de “estàs molt en acord o en desacord”. No tenen significat numèric.
Quantitatives: el número si que indica el valor d’aquell atribut - Numèriques d’interval  es pot determinar la major o menor presència d’un determinat atribut de la qual desconeixem el punt 0 o l’absència d’aquell atribut. Això implica que podem sumar i restar però no dividir i multiplicar aquella variable. Molts índex en CCSS ho són. Ex  IDH  índex sintètic que pondera l’esperança de vida en néixer en un país (78), el nivell educatiu, taxa d’alfabetització (90%) i el PIB per càpita (2000). Això ho pondera i el resultat va d’una escala de l’1-10. El 0 no indica absència sinó molt baix.
- Numèriques de raó  són iguals que les d’interval l’únic que el 0 indica l’absència total d’aquell atribut. Per tant pot fer totes les operacions aritmètiques: suma, resta, multiplicació i divisió. Ex  anys d’escolarització totals (8 o 10 o 2… o també es pot dir cap).
Segons les variables que fem servir haurem d’utilitzar una tècnica o una altre.
...

Comprar Previsualizar