Tema 3 (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura tecniques de recerca
Año del apunte 2016
Páginas 9
Fecha de subida 17/07/2017
Descargas 1
Subido por

Descripción

Tema 3 de tècniques resumit i complementat amb exemples

Vista previa del texto

TECNIQUES DE RECERCA TEMA 3: TECNIQUES DE REGISTRE OBSERVACIÓ La observació es pot entendre com:   Metodologia de treball: que es mira, que sorgeix espontàniament, tan sols observant per conèixer la realitat.
Tècnica La observació s’aplica en molts àmbits: etologia, quan s’estudia la interacció mare-fill, xarxes socials...
En definició, diríem que es una estratègia no manipulativa. Es objectiva, sistemàtica i on nosaltres podem observar una conducta...
1.OBSERVACIÓ COTIDIANA vs. CIENTIFICA La observació pot ser:   Passiva Fase més exploratòria, no tens hipòtesis (és més quotidiana, encara que també es pot utilitzar per un científic).
Activa Ja te objectius, té hipòtesis i conjuntures, aplica procediments i tècniques.
Equació d’observació: O=P+I+Cp-S (Obesrvació=Percepció+Interpretació+Coneixement previ-Sesgo (Biaix) El biaix distorsiona els resultats, les mesures (a priori) La observació depèn de diferents factors, un d’ells es la percepció( factors sensorials; els factors sensorials condicionen la observació), també depenen de la interpretació (cada un interpreta coses diferents, quan es faci una observació s’ha de tenir molt ven definit allò que s’observa). El Coneixement previ (ho que se sap prèviament sobre la temàtica) menys el biaix, que es algo negatiu, pot distorsionar la observació: si posem una càmera la gent es cohibeix, la presència d’una persona observant produeix reactivitat (la càmera també), pot ser un instrument que funciona malament, las expectatives del investigador, poden dependre de lo que s’espera el experimentador, al interpretar els resultats poden que tiri més per ho que ell espera.
Com evitar el biaix: habituació per les càmeres, per combati la reactivitat. El biaix del instrument de mesura repasant-lo, i per el biaix de expectatives, auto control.
 ReactivitatEs produeix per el fet d’observar, les conductes canvien. Per reduir-la els subjectes no sabien que estan sent observats.
-Simple: es produeix en els subjecte que observo.
-Reciproca: quan hi ha un canvi de conducta en el subjecte i l’observador.
-Auto reactivitat: quan registres les teves pròpies conductes fa que canviïs la teva pròpia conducta, es donaria quan ens estem gravant a nosaltres mateixos.
 ExpectànciaQuan es produeix una pèrdua de contextualització del marc teòric. No tenir els coneixements previs. Errors: quan es redueix el camp de visió o quan es produeix un error en el registre de mesura.
 Tècnica error Quan els instruments que s’utilitzen en la gravació fallen o es fan mal bé.
Per dur a terme una observació activa hem de: 1.Definir les conductes directament observables que son objecte d’estudi 2.Definir quin tipus de mesures anem a prendre (freqüències: numero de cops que succeeix; duració:temps que dura la conducta; seqüències de la conducta: de la conducta A  B).
3.Quines i quantes seran les unitat d’observació (Que anem a observar?Individu? Grup?) 4.On realitzem la observació? (ambient natural, escola...) 5.En quin moment es porta a terme la observació? 2.QUÈ OBSERVAR? La perspectiva por ser:  Molecular Aspectes molt concrets, nivells de conducta o resposta molt més detallats.
-conducta verbal: ho que diem -proxèmica:fa referència a les distàncies -conducta no verbal -vocal: sonoritat, intensitat (com es diu) -conducta postural  MolarÉs una observació més global. Parlem de: conductes agressives, conducta filiativa/gromming...
3.TIPUS D’OBSERVACIÓ a)Observació no participant  L’observat no sap que esta sent observat, l’observador no modifica res de la situació que es vol observar i produeix poca reactivitat, es una de les avantatges. L’únic problema es la ètica d’observació.
b)Observació participant L’observat sap que està sent observat, i el observador pot estar dins de la situació observada i fins i tot pot arribar a participar o interactuar amb el subjecte. Es produeix molta reactivitat.
c)Observació-participacióL’observador no es cap investigador, i fa d’observador i participa; és un més del grup. El problema que es produeix es que pot influir en els resultats, canviar la dinàmica del grup.
d)Auto-observació L’observador i observat són la mateixa persona; es adequada per observar conductes que no són observades. El problema que es produeix un biaix.
