Tema 4 - Les hormones esteroides i els factors de creixement polipeptídics (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Biología - 3º curso
Asignatura Regulació metabòlica
Año del apunte 2016
Páginas 5
Fecha de subida 22/03/2016
Descargas 34
Subido por

Descripción

Tema 4 - Les hormones esteroides i els factors de creixement polipeptídics: com són els receptors intracel·lulars, HRE, Els factors de creixement polipeptídics, cicle cel·lular

Vista previa del texto

Regulació metabòlica – Tema 4 - Sònia Vivo TEMA 4: LES HORMONES ESTEROIDES I ELS FACTORS DE CREIXEMENT POLIPEPTÍDICS (PRIMERS MISSATGERS) Les cèl·lules, com hem estat veient, utilitzen 2 sistemes de recepció del senyal: intracel·lular i extracel·lular.
El primer missatger és una molècula petita (300Da) i hidrofòbica. Pot arribar i entrar a la cèl·lula mitjançant unes proteïnes transportadores (van per la sang). Al citoplasma, interaccionarà amb el receptor intracel·lular i arribarà al nucli ràpidament (és una via de transducció del senyal ràpida).
Hi han 4 grans hormones que segueixen la via intracel·lular: hormones esteroides (les més importants. Deriven del colesterol (el colesterol forma part de la membrana)), hormones tiroides, retinoids i vitamina D.
Com que les hormones esteroides deriven del colesterol, poden travessar la membrana plasmàtica per difusió passiva.
1 Regulació metabòlica – Tema 4 - Sònia Vivo Quan l’hormona arriba a la cèl·lula es troba amb el receptor en estat de repòs (està replegat i estabilitzat per HSP-90, una proteïna de xoc tèrmic que facilita el replegament).
La hormona interacciona amb el lloc d’unió del receptor i li provoca un canvi conformacional que fa saltar la xaperona (HSP-90).
El receptor dimeritza i va a nucli on s’enganxarà al DNA per les zones HRE (hormone response element).
HRE són seqüències promotores.
El dímer és un factor de transcripció.
Les hormones esteroides són la família de factors de transcripció més gran.
La unió del dímer sobre el DNA posa en marxa la transcripció d’un grup de gens.
RESUM: 1. La hormona travessa la membrana lipídica i s’uneix al receptor.
2. Es produeix un canvi conformacional al receptor.
3. El receptor dimeritza (els receptors 1TM i 7TM també dimeritzaven) per tal d’unir-se a les dues cadenes de DNA (el DNA és dimèric). El dímer forma la pinça de cranc. Es poden formar dímers i heterodímers.
4. El dímer s’enganxa fortament a HRE.
5. Es transcriuen els gens de resposta primària. Aquest gens codifiquen per factors de transcripció d’altres gens. Codifiquen per les proteïnes que actuen en grans rutes metabòliques.
6. Es transcriuen els gens de interès (resposta secundaria).
2 Regulació metabòlica – Tema 4 - Sònia Vivo COM SÓN ELS RECEPTORS INTRACEL·LULARS Tots els receptors intracel·lulars s’assemblen. Aquest fet fa que les hormones, a vegades, s’equivoquin de receptor i provoqui unes males respostes.
Els receptors intracel·lulars tenen 5 dominis: - Domini A/B: Té funció transactivadora, és a dir, fa augmentar la taxa de transcripció del factor de transcripció.
- Domini C: Té dues seqüències característiques per unir-se a DNA, dos dits de zinc. És qui forma la pinça.
- Domini D: És una zona variable. Fa de frontissa. Porta el domini NRS.
- Domini E: És la zona d’interacció amb l’hormona. És un domini força específic. Porta llocs d’unió a altres proteïnes que poden activar o desactivar la seva activitat.
- Domini F: No és present en tots els receptors. Encara no es coneix la seva funció.
Com que es pot produir splicing i pot heterodimeritzar, es poden formar molts dímers diferents.
Les hormones esteroides solen actuar com dímers. Les altres, en canvi, com a heterodímers.
