tema 1 -neurons i glia (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Biologia del Comportament
Profesor X.C.
Año del apunte 2017
Páginas 13
Fecha de subida 19/10/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

Tema 1 Neurones i glia 1.1 Estructura bàsica de les neurones Teoria cel·lular –tots els teixits del nostre cos estan formats per cèl·lules .Hi han molts tipus diferents però la seva morfologia és semblant.
Hi ha dos tipus de cèl·lules al SN: les neurones i les cèl·lules glials. Les neurones no estan unides físicament ,Santiago Ramón i Cajal el va denominar l´espai sinàptic o hendidura sinàptica.
Neurones:   Especialitzades en la comunicació intercel·lular.
Recepció, processament i transmissió de la informació.
Glials:  aïllament, suport, nodriment...
Avenços tecnològics ens permeten veure com són les neurones.
Microscopi ,fixació de teixit i les tincions.
Tipus de Tincions: Nssl• Tenyeix el nucli i els orgànuls propers.
• Permet distingir neurones de glia i estudiar la citoarquitectura (com es col·loquen les cèl·lules al costat unes de les altres per tal d´anar formant un sistema nerviós).
GolgiTenyeix tota la neurona, el soma i les neurites. Les neurites són qualsevol ramificació de la neurona.
PARTS DE LA NEURONA Soma És la part més important de la neurona. Té forma piramidal o esfèrica. Conté els òrgans principals.
Òrgans del soma: NUCLI •Esfèric, central i embolcallat. •Conté el material genètic (ADN).
RER(retil endoplasmàtic rugós) •Membranes amb estructures globulars (ribosomes). •Abundants en neurones (elevada expressió gènica).Al ser rugós sintetitza la proteïna.
REL(retil endoplasmàtic llis) •Sense ribosomes. •Plegament proteïnes, control concentracions, síntesi de fosfolípids...
APARELL DE GOLGI •tractament químic post-traducció de les proteïnes, determinar destinació...
MITOCÒNDRIES •Respiració cel·lular per produir ATP(.Adenosín trifosfato que és un nucleótido).Utilitzen oxigen.
Dendrites Trobarem proteïnes molt importants i poden passar moltes coses .Les neurones tenen tantes dendrites com sinapsis.
• Recepció d’informació (sinapsis).
• Presència d’espines dendrítiques.
• Presència de receptors.
• L’arquitectura de l’arbre dendrític reflecteix la complexitat de les connexions amb altres neurones.
• Relació amb retard mental i períodes crítics.
Axons      Exclusiu de les neurones.
Transmissió d’informació.
Llargada i diàmetre molt variable segons l’espècie.
Inici en el con axònic (integració de la informació).
 Acaba en el botó terminal (sinapsi): - no hi arriben els microtúbuls - conté vesícules sinàptiques - conté moltes mitocòndries Sinapsi - cara interior rica en proteïna Costat presinàptic -botó terminal Costat postsinàptic-és la dendrita de l´altre cèl·lula neurona Es crea un espai sinàptic. Cada neurona és diferent creant un codi químic a partir d´un codi elèctric. Desprès genera un altra corrent elèctric. El senyal químic és el neurotransmissor. Llavors la neurona postsinàptica rep aquest neurotransmissor.
Membrana plasmàtica o membrana cel.lular Membrana que delimita la cèl·lula del medi extern. A més permet que certes substàncies entrin o surtin com les molècules.
Està formada per fosfolípids que tenen una part hidròfoba i una part hidrofilita.
També hi ha proteïnes que algunes travessen la membrana, les anomenades proteïnes transmembràniques, i les proteïnes canals, que a més és aquestes últimes estan foradades.
Bicapa lípida més proteïnes - Composició diferent en funció de la part de la cèl·lula Clau per entendre el funcionament de les neurones Permeable selectivament Proteïnes(bombeig,canals,enzims,etc) Fosfolípids són els que formen esferes Citoesquelet Dona forma a les cèl·lules. És molt modificable i dinàmic. A les cèl·lules li creixen fibres. Té funcions mecàniques i divisió cel·lular. Moviment intracel·lular (transport) • Moviment extracel·lular (locomoció) • Forma cel·lular (polaritat...) Trobem :microtúbuls, microfilament, filaments intermediaris o neurofilaments.
Microtúbuls - Llargs i vuits. S’estenen per l´interior de les neurites.
- Acumulació de TAU associat a la malaltia Alzheimer(taupatias).
