Sistema respiratori (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Ciencias Biomédicas - 2º curso
Asignatura Fisiología Humana II
Año del apunte 2016
Páginas 38
Fecha de subida 16/09/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

FISIOLOGIA HUMANA II SISTEMA RESPIRATORI Contenido Introducció .................................................................................................................................... 2 Fisiologia de l’aparell respiratori ................................................................................................... 2 Test 1 ......................................................................................................................................... 4 Test 2 ......................................................................................................................................... 5 Ventilació....................................................................................................................................... 6 Ventilació alveolar i intercanvi de gasos ....................................................................................... 9 Test 3 ....................................................................................................................................... 11 Estudi de la relació ventilació alveolar-perfusió ......................................................................... 12 Test 4 ....................................................................................................................................... 17 Transport de gasos a la sang ....................................................................................................... 18 Transport d’O2 ........................................................................................................................ 19 Transport de CO2 .................................................................................................................... 22 Patologies associades al transport d’O2 a la sang .................................................................. 23 Test 5 ....................................................................................................................................... 23 Regulació equilibri àcid-base....................................................................................................... 24 Regulació de la respiració............................................................................................................ 27 Centres reguladors bulbars ..................................................................................................... 27 Control de la respiració ........................................................................................................... 28 Regulació de l’activitat respiratòria ........................................................................................ 29 Test 6 ....................................................................................................................................... 30 Adaptacions respiratòries ........................................................................................................... 30 Respostes a l’exercici físic ....................................................................................................... 30 Efecte de l’alçada .................................................................................................................... 32 Efecte de la profunditat .......................................................................................................... 34 Test 7 ....................................................................................................................................... 37 Test final...................................................................................................................................... 38 1 FISIOLOGIA HUMANA II SISTEMA RESPIRATORI Introducció 20/10/16 Respiració: intercanvi de gasos en l’organisme, pot ser respiració interna i externa: - externa: intercanvi entre pulmó i sang interna: intercanvi entre sang i teixits Necessiten de la ventilació pulmonar: bomba que bombeja aire cap a dins i fora: músculs.
Inspirem 12-15 cops per minut uns 500ml d’aire. 5-8 litres/min. Dels 500ml entren 250 d’oxigen i gastem uns 200.
Funcions: - - ventilació pulmonar: permet entrar i sortir aire dels pulmons olfacció: aire entre pel nas, toca epiteli olfactori defensa: no entra aire net: abans que arribi als alvèols es filtra o nas: pèls anomenats vibrisses on es queden partícules de més de 10 micres o amígdales: arriben les que no es queden a les vibrisses o tot l’epiteli esta envoltat de moc que recobreix les mucoses: capa de cèl·lules ciliades amb moc per sobre. Cilis es mouen arrossegant moc en una direcció de manera que partícula s’enganxa al moc fins ser expulsada de l’organisme o les de nivell de 2micres arriben a l’alvèol: allà estan els macròfags alveolars que les fagocitaran i eliminaran fonació: amb les cordes vocals tindrem els diferents sons hormonal: enzim conversor de l’angiotensina I en II (pressió arterial) regulació del pH sanguini Fisiologia de l’aparell respiratori Organització i anatomia Nas, cavitat nasal, faringe, laringe, tràquea, pulmons, alvèols i cavitat toràcica amb pulmons i diafragma.
Nas: part òssia frontal, nasal i maxil·lar superior i una part de cartílag: estructura òssia i cartilaginosa. Cavitat nasal amb epiteli olfactori i meats, darrera nariu interna. Meats augmenten superfície. zona molt irrigada que escalfa l’aire que entra i l’humidifica per no ressecar les vies respiratòries. Funcions: - Humidificar Escalfar Filtrar Detectar estímuls olfactoris Modificar les vibracions de la veu Faringe: passa aire 2 FISIOLOGIA HUMANA II - - SISTEMA RESPIRATORI RINO/nasofaringe: conté: o trompa Eustaqui que iguala les pressions als dos costat de l’orella o amígdala faringea ORO/bucofaringe: o amígdales palatines i linguals HIPO/laringofaringe: comunica amb laringe Laringe: estructura cartilaginosa perquè no volem que es col·lapsi: tub sòlid que no col·lapsa.
Tenim 9 cartílags: - - epiglotis: inserit al cartílag tiroides. Es mou i ses tanca sobre la glotis quan passa l’aliment tancant les vies respiratòries. Si entra alguna cosa a la tràquea: tos. conte les cordes vocals: en vibrar fan fonació 2 cartílags cuneïformes que sostenen les cordes vocals, per sobre de d’aritenoides tiroides: la nou. influït per hormones sexuals y normalment mes gran en homes que dones. Té membrana tiroidea que s’uneix a os hioides: en estrangulació es trenca aritenoides: també dona sosteniment a les cordes vocals cricoides unit a la tràquea Cordes: obertes a la inspiració, tancades a fonació o deglució. Patologies associades. Intubar: mantenir la via oberta Traquea: formada per cartílag. capa de moc=mucosa amb cèl·lules epitelials que mouen el moc cap a dalt, submucosa, cartílag hialí i adventícia. No es totalment tancada, te un tros de musculatura: això serveix perquè te l’esòfag davant: aquest s’ha de distendre amb el bolo alimentici i si topes amb algo dur no podria.