HRE: El receptor porta els dits de zinc. El zinc es coordina amb 2 cisteïnes i 2 histidines per formar els dos dits.
Un dit es col·loca al solc major i l’altre dit amb el següent solc major. Els dos dits, doncs, estan separats per uns 15 parells de bases. Un dit es troba a una cadena, i l’altre a la complementaria.
3 Regulació metabòlica – Tema 4 - Sònia Vivo HRE són seqüències de nucleòtids que permeten la unió del receptor amb el DNA.
AGAACA → HRE pel glucocorticoide. A l’altra cadena hi ha la mateixa seqüència però al reves: ACAAGA (és la mateixa seqüència però en el sentit contrari) → són seqüències palindròmiques.
La unió del receptor sobre aquestes seqüències produeix el senyal per que s’iniciï la transcripció i també determina la taxa de transcripció (quants cops es transcriurà). Hi han varies seqüències HRE i varis receptors. Depenent de quants receptors s’uneixin hi haurà més o menys transcripció.
El domini d’unió a DNA (DBD → DNA binding domain) és que indica a la hormona on està HRE. (The central DBD is responsible for targeting the receptors to their hormone response elements (HRE)).
ELS FACTORS DE CREIXEMENT POLIPEPTÍDICS Són els principals inductors del cicle cel·lular. Hi han 8 grans famílies de factors de creixement polipeptídic: PDG, EGF, FGF, IGF, TGF-β, NGF, HGF-SF, Citoquinines (Significat de les sigles al diccionari de sigles).
Els 4 primers posen en marxa el cicle cel·lular. Posen en marxa la mitosi → se’ls anomena mitogens.
Rita Levi-Montalcini va descobrir els factors de creixement polipeptídic (creixement vol dir divisió, ja que les cèl·lules no creixen exceptuant una fase de la mitosi). Va descobrir el factor de creixement nerviós.
Stanley Cohen va trobar el factor de creixement epidèrmic.
4 Regulació metabòlica – Tema 4 - Sònia Vivo CICLE CEL·LULAR El cicle cel·lular passa per un seguit de fases. Cada fase té un temps determinat.
Un hepatòcit tarda setmanes en dividir-se. Normalment, però, una cèl·lula tarda uns 2 dies en dividirse.
Les cèl·lules es troben en un estat de quiescència (fase G0). Estan adormides però, si se’ls hi dona una ordre, es divideixen. Hi han tres tipus de cèl·lules: - Cèl·lules que es divideixen sempre ja que sempre reben l’ordre/senyal (pell, cabell…).
- Cèl·lules que no es divideixen mai (neurones).
- Cèl·lules que es divideixen quan els hi arriba una ordre: quan arriba el factor de creixement.
El factor de creixement ha d’arribar durant unes 8 hores i n’ha d’arribar suficient quantitat. Si arriba durant més de 8h, la cèl·lula entra a la fase G1 → augmenta de mida, els orgànuls es divideixen i es sintetitzen molts nucleòtids per copiar el DNA.
Hi han 3 factors de creixement que posen en marxa la G1: EGF, PDGF (o PDG) i FGF. Són mitogens. Els factors IGF-1 i la insulina fan acabar la G1. (La insulina s’assembla a IGF-1, és un factor de creixement).
A la fase S, es replica el DNA. La pròpia maquinaria de replicació s’equivoca cada 4.000 nucleòtids.
Per aquest motiu hi ha una maquinaria de reparació. Si la copia del DNA és prou bona, es passa a la fase G2, si no ho és, la cèl·lula mor.
La cèl·lula filla mai és igual a la mare a causa dels errors de replicació (hi han nucleòtids diferents).
Al final del cicle, a la fase M, les dues cèl·lules filles es separen.
El DNA s’estructura en cromosomes perquè la divisió sigui correcte i es formin 2 cèl·lules filles viables (NO idèntiques a la mare → MAI SÓN IDÈNTIQUES A LA MARE).
RECORDA!! → Si no hi ha senyal, no hi haurà divisió!! Existeixen una sèrie de controls de la divisió. Per exemple, la inhibició per contacte.
5 ...

Comprar Previsualizar