A_Meninges (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Lleida (UdL)
Grado Medicina - 2º curso
Asignatura Neurobiologia
Año del apunte 2016
Páginas 6
Fecha de subida 13/09/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

MENINGES Les meninges són les membranes que envolten el SNC i són tres: - Duramàter - Aracnoides - Piamàter Duramàter És la capa més externa i consistent. En general,   està   força   unida   al   periosti   de   l’os   (crani) i es compon de dues capes: - Externa. En contacte amb el periosti de   l’os.   Està   especialment   adherida   a   nivell de la base del crani (es quasi impossible separar-la   d’aquest).   En   canvi, en la zona fronto-parietal, no ho  està  tant:  aquesta  zona  s’anomena   zona desplegable,   ja   que   per   aquí   hi   passa   l’artèria   meníngia   mitja.   Aquesta   artèria  es  troba  situada,  per  tant,  entre  l’os  i  la  cara  externa  de la duramàter. Si en   un   accident   es   trenca   part   de   l’os   parietal,   trencant   també   l’artèria,   es   formarà  un  hematoma  entre  l’os  i  la  duramàter  (hematoma  epidural).
- Interna. Es caracteritza per formar una sèrie de plecs i invaginacions, estructures que es col·∙loquen  entremig  del  parènquima  de  l’encèfal,  permetent   que aquest es mantingui en el seu lloc. Aquestes estructures són: - Tenda del cerebel (o tentori): separa la cara inferior dels lòbuls occipitals de la part superior del cerebel. El límit posterior de la tenda s’insereix   a   l’alçada   del   solc   del   si   transvers   (en   l’occipital).   El   límit   anterior   o   circumferència   menor   (còncava)   s’insereix   a   les   apòfisis   clinoides anteriors del temporal.
- Falç del cervell: és una prolongació de la duramàter (vertical, mitja i antero-posterior), situada a la cissura interhemisfèrica (les cares de la falç corresponen a les cares medials dels dos hemisferis cerebrals).
S’ubica  entre  el  si  venós  longitudinal  superior  i  l’inferior,  i  desapareix  pel   si transvers. El seu límit  anterior   s’insereix  a   l’apòfisi   crista   galli   (forma   part  de  la  làmina  vertical  de  l’etmoide).  La  part  posterior  queda  unida  a   la  línia  mitja  de  la  tenda  del  cerebel  (a  l’alçada  del  si  recte).   La part superior és convexa i es desdobla per formar el si sagital superior.
- Falç del cerebel: presenta una forma invertida respecte l’estructura   anterior.   És   a dir, es fa prima a mesura que es dirigeix cap al forat magne (o forat occipital): el vèrtex es bifurca i es perd pel forat magne; i la base es forma a nivell de la tenda del cerebel. La part posterior de la falç s’insereix   a   la   cresta   occipital   interna.   La   part   anterior   és   lliure   i   comunica amb el vermis cerebel·lós. Serveix per mantenir ubicats cada hemisferi cerebel·lós en la localització adequada.
- Tenda de la hipòfisi (si cavernós). La capa externa de la duramàter es desdobla al voltant de la hipòfisi, formant aquest si cavernós, que conté sang   venosa   així   com   una   porció   de   l’artèria   caròtida   interna   i   el   VI   PP.CC. (i en les parets, el III, IV i V1 PP.CC.).
Aracnoide És una membrana formada també per dues capes: interna i externa, unides per unes trabècules. Es troba en contacte íntim amb la cara interna de la duramàter formant l’espai  subdural  i  es  caracteritza  perquè  el  seu  trajecte  és  sempre paral·lel a aquesta.
Així doncs, si la duramàter no entra en els girs i solcs, ni sobresurt en les circumvolucions  del  cervell,  l’aracnoide  tampoc  ho  fa.  Això  és  el  que  la  diferencia  de  la   piamàter.
Piamàter És una làmina fina i transparent de teixit connectiu  lax,  que  sí  acompanya  l’encèfal  al   llarg del solcs, girs i circumvolucions, fins al punt que embolcalla les arterioles i vènules, i les acompanya quan penetren en el parènquima durant la primera part. Per aquesta  raó  durant  molt  de  temps  se  l’anomenava membrana nutrícia.