Traqueosotomia: aliment que es queda a les vies respiratòries o qualsevol cosa que impedeix el mas de l’aire als pulmons: introduir tub entre dos anells Abre bronquial: comença dividint-se en dos: un bronqui per cada pulmó i després es dividirà en lòbuls: 3 per dreta 2 per esquerre. en total 23 divisions, les 16 primeres corresponen a la part de conducció (fer passar l’aire): bronquis primaris, secundaris, terciaris, bronquiols i finalment terminals. Cada vegada hi ha menys cartílag i mes múscul llis, que permet mes expansió per introduir mes aire. Per sota de bronquíols terminals estan els respiratoris.
Després conductes alveolars, i sacs. conjunt d’alvèols son acins. Així s’augmenta molt la superfície: molta possibilitat d’intercanviar aire. Als conductes també hi ha intercanvi.
El punt on es bifurquen els bronquis és la CARINA, és molt sensible i si arriba alguna cosa tossim de forma reflexa: així provoquem expulsions violentes d’aire que permeti expulsar el que faci falta.
En canvi un esternut es una irritació a nivell nasal, que també provoca expulsió d’aire a velocitats brutals.
Pulmons: amb hili pulmonar per on entren bronquis, vasos sanguinis, limfàtics i nervis. Pulmó envoltat de capa pleura membrana serosa: pleura parietal en contacte amb costelles i visceral amb el pulmó. Entre mig la cavitat pleural. Permeten que el pulmó llisqui per ampliar el volum del pulmó.
3 FISIOLOGIA HUMANA II SISTEMA RESPIRATORI Problemes: podem tenir un excés de líquid en la cavitat: pleuritis: si hi ha líquid no hi ha aire u comprimeix pulmó: disminueix capacitat pulmonar. Eextreure líquid via toracocentesis.
Irrigació pulmonar: del ventricle dret surt sang per les artèries pulmonars i retorna per les venes pulmonar a la aurícula esquerre. Pulmó molt irrigat.
Test 1 La tràquea conté anells de cartílag en forma de “o” que eviten que es col·lapsi la via.
RESPOSTES: FTFFFT PREG CURTA per lespai anatomic mort pq no te aire i a 4 FISIOLOGIA HUMANA II SISTEMA RESPIRATORI Test 2 5 FISIOLOGIA HUMANA II SISTEMA RESPIRATORI RESPOSTES: BCACCC 24/10/16 Cèl·lules dels alvèols: - macròfags pneumòcits I i II membrana respiratòria, membrana basal i endotelial: per on han de passar els vasos: 0,5 micres.
Si fos una distancia mes grans no passarien els gasos fàcilment.
Alvèols totalment envoltats de capil·lars=molta superfície d’intercanvi.
Ventilació Inspiració: - Diafragma baixa 1,5cm i així permet que entri mig litre d’aire intercostals externs Expiració: - deixar anar: que tot torni al seu lloc. Rebot elàstic per les fibres elàstiques del pulmó expulsa l’aire que hem inspirat: 0,5L Inspiració forçada: quan requerim mes oxigen del normal en repòs: ampliar molt mes el volum de la caixa toràcica - diafragma: baixa molt mes7cm!! 6 FISIOLOGIA HUMANA II - SISTEMA RESPIRATORI intercostals esternocleidomastodial escalens pectoral menor els tres últims son músculs auxiliars estira i estèrnum cap a dalt: fan espai mes gran per a que entri mes aire Expiració forçada: quan volem buidar - abdominals contrets intercostals interns: estiren endins (abans enfora) rebot elàstic Després d’una inspiració forçada no te perquè ser una exhalació forçada. De normal serà no forçada.
Llei de Boyle: la pressió d’un gas en un recipient tancat és inversament proporcional al seu volum.
Això permet fer intercanvi gasos entre exterior e interior.
7 FISIOLOGIA HUMANA II SISTEMA RESPIRATORI Pressió de pulmons canvia segons si es inspiració o expiració: diafragma baixa, volum augmenta, baixa pressió: això genera pressió negativa respecta l’atmosfèrica dins alvèols. Com hi ha conducte d’aire que comunica els dos i l’atmosfèrica es mes gran, per gradient entra aire: així equilibra.
Pujada diafragma, disminueix volum, puja pressió: surt aire perquè a fora hi ha menys pressió.
GRAFIC!!!! La pressió dins de la cavitat pleural sempre es negativa (respecte l’atmosfèrica) i la de dins dels pulmons canvia en funció de si estem en la inspiració (disminueix la pressió al augmentar el volum  pressió negativa: per gradient l’aire entrarà a dins) o l’expiració (augmenta la pressió al disminuir el volum  pressió positiva: per gradient l’aire surt). Equilibri: ha de tenir 760 tant fora com dins  si disminueix entrarà, si augmenta sortirà.
Si foradem la pleura comença a entrar aire des de fora  pulmó es col·lapsa = pneumotòrax.
