T2. HISTORIA VIROLOGIA (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Microbiología - 2º curso
Asignatura Virologia
Año del apunte 2015
Páginas 5
Fecha de subida 17/03/2015
Descargas 10
Subido por

Descripción

T2. HISTORIA DE LA VIROLOGIA

Vista previa del texto

TEMA 2. HISTORIA DE LA VIROLOGIA Hipòtesis de la generació estpontania: – 1675. Robert Hooke i Anton van Leeuwenhoek van descobrir els microorganismes.
– 1840. Jakob Henle fou el pare de la teoria del gèrmen, la qual diu que els microorganismes causen malalties.
– 1860. Louis Pasteur va refutar la teoria de la generació espontania. Va demostrar-ho a partir de dos flascoms de coll de cigne, els va omplir amb brou nutritiu i els va fer bullir per esborrar els possibles microorganismes presents en el brou. La forma de “S” era perquè l'aire pogués entrar i que els microorganismes es quedessin a la part més baixa del tub.
Passat el temps va veure que cap dels brous presentava senyals de la presència de microorganises, va tallar el coll d'un dels tubs. Passat un temps, hi varen crèixer microorganismes.
– 1880. Lister va desenvolupar la tècnica de la dilució limitant.
– 1890. Rober Koch va aportar la primera proba que els microorganismes causen malalties abans anomenada per Henle. (Bacillus anthracis és el causant de l'àntrax).
Agents infecciosos microscòpics i postualts de Koch: 1. L'agent infecciós ha d'estar present en tots els animals malalts però no en animals sans.
2. Aquest agent pot ser aïllat i cultivat en un cultiu pur.
3. Quan l'agent infecciós s'inocula en altres organismes sans, aquests han de començar a mostrar els símptomes típics de la malaltia.
4. El microorganisme ha d'aïllar-se novament en cultiu pur.
El segle XIX. Descobriment dels virus: El descubriment dels virus es va produir el 1892 per Dimitri Ivanovski, mentre estudiava la malaltia “mosaic del tabac” va descobrir que l'agent causant era suficientment petit per passar a través dels filtres de la ceràmica. El va anomenar “agent infecciós filtrable”.
El 1889 Martinus Beijerinck va confirmar els resultats i va desenvolupar el terme com “contagium vivum fluidum” que significa un germen soluble que viu que és diferent a les bactèries. Aquest terme és el primer nom que se li va atribuir a un virus, ja que va ser capaç de diferenciar-lo de les bactèries.
El 1898, Friedrich Loeffler i Paul Frosch van observar un agent similar que causava malalties trasmeses a través dels aliments. A partir d'aquest any es va començar a estudiar la virologia.
El 1908 es va descobrir un virus que causava leucemia.
El 1915 es va descobrir els bacteriòfags.
El 1933 es va aïllar el primer virus que afectava a humans “influenza”.
El 1939 es va poder visualitzar pel mciroscopi el primer virus (TMV).
El 1949 es van desenvolupar cultius de cèl·lules humanes pel creixement del poliovirus.
el 1952 es va veure que el DNA d'un bacteriòfag era infecciós.
El 1963 es van descobrir els virus de RNA de doble cadena.
El 1970 es va demostrar la presència d'un oncogen en el virus de Rous sarcoma.
El 1977 es va determinar la seqüència del deoxiribonucleòtid d'un bacteriòfag de cadena senzilla de DNA. Aquest mateix any, es va descobrir l'splicing del mRNA en adenovirus.
El 1980 es va desccobrir que un retrovirus està associat a la leucèmia.
El 1981 es va crear la vacuna a partir de la tecnologia del DNA recombinant.
Smallpox (verola): Smallpox és una infecció que va succeir en el pasat, es creu que va ser un agent bioterrorista. En la momia de Ramses V es poden veure diverses marques que revelen que va sofrir aquesta malaltia, així com alguns egipcis.
