Anatomia 4 (2015)

Apunte Español
Universidad Blanquerna (URL)
Grado Fisioterapia - 1º curso
Asignatura Anatomia Humana II
Año del apunte 2015
Páginas 35
Fecha de subida 09/03/2015
Descargas 15
Subido por

Descripción

Anatomia humana

Vista previa del texto

Katarzyna Wachowska Alex Meri - Fisiologia Humana SISTEMA CARDIOVASCULAR El sistema vascular és: el cor --> una bomba que envia sang als teixits els vasos --> transporten la sang o Arteries --> Condueixen sang des del cor als teixits o Venes --> --> Condueixen sang des teixits cap el cor la sang El sistema vascular fa les següents funcions: Transport: o funció respiratòria --> O2, CO2 o funció tròfica --> nutrients, aigua i electròlits o eliminació, excreció --> metabòlits (els substàncies que s’han d’eliminar com la urea, CO2 , creatinina) o comunicació cel·lular --> hormones i fàrmacs o termoregulació --> la sang porta calor als teixits Defensa (suport del sistema immunitari) Manteniment del mitjà intern (pH, hemostàsia...) El sistema cardiovascular és un circuit tancat. Si ens féssim un tall, podríem tenir una hemorràgia.
Sobretot si ens tallem una arteria que és el sistema de alta pressió.
N’hi ha 2 circuits: Circulació major (sistèmica) --> té funció d’alimentar els teixits Circulació menor (pulmonar) --> serveix per a intercanvi de gasos.
SANG La sang és un teixit connectiu que suposa 8% del pes del nostre cos. La quantitat de sang – VOLEMIA – és de 4-5 Litres en ♀ i 56 Litres en ♂.
El pH de la sang és de 7,4 (però té una petita oscil·lació entre 7,35-7,45).
1 Katarzyna Wachowska Alex Meri - Fisiologia Humana La sang té 2 parts: La part de cèl·lules --> glòbuls vermells, glòbuls blancs, etc...
El plasma --> part liquida El anàlisi de sang es fa al mati. És important fer-lo en dejuni per obtenir els PARÀMETRES BASALS. S’agafa la sang i es posa en un tub. La sang va tractada amb els anticoagulants per a que pugui arribar al laboratori. Les persones que tenen problemes amb la coagulació s’han de fer les proves insitu perquè no es pot enviar la seva sang al laboratori.
En el laboratori centrifuguen la sang i la part cel·lular que pesa més queda a baix. Així la sang és divideix en ELEMENTS FORMES (part cel·lular) i la part de PLASMA.
La sang en condicions normals té uns 55% de plasma i 45% dels elements formes.
PLASMA: Dintre del plasma trobem aigua. L’aigua té proteïnes com albúmina, globulines, fibrinogen i altres soluts (ions, nutrients, gasos i hormones).
El SERUM que es posa a la gent que està hospitalitzada és el plasma sense factor de coagulació. Lo que té són proteïnes, nutrients i ions.
ELEMENTS FORMES: La gran majoria (99%) són els ERITROCITS (glòbuls vermells). LEUCOCITS i PLAQUETES són el 1%.
2 Katarzyna Wachowska Alex Meri - Fisiologia Humana Els glòbuls vermells surten de la medul·la òssia, que està al interior dels ossos en la zona on està l’os esponjós.
Principalment es formen en les vertebres i les costelles.
Al interior del moll del os n’hi ha cèl·lules mare i d’aquesta surten diferents línies que formaran eritròcits, glòbuls blancs i les plaquetes. De una única cèl·lula pluripotencial sortiran totes les cèl·lules sanguínies.
ESTUDI DE LA SANG: Quan s’estudia la sang normalment la que es treu és la sang venosa. Però n’hi ha també arterials. Les arterials principalment s’utilitzen per a GASOMETRIES per saber la quantitat de oxigen en sang. Pinxar una arteria és una mica més complicat perquè estan més profundes i fan més mal.
La sang de moll del os s’estudia per saber com estan les cèl·lules sanguínies en totes les seves fases de desenvolupament. Als vasos sanguinis només arriben les cèl·lules sanguínies madures i poques cèl·lules més joves.
La sang del moll del os s’estudia per detectar la LEUCEMIA que és el càncer de la sang.
Si trobem en sang reticulòcits (cèl·lules joves dels eritròcits), podria indicar que n’hi ha producció excessiva d’aquestes cèl·lules i el cos no deixa que madurin i les envia a la sang.
3 Katarzyna Wachowska Alex Meri - Fisiologia Humana Un dels molls del os on és fàcil arribar és a nivell de la cresta ilíaca. Es posa anestèsia, es fica una agulla una mica més gruixuda i s’aspira el moll del os. Després s’estudia que passa a nivell d’aquestes línies de desenvolupament de les cèl·lules.
ANALISIS DE SANG: En un anàlisis de sang, lo primer que és mira són els asteriscs a veure si surt algun nivell fora de lo normal d’algun element de la sang.
Quan n’hi ha un excés de cèl·lules és una POLICITÈMIA.
Les persones amb malalties pulmonars obstructives, com tenen problemes amb la oxidació de la sang, una manera de compensar és ficar més glòbuls vermells. La manca de aire que poden tenir per la seva malaltia que es compensa con la producció excessiva del glòbuls vermells és una dels casos de una policitèmia.
Altre cas seria per la pèrdua de plasma per la deshidratació.
Quan tinc una disminució de cèl·lules és una ANÈMIA. La anèmia no la dona el numero de eritròcits sinó compta la hemoglobina. Per a diagnosticar una anèmia el factor clau és la hemoglobina.
La anèmia es pot produir per una manca de ferro. També en les dones que tenen la menstruació es perd més part sanguínia que la part de plasma. És com si fos una hemorràgia.