Factors implicats: 8 FISIOLOGIA HUMANA II - - - SISTEMA RESPIRATORI tensió superficial: agent surfactant secretat pels pneumòcits tipus II redueix la tensió superficial. Alvèols amb menor diàmetre (excés de tensió implicaria col·lapse) pq P=2T/radi alvèol. Rebot elàstic pulmonar alvèol col·lapsat: atelecstasiaixò passa en nadons: l’agent surfactant es secreta a partir de la setmana 37 de l’embaràs: si ets prematur tens els alvèols molt petits i cap substancia que disminueixi la tensió. Se li administra cortisona a la mare.
Capacitat de distensió dels pulmons: “distensibilitat” magnitut d’esforç necessari per estirar els pulmons.
diagrama.
es relaciona amb les forces elàstiques del teixit pulmonar i produïdes per la TS es mes fàcil inflar un pulmó fora del tòrax que dins: sistema pulmotorax combinat es la meitat que la del pulmó sol.
Resistència de les vies respiratòries: es pot modificar a base de fe contracció/relaxació del múscul llis de les parets de les vies respiratòries (bronquis i bronquíols) o quan hi ha broncodilatació és per descarrega simpàtica cm quan inspirem que disminueix resistència o broncoconstriccio parasimpàtica espiració que augmenta resistència Situacions patològiques que canvien resistència: obstruccions Ventilació alveolar i intercanvi de gasos PRESIONS PARCIALS: van canviant  mirar dibuix Respiració externa: Quan l’aire s’humecta al nas la pressió d’aire passa de 3,7 a 47 (a 37 graus)  provoca la dilució dels gasos. ? 9 FISIOLOGIA HUMANA II SISTEMA RESPIRATORI Al entrar aire als pulmons canvien pressions: - O2 ve de fora a 159mmHg i en entrar als pulmons (alvèols) baixa a 105mmHg CO2 ve de fora a 0,3 i puja a 40mmHg Per què disminueix l’oxigen i augmenta CO2? Al pulmó tenim aire que com ve de la sang te mes CO2. L’aire que entra porta O2. A dins es barreja. Per això canvien les pressions. L’aire que té el pulmó (els alvèols: mes co2 i menys oxigen) es barreja amb el que prové de la inspiració (mes oxigen i menys co2).
Quan expulsem l’aire: disminueix el co2 (40 a 27) i augmenta l’oxigen (104 a 120) números aprox!!.
Per què l’aire espirat té més proporció d’O2 i menys de CO2 que l’aire alveolar? Perquè l’aire alveolar passa i es passa pels bronquis on no es dóna la ventilació (bronquis de conducció = espai mort anatòmic) i es barreja amb l’aire d’aquests bronquis que són rics en O2 i pobres en CO2 (com no hi ha intercanvi de gasos l’aire es el mateix que el humidificat).
Canvis de pressions degudes a l’espai mort anatòmic: quan traiem aire passa per un espai mort on no es produeix intercanvi do2 on les pressions son (149 i 0.3) quan surt amb les pressions q porta es barreja amb aquestes pressions.
Els 105 de 02 de l’alvèol entren per gradient de concentració. de la mateixa manera surt co2 Respiració interna: Sang que prové dels teixits: - O2  40mmHg CO2  45mmHg 10 FISIOLOGIA HUMANA II SISTEMA RESPIRATORI Per diferencia de pressió i difusió de gasos oxigen entrarà a la sang i co2 als pulmons  a la sang hi ha 100 d’O2 y 40 de CO2.
un cop a la sang circula fins els teixits que estan fent respiració interna produït c02 on entra i surt o2 i co2 per gradient.
Test 3 11 FISIOLOGIA HUMANA II SISTEMA RESPIRATORI D falta elástica, B, A, D, A .per la ultima no pensar en números, nomes si sang entra o surt 25/10/16 Estudi de la relació ventilació alveolar-perfusió A nivell pulmonar s’acostuma a parlar de perfusió sanguínia en lloc d’irrigació. Les zones que reben una bona ventilació han de rebre una gran perfusió: s’ajusta el flux sanguini a la ventilació.
12 FISIOLOGIA HUMANA II SISTEMA RESPIRATORI Aquest índex no és homogeni a tot el pulmó, sinó tot el contrari. Els desequilibris en aquest índex poden tenir una causa fisiològica (normal) o bé patològica. La causa fisiològica principal d’aquestes diferències en la relació ventilació-perfusió és la gravetat: la ventilació i la perfusió és major a la base del pulmó, degut a la força que exerceix la gravetat.
Per què les bases ventilen més que els vèrtexs? La pressió pleural és menys negativa a les bases (0-1cm H2O) que als vèrtexs (-10 cm H2O).
Això és degut a que la pleura a la base rep tot el pes dels pulmons, per la qual cosa la pressió a la base és més positiva, pràcticament igual a la pressió atmosfèrica. En canvi als vèrtex/àpex passa tot el contrari, el pulmó tendeix a allunyar-se de la pleura més apical pel seu propi pes, fent que la pressió sigui encara més negativa (hi ha més espai del que es necessita).
