Pràctica 2: Teixit parenquimàtic, dèrmic i mecànics (HV) (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Microbiología - 1º curso
Asignatura Histologia Vegetal
Año del apunte 2016
Páginas 6
Fecha de subida 25/04/2016
Descargas 53
Subido por

Vista previa del texto

Pràctica  II:  Teixit  parenquimàtic,  dèrmic  i  mecànic •   TEIXIT  PARENQUIMÀTIC:  conté  espais  intercel·lulars   -­De  reserva:  situat  al  cortèx  i  medul·la  de  tijes  i  arrels.  Contindrà  majoritàriament   leucoplasts.     -­Fotosintètic  (clorènquima):  situat  a  les  parts  aèries  de  la  planta.  Contindrà   majoritàriament  cloroplasts.  Si  el  trobem  a  les  fulles  l’anomenem  mesofil·le.  El   clorènquima  pot  ser  (segons  la  distribució  de  les  seves  cèl·lules):   -­En  empallissada:  disposició  regular  (ordenat).     -­Esponjòs:  disposició  irregular.   1.  Tija  de  Trifolium  (Trébol).  Tinció:  safranina-­verd  ràpid.  Tall  longitudinal.     Vista  4X   Vista  10X                                                         Clorènquima   (subepidèrmic)   Conté  cloroplasts   Parènquima  de  reserva   Conté  leucoplasts   2.  Acícula  de  Picea.  Tinció:  violeta  cristal  –  verd  ràpid.  Tall  transversal.       Vista  general  4X   Vista  40X  del  clorènquima     Conductes   resinífers     Clorènquima   Feixos  vasculars           Espais   intercel·lulars           Cèl·lules  clorenquimàtiques       3.  Fulla  de  Nerium.  Tinció:  Hematoxilina-­Safranina.       Vista  40X     Vista  general  4X         Parènquima     esponjós       *Els  estomes  es  troben     a  la  part  inferior  de  la  fulla   Tricoma bifacial  (en  el  revers).     Cloroplasts   Parènquima   empallissada   Estoma   Epidermis   •   TEIXITS  DÈRMICS:  delimiten  la  superfície  corporal,  i  tenen  la  funció  de   protecció  enfront  el  medi  extern.       -­EPIDERMIS:  recobreixen  el  cos  primari  de  la  planta,  i  presenten  una  cutícula  en   la  part  més  externa  (impregnació  de  cutina  en  la  porció  superficial  de  la  paret).         -­PERIDERMIS:  recobreix  el  cos  secundari  de  la  planta,  ja  que  substitueix  a   l’epidermis  en  aquelles  zones  de  la  planta  que  presenten  un  creixement  secundari.     Prové  d’un  meristema  lateral,  el  fel·logen.  Podem  distingir  (de  més  extern  a  més   intern):     -­Súber:  part  més  externa.  Format  per  cèl·lules  que  secretaran  suberina  i   que  acabaran  morint.  Hi  solen  haver-­hi  varies  capes.     -­Fel·logen:  formador  del  súber  i  fel·lodermis.  És  un  meristema  lateral.     Normalment  són  una  capa  de  cèl·lules  i  es  diferencien  perquè  són  les   úniques  que  es  distingeix  el  nucli.     -­Fel·lodermis:  part  més  interna,  que  pot  estar  o  no  present  en  les  plantes.   Normalment  hi  ha  una  o  poques  capes.  Són  semblants  a  les  cèl·lules  del   parènquima.     *A  continuació  de  la  fel·lodermis  trobarem  el  parènquima.           1.  Tija  de  Rubia.  Tinció:  Safranina-­verd  ràpid.   Vista  40X   Vista  general  4X       Cutícula           Epidermis                                 2.  Acícula  de  Pinnus.  Tinció:  safranina-­verd  ràpid.  Tall  trasnversal     Vista  40X   Vista  general  4X           Cutícula   Estoma             Mesofil·le     3.  Tija  de  Magnòlia.  Tinció:  safranina-­verd  ràpid.  Tall  longitudinal.       Vista  general  4X                                   Súber     (fosques   per  la     suberina)     Fel·logen     (amb     nucli)   Fel·lodermis     Epidermis   Vista   40X Parènquima   •   TEIXITS  MECÀNICS:  no  tenen  espais  intercel·lulars.       -­COL·LÈNQUIMA:   les   cèl·lules   són   totes   col·lòcits,   i   només   tenen   paret   primària   amb  engruiximents  diferents,  que  donen  lloc  als  diferents  tipus  de  col·lènquima.       1.  Tija  de  dicotiledònia.  Tinció:  safranina-­verd  ràpid.  Tall  transversal.       Vista  40X   Vista  general  4X                     Parènquima         Colènquima   angular   Paret  primària   Vacúol       -­ESCL·LERÈNQUIMA:  les  cèl·lules  desenvolupen  paret  primària  i  paret  secundària,   freqüentment  lignificada.  Poden  haver-­hi  dos  tipus  cel·lulars:     -­   Fibres  floemàtiques:  solen  ser  cèl·lules  agrupades  i  petites.   -­   Esclereides:    solen  ser  cèl·lules  independents  i  estretes.               1.  Tija  de  Magnolia.  Tinció:  safranina-­verd  ràpid.  Tall  transversal.       Vista  40X     Vista  4X   Fibres   floemàtiques               Vista  40X           Esclereida                   [acasals]  Més  apunts  a:  https://unybook.com/perfil/acasals     ...

Comprar Previsualizar