4 Katarzyna Wachowska Alex Meri - Fisiologia Humana ERITROCITS Els eritròcits tenen forma de disc. La part central està enfonsada. Els eritròcits tenen les següents característiques: no tenen nucli pràcticament no tenen orgànuls tenen enzims tota la seva superfície és la hemoglobina, per tant el glòbul vermell serveix per a transportar oxigen.
Elàstics --> poden canviar la seva forma Energia anaeròbia --> si fos aeròbia gastarien el oxigen que porten.
Els antígens de la membrana determinen el grup sanguini.
La HEMOGLOBINA és una proteïna de conformació quaternària. Té 2 subunitats: Alfa i Beta. Te un ferro que no s’oxida.
La hemoglobina transporta oxigen, CO2.
També pot transportar CO i la glucosa.
Si la hemoglobina va amb glucosa --> la cronicitat del nivell alt de glucosa en la sang.
Si n’hi ha baix nivell d’hemoglobina --> ANÈMIA. Quan una persona té anèmia està fatigada, blanca etc...
Com falta hemoglobina n’hi ha mala transportació d’oxigen i per tant falta de energia.
Les anèmies es poden produir per falta d’un dels materials basics per fabricar glòbuls vermells: la proteïna globulina vitamina B12 àcid fòlic ferro 5 Katarzyna Wachowska Alex Meri - Fisiologia Humana Per la digestió els elements arriben al moll del os i dintre es forma el glòbul vermell. El glòbul vermell format surt a la sang i viu uns 120 dies (4 mesos). Al final es recicla, va la fetge, a la melsa.
Quan es desmunta el glòbul vermell fa la hemoglobina, la hemoglobina té la globina. La globina és una proteïna i quan la descomponem tenim aminoàcids i desprès tenim el grup hemo.
El grup hemo en el centre té el ferro. Agafem el ferro i el podem reciclar per a que torni a utilitzar-se per a formar més glòbuls. Lo que el farà circular és la TRANSFERRINA, que és el transportador de ferro en sang. El ferro és tòxic i no pot estar lliure de qualsevol manera sinó ha de viatjar amb un transportador. Si n’hi ha molt ferro pot ser hepatotoxic.
Aleshores el ferro el podem reciclar i del grup hemo surt la BILIRUBINA, que s’allibera per la bilis.
El pigment de la femta és fa per la bilirubina. Per tant la femta és de color marron. I part de la bilirubina s’absorbeix pel ronyó i surt per la orina. I la orina és de color groguenc.
Si una persona té un problema amb les vies biliars i no s’allibera la bilis al sistema digestiu la femta serà de color blanc. Si la bilirubina no s’allibera per la bilis passa a la sang i la persona pot a començar a tenir un color groc en la pell, en les conjuntives i altres teixits. Aleshores s’elimina per la orina i la orina apareix negra.
6 Katarzyna Wachowska Alex Meri - Fisiologia Humana Una de les coses que estimula la formació dels eritròcits és la HIPÒXIA --> deficiència de oxigen en la sang. Les situacions on hi ha poc oxigen: • Altitud • Persona amb MPOC • Ambient amb poc oxigen.
Les situacions de hipòxia fan que el cos per compensar vulgui transportar-lo millor.
Aleshores el cos generarà més glòbuls vermells. La hipòxia produeix que el ronyó produeixi una hormona – ERITROPOETINA, que és un estímul per el os per a fabricar més glòbuls vermells.
Els esportistes per millorar la seva forma entrenen en altitud per formar els glòbuls vermells. Però abans, la primera compensació de una persona en amplitud és el augment de plasma. Aleshores els esportistes que entrenen en altitud tenen més volèmia i la seva sang és menys viscosa que la normal. Això augmenta el rendiment esportiu.
7 Katarzyna Wachowska Alex Meri - Fisiologia Humana LEUCOCITS N’hi ha 2 tipus de leucocits: granulars --> tenen grànuls agranulars --> no tenen grànuls: o limfòcits o monòcits --> són macròfags que viatgen per la sang, es fiquen en els teixits i es queden com cèl·lules residents.
En un anàlisi de sang es mira com són de grossos els leucocits i després la FORMULA LEUCOCITÀRIA: • Valors normals • Leucocitosi (alts) • Leucopènia (baixos) La majoria han de ser: NEUTRÒFILS – 60% LIMFOCITS – 20% la resta de cèl·lules ha de ser minoritària.
8 Katarzyna Wachowska Alex Meri - Fisiologia Humana Característiques dels leucocits: NEUTRÒFILS --> Defensa Cel·lular contra els bacteris Són les principals cèl·lules que augmenten quan n’hi ha infeccions bacterianes. Si agafem un constipat i fem una anàlisis de sang on surt el nivell alt dels neutròfils --> és una infecció bacteriana. Els neutròfils són les cèl·lules que ataquen els bacteris.
BASOFILS --> Resposta Inflamatòria Són les cèl·lules de resposta inflamatòria i generen histamina. Tenen que veure amb les al·lèrgies. La histamina és un vasodilatador.
EOSINOFILS --> Defensa Cel·lular contra els paràsits Tenen que veure també amb les reaccions al·lèrgiques, però també augmenten si n’hi ha algun tipus de bitxo com un paràsits LIMFOCITS --> Defensa Cel·lular contra virus MONOCITOS --> Els macròfags que viatgen als teixits i es queden com cèl·lules residents.
Altres cèl·lules que trobem en la sang apart de eritròcits i leucocits són les PLAQUETES que fan la funció de coagulació.
La LEUCÈMIA és un càncer de la medul·la òssia.
Un CANCER és una neoplàsia – formació del nou teixit de manera descontrolada i maligna.
N’hi ha diferents tipus de leucèmia perquè n’hi ha molts tipus de cèl·lules que es desenvolupen de la mateixa cèl·lula mare, però són de diferents famílies de cèl·lules.
Quan una persona té leucèmia n’hi ha un tipus de cèl·lules, que es dispara de manera important i passa a la sang mentre que el nivell de altres cèl·lules baixa, perquè no hi ha espai en el os. Les cèl·lules del càncer estan reproduint-se i ocupen molt espai.