Sense tenir en compte l’efecte de la gravetat, la pressió pleural és negativa ja que hi ha una aspiració continua del líquid pleural i també perquè el pulmó tendeix a anar per una banda i la caixa toràcica per una altra. Això ens permet relacionar les pressions pleurals amb els canvis de volum pulmonar.
Les pressions pleurals menys negatives s’associen a canvis en el volum pulmonar més grans, mentre que les més negatives s’associen a canvis en el volum pulmonar més petits. És a dir, una pressió pleural més positiva (dins de la negativitat) afavoreix la ventilació. Per tant, les bases ventilen més.
El mateix passa amb la perfusió, degut a l’efecte de la gravetat, la perfusió de les bases és també major que la dels vèrtexs. La pressió hidrostàtica capil·lar serà major a la base que al vèrtex per la gravetat i la pressió alveolar serà major al vèrtex que a la base, per això el flux sanguini pulmonar és diferent en funció de les zones del pulmó.
No tota l’estona se fan servir tots els alvèols ni els mateixos.
Pressions de menys de 70mmHg produeix vasoconstricció efecte alveoloarterial.
13 FISIOLOGIA HUMANA II SISTEMA RESPIRATORI De normal s’ajusta el flux sanguini a la ventilació: QUOCIENT: VENTILACIÓ/PERFUSIÓ  volem que Q sigui aproximadament 1 QUOCIENT DISMINUIT: es dona quan ↓ ventilació i/o quan ↑ perfusió en les següents situacions: - - situació d’atelectasi on l’alvèol es col·lapsa  no hi ha ventilació i Q=0: efecte SHUNT.
Shunt pulmonar existe cuando hay una perfusión normal al alvéolo, pero la ventilación no es capaz de suplir las demandas de la región.
alvèol en comptes de tenir aire té líquid (com si estigues col·lapsat) obstrucció que disminueixi diàmetre i fa que arribi menys o2 de forma perfusió es mes gran que la ventilació de forma que la sang surt amb menys O2 i més CO2. Es semblant a l’efecte shunt però no es complet  Q disminueix però no es zero.
Volem que quocient sigui prop a 1.
QUOCIENT AUMENTAT: 14 FISIOLOGIA HUMANA II - SISTEMA RESPIRATORI situació d’embòlia: sang no passa, s’eleva quocient. alvèol passa a formar part de l’espai mort alveolar perquè en l’alvèol no s’està fent intercanvi gasos perquè no arriba sang: augmenta l’espai mort del q tindríem si tot fos normal. La sang q no pot anar per aquí anirà a un altre capil·lar: a l’altre alvèol que ara estarà híper-perfundit tindrem efecte de rebot shunt com abans perquè entra mes sang: ens quedarem a l’alvèol amb menys o2 i mes co2, això provoca un quocient baix.
la finalitat es q el quocient sigui proper a 1: això es fa o augmentar flux o ventilació. en cas d’embòlia i atelèctasi no hi ha solució. a embòlia es compensa enviant la sang a un altre lloc, enviant mes sang a un altre lloc. però això disminueix quocient. si augmentem ventilació augmentant diàmetre es compensa.
Volums estàtics i capacitats pulmonars: podem mesurar els volums que entren i surten: també tenim capacitats: sumes de diferents volums.
ojo amb les sigles en castellà i angles pq lien.
mirar defs de ppt: Volum corrent: el que respirem. el mig litre d’aire que entra i surt en la ventilació.
15 FISIOLOGIA HUMANA II SISTEMA RESPIRATORI Volum de reserva inspiratori: tot el q podem ficar mes enllà del volum corrent. Varia en funció d’home i dona segons capacitat pulmonar.
Volum de reserva espiratori: treure aire de manera forçada: a partir de quan espirem forçadament.
Volum residual: aire que queda als pulmons depsres duna expiració màxima forçada.
Capacitat pulmonar total: tot el volum que pot entrar als pulmons després duna inspiració màxima. suma dels 4 volums anteriors.
Capacitat vital: tot menys volum residual. aire que es por espirar després duna inspiració forçada.
capacitat inspiratoria: quantitat màxima daire que es por inspirar en una inspiració màxima forçada.
capacitat espiratoria: quantitat màxima daire que es pot espira en una espiració màxima forçada.
espai mort anatòmic: aire inspirat que no arriba als alvèols i q per tant no sintercanvia. es troba a les zones de conducció de les vies respiratòries.
Volums dinàmics Mesurar temps en que traiem aire màxim: se farà gràfica i s’hi defineixen dos paràmetres: volum espiratori màxim FEV1 i capacitat vital forçada: màxim on arribem: FVC.
Índex per determinar patologies: quocient entre els dos paràmetres index tiffenau En funció d’això se fan diferents corbes: la normal, la que esta per sobre en malalties restrictives o per sota en obstructives.
16 FISIOLOGIA HUMANA II SISTEMA RESPIRATORI Segons això tenim trastorns ventilatoris: Test 4 17 FISIOLOGIA HUMANA II SISTEMA RESPIRATORI RESPOSTES: - b tot i q no digui 0, la resta no son possisbles d,d,d 26/10/16 Transport de gasos a la sang Llei de Dalton: la pressió d’una barreja de gasos és igual al sumatori de les pressions parcials dels seus components.
