TEMA INTRODUCCIÓ A LA BIOÈTICA (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Enfermería - 2º curso
Asignatura Ética y RSC
Profesor C.S.
Año del apunte 2017
Páginas 9
Fecha de subida 03/11/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

INTRODUCCIÓ A LA BIOÈTICA Bioètica: Estudi de les qüestions ètiques que sorgeixen de la pràctica de les ciències biomèdiques.
Etimològicament prové del grec ‘bios' i ‘ethos': "ètica de la vida", l'ètica aplicada a la vida humana i no humana (animals, medi ambient).
«Un projecte d’utilització de les ciències biològiques (biologia, medicina) per a millorar la qualitat de vida». (Van Rensselaer Potter en el llibre titulat Bioètica. Un pont cap al futur; 1971).
Ètica aplicada: Part de l’ètica que s’ocupa d’estudiar les nostres accions morals (les quals sempre estan influenciades pel nostre entorn (sigui família, societat, companys...). La teva intel·ligència, manera de fer, creences al llarg de la teva vida, etc també influeix.
“L’estudi sistemàtic de la conducta humana en l’àrea de les ciències de la vida i la cura de la salut, en la mesura que aquesta conducta s’examina a la llum dels valors i principis morals”.
(Enciclopèdia de Bioètica, obra patrocinada per l’Institut Joseph i Rose Kennedy el 1978).
Naixement de la bioètica Neix a finals dels anys 1970. L’origen de la paraula correspon a en Van Rensselelaer Potter.
Causes de l’aparició de la bioètica: 1. Els avenços de la biomedicina i la biotecnologia. (p. Ex: l’aparició del respirador artificial, la penicil·lina, les primeres màquines de diàlisi, el primer transplantament de cor, la primera nenes in vitro (al 1978)...) 2. La crisi dels anys seixanta i setanta.
Funcions principals de la bioètica 1. Identificar i definir els conflictes ètics (px. Exemple entre famílies, amagar malalties..) 2. Oferir mètodes per reflexionar sobre aquests conflictes que sorgeixen en l’àmbit de la medicina.
3. Ajudar els científics, els metges i infermers a prendre decisions.
Institucionalització de la bioètica 1. Direcció acadèmica · Fundació del Hastings Center (1969) (que va començar a tractar aquest tipus de dilemes).
· La creació de l’institut Joseph i Rose Kennedy (1971) · A Catalunya l’Institut Borja de Bioètica (1975) · A Espanya Diego Gracia impulsa l’ensenyament a la Universitat Complutense de Madrid (1990). A la Universitat de Barcelona, María Casado organitza el màster en bioètica, des de 1995.
2. Direcció orgànica · Informe Belmont (1978) · Aparició dels comitès nacionals i internacionals de bioètica i comitès d’ètica hospitalaris.
El contingut de la bioètica Allò que es relaciona amb: · Els canvis produïts en l’àmbit de la pràctica de la medicina.
· Els canvis produïts en l’àmbit del principi i el final de la vida humana · L’impacte de la nova genètica i la biotecnologia Exemples: - La salut en la societat i la relació entre el metge i el pacient.
- L’experimentació amb humans.
- Les intervencions sobre la reproducció humana - Les intervencions sobre el patrimoni genètic - La qüestió de l’envelliment i la mort - Les intervencions sobre el cos humà - La manipulació de la personalitat i intervencions en el cervell humà - La intervenció en els éssers i en els medis no humans Deliberar és la paraula clau en els dilemes.
Referències ètiques de la bioètica · Valors: La dignitat és el més important, Són ideals a assolir: bellesa, bondat, veritat...
· Principis: Orientació general; exemple: fer el bé de lo que seria la majoria de la societat.
· Regles: Són necessàries. Orientació precisa; exemple: respecte a tothom.
No pretén donar respostes determinants ni definitives. S’aporten elements per una reflexió crítica i argumentada, amb coratge perquè les decisions es facin sota un context de diàleg i respecte.
Bioètica i dret Bioètica i dret s’ocupa dels aspectes ètics i jurídics de les activitats biomèdiques.
Exemples: • La Llei sobre trasplantaments d’òrgans de 1979 (encara vigent) •La Llei sobre tècniques de reproducció assistida de 1988 (vigent fins el 2006) •La Llei d’investigació biomèdica de 2007 Principals documents • Declaració universal dels drets humans (1948) • Codi de Nuremberg (1947) • Declaració de Hèlsinki (1964) • Declaració de Tokio (1975) • Informe Belmont (1974) • Declaració de Manila (1980) • Conveni per la protecció dels Drets Humans i la Dignitat del Esser Humà respecta a les aplicacions de la Biologia i la Medicina (Conveni sobre els Drets Humans i Biomedicina o “Convenció d'Astúries de Bioètica”), Consell d’Europa (1997) • Declaració Universal sobre el Genoma i els Drets Humans, UNESCO (1997) • Declaració Internacional sobre les Dades Genètiques Humanes, UNESCO (2003) • Declaració Internacional sobre Bioètica i Drets Humans, UNESCO (2005) • Codis deontològics professionals · INFORME BELMONT · Informe Belmont (1978), emès per la Comissió Nacional per a la Protecció de les Persones davant la investigació Biomèdica i de la conducta.
(Equivalencia amb Beaucham i Childress) 1 Principi d’autonomia 2  Beneficiència i maleficiència 3  Selecció equitativa de persones · EL PRINCIPIALISME DE T.L.BEAUCHAMP I J.F.CHILDRESS (1979) · · EL PRINCIPIALISME JERARQUITZAT DE DIEGO GRACIA · Madrid, 1941 En cas de conflicte entre els principis, a Espanya, i sobretot de la figura de Diego Gracia, es proposa la jerarquització entre els 4 principis: Diu que en un conflicte, com a mínim, he de fer el primer nivell. Com a màxim, faré allò del segon.
Però en el seu últim llibre no preval la jerarquització sinó la deliberació i el diàleg, que es una de les propostes de resolució de conflictes ètics.
Principi d’autonomia Definicions del principi d’autonomia ◦ “Una persona autònoma és aquella que és capaç de deliberar sobre els seus objectius personal i obrar sota la direcció d’aquest deliberació” (Informe Belmont, 1978) ◦ “Acció autònoma: actuar intencionadament, amb coneixement, sense influències externes” (Beauchamp-Childress, 1979) Principi d’autonomia Especificació del principi 1. Dir la veritat 2. Respectar la intimitat dels altres 3. Protegir la informació confidencial 4. Obtenir el consentiment dels pacients per a les intervencions 5. Ajudar els altres a prendre decisions importants, quan se'ns demani (Beauchamp-Childress, 1979) Principi d’autonomia ...

Tags:
Comprar Previsualizar