N’hi ha alguns fàrmacs per tractar la leucèmia i altra cosa que es fa és la transfusió de medul·la òssia.
9 Katarzyna Wachowska Alex Meri - Fisiologia Humana COAGULACIÓ La COAGULACIÓ de la sang té que veure amb la HEMOSTÀSIA --> corregir les lesions dels vasos en cas de qualsevol hemorràgia.
Tot el sistema de Hemostàsia (sistema de manteniment) fa 2 funcions: coagulació per les ferides evitar que es formin trombus CINTRON i HEPARINA són fàrmacs anticoagulants.
FACTORS DE COAGULACIÓ són els passos que hi ha per a reparar una lesió de un vas sanguini: Primer n’hi ha una contracció muscular per generar una vasoconstricció. La ferida s’apreta i es fa més petita.
La capa interna del vas sanguini – ENDOTELI - genera una sèrie de substàncies que lo que faran serà la agregació de les plaquetes – AGREGACIÓ PLAQUETÀRIA.
Coagulació --> una fibra soluble – FIBRILOGEN – és converteix en FIBRINA.
Tot això comporta una cadena de factors de coagulació molt important. N’hi ha persones que els falta algun dels factors i quan tenen una ferida no paren de sagnar.
Això s’anomena la HEMOFILIA.
10 Katarzyna Wachowska Alex Meri - Fisiologia Humana Si un vas no s’ha trencat lo que s’escapen del vas són les partícules petites. És un TRASUDAT.
Però si n’hi ha una lesió, on hi hagi un EXUDAT, juntament amb la sang s’allibera el fibrilogen. El fibrilogen genera les adherències i les contractures per adherències entre teixits.
Per tant lo que es busca és una mobilització precoç per a trencar els ponts quan n’hi ha una certa estabilitat.
Si en un vas es fa un trombo, un sistema de manteniment dels vasos genera el PLASMINOGEN que es trona PLASMINA.
La plasmina lo que fa és dissoldre coàguls.
Un cop que s’ha reparat el vas s’ha de dissoldre tota la part elevada que es la resta del coàgul.
GRUPS SANGUINIS – Rh N’hi ha 4 grups sanguinis A, B, AB i 0. Un grup sanguini és manifesta de que els eritròcits tenen o no, un ANTIGEN, que és una proteïna de membrana i és per a que la reconegui el sistema immunitari.
Si produïm un antigen, vol dir que tenim una membrana amb una característica. Els hematies que tenen el antigen A també tenen els anticossos contra els altres tipus de sang. Els que tenen antigen AB no tenen anticossos.
Aleshores el receptor universal és el grup sanguini AB i el donant universal és el grup 0.
11 Katarzyna Wachowska Alex Meri - Fisiologia Humana No es pot barrejar els grups sanguinis incompatibles. SI es barreja, lo que passa és que el anticòs fa una agregació – un coàgul. Aquests trombus poden fer embòlies i provocar la mort de la persona.
12 Katarzyna Wachowska Alex Meri - Fisiologia Humana Un altre cosa és el factor Rh. El Rh també s’ha de mirar apart de mirar el grup sanguini.
N’hi ha persones que tenen: el factor Rh positiu --> vol dir que el tenen el factor Rh negatiu --> vol dir que no el tenen N’hi ha una cosa més important a nivell fetal.
Per exemple en un primer embaràs el nen és Rh positiu, però la mara és Rh negativa.
Durant el part la sang del fetus passa a la mare. La mare farà els anticossos contra el Rh.
Quan la mare té un segon fill pot passar de que el cos de la mare ataqui el seu propi fill. Si el segon fill té Rh positiu, els anticossos de la mare entravessen la barrera placentària perquè són molt petits i es carreguen la sang del fetus i lo maten.
Per això s’ha de saber la Rh de la mare i del nen per a fer un tractament als pocs mesos per a que el nen no mori.
13 Katarzyna Wachowska Alex Meri - Fisiologia Humana COR El cor és un òrgan que es situa en el mediastí. Té les següents característiques: està format per la musculatura cardíaca té estriacions és musculatura involuntària --> el controla el sistema nerviós autònom és una musculatura autoritmica són cèl·lules amb un nucli les cèl·lules s’enganxen pels discs intercalats --> unió fibrosa entre les cèl·lules, que permet que les cèl·lules aguantin la tensió i que segueixin una seqüència de contraccions.
Les cèl·lules també estan unides pels connexons --> canals iònics que poden fer que els ions d’una cèl·lula passin immediatament a la cèl·lula del costat.
Això permet fer una transmissió tan ràpida, que permet la contracció d’un grup muscular pràcticament al mateix temps.
CONDUCCIÓ DEL COR El sistema de conducció del cor són cèl·lules especialitzades cardíaques. Són cèl·lules del MIOCARDI, que s’han especialitzat en la transmissió elèctrica. Aquest sistema de conducció és AUTÒNOM i AUTORITMIC. El cor no necessita cap estímul per a bategar.
En el cor n’hi ha una sèrie de cèl·lules, que estan situades en el NODE SINUSAL que és el MARCAPASSOS PRIMARI DEL COR. El node sinusal es troba en la desembocadura de la vena cava superior en la aurícula dreta.
El marcapassos primari del cor marcarà el ritme del cor. Les cèl·lules del node sinusal tenen la característica que es despolaritzen sense la necessitat de cap estímul.
Aquestes cèl·lules es despolaritzen de manera rítmica.
14 Katarzyna Wachowska Alex Meri - Fisiologia Humana A nivell embrional el cor s’inicia a partir d’un vas sanguini, que començarà a girar-se i que en un moment començarà a fer una contracció.
Des de el node sinusal la despolarització es repartirà a les aurícules, que comportarà la contracció de les aurícules.