Aquesta  capa  està  separada  de  l’aracnoide  per  teixit  sub-aracnoïdal i conté LCR.
Espais meningis Aquestes  tres  membranes  o  capes  delimiten  una  sèries  d’espais:  els  espais  meningis.   Aquests espais són: - Espai epidural o extradural. Espai que queda entra la duramàter i el periosti de  l‘os.  Aquest  espai  no  existirà  a  nivell  de  la  base  del  crani,  ja  que  en  aquest   nivell la duramàter està molt enganxada al periosti. En canvi, existirà especialment a nivell fronto-parietal (és un espai virtual).
- Espai subdural. Espai entre la duramàter i la superfície externa  de  l’aracnoide.  És el que es mostra en la imatge de la dreta.
- Espai intra-aracnoïdal. Espai ubicat entre les dues fulles de  l’aracnoide.
- Espai sub-aracnoïdal o espai leptomeninge.  Espai  ubicat  entre  l’aracnoide  i  la   piamàter. Existeix en condicions normals, ja que és per on circula el líquid cefaloraquidi.
MENINGES ESPINALS Duramàter A   nivell   de   l’extrem   superior   es   continua   amb   la   duramàter   encefàlica. En canvi, en l’extrem   inferior   acaba  a   nivell   de   S2   a   través   del   fil   terminal   (porció   dural   del   filum,   filum terminal extern o lligament coxigi).
Pel que fa a la superfície externa, la duramàter es troba molt enganxada al crani: just després de sortir pel forat magne estarà també molt enganxada a les vèrtebres, però a mesura que baixa per la medul·la es va desenganxant (a partir de C2) i apareix, en conseqüència,   l’anomenat   espai epidural, ocupat per teixit adipós i pels lligaments meningo-vertebrals, que ajuden a ancorar la duramàter a la medul·la espinal.
L’espai  epidural  existeix  realment:  l’anestèsia  epidural  s’introdueix  en  aquest  espai  (en   el teixit adipós) i es difon a les arrels nervioses.
A nivell de la superfície interna, aquesta és llisa i presenta a cada costat uns orificis de sortida de les arrels nervioses (nervis espinals).
Aracnoide És  la  continuació  de  l’aracnoide  cranial  i  limita  amb  la  piamàter  i  l’espai  sub-aracnoïdal, per on circula el LCR.
Aquest espai és molt ampli a partir de L2,  perquè  és  on  s’acaba  la  medul·∙la  espinal;  a   partir   d’aquest   punt   doncs   s’acumula   líquid   cefaloraquidi   (punt   d’elecció   per   fer   una   punció lumbar, evitant així lesionar la medul·la).
Piamàter Està  íntimament  unida  a  la  medul·∙la.  D’aquesta  s’originen  els   lligaments dentats, que van a la superfície interna de la duramàter, i estan situats entre les arrels anterior i posteriors:  n’hi  ha  21  parells.
El  primer  s’uneix  a  la  porció  medial  de  la  cara  lateral  de  l’occipital.  L’últim  està  ubicat   entre el 12 nervi toràcic i el primer nervi lumbar.
Cisternes cerebrals L’aracnoide   va   lligada   a   la   duramàter   (paral·∙lela   a   aquesta)   i   la   piamàter   entapissa   la   superfície encefàlica. Aquest fet provoca que en algunes zones la separació entra la piamàter i l’aracnoide  sigui  molt  gran,  i  s’acumuli  allà  el  LCR,  formant  així  les  cisternes.   - Cisterna supra-quiasmàtica: entre el quiasme i el cos callós. És de les més conegudes.
- Cisterna inter-peduncular: per sota del cos callós fins a la protuberància.
- Cisterna quadrigèmina: per darrere de la làmina quadrigèmina.
- Cisterna magna: per sota del cerebel. És important i molt coneguda: durant molts anys les puncions és feien en aquesta cisterna enlloc de les lumbars.
Circulació del líquid cefaloraquidi ...

Comprar Previsualizar