- Generen tubulina una proteïna molt abundant .
- Són fibres que acumulen greixos molt ben fets, també molt inestables.
- La hiperfosforilització de la proteïna tau i la seva acumulació amb els consequents agregació en cabdells neurofibril.lars, altament tòxics per les neurones. La neurona no pot viure sense els microtúbuls.
- Una neurona no pot viure sense un microtúbul.
Así es que la sección transversal del microtúbulo es circular (flechas rojas abajo izda.) y tubular cuando se cortan longitudinalmente (abajo dcha.) Para que veas las diferencias de grosor entre los filamentos intermedios y los microtúbulos puede servir la fotografía inferior. Las flechas rojas marcan los microtúbulos de sección transversal, las flechas azules marcan neurofilamentos y su sección al microscopio óptico es la de un punto porque son más pequeños.
Neurofilaments (10 nm) •En totes les cèl·lules del cos (filaments intermedis). •Embolcall nuclear, morfologia cel·lular, unions.
Microfilaments (5 nm) •Abundants a les neurites. •Cadenes d’actina G. •Anell contràctil, pseudopodis.
Transport axoplasmàtic Segons la direcció: Anterògrad: soma à terminal.Dreta Cinesina. Retrògrad:terminal à soma.Esquerra. Dineïna.
Segons la velocitat: Lent:1-10 mm/dia. Ràpid:1 m/dia. ATP!! Cinesina i Dineina són les proteïnes transportadores enganxades al microtúbul(gasten un ATP que és la gasolina)Transporten mitocòndries i vesícules especialment plenes de neurotransmissors. Direcció cap el soma per tenir informació de les necessitats fisiològiques.
Elements que s´hagin de reciclar, molècules velles, es descomponen en aminoàcids i formen més proteïnes o s´eliminen del tot.
El virus de l’herpes es transporta per transport retrògrad, es a dir, que tot el que no es bo per l´organisme es retrògrad. El virus de la poliu que fa afectacions a les extremitats, també surt amb el transport retrògrad. El transport axoplásmic es pot estudiar com es produeix ,injecten una substància radioactiva i veuen com viatga per dins de l´ axó i al final sempre hi haurà una cèl·lula receptora ,anomenada cèlul.la diana.
TIPUS DE SINAPSIS Axosomàtica-S´estableix entre el botó terminal de la neurona presinàptica i el soma de la neurona postsinàptica.
Axodendritica-S´estableix entre el botó terminal d´una neurona presinàptica i una dendrita u espina dendrítica d´una neurona postsinàptica.
Axoaxònica-S´estableix entre un botó terminal d´una neurona presinàptica i la terminal axònica d´una neurona postsinàptica.
Segons l ´efecte de la psinapsi pot ser:Exitatoria o inhibitòria.
Psinàpsis quimiques-amb neurotransmisors, no existeix unió entre neurones .És unidireccional.
Psinàpsis elèctriques- a través de canasl proteics amb fusió íntima. És bidireccional.Conexines.
Fibra aferente –entrada d´informació.
Fibra eferente-sortida d´informació.
Interneurona inhibidora- són multipolars, les quals conecten una neurona aferent amb una neurona eferent, intercomuniquen neurones sensorials amb neurones motores. Només es troben al sistema nerviós central.
1.2. Principis del funcionament de les neurones 1. Doctrina de la neurona: les neurones són les unitats bàsiques de senyalització del sistema nerviós.
2. Principi de polarització dinàmica: entri per on entri la informació per dendrita, soma o axó sempre anirà al final de l’axó.
3. Principi d’especificitat de connexions: 1. no hi ha continuïtat citoplasmàtica entre neurones 2. la comunicació entre neurones no és aleatòria.
Sembla que tot està barretxat, però les connexions estan ben estructurades, no és una comunicació a aleatòria.
Santiago Ramón y Cajal proposà que la decussació de les vies motores era conseqüència de la decussació de les vies visuals. Perquè tenim el control creuat de l´adaptació? És pel funcionament de la visió .Les imatges es projecten en l´escorça occipital. Sorgeix per restriccions fisiològiques i anatòmiques diferents.
Interneurona inhibidora Com es classifiquen les neurones o o o o Nombre de neurites:unipolars, bipolars, pseudounipolars, multipolars.
Forma:piramidals, estrellades, granulars, en cistella, horitzontals...
Funció:sensorials, motores, interneurones.
