Tema 12 Mankiw (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Criminología y Políticas Públicas de Prevención + Derecho - 1º curso
Asignatura Economia i instruments analítics per a l'estudi del Dret
Año del apunte 2017
Páginas 12
Fecha de subida 12/07/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

1. Capítol 12: L’ELABORACIÓ DEL SISTEMA TRIBUTARI Els impostos són inevitables perquè, com a ciutadans, esperem que l’Estat ens subministri diversos béns i serveis. Per a que l’Estat desenvolupi aquestes funcions i moltes altres, necessita ingressos a partir dels impostos. Per a analitzar l’elaboració d’un sistema tributari: quan s’analitza el sistema tributari, resulta útil conèixer alguns fets bàsics sobre la manera en què l’Estat recol·lecta diners i els gasta. El sistema tributari ha de ser tant eficient com equitatiu. Tot i això, és més senzill formular-ho que dur-ho a la pràctica. Ø VISIÓ PANORÀMICA FINANCERA DE L’ADMINISTRACIÓ D’ESTATS UNITS Quina part de la renda d’un país s’emporta l’Estat en impostos als Estats Units? La següent figura mostra els ingressos de l’Estat, que inclou l’Administració federal i l’Administració dels estats i dels municipis, en percentatge de la renda total de l’economia d’Estats Units. La següent taula compara la càrrega tributària d’alguns grans països, mesurada a través dels ingressos fiscals de l’Estat en percentatges de la renda total del país. - L’Administració federal L’administració federal dels Estats Units recol·lecta al voltant de dos terços dels impostos. Þ Els ingressos Observar la taula de continuació. La major font d’ingressos de l’Administració federal és l’impost sobre la renda de les persones. El deute tributari de la família es basa en la renda total. El deute tributari d’una família no és simplement proporcional a la seva renda, sinó que la llei obliga a realitzar un càlcul més complicat. La renda imposable s’ha de calcular restant de la renda total una quantitat basada en el nombre de persones dependents i certes despeses que les autoritats consideren. Taula à presenta el tipus impositiu marginal, que és el tipus que s’aplica a cada dòlar addicional de renda. Com aquest puja a mesura que augmenta la renda, les famílies de rendes més altes paguen un percentatge major de la seva renda en els impostos. Altres impostos importants per a l’Administració federal són els impostos sobre les nòmines (impost sobre els salaris que paga una empresa als seus treballadors). En la taula 2 són els de la Seguretat Social. El següent impost és l’impost sobre la renda de societats. Una societat és una empresa que té una entitat jurídica independent. L’última categoria de la taula 2 s’anomena “altres” i representa el 8% dels ingressos. Impostos sobre consums específics à impostos sobre béns com la gasolina, els cigarrets i les begudes alcohòliques. Þ Les despeses La següent taula mostra les despeses de l’Administració federal dels Estats Units del 2009. Una transferència és un pagament que realitza l’Estat sense rebre a canvi cap bé o servei. Dèficit pressupostari à excés de la despesa pública sobre els ingressos de l’Estat. Superàvit pressupostari à excés d’ingressos de l’Estat sobre la despesa pública. L’Estat finança el dèficit pressupostari demanant diners prestats al públic. à ven deutes públics al sector privat. I quan té superàvit pressupostari, utilitza l’excés d’ingressos per reduir els deutes pendents. Þ El futur repte fiscal dels Estats Units - Administracions dels estats i dels municipis Les Administracions dels estats i dels municipis recol·lecten al voltant del 40% de tots els ingressos pagats. Þ Els ingressos La següent taula mostra els ingressos de les Administracions dels estats i dels municipis dels Estats Units. Els dos impostos més importants són els impostos sobre les ventes i els impostos sobre béns immobles. Els primers representen un percentatge de la quantitat total gastada a les tendes per menor. Cada vegada que un client compra un article, paga al venedor una quantitat addicional que aquest envia a l’Administració. Els impostos sobre béns immobles representen un percentatge del valor estimat del sòl i de les estructures i són pagades pels propietaris d’aquells béns. També recol·lecten impostos sobre la renda de les persones i sobre la renda de les societats. Per últim, reben una gran part dels seus ingressos d’algunes fons compreses en la categoria d’altres (llicencies de pesca, peatges de carreteres i ponts