La senyal continuarà per altres branques que arribaran a un altre node (una agrupació de cèl·lules), que s’anomena NODE ATRIVENTRICULAR.
En node atriventricular es troba en la aurícula dreta justament abans de la vàlvula.
El segon node entravessa el esquelet del cor, que és la part fibrosa al voltant de totes les vàlvules. Quan entravessa a part fibrosa anirà més lent --> es alentirà la conducció.
La senyal que surt del node sinusal surt molt ràpid per a que es contraguin les aurícules. Si passes igual de ràpid a través del esquelet del cor, no donaria temps a que es omplissin les ventricles. Per tant la senyal passa més lent per que hi hagi temps per que s’omplin les ventricles i després farà la contracció els ventricles per expulsar la sang fora del cor.
La freqüència cardíaca que marca el node sinusal és aproximadament 100 bpm (bateigs per minut).
Encara que el cor pot bategar automàticament, si que hi ha una regulació per el sistema simpàtic i parasimpàtic: el sistema nerviós simpàtic --> augmenta la activitat del cor el sistema nerviós parasimpàtic --> baixa la freqüència cardíaca.
15 Katarzyna Wachowska Alex Meri - Fisiologia Humana Els MARCAPASSOS es col·loca quan n’hi ha arítmies del cor, quan la freqüència cardíaca és molt lenta. El aparell intenta mantenir un ritme del cor.
Un altre cosa és un DESFIBRIL·LADOR, que és col·loca a persones amb parades del cor. Si el aparell no detecta la freqüència cardíaca es dispara.
El marcapassos natural del cor és el node sinusal. Si no funciona el node sinusal el node atriventricular s’ocuparà de generar els bateigs del cor. Però si la freqüència del node sinusal és de 100 bpm, la freqüència del node atriventricular és de 60 bpm. Per tant si no funciona el node sinusal i del cor s’encarrega el node atriventricular el cor anirà més lent. Per això a vegades es necessari col·locar un marcapassos.
En el cor diferenciem 2 fases de contracció: SISTOLE --> contracció de la musculatura del cor. Tenim: sístole auricular sístole ventricular DIASTOLE --> relaxació de la musculatura del cor. Tenim: diàstole auricular diàstole ventricular 16 Katarzyna Wachowska Alex Meri - Fisiologia Humana A nivell de les cèl·lules del miocardi la contracció del les cèl·lules inclou la presencia del PERIODE REFRACTARI per a que el múscul cardíac no quedi en contracció tetànica. N’hi ha un temps que obliga al múscul que és relaxi per a que es pugui omplir de sang, encara quan hi hagi una freqüència cardíaca alta. N’hi ha 2 períodes refractaris: Període refractari absolut --> cap estímul pot causar que hi hagi una contracció Període refractari relatiu --> només un estímul molt gran podria causar una contracció.
ELECTROCARDIOGRAMA Un electrocardiograma no estudia l’aparell de conducció directament. Un electrocardiograma detecta la contracció de les cèl·lules del miocardi. Aleshores donarà una idea de com funciona el cor, com s’estan contraent les cèl·lules, però no detecta la conducció perquè són molt poques fibres.
Nosaltres des de la superfície podem detectar lo que passa per dins perquè som aigua i som conductors. Posem un elèctrode que passa la corrent al interior del cor i el recull per un altre elèctrode. Per tant podem detectar quant de múscul o de greix tenim perquè totes les capes tenen la seva resistència.
Quan fem un electrocardiograma detectem des de la superfície un canvi de potencial.
A nivell del cor n’hi ha diferents maneres per que el cor és tridimensional.
17 Katarzyna Wachowska Alex Meri - Fisiologia Humana Per estudiar el cor es doma una sèrie de paràmetres, que són les direccions que indiquen cap a on van les senyals elèctriques del cor. En aquests punts es col·loquen els sensors: ma dreta, ma esquerra i el peu. I després es detecta si la senyal va cap endavant o cap enrere o cap a una banda o cap al altre. Gracies a això es pot detectar en quina part del cor n’hi ha un problema cardíac.
Quan veiem una senyal del ECG n’hi ha diferents ones: La ona P vol dir que hi ha una despolarització de la aurícula La senyal QRS és la despolarització del ventricle i la repolarització auricular.
La senyal T és la repolarització del ventricle.
La primera cosa que es mira quan s’estudia un ECG és si té un ritme sinusal i si les distancies entre les ones estan bé. Si resulta que no és sinusal pot haver-hi un bloqueig de la senyal o pot indicar una arítmia.
18 Katarzyna Wachowska Alex Meri - Fisiologia Humana CICLE CARDÍAC Per a que surti la sang del cor ha de seguir un cicle: Al nostre cor a la aurícula dreta arriba la sang de les venes caves i del sinus coronari. A la aurícula esquerre arriba la sang venosa del pulmó. Per tant les aurícules s’omplen de sang mentre que els ventricles estan tancats i relaxats. Les vàlvules estan tancades.
Quan la pressió que hi ha en les aurícules és major que la que està en els ventricles, s’obren les vàlvules tricúspide i mitral. La sang passa de les aurícules als ventricles. La sang passa de manera ràpida i al final n’hi ha una contracció de les aurícules per buidar la sang que hagi quedat als ventricles. Per tant és com si el ventricle absorbís la sang que hi ha en la aurícula.
Quan la sang està en els ventricles es tanquen les vàlvules per a que la sang no torni cap enrere. El ventricle farà una contracció ventricular isomètrica i augmentarà la pressió. El ventricle té que augmentar la pressió respecte a on té que enviar la sang. La pressió del ventricle ha de ser superior a la resistència que fan els vasos per on ha de sortir.
Del ventricle dret la sang surt per la arteria pulmonar i del ventricle esquerre la sang surt a la arteria pulmonar. Quan la pressió del ventricle és major que la pressió de la aorta, aleshores s’obren les vàlvules semilunars pulmonar i aòrtica, els ventricles fan la contracció i surt la sang. Al final es tanquen les vàlvules i es comencen a omplir un altre cop les aurícules.