Llargada de l’axó: de projecció (Golgi tipus I)axò llarg, locals (Golgi tipus II) axò curt.
o Neurotransmissor:colinèrgiques, dopaminèrgiques, serotoninèrgiques, noradrenèrgiques...
Fibra aferent-entrada d´informació Fibra eferent-surtida d´informació Segons la forma només estudiarem la Pyramidal i la Purkinje.Segons els neurotransmisors Les neurones que empren un mateix neurotransmissor formen sistemes de neurotransmissió. Les neurones alliberen aquests neurotransmissors i també altres molècules. Estudiarem els més importants.
Dopamina-important per a la funció motora.Esquizofrèni y .Pàrkinson. Desaparició de les neurones dopaminèrgiques.
Serotonina-relacionada amb la regulació de l´estat d´ànim.
Gaba i les glutamat estan més dispersades i abarquen tot el cervell. participa amb la comunicació entre neurones, és un neurotransmissor inhibitori.
          1.3 La glia Les cèl.lules glials són les més abundants.
Suport estructural, rep el nom a partir de la paraula grega Glu (pegament).Compacta tot perquè es mantingui en una estructura consistent.
Aïllament .Aïlla els axons amb la beina de mielina, i impedeix que en aquell espai psinàptic puguin entrar altres molècules.
Recuperació de lesions. Si hi ha axons que es trenquen en el sistema nerviós perifèric, sí es poden regenerar, no com en el cervell i a la medul·la. Això depèn del tips de glia que l envolta.
Fagocitosi .Especialitzades a matar altres cèl·lules .
Tampó .Funció de tampó, concentració de varies substàncies.
Barrera hematoencefàlica .Protegir el cervell, del pas de substàncies entre el teixit i la sang.
Migració neuronal .Per fer les seves funcions.
Nodriment? .Agafar nutrients de capil·lars.
Oligodendròcits Tipus de cèl·lules glials Sistema nerviós central Astròcits Són les més nombroses.
Regulen la supervivència i mort de les cèl·lules.
Barrera hematoencefàlica protegint el cervell del pas de substàncies entre el teixit i la sang .Les parets dels astròcits reformen la impermeabilitat del sistema nerviós central. Participen en algunes sinapsis tripartides,podien existir part presinàptica, prosinàptica i astròcits. Podrien ser passatgeres però no sabem res mes.
Oligodendròcits Mielitza un segment només de l´axò.
Substància blanca-fa la beina de mielina.
Substància gris-envolten els somes, les parts del centre només donen suport no envolten la beina de mielina.
Cèlules se Swchann No tenen un cos es una estructura que envolta l’àxon, La majoria dels nostres axons estan miel.linitzats amb un procés que va augmentant. La glia és important per determinar si un axò es pot regenerar o no, en cas de malaltia.
Al SN passen dues coses, els astròcits se’n van cap a la lesió i formen una barrera per que no creixi láxò.les glies mielinitzants segreguen molècules que frenen la regeneració.
Al SNP, les cèl·lules de Schwann dirigeixen la migració de l’axó que regenera.
Al SNC, els oligodendròcits no poden dirigir els axons i, a més, els astròcits bloquegen la via.
Glia radial Envíen projeccions que serveixen de suport fisic perqué, les neurones s´enganchin i comensin a rosegarse. És molt important per l´escorça cerebral. Quan acaba el seu desenvolupament o be ´eliminen o bé es converteix en un altra tipus de célula glial.(perden la seva funció i fan un altre).
Cèlul.les ependimàries estan dins dels ventricles,són unes cavitats en el sistema nerviós central(cervell).Segreguen un líquid que s´anomena,líquid cefaloraquídi(LCR).Revesteixen sistema ventricular. Tenen paper en procesos migració durant desenvolupament cerebral.
Micròglies Derivades de macròfags,venen del sistema inmunitari.Cada òrgan té una cèl.lula especial per eliminar reEn el sistema nerviòs són les micròglies. Derivades de macròfags.Eliminen restes cel·lulars de llocs de lesió o de recanvicel·lular normal. El seu nombre augmenta com a conseqüència del dany encefàlic. Secreten molècules de senyalització que influeixen en el desenvolupament, la formació de sinapsis, la neurogènesi i la supervivencia o la mort cel.lular.
La neurogènesi- en el cervell adult apartir de la micròglia,però no arriven a sobreviure encara hagin sobreviscut.
...

Comprar Previsualizar