Factors que afecten l’intercanvi de gasos: - mes superfície suposa mes intercanvi.
La distancia de quan mes gran pitjor per l’intercanvi.
Pel que fa a la pressió: quant mes pressió (més gas) mes difusió.
constant de difusió del gas: com mes gran mes difusió. molt mes gran pel co2 que o2 18 FISIOLOGIA HUMANA II SISTEMA RESPIRATORI Transport d’O2 Hemoglobina: 2 subunitats alfa i dues beta. 4 grups hemo amb grup fe on s’uneix el ferro: 4 per Hb. En unir una molècula la resta tendeixen a agafar-ne per la resta, i així consecutivament. per això trobem la corba sigmoidea: cooperativitat.
o2 es transporta unit a Hb normalment, sinó pot difondre fins a un 1%.
La corba indica: A pressions elevades com al pulmó la hb està saturada. Si la disminuïm baixa la saturació.
Hi ha diferents condicions que modifiquen la corba: Tº, pH, 23BFG: Efecte de la temperatura: 19 FISIOLOGIA HUMANA II SISTEMA RESPIRATORI Augment Tª mou corba a la dreta: hi ha mes afinitat a t baixes. això ens ho trobem quan fem exercici: donem mes oxigen als teixits. a t baixes es satura abans.
Efecte del pH i CO2: Augment de CO2 equival a augment de protons: provoca menor afinitat per 02.
20 FISIOLOGIA HUMANA II SISTEMA RESPIRATORI en quines situacions tenim menor pressió de co2? als pulmons.
això permet els intercanvis d02 de tot el sistema.
EFECTE BOHR: permet explicar el transport d’O2 a la sang: quan estem a teixits on pressió parcial de CO2 es alta hb allibera fàcilment 02 pq te menys afinitat. si es baixa hb es satura mes fàcilment??? Efecte del 23BFG: s’uneix a les subunitats beta de hb i altera l’afinitat: perd.
hormones influeixen en la quantitat de 23BFG augmentant-lo. això millora els transport do2.
això es relaciona amb el dopatge.
grans altituds: per compensar la falta d’O2 augmenta la quantitat de 23BFG.
anèmia: situació en la q falta o2 es compensa per augment de 23BFG.
acidosi: disminueix 23BFG, mes dificultat per allibera 02.
21 FISIOLOGIA HUMANA II SISTEMA RESPIRATORI Transport de CO2 Més dissolt en plasma que O2: - un 7% per difusió: - un 23% combinat en aminoàcids i proteïnes: - 70% en forma de bicarbonat: Aquesta reacció en líquid trigaria molt a fer-se, però als eritròcits tenim anhidrasa carbònica que augmenta la reacció cap a HCO3-.
Bicarbonat surt de la cèl·lula el transportador clorur-HCO3. Donat que bicarbonat surt la reacció encara es desplaça mes a bicarbonat. D’aquí la desviació a clorurs?????? EFECTE HALDANE: o2 disminueix l’afinitat de la hb pel co2.
Hb-O allibera excés de protons pq oxiHb es àcid mes fort. Un augment do2 desplaça reacció a protons: L’augment de protons desplaça la següent reacció a reactius donant CO2 alliberant-lo.
22 FISIOLOGIA HUMANA II SISTEMA RESPIRATORI AIXO PASSA A NIVELL DELS ALVEOLS ON O2 ES ELEVAT.
Patologies associades al transport d’O2 a la sang Hipòxia - hipòxica: ↓ la PO2 en sang arterial anèmica: ↓ quantitat de Hb disponible per transportar O2 , = PO2 isquèmica: Hb i PO normals, el flux sanguini no arriba a un teixit histotòxica: les cèl·lules no poden utilitzar l’O2 que els hi arriba Intoxicació per CO: s’uneix amb molta afinitat a Hb molt mes que oxigen, i el desplaça: no el podem captar disminuint l’aport d’oxigen als teixits. No hi ha disminució de la pressió parcial do2. es compensa donant 02 a altes pressions, desplaçant el CO. No es presenten signes típics i no es pot detectar Hemoglobinopaties - - Drepanocitosis: o hematies amb aspecte semilunar mes rígids → obstrucció de vasos sanguinis perquè no poden passar pels capil·lars petits. Es trenquen.
β-talassèmia: o defecte en la síntesi HbB→ hematies microcítics i hipsocròmics amb menor capacitat per transportar O2. No funcional.
Test 5 RESPOSTES: TTFFFVF EN VERMELL LES Q HE FALLAT 23 FISIOLOGIA HUMANA II SISTEMA RESPIRATORI Regulació equilibri àcid-base PREG: per què a sang venosa es 7.36 i a arterial 7.41? en venes no hi ha o2, hi ha co2. el co2 fa bicarbonat que es un àcid que en dissociar-se fa que s’alliberin protons.