19 Katarzyna Wachowska Alex Meri - Fisiologia Humana Una persona que té hipertensió, la seva aorta tindrà més pressió. Per tant el ventricle haurà de fer una quantitat de força per buidar la sang. Això comporta una patologia del cor i el cor s’hipertrofia de forma patològica.
La hipertensió genera la resistència a la sang en la sortida del cor i això provoca que el cor tingui que fer molt més esforç per augmentar la pressió dintre de les seves cavitats per a que la sang pugui sortir.
Si hi hagués un problema amb el pulmó i la arteria pulmonar genera més pressió passaria una cosa similar. I hi ha persones que arriben a acumular la sang en el ventricle dret de on la sang passa a la aurícula dreta i a la vena cava superior. Això genera la insuficiència cardíaca i la sang torna fins a la jugular.
LEY DE STARLING El VOLUM SISTÒLIC és el volum que expulsa el cor en la contracció. Generalment parlem sempre del ventricle esquerre.
La llei de Starling és el volum ventricular al final de la fase de diàstole (al final de la relaxació). Quan més s’omple el ventricle el volum sistòlic és més gran.
Això ens dona la idea de la capacitat de extensió que té el cor. Quan més s’omple el ventricle més força fa per poder treure la sang.
El ventricle lo que fa és adaptar-se, quan mes s’omple més quantitat de sang pot expulsar. Això evita que hi hagin volums residuals.
Però això succeeix fins arribar a un límit. Arriba un moment de que les fibres s’estiren tant que perden la seva capacitat de contracció.
La llei de Starling ajuda a que el cor pugui adaptar-se a molts volums cardíacs i que no hi hagi un volum residual important.
Això succeeix gracies a dues coses: part passiva --> elements elàstics part activa --> part contràctil Entre els elements elàstics que volen recuperar la forma del cor i els elements contràctils que s’estimulen fan que surti molta més quantitat de sang.
20 Katarzyna Wachowska Alex Meri - Fisiologia Humana DESPESA CARDÍACA La FREQUENCIA CARDIACA són les bateigs per minut. El VOLUM SISTÒLIC és la quantitat e sang que expulsa el cor en cada bateig. En conjunt això s’anomena la DESPESA CARDÍACA. I això ens està dient com treballa aquest cor.
Per saber els bateigs per minut he de buscar una arteria superficial i conto. Puc estar un minut, o puc estar menys temps ex. 10 segons i multiplicar els bateigs que he contat durant aquest temps per 6.
N’hi ha diferents tipus de freqüència cardíaca: FC Basal --> és la freqüència cardíaca que tenim per la nit, quan estem dormint FC de Repòs --> la FC quan estem descansant FC Normal -- > la FC de caminar i de les activitats de vida diària FC d’Entrenament --> la FC de la activitat esportiva. És pot calcular com % de la FC Màxima.
FC Màxima --> és pot calcular, en general la formula és FCMàxima = 220 – la edat Quan volem calcular la FC d’entrenament és pot calcular com % de la FC Màxima. Però si ho calculem d’aquesta manera només tenim en compte la edat i no tenim en compte la condició física de la persona.
Aleshores n’hi ha altres formules, una d’elles és la FORMULA DE KARNOVEN que inclou la FC Basal.
Una persona amb bona condició física tindrà la FC Basal més baixa perquè el seu cor estarà preparat d’expulsar més quantitat de sang per minut.
21 Katarzyna Wachowska Alex Meri - Fisiologia Humana Una persona amb una condició física normal si té més de 100 bpm en repòs és una TAQUICÀRDIA i menys de 60 bpm és una BRAQUICARDIA.
En un entrenament tenim 3 fases: Fase de escalfament --> la FC puja progresivament Fase de activitat física --> la FC puja i baixa dependentment del tipus de la activitat física, però es mante en els nivells elevats.
Fase de recuperació --> la FC baixa.
Quan fem un entrenament els indicadors de la millora en la condició física són: FC de repòs disminueix bpm per minut disminueixen --> per tant la persona podrà fer el entrenament a una intensitat més alta.
Temps de la fase de recuperació disminueix --> si una persona no té bona condició física triga molt en recuperar-se.
Amb aquests factors, si baixen, podem veure que el cor està funcionant molt bé.
Una persona desentrenada quan comença a fer l’exercici físic el seu cor comença a bategar molt ràpid. El seu cor no pot bombejar molta sang perquè està desentrenat per tant per compensar batega més ràpid.
En canvi una persona entrenada necessita menys bpm perquè el seu cor es capaç d’expulsar molta quantitat de sang.
22 Katarzyna Wachowska Alex Meri - Fisiologia Humana SISTEMA VASCULAR El sistema vascular són els vasos sanguinis. Tenim 2 tipus de vasos: Arteries o porten la sang del cor als teixits o treballen en un sistema de pressió --> per que la sang pugui arribar als teixits o no tenen vàlvules Venes --> És un sistema de reserva. 60% de la sang està en el sistema venós.
o porten la sang dels teixits al cor o és un sistema de baixa pressió o unes d’elles tenen vàlvules Les arteries tenen 2 capes que són característiques de les arteries i les diferencien de les venes: CAPA MUSCULAR --> que és molt més potent a nivell de les arteries que a nivell de les venes perquè han de suportar molta pressió.
A més a més n’hi ha arteries que serveixen per a tancar-se i obrir-se per a poder REDISTRIBUIR la sang en el cos que és la VASOCONSTRICCIÓ i la VASODILATACIÓ.
Això ho fan sobretot les arteries petites gracies a la musculatura que tenen al voltant.
CAPA ELÀSTICA --> que manté la pressió encara que el cor estigui relaxat entre un bateig i un altre. Quan el cor envia la sang als vasos, aquests es dilaten i desprès la capa elàstica fa que retornin a la seva forma per tant apreta la sang.