4. COM FER UN SISTEMA DE CATEGORIES? a)Registre narratiu registrat tot: registrat totes les conductes, per intentar conèixer el màxim possible, que tipus de conductes que es donen en aquell context.
b)Registre descriptiude tot ho que s’ha registrat s’elimina redundàncies, primer filtre, també es treuen coses irrellevants.
c)Registre semisitematizat aquí ja tenim les conductes més rellevants, i aquí s’intenten ordenar: conductes antecedents i conductes conseqüents.
d)Llista de trets totes les conductes diferents. Ja no hi ha redundàncies.
e)Catàleg estan les conductes organitzades segons les seves diferències (molecular, proxèmica, vocals, posturals...) f)Sistema de categorieses ho que es reflexa en el etograma. S’ha d’intentar que les categories siguin mútuament excloents. Per a què una conducta s’assigni a una categoria, les categories no poden solaparse.
El sistema de categories a de ser exhaustiu, quan es produeix una conducta s’ha de poder assignar a una o altre categoria.
4.1 CATEGORIA a)NucliAllò que defineix fundamentalment aquella categoria.
b)BorrositatNo està del tot bé definida, es solapa amb altre i es pot confondre.
c)PlasticitatCategories on poden estar moltes conductes i moltes categories.
ENTREVISTA La finalitat d’una entrevista es obtenir informació a un major nivell de profunditat (més que un qüestionari).
Una entrevista es una forma de conèixer coses de la persona que no són directament observables. La entrevista es fonamental per la psicologia clínica.
Problemes de la entrevista: 1.Cost de temps elevat (cost econòmic elevat) 2.Generalització vs. ideogràfic Estudi ideogràfic: tan sols serveix per la persona que s’ha estudiat (una primera toma de contacte amb un problema) Estudi nomotètic: es pretén generalitzar (mostra molt elevada) 1.FASE a)Definir l’objectiuque volem saber b)Seleccionar el tipus d’entrevista c)Determinar temes a tractat d)Crear un guio dependent de si es vol més tancada o més oberta, es preparen les preguntes o els temes e)Contactar amb els participants f)Dur a terme la entrevistas’ha de escollir en prendre nota o gravar.
g)Analitzar la informació h)Redactar l’informe 2.TIPUS D’ENTREVISTES a)Grau de estructura Estructura lligada a les corrents psicològiques Corrents humanistes: no estructurades  La estructurada  anar amb guió tancat, no s’admet cap desviació.
 La semiestructuradaes marca uns aspectes que es vol tractar, però té major grau de llibertat per respondre l’individu entrevistar.
 La no estructuradanomés parla l’individu entrevistat.
b)Contingut El contingut es refereix el grau de detall en el que la entrevista tracta.
 Profunda  Superficial c)Segons el tipus de resposta  Oberta (ho general) a vegades es registren respostes obertes (per un tema de temps)  De elecció múltiplees fan poques entrevistes, per exemple es poden trobar en una directora de RRHH d)Intervencions del entrevistador  Dirigida l’entrevistador va dirigint o marcant una pauta al individu entrevistat  No dirigidaes deixa que el subjecte entrevistat s’expressi lliurement e)Aplicabilitat  Ideogràfic es centra en un subjecte o individu en concret (subjectivo)  Nomotèticno es centra en un individu, si no en un grup de subjectes en concret (objectiu) f)Numero de participants  Individual  Col·lectiva o grupal 2.CONDUCTA DEL ENTREVISTADOR a)Motivar als participants  transmetre’ls ho important que es conèixer la seva opinió, conèixer per ha que servirà l’estudi.
b)Abans de la entrevista  GravacióInformar al individu entrevistat, si accepta ser gravat, col·locar la càmera en un lloc discret.
 Tenir preparades les preguntes  Tenir en compte les característiques de les personesseleccionar una vestimenta apropiada acord amb la persona que anem a entrevistar (afavoreix l’apropament, i el subjecte al estar còmode estarà disposat a donar més informació).
c)Durant la entrevista Deixar clar al entrevistat que no hi ha cap resposta correcta, així l’individu no es sentirà examinat.
