Tema 7: desenvolupament postembrionari (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Biología - 1º curso
Asignatura Zoologia
Año del apunte 2017
Páginas 5
Fecha de subida 19/09/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 7: DESENVOLUPAMENT POST-EMBRIONARI 1.1 Generalitats Els models de desenvolupament embrionari no són seqüències aïllades, es troben inclosos en un cicle vital.
Es troba relacionat amb l'ecologia de l'adult (si és aquàtic o terrestre), el tipus de reproducció sexual, l'encapsulament de l'embrió i la presència o absència d'estadis larvaris.
Definició: El desenvolupament post embrionari és el període en la ontogènia que segueix el desenvolupament embrionari i que s'acaba amb la maduresa sexual (acaba el creixement). S'inicia amb l'emergència de l'embrió de dins de l'ou o de les membranes embrionàries.
1.2 Cicles vitals Hi ha una gran diversitat de cicles vitals, i és difícil encabir-los tots en uns pocs models. D'acord amb: • • Semblança juvenil/ adult: ◦ Passen per un estadi de larva ◦ No larva Protecció de l'embrió: ◦ Protegit ◦ No protegit La divisió entre els cicles no sempre és clara, ja que algunes espècies poden canviar d'un tipus de desenvolupament a un altre depenent de les condicions ambientals.
Hi ha tres models bàsics de cicles vitals: l'indirecte, el directe i el mixt.
1.2.1 Cicle indirecte: Alliberació de gàmetes al medi extern → fecundació externa → es formen larves en el desenvolupament embrionari → larves planctotròfiques amb capacitat d'alimentar-se per si soles.
1 • Larva planctotròfica: s'alimenten del plàncton. Es troba en animals aquàtics. Hi ha l'alliberació de gàmetes al medi en gran quantitat (epidèmica). L'alliberació de gàmetes és sincrònica, s'alliberen al mateix temps. Els ous són isolecítics, tenen poc vitel, ja que a la que es formi la larva, aquesta ja comença a alimentar-se per si sola, per tant hi ha una baixa despesa energètica per ou. No hi ha cura parental, la seva feina és únicament alliberar les gàmetes al medi extern, per tant hi ha una elevada mortalitat entre les larves.
Estrategs de la r (taxa de creixement poblacional): els animals inverteixen bàsicament en reproducció, són animals colonitzadors i oportunistes, es troben en ambients inestables.
Per sota K (capacitat de càrrega), hi ha un creixement exponencial, inverteixen molt en reproducció. Tenen una gran fertilitat, moltes gàmetes, tenen una maduració sexual rapida i una vida curta.
Aquesta predomina en invertebrats bentònics d'aigües poc fondes. Els adults són bentònics i les larves planctòniques. Això provoca que s'elimini la competència entre adults i larves, ja que es troben en ambients diferents.
• Larva lecitotrofica: s'alimenten de vitel (lecito). Els ous tenen més vitel, per tant tenen una major despesa energètica en la producció d'ous. Per aquest motiu es produeixen menys ous.
Això fa que la larva sigui independent dels nutrients extens, cosa que fa que redueixi la mortalitat. La fecundació es pot donar interna i s'allibera el zigot, però la cura parental acaba aquí, no es fan cura de l'embrió. Predomina en invertebrats bentònics d'aigües profundes. Hi ha menys descendents amb major supervivència.
Assentament i metamorfosi: Assentament és el pas de medi planctònic a medi bentònic. La larva es prepara per aquest procés, busca un lloc adequat per assentar-se (esdevé competent). Hi ha un fototactisme negatiu (marxa de la llum) i geotactisme positiu (va cap al fons, cap on hi ha la gravetat). Quan troba el substrat adequat, s'assenta i comença el procés de metamorfosi.
Larves: L'estudi dels caràcters larvaris permet establir relacions de parentiu. Els cicles ontogènics són més variables del que es pensava.
• Porífers: ◦ Parenquímula ◦ Amfiblàstula 2 • Cnidaris: ◦ • Platihelmints: ◦ • Naupli Equinoderms: ◦ • Trocòfora (tropo: permet formar el grup trocozous dins els iofotrocozous) Crustacis: ◦ • Larva Müller Anèlids, mol·luscs: ◦ • Plànula Ofiopliteus Mol·luscs ◦ Velígera 1.2.2 Cicle directe Fecundació interna, sol haver-hi una còpula. L'embrió es troba incubat o encapsulat, i llavors hi ha un creixement juvenil. Quan neix s'assembla al adult.