La pressió es medeix amb 2 valors (ex: 110 – 70) primer valor és la pressió en la fase de sístole el segon valor és la pressió en la fase de diàstole 23 Katarzyna Wachowska Alex Meri - Fisiologia Humana CIRCUIT DE LA SANG ARTERIES: La sang des de el cor passa a: la AORTA --> que és un gran vas amb una quantitat muscular i elàstica molt potent perquè està al costat del cor i ha de dilatar; poc a poc va perdent capes muscular i elàstica i arriba a les arterioles la ARTERIOLA --> és un vas de distribució que té fa possibilitat de obrir i tancar (vasoconstricció i vasodilatació) les CAPILARS --> és una fina capa de cèl·lules – ENDOTELI - per a permetre el intercanvi de gasos i nutrients. El intercanvi depèn del gruix de la capa i de la diferencia de pressions. I dels capil·lars la sang torna pel sistema venós.
Quan estem tocant el pols, lo que estem tocant és la tensió del vas. Cada cop que el cor batega genera una ona de tensió en el vas sanguini que és lo que detectem. No detectem el pas de la sang sinó la tensió que genera cada bateig.
24 Katarzyna Wachowska Alex Meri - Fisiologia Humana La pressió normal seria la 110 – 70. La pressió de la sang hauria de ser suficient per a expulsar la sang del cor a la aorta. Quan la sang surt del cor la aorta es dilata --> és la PRESSIÓ SISTÒLICA.
La PRESSIÓ DIASTÒLICA fa que es mantingui aquesta pressió --> torna a la seva posició gracies a la seva elasticitat. La aorta lo que fa és omplir-se de sang i desprès apreta per a que es mantingui la pressió diastòlica.
La HIPERTENSIÓ moltes vegades es carrega els petits vasos i a nivell clínic hi ha una probabilitat d’un accident vascular cerebral --> una arteria del cap es pot trencar i generar una hemorràgia. La hipertensió també genera més ARTERIOSCLEROSIS.
EL CAPIL·LAR: El capil·lar és una simple capa i és molt primet. Tenim 3 tipus de capil·lars: Capil·lar Continu --> que n’hi ha una continuïtat en el teixit epitelial Capil·lar Fenestrat --> té finestres o porós Capil·lar Sinusoides --> tenen les finestres més grans.
25 Katarzyna Wachowska Alex Meri - Fisiologia Humana El tipus del capil·lar depèn de lo que intercanvi.
Els capil·lars que tenen porós han de canviar les molècules.
Han de tenir les finestres suficientment grans per a que les molècules més grans puguin passar.
Els capil·lars sinusoides els trobarem al fetge perquè una de les funcions importants que té el fetge és produir proteïnes, com albúmina, les globulines, etc...
Els altres capil·lars serveixen més pel intercanvi dels líquids i els gasos. Aquí no cal foradets perquè els líquids passen per difusió.
VENES: Les venes tenen vàlvules i és com s’acumula la sang en aquestes vàlvules. Les vàlvules són antigravitatòries per tant estan en aquelles zones que han de aconseguir que la sang vagi cap amunt --> en les cames.
Les vàlvules deixen que la sang passi i eviten que la sang torni enrere. Les vàlvules formen com pisos que aguanten la sang contra la gravetat.
Lo que passa en les varius moltes vagades, és que es trenca una vàlvula o no tanca bé.
Aleshores la sang pesa, baixa i genera la força sobre els vasos. Per tant en aquest lloc la vena començarà a tenir deformacions amb la sang acumulada, la vena es dilata i apareixen les varius.
REDISTRIBUCIÓ DE LA SANG Quan comencem a fer la activitat física, comencem a activar els nostres músculs que necessitaran més quantitat de sang. Augmenta la freqüència cardíaca per tant es mou més quantitat de sang.
Però podria passar que hagi insuficient de sang perquè la quantitat de sang és molt limitada. Per solucionar-lo el cos fa que baixi més sang a les zones més sol·licitades i que tregui la sang de les zones que no necessiten tanta sang.
26 Katarzyna Wachowska Alex Meri - Fisiologia Humana Aleshores si es necessari portar més sang als músculs, el cos farà una vasodilatació de les arterioles que van als músculs. Però per a que no baixi la pressió general del sistema arterial, el cos ha de fer una vasoconstricció en les arterioles que van als òrgans que no siguin vitals – per exemple el sistema digestiu.
La única manera de distribució de la sang per a que arribi la sang necessària als òrgans sense la pèrdua de la pressió és el sistema de les arterioles: Vasoconstricció Vasodilatació.
Per tant les arterioles tenen aquella capa muscular que permet canviar el diàmetre i regular el pas de la sang.
Per a que hi hagi una circulació, ha de haver-hi una pressió. A la sortida del cor la sang s’expulsa a la aorta, passa per les arterioles i arriba als capil·lars. Per a que la sang pugui anar en una direcció ha de haver-hi una major pressió a la sortida i la menor pressió en els capil·lars. Si no hi hagués això, no hi hauria flux.
Per tant cada cop es perd la pressió i quan arribem als capil·lars la pressió ja és molt baixa. I quan la sang torna pel sistema venós, la pressió ja és molt baixa. El sistema venós és el que acumula la sang. És un sistema que tendeix a dilatar-se. Un dels problemes que té la gent en el estiu és que les venes es dilaten, la sang s’acumula i forma els varius.
Quan surt la sang del cor i passa als capil·lars es va perdent la pressió perquè el sistema es va ramificant i per tant la pressió es va ramificant. Aleshores la sang arriba als capil·lars amb molt poca pressió. La pressió baixa en els capil·lars evita que es trenquin. A més a més a poca pressió la velocitat de la sang serà baixa i permet el intercanvi de substàncies amb les cèl·lules. Si la sang passes molt ràpid, no hi hauria el mateix intercanvi.