Trastorns equilibri àcid-base: Factors que influeixen: A nivell del metabolisme: - glucosa dona àcid carbònic i làctic greixos donen cossos cetònics proteïnes donen Àc. sulfúric i fosfòric Àcids i bases als aliments: - Àcids: clor, sulfur i fòsfor Bàsics: potassi, calci, sodi i magnesi Excés en aquests aliments influeixen en el pH (tenim sistemes de compensació) Mecanisme de regulació: - - Sistemes amortidors (quimic, rapid): Es combinen immediatament amb qualsevol a. o b. afegits als líquids corporals Sistema respiratori (fisiologic, 1-2 min) Respon en 1 o 2 min modificant la resposta ventilatoria (frequencia i profunditat)  Augment protons (disminució pH) augmentem ventilació i freqüència eliminem mes CO2 i ↑ pH.
Si disminueix la pressió parcial del CO2  Sistema renal (fisiologic, TRIGA MOLT) Si els anteriors no han funcionat, mes potent, secrecio d’orina a. o b.
24 FISIOLOGIA HUMANA II SISTEMA RESPIRATORI 02/11/16 - Sistemes amortidors: tenim parelles acids base que son parelles amortidores: suposem que senfrona a acid fortt si afegim HCl: es dissocia a H+, produirà co2, eliminen co2 estimilant respiracio si afegim NaOH: es dissocia en voldrem desplaçar cap a la dreta que fara un excés de bicarbonat. això inhibeix la respiració EXPLICAR BE.
Altres parelles de sistemes amortidors: fosfats: important en líquid intracel·lular proteïnes: també pel líquid intracel·lular que es on estan les proteïnes. Els anteriors a extracel·lular.
25 FISIOLOGIA HUMANA II - SISTEMA RESPIRATORI Regulació respiratòria: ventilant mes o menys per eliminar mes o menys CO2: Augment protons (disminució pH)  augmentem ventilació i freqüència  eliminem mes CO2 i ↑ pH.
Si disminueix la pressió parcial del CO2  eliminem menys  ↓ pH Problema-resposta: Si tenim una acidosi volem disminuir els protons per pujar el pH, de forma que volem disminuir el HCO3- i aquest el disminuïm si disminueix el CO2 i aquest s’elimina mes ràpidament si ventilem molt freqüentment.
De la mateixa manera si tenim una alcalosi vol dir que el pH esta massa alt, que hi ha pocs protons perquè hi ha massa poc HCO3-, perquè hi ha massa poc CO2: volem pujar el CO2 i el pugem si respirem mes lentament: hipoventilació.
Causa-efecte: Respirar massa farà que s’elimini massa CO2, que baixi massa el HCO3- i que baixin els protons, comportant una alcalosi respiratòria: si es respira en una bossa (com a les pelis) es concentra el CO2 i puja el HCO3-, baixant el pH, contrarrestant el problema.
No respirar provoca que s’acumuli CO2 i per tant augmentarà HCO3- i per tant els protons, provocant acidosi.
*Clau per deduir tota la taula: no respirar=acidosi.
Segons l’origen de l’acidosi o alcalosi serà respiratòria o metabòlica: Això es compensa amb el mecanisme amortidor renal que triga mes: 26 FISIOLOGIA HUMANA II SISTEMA RESPIRATORI CANVI PPT Regulació de la respiració Centres reguladors bulbars Al centre respiratori trobem: - àrea de ritmicitat bulbar (funciona de normal?): formada per inspiratòria i expiratòria àrea pneumotaxica àrea apneustica 27 FISIOLOGIA HUMANA II SISTEMA RESPIRATORI Control de la respiració 1. Ventilació no forçada: en condicions normals: àrea inspiratòria esta actiu durant 2s i contra músculs diafragma i intercostals emplenant d’aire els pulmons. s’inactiva durant 3 segons. per rebot es desinflen els pulmons: expiració.
innervat per frènic 2. Ventilació forçada: mentre àrea inspiratòria esta activa entra aire per contracció de diafragma, músculs intercostals externs, pectorals menors, escalens, esternocleidomastoidal. Entra molt mes aire. S’activa àrea expiratòria: Contracció músculs intercostals interns, abdominals → espiració forçada.
Nomes s’activa l’àrea expiratòria quan és forçada.
3. Àrees apnèustica i pneumotàxica: modula transició entre inspiratòria i expiratòria.
a. pneumotàxica: inhibeix àrea inspiratòria, farem respiracions mes curtes: estem augmentat frec respiratòria.
b. apnèustica: activa àrea inspiratòria: no poden funcionar a la vegada perquè fan coses contràries. fa inspiració mes llarga: incrementa profunditat inspiració.
28 FISIOLOGIA HUMANA II SISTEMA RESPIRATORI Regulació de l’activitat respiratòria Control químic Estem intercanviant gasos constantment: s’han de mantenir les pressions parcials dels gasos. si canvia s’ha de compensar. Tenim sistemes receptors: quimioreceptors centrals i perifèrics (detecten con protons, pressió parcial O2 i CO2) Un cúmul co2 i protons de tal activarà àrea inspiratòria augmenta la freqüència inspiratòria.