Segons els temes que es tracten, la gent no es mostra tal i com són, si no que mostraran tal i com creuen que han de ser. S’ha de aconseguir un tema en el qual no es produeixi desabilidad social. S’ha d’evitar el falsejament.
QÜESTIONARI És molt més superficial que una entrevista.
Té com objectiu conèixer a la persona, és una estratègia selectiva, ja que volem conèixer alguna cosa de diferents qüestions com coneixements, creences...
S’apliquen en els àmbits educatius, en el àmbit de diagnòstic (en la fòbiamulti component), o en la selecció de personal...
a)Avantatges del qüestionari És més objectiu que una entrevista, té amplies possibilitats de anàlisis (anàlisis estadístic). Té més facilitat de comunicació (més difícil d’ordenar que la entrevista; s’ordenen de més extraversió a menys). A més, és més econòmic i més ràpid (menys temps).
b)Administració Són generalment individuals, però també n’hi ha de col·lectius. Tenir en compte que una de les avantatges es respectar l’anonimat.
S’administren en format paper, o cara a cara o en ordinador.
c) Tipus d’ítems /reactius      Elecció múltiple (tipus test) Eleccions binaries (dues opcions de respostes: VF, SI/NO) Tríades (tres alternatives de respostes: SI/NO / INDIFERENT) Escala graduada de LIKERTS Diferencial semàntic  Respostes extenses (qüestionaris amb alguna pregunta oberta)  Respostes restringides (menor espais de resposta) d)Problemes a evitar              Tendència a estar d’acord sempre amb l’ítem Deseabilitat social La negació (no fer-ho tot en positiu, fer preguntes en negatiu) Presentació de ítems o continguts incomprensibles Evitar les preguntes subjectives Divina el objectiu, finalitat de la pregunta -Que els participants falsegin la informació (preguntar ho mateix en altre pregunta, per de manera distinta; sobre tot en temes que ja que hi hauran temes que tindrem problemes en la sinceritat del individu) Tendència central (no arriscar-se a respondre) Probes llargues per evitar fatiga (en cas de que siguin llargues ho fem en diferents sessions) Evitar dobles negacions, per exemple: no es bo no menjar fruita (s’utilitzen en proves de coneixements de aptituds).
Encerts per conjuntures (encertar al atzar) corregir aquestes puntuacions per evitar conjuntures Evitar escales amb molts punts; més punts, més difícil de respondre.
Evitar: “sempre”, “mai”...
Evitar alternatives obvies i alternatives que portin a altres alternatives.
e)Pautes d’elaboració El contingut ha de ser congruent amb l’estudi i orientat al obejctiu. S’ha de redactar bé i escollir el format de respostes (tancadesràpides de analitzar i passar, el seu contingut es superficial/obertes).
El redactat a de anar acord amb les normes ètiques.
f)Propietats de la escala Variables que no veiem fem constructes.
 Ha de ser una escala unidimensional, una forma habitual serà fer anàlisis estadístic.
 Precisió en la mesura; veure si la escala es fiable o no, que el valor estigui mesurat amb precisió.
 Que tingui validesa -Validesa convergent: dos qüestionaris mesuren ho mateix que el meu, correlacionen molt alt.
 Escala adequada per la mesura: escala d’interval.
XARXES SOCIALS Jacob Moreno cap a finals de 1/3 del segle 20: 1934 va proposar el germen del anàlisis de les xarxes socials (test sociomètric o sociograma).
 Aspectes més destacables del sociograma -Anàlisis de la interacció ( no tant del individu, si no més les interaccions) ho importat es qui actua i sobre qui actua.
-Mesures diàdiques (de la diada, de cada diada).
-La informació s’ha d’iniciar amb socio-matrius.
Sociomatriu (files i columnes) La informació important està en cada diada A amb A  relació reciproca B amb A relació reciproca A amb Brelació no reciproca  Perquè s’estudia els sistemes socials? 1. Interdependènciaquan produïm una conducta en un sistema social, no es independent. Depèn també de la altre part.