27 Katarzyna Wachowska Alex Meri - Fisiologia Humana La major quantitat de sang està acumulada a nivell dels capil·lars. Tota la fase de aorta i les arterioles fins els capil·lars és la fase de transport de sang. Tot el intercanvi de substancies és fa a nivell dels capil·lars.
La pressió arterial depèn del volum minut i la resistència perifèrica.
El volum minut és la despesa cardíaca, que és el volum sistòlic. La resistència perifèrica depèn dels següents factors: el RADI del vas --> es pot controlar per vasoconstricció i vasodilatació.
Una vasodilatació pot canviar molt el pas de la sang i per tant la pressió.
la VISCOCITAT de la sang --> n’hi ha factors que poden modificar la viscositat de la sang. A menys viscositat menys resistència. La deshidratació pot augmentar la viscositat de la sang.
la LONGITUD d’un vas --> també pot variar. Un vas més llarg genera més resistència.
ARTERIOSCLEROSIS: La arteriosclerosis és una placa que s’acumula al interior del vas.
Una persona amb arteriosclerosis que té la llum del vas més petita i les parets més dures serà hipertensa.
Per tant les persones grans ja tenen les parets més dures i si a més a més generen arteriosclerosis generen un risc de hipertensió. I la hipertensió genera arteriosclerosis perquè genera força sobre els vasos i lesiona el vas.
28 Katarzyna Wachowska Alex Meri - Fisiologia Humana OBESITAT: Una persona obesa tendeix a ser hipertensa. La obesitat augmenta la longitud del sistema. Es generen més capil·lars per al teixit adipós.
El greix és una font d’energia, per tant la persona obesa genera més quantitat dels vasos sanguinis per poder extreure la energia d’aquest greix quan sigui necessari.
Això comporta un augment de longitud del sistema dels vasos i per tant augmenta la resistència.
A més resistència el cor ha de fer més esforç per a que la sang arribi a tots aquests capil·lars.
RETORN VENOS Els sistemes que ajuden a que la sang des dels capil·lars torni al cor són: les bombes actives --> quan la aurícula dreta fa la contracció, desprès quan recupera la seva forma fa una certa capacitat de absorció. Una miqueta com si fos una esponja que fa una mica de succió. però no es suficient.
la contracció de la musculatura --> per tant és molt important moure’s i caminar.
El retorn venós es realitza a traves de contracció del múscul. Quan el múscul es contrau apreta els vasos i la sang surt de les venes. les persones amb la mala circulació han de caminar per contraure la musculatura dels peus i cames.
el sistema de les vàlvules.
els moviments del diafragma.
Com detectem si una inflamació te que veure amb una arteria o amb una vena? • • Si n’hi ha un problema amb una artèria --> com no arriba la sang la zona estarà freda i blanca.
Si és un problema venós --> la zona apareix calenta, de color blavós i pastós.
29 Katarzyna Wachowska Alex Meri - Fisiologia Humana SISTEMA LIMFÀTIC El sistema limfàtic té 3 funcions principals: Immunitat --> els limfòcits. En els ganglis limfàtics n’hi ha una sèrie de sistema de defensa que adquireix competències quan ens posem en contacte amb un patogen.
Drenatge dels líquids --> prevé que es formin els edemes. Recull l’excés de líquid que s’acumula en els teixits.
Absorció dels greixos --> el greix no passa pel fetge sinó entra en la sang.
DRENATGE DELS LÍQUIDS: La sang arriba als teixits per aportar l’oxigen, nutrients i els líquids. Desprès recull els productes del procés metabòlic i torna pel sistema venós.
Entre les cèl·lules n’hi ha un ESPAI INTERSTICIAL i al aquest espai les arterioles solten una quantitat de líquid. Desprès el sistema venós recull una part d’aquest líquid però menys de lo que ha sortit de les arterioles. Per tant tendeix a acumular-se el líquid en aquest espai.
El sistema limfàtic lo que farà és evitar aquesta acumulació i absorbir el excés del líquid. I aquest líquid el tornarà al sistema venós. Per tant no hi ha una pèrdua de líquid sinó un reciclatge.
Quan un es fa una lesió el sistema limfàtic tendeix a col·lapsar-se per evitar una infecció.
Les teràpies que s’utilitzen per eliminar l’excés del líquid són el DRENATGE LIMFATIC i la PRESOTERÀPIA.
30 Katarzyna Wachowska Alex Meri - Fisiologia Humana PRESSIÓ OSMÓTICA El intercanvi de líquids depèn de la pressió osmòtica. La OSMOSIS és la pressió que fa el líquid de passar d’un compartiment a un altre. Independentment de la molècula que sigui dintre del líquid, si la concentració és més alta d’un costat que del altre farà que hi hagi un flux. El líquid anirà des de la zona amb menys concentració cap a la zona on hi ha més concentració per a igualar les concentracions en ambdós compartiments.
El líquid tendeix a diluir allò que està més concentrat. El solut pot ser qualsevol cosa.
El aigua destil·lada pot provocar edemes. L’aigua hiperiònica pot provocar la deshidratació.
Per tant les begudes isotòniques (les que tenen la mateixa concentració que hi ha en el nostre cos) fan que hi hagi un flux corrector de les concentracions quan apareixen diferencies en concentracions entre les zones.
En el sistema de la circulació del líquid trobarem els VASOS LIMFÀTICS. Els vasos permeten treure el líquid i també tenen uns grans furats per treure certes quantitats de les substàncies més grans com proteïnes quan hi ha un dany cel·lular. I així eviten que es faci un edema.
En el sistema limfàtic trobarem els GANGLIS LIMFÀTICS en el trajecte dels vasos limfàtics. Un gangli connecta amb un altre gangli i tenim com una xarxa. A un gangli limfàtic arriben diferents vasos limfàtics però només surt un.
En el seu trajecte els vasos limfàtics passaran per diferents estacions. Aquestes estacions ajuden a fer un filtratge de la limfa i finalment arriba al sistema venós.