Control no químic: - modificació voluntària de la respiració a traves del còrtex propioceptors: a nivell del múscul en tenim. son capaços d’augmentar la frec i profunditat de respiració amb la finalitat de contrarestar exercici.
sistema límbic: plorar, emocions, ensurts 29 FISIOLOGIA HUMANA II - - SISTEMA RESPIRATORI nocicepció: el dolor provoca una apnea, un dolor sostingut pot provocar hiperventilació baroreceptors (de pressió) a nivell dels pulmons: eviten que els pulmons insuflin massa.
es el reflex de Hering-Breuer. Si emplenem mes del litro? normal inhibiran centre inspiratori provocant expiració temperatura: tant la corporal com l’exterior: aigua massa freda provoca apnea. un increment de temo pot provocar un augment de frec respiratòria irritació de les vies respiratòries via esternuts i tos pressió sanguínia: augment sobtat de pressió pot arribar a disminuir al freqüència respiratòria *es impossible suïcidi per manca de respiració: s’activa el inspiratori si o si.
*badalls apnea del son: alteració de respiracions *anestesia pot produir una inhibició dels centres respiratoris Test 6 RESPOSTES : TTFTFVFT 3/11/16 Adaptacions respiratòries Respostes a l’exercici físic Durant l’exercici: - Incrementen les necessitats O2 i augmentarà l’aportació dissociant la corba a la dreta Cal eliminar més CO2 Cal eliminar calor Canvis circulatoris: incrementa el flux sanguini muscular Canvis respiratoris: incrementa la ventilació Canvis circulatoris: incrementa el flux sanguini muscular - del flux sanguini per minut: 5,5L/min  20 a 35 L/min quantitat O2 que entra a la sang: 250mL/min  4000 mL/min quantitat CO2 excretat: 200mL/min  8000 mL/min 30 FISIOLOGIA HUMANA II SISTEMA RESPIRATORI velocitat en funció de temps, en repòs es constant, en exercici hi ha increment sobtat en ventilació provocat pel SN que s’estimula per propioceptors. en acabar exercici baixa resp, una mica alterada fins tornar als valors normals.
si augmentem ventilació eliminem mes co2.
davallada ????? comparar amb la gràfica anterior dèficit do2 quan comença exercici i deute quan acabem pq hem usat molt intensitat, volum o2 i lactat: glc pot donar 36 ATP amb o2, però sinó hi ha piruvat es transforma en làctic, donant nomes 2ATP. Durant un temps es plana i es dispara: quan hi ha tant àcid làctic que no es pot compensar pels sistemes amortidors. quan comença augmentar molt: Umbral anaeròbic.
31 FISIOLOGIA HUMANA II SISTEMA RESPIRATORI 1 Umbral aeròbic 2 Anaeròbic Exercicis amb intensitats moderades estan prop de Umbral aerobic.
intensos prop del lanaerobic: produïm acid lactic.
a mesura que entrenem modifiquem els umbrals.
el deute doxigen prove de o2 que necessiten les cèl·lules per continuar però també de lacid lactic. Deute por durar fins a 90min. el de lacid lactic triga mes a recuperarse.
Desplaçament d’umbral aeròbic: persones entrenades es major.
Dèficit O2 es menor perquè es capaç d’anticipar les necessitats do2. pot augmentar fins a 20 vegades la ventilació Efecte de l’alçada - Baixa molt la pressió parcial d’O2: hipòxia. HIPERVENTILACIO. Alliberar mes CO2: alcalosi respiratòria Augmenten radiacions solars (amb neu encara mes): cremades Baixa temperatura: congelació (començant per parts distals) Pressió de vapor d’aigua disminueix: deshidratació. Quan entra aire al nas s’ha d’humidificar perquè l’hidratem (a 47mmHg de vapor d’aigua) i nosaltres ens deshidratem. DESHIDRATACIO.
32 FISIOLOGIA HUMANA II SISTEMA RESPIRATORI valors entre () son de persones aclimatades: tenen mes aport do2 als alvèols que una no aclimatada.
saturació do2 respecte altituds: disminueix saturació i molt mes ràpid si respirem aire que si respirem o2 pur. per sota de 50 inconsciència.
Aclimatació: tolerància Sense aclimatació: - 3700 m irritabilitat somnolència fatiga mental, muscular, nàusees - 5500 m hipòxia greu - >6100 m pèrdua de consciència amb o2 podem arribar mes alt.
Aclimatació: Pugem però s’ha d’anar parant: - augment de la ventilació pulmonar durant 4 dies Augment EPO que augmenta eritròcits que es mantenen mentre es mantingui a alçada increment 23BPG increment mitocondris increment mioglobina nomes agafa un o2, reservori do2 múscul increment citocrom oxidasa increment constant de la ventilació en els 4 dies següents i després baixa progressivament Abans de res tenim hipòxia per o2 insuficient: increment ventilació fins a 1,65 vegades. alhora eliminem mes co2 (alcalosi). comença la compensació pels ronyons, incrementant encara mes la ventilació pulmonar??? com tenim mes EPO: tenim mes eritròcits y mes Hb: 50% mes deport do2 Mal de muntanya: si pugem gradualment en teoria ens aclimatem.