2. Les relacions de les persones son canals d’informació  informació referent a diferents topics (aptituds). *amb algú de confiança seràs més afí amb ell que no amb altre.
3. La xarxa social afavoreix i desfavoreix el benestar de les persones.
 Conceptes fonamentals de les xarxes socials: 1. Agent  es la unitat indivisible quan analitzem un sistema social (agent=persona) -Es poden dividir en: Actor (emissor): el que llença o inicia la acció Participant (receptor): el que rep la acció o valoració 2. Diadapares de agents 3. Triadatrios d’agents 4. Subgrups 5. El Grup 6. No es te en compte el sentit de la acció La informació es pot posar en una socio-matriu o també es pot representar de forma gràfica: Grafos i digrafos  Forma de característiques i les relacions que mantenen els agents.
TECNIQUES DE REGISTRE: LABORATORI En el laboratori es pretén provocar les respostes de els participants. Els experimentadors tenen la possibilitat de fixar amb gran precisió les variables. Control molt precís de les variables i les mesures.
El laboratori resulta un àmbit molt artificial (les situacions no son les que es troben a diari) difícil validesa ecològica; difícil que es doni també la validesa externa.
En el experiment ho que es pretén arribar és una manipulació de la variable independent per veure que succeeix amb la dependent. AB En un laboratori es controlen també les variables estranyes (de confusió):aquelles que poden influir en el nostre estudi.
La investigació està dirigida per processos fonamentals (aquells que són difícil d’estudiar fora del laboratori).
Es tracta de com arribar a establir lleis o inclús de posar a prova teories.
1.CONTROL EN LA INVESTIGACIÓ DE LABORATORI En un laboratori quan es pren les dades hi ha una variabilitat de les dades, aquesta variabilitat se la coneix com a variància experimental.
 Variància experimental Variància sistemàtica primària es la que els investigadors volen provocar (diferents entre grup control i grup tractament) (es +).
Variància sistemàtica secundària es aquella variabilitat de les dades que es deuen a les variables de confusió, a les variables estranyes, aquelles que molesten en la investigació (es negatiu: devem aconseguir que no es produeixin).
VARIÀNCIA SISTEMÀTICA PRIMÀRIA: Té que veure amb els valors de la variable independent. Ho que ens interessa es que augmenti (la diferencia entre el grup control i grup tractament ens interessa que sigui gran).
 Valors extremssignifica que agafem per la variable independent un valor baix i un altre alt (per saber quin és el més adequat) *s’utilitza quan sabem els valors òptims  Valors múltipleses prenen diferents valors que intenten cobrir diferents possibles valors de la variable independent.
 Valors òptimsrequereix clarament que coneixem la relació de VI amb VD.
VARIÀNCIA SISTEMÀTICA SECUNDÀRIA: Tècniques de control per reduir la variància secundaria  Eliminaciósi molesta el soroll, posar-ho en una sala insonoritzada.
 ConstànciaHi ha variables que no es poden eliminar. En determinades tasques com no es pot eliminar, la variable (home o sona) es mantenen en un nivell constant (per a totes les persones).
*Problema: els resultats seran generalitzables a aquell nivell constant  Aleatoritzacióconsisteix en assignar al atzar les persones a les diferents condicions experimentals (als diferents grups) *Al atzar: grup placebo i grup teràpia (no garantitza equilibri en els grups)  Balanceigla típica que es troba quan la variable sexe es important. En cada grup la meitat homes i la meitat dones. S’iguala el grup. Avantatge: a posteriori es poden fer estudis per la variable que esta balancejant. *S’utilitzen variables categòriques.
 Contrabalanceigles mateixes persones passen per idèntiques condicions experimentals, però en diferent ordre.
 Aparellamentes fa que els grups siguin molt similars (per les variables numeriques).
 Bloqueigper la variable de confusió de tipus categòric o variable numèrica mesurades en tipus: baix/mig/alt (disseny de blocs).
CONCEPTE DE EMMASCARAMENT    Emmascarament simple  el participant no sap on esta (GP, GT...) Emmascarament doble simple + el experimentador no sap quin grup està portant (evita l’efecte del experimentador en els resultats).
Emmascarament triple doble+el estadístic tampoc ho sap al analitzar les dades.
...

Comprar Previsualizar