El sistema limfàtic ajuda a saber la extensió d’un càncer per un sistema TNM (tumor, node, metàstasi).
31 Katarzyna Wachowska Alex Meri - Fisiologia Humana INTERSTICI L’espai intersticial és un teixit conjuntiu. N’hi ha proteïnes que capten el aigua i fan que aquesta zona sigui hidratada.
Gracies a aquest sistema l’aigua es reparteix per tot el nostre cos i no va tota cap a baix.
PERMEABILITAT L’aigua és molt permeable. NaCl també però el trobem en forma de ions Na+ i Cl-.
La urea, la glucosa també son permeables.
Però les proteïnes, que tenen el pes molecular molt gran no poden entravessar els petits vasos.
FORCES QUE ACTUEN EN ELS FLUXOS N’hi ha forces que fan que el líquid surti del vas sanguini i unes forces que fan que el líquid entri.
La Sang: PRESSIÓ HIDROSTÀTICA DE LA SANG --> la força que fa la sang – la pressió sanguínia PRESSIÓ COLOIDOSMOTICA DE LA SANG --> en la sang hi ha electròlits i proteïnes que ajuden a retenir líquid Espai intersticial: PRESSIÓ HIDROSTÀTICA DEL LIQUID INTERSTICIAL --> la força que fa el líquid PRESSIÓ COLOIDOSMOTICA DEL LIQUID INTERSTICIAL --> en el espai intersticial hi ha electròlits i proteïnes que ajuden a retenir líquid.
En les ARTERIES --> si sumem les forces de entrada i sortida el moviment net és de 9 mm Hg de sortida.
En les VENES --> si sumem les forces de entrada i sortida el moviment net és de 8 mm Hg de entrada.
32 Katarzyna Wachowska Alex Meri - Fisiologia Humana La diferencia és de que surt més líquid que entra i per tant tendeix a acumular-se líquid en els espais intersticials. Aquest excés de líquid lo recuperarà el sistema limfàtic.
ANATOMIA DEL SISTEMA LIMFÀTIC El sistema limfàtic és un sistema difús, que trobarem per moltes zones. Un VAS LIMFÀTIC és emblant a una vena. Un vas limfàtic té: finestres --> per permetre la entrada de substancies de major pes molecular vàlvules --> igual que un vas sanguini capacitat de contracció --> quan la limfa entra en el espai entre la vàlvula i la vàlvula, aquest espai es dilata. Aleshores n’hi ha un reflex del mateix vas que fa la contracció i la limfa avançaria i passaria al següent espai.
Apart d’aquest reflex de la musculatura llisa del vas limfàtic també funciona el sistema de la contracció muscular.
Quan una persona està enllitada en un hospital i no es mou, aleshores no hi ha circulació de sang lo que s’anomena una ÈSTASIS. La sang es queda estancada, no flueix i pot passar que coaguli.
33 Katarzyna Wachowska Alex Meri - Fisiologia Humana Tot el sistema limfàtic finalment va a parar als angles entre la subclàvia i la jugular. Els ¾ superiors del cos acaben en el angle esquerre. I només ¼ acaba en el angle dret.
Aleshores casi tota la limfa del cos arriba al angle esquerre.
El principal conducte que hi ha és el CONDUCTE TORÀCIC.
GANGLIS LIMFÀTICS N’hi ha multituds dels ganglis limfàtics en els trajectes. Un gangli limfàtic és una agrupació cel·lular on principalment n’hi ha 2 tipus de cèl·lules: limfòcits --> sistema immunitari, són un tipus dels glòbuls blancs. Els limfòcits quan són immadurs van i s’acumulen en les zones del moll del os. Quan maduren viatgen i es queden en els ganglis limfàtics. I aquí estan com verges, no s’han posat en contacte amb cap patogen.
cèl·lules presentadores de antigen --> són cèl·lules que s’han posat en contacte amb algun patogen, l’han pogut fagocitar i viatgen des de la zona de la infecció fins al gangli limfàtic. En el gangli limfàtic aquestes cèl·lules presenten el patogen a les cèl·lules que són verges. Aquests es posen en contacte amb la resta del patogen per primera vegada i això farà que generin defenses especifiques per a diferents malalties.
Quan ens donen una vacuna, per exemple contra el tètanus, aquesta vacuna immunitza per al tètanus i res més. És un SISTEMA IMMUNITARI ESPECÍFIC.
La limfa entra a un gangli limfàtic per diferents VASOS AFERENTS i surt per un VAS EFERENT.
Al voltant del gangli n’hi ha una CAPSULA DEL GANGLI LIMFÀTIC. La limfa anirà passant per tots els sinus que hi ha al interior, es posarà en contacte amb les cèl·lules i es farà un filtratge.
Si n’hi ha algun patogen, aquest es posarà en contacte amb les cèl·lules immunitàries i generarà la immunitat.
34 Katarzyna Wachowska Alex Meri - Fisiologia Humana Els ganglis en condicions normals no es palpen.
Quan n’hi ha una inflamació del gangli limfàtic generalment és per una infecció. El gangli s’inflama però la càpsula, que és fibrosa, no li dona tems a donar-se. Per tant aquest gangli es pot palpar i fa mal.
En canvi els ganglis tumorals no fan mal perquè creixen de manera més lenta. Mentre es va fent metàstasi el gangli es va ampliant, perquè les cèl·lules creixen i la càpsula té temps d’estirar-se. Aleshores és un gangli que es pot palpar però no fa mal.
GANGLI CENTINELA Si es detecta un tumor, per veure si està expandit es mira els gànguils limfàtics. En la zona on hi ha tumor s’injecta un contrast i es deixa un temps. Aquest contrast anirà drenant fins a que un o varis dels ganglis quedaran marcats per el traçador. Aleshores el detecta els nuclis marcats i s’extreu.
La extracció dels ganglis a nivell de la mama provoca que hi hagi edemes en la zona del braç i del pit.
35 ...