Sessió 2 (2013)

Trabajo Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Periodismo - 1º curso
Asignatura Llengua catalana estàndard en els mitjans de comunicació
Año del apunte 2013
Páginas 3
Fecha de subida 16/10/2014
Descargas 20
Subido por

Vista previa del texto

Llengua catalana estàndard en els mitjans de comunicació Arnau Lleonart i Fernández S12 Sessió 2 Teoria Criteris de pronunciació (I) Objectiu de la classe: “Descoberta dels criteris de pronunció des del punt de vista teòric” Les llengües neccessiten referents orals. Els models en què s'emmiralla cada llengua són diferents.
Alguns exemples: • Anglès -> Pren com a model la “parla educada de Londres i les comarques que l'envolten” • Danès -> El danès estàndard és aquell que per la pronuncia del qual no es pot saber de quina part de dinamarca procedeix el parlant.
• Castellà -> “Les normes més comunes són la del sistema centre-nord peninsular i la de l'america o atlàntic” (Alarcos Llorach, 1994) Pel català seguim les següents indicacions: “Hi ha diverses formes regionals de la varietat estàndard, matisades per alguns trets diferencials que no comprometen la intercomprensió. [...] Totes les formes regionals de l'estàndard mereixen la mateixa consideració.” (Marí, 1992) Hi ha cinc varietats de català estàndard: • Català central • Rossellonès • Català nord-occidental • Català oriental (baleàric) • Valencià Les diferents varietats del català estan separades per una isoglossa, que és una línia imaginària que assenyala el límit entre la presència i l'absència d'un tret lingüístic determinat i que pot contribuir a delimitar dues àrees dialectals.
Abans que es definís una normativa es van publicar diversos llibres sobre aquest aspecte: • Joan COROMINES. Sobre l'elocució catalana en el teatre i la recitació. (1971) • Lluís LÓPEZ DEL CASTILLO. Llengua standard i nivells de llenguatge. (1976) • Francesc VALLVERDÚ. Elocució i ortologia catalanes (per a ús de locutors de ràdio i televisió) (1986) • Josep LACREU. Manual d'ús de l'estàndard oral. (1990) Llengua catalana estàndard en els mitjans de comunicació Arnau Lleonart i Fernández S12 Després d'aquestes publicacions l'Institut d'Estudis Catalans va publicar en dos volums la normativa oficial de l'acadèmia: • INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana (I). (1990) • INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana (II). (1992) D'altra banda, per raons més polítiques que lingüístiques, anys més tard l'Acadèmia Valenciana de la Llengua va publicar la seva pròpia normativa: • ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA. Diccionari ortogràfic i de pronunciació del valencià. (2006) La Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana té quatre objectius bàsics, que són els següents: 1. Continuar la tasca codificadora de l'Institut d'Estudis Catalans, ara en l'aspecte ortoèpic.
2. Convertir-se en n referent de l'estàndard oral relacionat amb els MMC (mitjans de comunicació de masses) i l'ensenyament.
3. Ser respectuosa amb la normativa ortogràfica i gramatical vigent.
4. Recuperar i dignificar una sèrie d'usos adequats interromputs durant dècades.
S'ha de tenir en compte que la creació del model referencial NO privilegia ni dissimula una procedència geogràfica concreta: diversos accents són possibles i també són possibles diversos trets d'àmbit restringit proveïts de prestigi.
Diferència entre àmbit general i àmbit restringit: • Àmbit general: Qualsevol tret lingüístic vicent alments en 2 deñs 5 dialectes territorials.
• Àmbit restringit: Tret lingüístic d'un determinat dialecte, proveït de prestigi, en el seu àmbit.
A l'hora d'utilitzar un dels catalans estàndards és recomenable que el locutor actuï d'acord amb la seva pròpia competència lingüística i que, per tant, no barregi trets de diferents dialèctes.
Els criteris per veure si una forma és correcte en la llengua estàndard hi ha els següents nivells: • Propi -> La forma en qüestió és del tot adequada; es pot emprear en tots els registres.
• Admisible -> Forma tolerada, “aconsellable de remplaçar per la pròpia en situacions estàndard.
• D'acord amb els usos de cada parlar -> Forma que, ni que sigui present en més d'un dialecte, té un abast geogràfic reduït.
• No recomenable -> És a dir, no estàndard.
Llengua catalana estàndard en els mitjans de comunicació Arnau Lleonart i Fernández S12 Exercici Pràctica A la sessió anterior de la classe pràctica vam fer un test inicial escrit i un altre oral. A la segona sessió en rebem les correccions.
Els meus errors a la prova escrita han estat els següents: Errors morfològics 8. Sempre que li demanen ell no hi *consenteix (consent).
Errors sintàctics 5. Si hi hagués una solució ell me *'hagués (hauria) dit.
6. La seva proposta consisteix *en (a) recollir totes les firmes possibles.
Errors lèxics 1. Ajornar c) diferir d) deixar per a un altre dia 5. Empènyer b) moure o tractar de moure *e) empenyorar ...