És típic d'animals terrestres i aquàtics. Hi ha còpula, fecundació interna. Tenen pocs ous, amb una elevada despesa energètica per ou ja que hi ha molt vitel o nutrients materns. Hi ha una gran cura parental, que pot ser directe o per embolcalls, per tant hi ha una elevada supervivència.
Estrategs de la K: Els adults no tenen problemes de dispersió. Els adults no produeixen molta descendència sinó que en tenen poca, però gasten molta energia per tirar-la endavant. Tenen una maduració sexual lenta i una vida llarga. Hi ha una elevada cura parental i una baixa mortalitat juvenil. Solen ser animals especialistes, pobladors estables i una capacitat competitiva.
Tenim tres tipus de corbes de supervivència, segons l'estratègia que tinguin.
Hi ha animals que mantenen les taxes de mortalitat constants.
1.2.3 Cicle mixt Barreja entre el directe i l'indirecte. De l'ou no emergeix un individu juvenil, és una larva, i ha de passar per molts canvis morfològics importants per arribar a ser adult. És molt comú en insectes, 3 crustacis, anèlids...
Hi ha un desenvolupament metàbol, és a dir que hi ha d'haver una metamorfosi.
Hi ha fecundació interna, que pot ser directa o indirecte. Hi ha un període d'incubació. Té un període larvari.
Pot ser: • Hemimeràbol: de l'ou surt un individu que s'anomena nimfa que s'assembla al adult però que ha d'adquirir caràcters del adults (o imago) progressivament al llarg de les diferents mudes. Bàsicament els falten les ales funcionals i les estructures sexuals. No hi ha canvis sobtats. Es parla de metamorfosi incompleta. Dues estratègies en funció si la nimfa i l'adult comparteixen habitat: • ◦ Heterometàbol: adult i nimfa viuen en diferents habitats ◦ Paurometàbol: adult i nimfa viuen en el mateix hàbitat.
Holometàbols: de l'ou surt una larva, que morfològicament és molt diferent al imago amb diferent hàbitat. Hi ha la pupa que és la que pateix la metamorfosi.
1.3 Creixement discontinu L'existència d'un exosquelet rígid no extensible impedeix un creixement continu. Per créixer s'ha de canviar l'exosquelet vell per un de nou més gran → Ècdisi 1.3.1 Ècdisi Consta de 3 etapes: • Premuda: l'exosquelet extern se separa de l'epidermis. Els enzims comencen a degradar la cutícula vella i es forma la cutícula nova.
• Muda: Quan convergeixen les dues cutícules i la vella es degrada es dona la muda.
• Postmuda: l'exosquelet nou encara és flexible, es dóna el creixement i l'enduriment d'aquest i la pèrdua final del vell.
Els períodes entre els passos anteriors s'anomenen intermuda.
4 Cas dels Ecdisozous Cos recobert per una cutícula que canvien durant el procés d'ècdisi. És una muda controlada per l'ecdisoma (hormona que controla el procés d'ècdisi). Absència de cilis.
1.4 Neotènia i pedogènesi Processos evolutius que són heterocromics.
1.4.1 Heterocronia És un canvi evolutiu en el temps d'un esdeveniment ontogènic. Hi ha un desplaçament temporal de l'aparició d'un caràcter. Si comparem dues espècies, aquest caràcter es troba més o menys accelerat.
Pot ser de dos tipus: • Accelerat: s'avança respecte la condició ancestral • Retardat: s'endarrereix respecte la condició ancestral Hi ha un tipus particular que s'anomena pedomorfosi, és a dir, hi ha adults sexualment madurs amb caràcters juvenils o larvaris. Les estructures reproductores maduren abans que acabi el desenvolupament somàtic. Pot ser per dos processos: • Neotènia: retard somàtic. Desenvolupament del cos endarrerit, s'arriba a adult amb caràcters juvenils.
• Pedogènesi: acceleració de la línia germinal.
5 ...

Comprar Previsualizar