o tarides d’autobusos o metros públics). Þ Les despeses La següent taula mostra la despesa total realitzada per les administracions l’any 2007 i la seva desagregació en les principals categories. La major despesa és l’educació. La segona l’assistència pública que comprèn les transferències als pobres. I la gran categoria d’altres serien biblioteques, policia, recollida d’escombraries, protecció contra els incendis, etc. Ø ELS IMPOSTOS I L’EFICIÈNCIA Un cop hem cist com recol·lecta i gasta els diners l’estat (en aquest cas l’Administració dels Estats Units) en tots els seus nivells, vegem com es podria avaluar la seva política i dissenyar un sistema tributari. L’objectiu principal d’un sistema tributari és recol·lectar ingressos per a l’Estat, però hi ha moltes maneres de recol·lectar qualsevol quantitat de diners. Dos objectius principals: eficiència i equitat. Un sistema tributari és més eficient que un altre si recol·lecta la mateixa quantitat d’ingressos que un cost menor que els contribuïdors. Quins són els costos dels impostos per als contribuïdors? El més evident és el propi pagament dels impostos. Els impostos també imposen altres costos: • • Les pèrdues irrecuperables d’eficiència provocades quan els impostos distorsionen les decisions que prenen els individus. Les càrregues administratives que suporten els contribuïdors quan compleixen les lleis tributàries. Un sistema tributari eficient és aquell que imposa poques pèrdues irrecuperables d’eficiència i poques càrregues administratives. - Les pèrdues irrecuperables d’eficiència Segons un dels deu principis de l’economia, els individus responen als incentius, i aquest inclouen els incentius del sistema tributari. Si l’Estat grava el gelat, els consumidors prendran menys gelat i més iogurt. Donat que els impostos distorsionen els incentius, tenen pèrdues irrecuperables d’eficiència. Per a recordar com causen els impostos pèrdues irrecuperables d’eficiència, considerem un exemple. La pèrdua irrecuperable d’eficiència no es deu a en Josep, que és la persona que paga l’impost, sinó a la Joana, que no el paga. La reducció de l’excedent d’en Josep de 2$ anul·la exactament la quantitat d’ingressos que recol·lecta l’Estat. La pèrdua irrecuperable d’eficiència es deu a què l’impost porta a la Joana a canviar de conducta. Quan l’impost eleva el preu de la pizza, empitjora el benestar de la Joana i, l’Estat no obté cap ingrés compensatori. Aquesta reducció del benestar de la Joana és la pèrdua irrecuperable d’eficiència de l’impost. Þ S’hauria de gravar la renda o el consum? - La càrrega administrativa La càrrega administrativa de qualsevol sistema tributari forma part de la ineficiència que crea. Aquesta càrrega comprèn no només que es dedica a tots els anys a complementar els impresos quan arriben les dates de l’any a portar els comptes i guardar els rebuts necessaris per a la declaració i els recursos que han de gastar l’Estat per a que es compleixin les lleis tributàries. Molts contribuïdors contracten a assessors fiscals per a que els ajudin amb els impostos. Aquells que critiquen el sistema tributari afirmen que aquests assessors ajuden als seus clients a evitar el pagament d’impostos abusant d’algunes de les disposicions de la legislació tributària, anomenades lagunes. En alguns casos, les lagunes són errors parlamentaris: es deuen a ambigüitats o a omissions de les lleis tributàries. La majoria de cops es deu a què el parlament ha decidit donar un tractament especial a determinats tipus de conducta. Els recursos que es dediquen a complir la legislació tributària són un tipus de pèrdua irrecuperable d’eficiència. L’Estat només rep la quantitat d’impostos pagats. En canvi, el contribuïdor perd, no només aquesta quantitat, sinó també el temps i els diners dedicats a documentar, calcular i evitar el pagament d’impostos. La càrrega administrativa del sistema tributari es podria reduir simplificant la legislació tributària. Però, a vegades és difícil simplificar-la per motius polítics. La complexitat de la legislació tributària és el resultat del procés polític, ja que alguns contribuïdors que tenen els seus propis interessos especials pressionen a favor de la seva causa. - Tipus d’impostos marginals i mitjos Quan els economistes analitzen l’eficiència i l’equitat dels impostos sobre la renda, distingeixen entre: el del tipus impositiu mig ( impostos totals pagats dividits per la renda total) i els de tipus impositiu marginal ( impostos addicionals per un dòlar addicional de renda). Els tipus impositius marginals i mitjos contenen informació útil. Si estem tractant de valorar el sacrifici que realitza un contribuïdor, és millor el mig, ja que mesura la proporció de la renda que es paga en impostos. En canvi, si estem tractant d’esbrinar quant distorsionen al sistema tributari els incentius, té més sentit el de tipus marginal. Segons un dels deu principis de l’economia, les persones racionals responen a termes marginals. - Els impostos de quantia fixa Suposem que l’Estat estableix un impost de 4.000$ per a tot el món. És a dir, tot el món deu la mateixa quantitat, independentment dels seus ingressos o de les seves activitats. Aquesta classe d’impost s’anomena impost de quantia fixa (impost que és de la mateixa quantia per a totes les persones). Aquest impost mostra la diferencia entre el tipus impositiu mig i el marginal. L’impost de quantia fica és el més eficient possible. Com les decisions d’una persona no alteren la quantitat que deu, l’impost no distorsiona els incentius, cosa que no provocarà pèrdues irrecuperables d’eficiència. Si els impostos de quantia fixa són tan eficients, per què es veuen poques vegades en la vida real? Perquè l’eficiència no és l’únic objectiu del sistema tributari. Ø ELS IMPOSTOS I L’EQUITAT Si recorrem a l’Estat per a que ens subministri alguns dels béns i serveis que desitgem, els impostos han de recaure sobre algú. En aquest apartat examinarem l’equitat d’un sistema tributari. Tot el món està d’acord en què el sistema tributari ha de ser equitatiu, però existeixen moltes discrepàncies sobre el significat d’equitat i sobre la forma en què s’ha de jutjar l’equitat d’un sistema tributari. - El principi dels beneficis Segons un dels principis de la tributació, anomenat principi dels beneficis, els individus han de pagar uns impostos basats en els beneficis que reben dels seus serveis públics. Aquest principi intenta que els béns públics siguin similars als béns privats. Sembla just que una persona que va sovint al cinema pagui més en total per les entrades que una que no hi va. Així mateix, una persona que rep un gran benefici d’un bé públic ha de pagar més per a ell que una persona que obté un benefici més petit. Exemple: També es pot utilitzar per a defensar que els ciutadans rics paguin més impostos que els pobres. Per què? Simplement perquè els rics es beneficien més dels serveis públics. Segons el principi dels beneficis, els rics han de contribuir més que els pobres al cost del manteniment de la força policial. Aquest argument també es pot utilitzar en el cas d’altres molts serveis públics, com la protecció contra els incendis, la defensa nacional i el sistema judicial. Fins i tot és possible utilitzar aquest principi per defensar els programes de lluita contra la pobresa finançats amb impostos sobre els rics. - El principi de la capacitat de pagament Þ L’equitat vertical Þ Com es distribueix la càrrega dels impostos Una gran part del debat sobre la política tributària es refereix a la necessitat o no de què els rics paguin la part que els hi correspon. La següent taula presenta algunes dades dels Estats Units sobre la distribució de tots els impostos federals entre les diverses classes de renda. Þ L’equitat horitzontal - La incidència i l’equitat dels impostos La incidència dels impostos – l’estudi de qui suporta la seva càrrega – és fonamental per a avaluar la seva equitat. La persona que suporta la càrrega d’un impost no sempre és qui rep la factura tributària de l’Estat. Com els impostos alteren l’oferta i la demanda, alteren els preus d’equilibri. Com a conseqüència, afecten a persones diferents de les quals, segons la legislació, paguen realment l’impost. Molts anàlisis de l’equitat dels impostos no tenen en compte els efectes indirectes dels mateixos i es basen en aquells que els economistes anomenen teoria de la incidència dels impostos basada en la tira de les matamosques. Ø CONCLUSIONS Quasi tot el món està d’acord en què l’equitat i l’eficiència són els dos objectius més importants del sistema tributari, però aquests dos objectius solen entrar en conflicte, sobre tot quan l’equitat es jutja a través de la progressió del sistema tributari. L’economia no pot indicar per sí sola quina és la millor manera d’equilibrar els objectius de l’eficiència i l’equitat. En aquesta qüestió intervenen la filosofia política, així com l’economia. ...

Comprar Previsualizar