Si no hi ha aclimatació apareix mal de muntanya (8-24h després de pujar). Dura de 4 a 8 dies 33 FISIOLOGIA HUMANA II SISTEMA RESPIRATORI Símptomes: cefalea, irritabilitat, insomni, manca d’aire, nàusea, vòmit Complicacions: per increment presio dels capil·lars dels cervell edema: diuretic o glucocorticoides hipertensió pulmonar pot donar lloc a edema: o2, baixar presio arterial, cambra hipobarica La única solució es baixar acompanyat del tractament adient.
Mal de muntanya crònic: com q els eritròcits estaven incrementats que fa que augmenti la viscositat de la sang.
a nivell pulmonar l’increment de la PA augmenta fins i tot mes durant aclimatació. Efecte shunt?? constricció arterioles per q ratio sapropi a 1.
dilatació cor ...
7/11/16 Efecte de la profunditat Augmenta la pressió: la pressió mes la columna d’aigua que tens a sobre: 1atm/10m en aigua dolça no tant.
34 FISIOLOGIA HUMANA II SISTEMA RESPIRATORI A 4atm: tots els gasos a la sang (o2, co2, N2, altres) : a més pressió estaran comprimits (menys volum) això provoca diferents alteracions: - - o2 es converteix en tòxic pels radicals lliures: si alterem pressió augmenten radicals desequilibrant homeòstasi convulsions, dany pulmonar n2: es converteix de gas anestèsic : eufòria i va a pitjor, deteriorament físic. de normal no te cap efecte però si augmentem pressió es dissol mes i la major part es dissol als greixos. efecte no es immediat pq triga a dissoldres, a partir duna hora experimentem narcosi: torpe... com borratxo, somnolència, menys força, inutil síndrome nerviós a alta pressió (associat a heli)  tremolors, somnolència malaltia per descompressió  dolor, paràlisi embòlia gasosa mort sobtada Depenent de profunditat i temps a baixes pressions tindran uns efectes o altres.
En funció de la profunditat que volem anar tindrem a la bombona una barreja de gasos o una altra: com o2 es tòxic es baixa a la bombona: un 20% ja es suficient.
Barreja do2 y heli: profunditat mes gran per evitar narcosi per n2, tot i q heli provoca síndrome nerviós a altre pressió IMPORTANT: CONTROLAR PROFUNDITATS Y TEMPS Malaltia per descompressió Baixem i volem pujar ràpid: pq ens falta aire o algo. la pujada sobtada pot provocar: 35 FISIOLOGIA HUMANA II SISTEMA RESPIRATORI canvi de les pressions de gasos sobtats. despres de 10-30min destar a superfície apareixen bombolles a la sang: en funció de la magnitud pot ser mes o menys greu. com es pot evitar danys greus? tornar a comprimir gasos: anar a camara hiperbàrica i eliminar bombolles el màxim possible. a dins de la cambra hiperbàrica: pujar poc a poc.
aumenta el volumen pq a mayor presion menos vol: sota mar: presio alta, volum baix, pujar de cop: pressió baixa, volum alta=formació bombolla per ascens ràpid.
recompresion para descomprimir poc a poc serà paulatina.
temps i profunditat en un avio amb ascens molt ràpid podria provocar la mateixa malaltia aper descompressió.
Embòlia gasosa Ascens encara mes sobtat. Les bombolles les provocarien el trencament de capil·lar i entrada d’aire a torrent sanguini. Això també pot passar a avio si es despressuritza la cabina en ple vol.
Cambra hiperbàrica: tot i q O2 a certes pressions es tòxic, en alguns casos va be: si fem servir o2 com a tractament: en períodes menors a 5h. això serveix per tractar malalties: gangrena es pel clostridium q es anaerobic: si li donem o2 a altes pression però controlades mor.
36 FISIOLOGIA HUMANA II SISTEMA RESPIRATORI Respiració fetal - Quan esta dins d ela mare pulmons plens de líquid no fan intercanvi gasos. secreten surfactant cap a setmana 37: gracies a això existirà rebot elàstic, evita atelèctasi.
La placenta fa de pulmó.
pO2=50mmHg al nadó es de 30mmHg per difusió passiva ja ho ha intercanvi de gasos: o2 anirà a fetus.
- Un altre factor q afavoreix el transport d’O2 als fetus es q la Hb te mes afinitat la Hb per 2 que la hb materna. es satura abans: a mateixa pressió o2 va pel fetus. a mes el fetus te un 50% mes dhb que un adult. a mes doble efecte bhor: influencia ph i co2 en corva hb: a la placenta com q la sang de mare i fetus estan molt properes: sang mare es comença a saturar de co2 i allibera mes o2. el fetus q disminueix co2 canvia ph desplacem corva a esq i capten mes o2: MARE LLIBERA MES O2 I EL FETUS EN CAPTA MES. AIXO ES EL DOBLE EFECTE BHOR.
Test 7 37 FISIOLOGIA HUMANA II SISTEMA RESPIRATORI TFTFTT 2 LANAEROBIC !! 4 HIPERTENSIOJ PULM PROVOCA UNA DE LES COMPLICACIONS DE MAL DE MUNT SI Test final full apart CCDDADBDADCDCDACCCDC 38 ...

Tags:
Comprar Previsualizar