És una malaltia que es contrau per l'aire. Durant la incubació d'aquest és normal que no es mostrin símptomes i sol durar un període de 12 dies aproximadament. En aquesta etapa el virus es pot trobar a la saliva, fet que fa fàcil la seva extensió degut al contacte cara a cara. Es poden mostrar símptomes lleus com febre o erupcions cutànies. La fase simptomàtica es produeix entre les setmanes 3 i 5, on el virus s'extén cap a les secrecions i es mou fins als nòduls linfàtics on pot replicar-se i arribar a diversos òrgans. Sorgeixen fortes erupcions cutànies amb unes pústules. Quan la crosta es trenca, es poden alliberar les partícules víriques.
S'ha de veure la diferència entre smallpox (verola) i chickenpox (varicel·la). Els metges han de saber quines són les diferències entre ambdues, la principal diferència és la distribució dels pústuls.
Smallpox pot produir diverses conseqüències.
És un virus de dsDNA però no és capaç de replicar-se en el nucli de la cèl·lula, sinó que ho fa en el citoplasma, per tant, necessita passar de dsDNA a RNA fet que fa necessari una DNA polimerasa depenent de RNA. Presenta un 30-40% d'infecció forta sense tractament específic. Hi ha vacunes preventives.
Història Smallpox: – Originada abans del 4.000 AC.
– En el segle X, es va desenvolupar la “variolation”. I al segle XVIII es va portar a Europa. En aquest mateix segle es va utilitzar com arma bioterrorista contra els índis natius americans.
– El 1796 es va descobrir la vacuna per E. Jenner.
– El 1977 es va produir l'últim cas de Smallpox a Somàlia.
– El 1980 es va declarar com erradicada.
A China va haver-hi una estratègia anomenada “Variolation”. Van extreure mostres dels pústuls (grans) de les persones infectades i els deixaven secars. A les persones sanes, com a vacuna, els injectaven al nas aquesta mostra de forma inhalada. El fet que el virus fos assecat feia possible això ja que s'atenuava. Tot i així, aquelles persones que havien estat en contacte amb gent infectada tenien moltes possibilitats de ser infectats. Causava un 1-2% de mortalitat. L'extensó de la malaltia va produir una epidemia.
El 1718, Lady Mary va importar la “variolation” a Europa, tot i que en comptes de ser inhalada, s'injectava a través de la pell. Es va produir una epidema a Amèrica.
A finals del segle XVIII, es va desenvolupar la vacuna. Edward Jenner va observar que la persona que ordenyava la vaca presentava infecció del smallpox a les mans però no a la cara. Aleshores, va inventar un experiment el 14 de maig de 1796 on va extreure pus dels pústuls de les mans d'aquesta persona i el va injectar sota la pell de James Phipps el qual va presentar febre i lesions típiques de cowpox. Dues setmanes més tard, va infectar a un noi amb Variola virus, el qual va sobreviure. Va ser la primera demostració que una infecció vírica es pot prevenir amb la infecció d'un altre virus.
Tot això va succeir un segle abans de saber què és un virus.
Quan Pasteur va desenvolupar la vacuna de la rabia, el treball de Jenner va ser honorificat.
Smallpox és un dels agents classificats com A del bioterrorisme. Els humans no han estat vacunats d'aquesta malaltia en els últims 40 anys, ja que l'últim cas de Smallpox es va produir en Somalia el 1977. Només es disposa del virus d'aquesta malaltia guardada en laboratoris de nivell 4 (USA i Russia). Després d'alguns atacs terroristes (11S), USA va preferir guardar en stock el virus per si fos necessari una vacuna.
Agents de categoria A: Anthrax, Botulism, Plague, Smallpox, Tularemia, febre vírica hemorràgica. Tot el que presenten en comu és que es poden disseminar i transmetre en contacte persona – persona. Presenten una mortalitat molt elevada i poden causar pànic públic i possibles epidemies. Els atacs que podrien ser més forts serien els causats pel virus Smallpox i les espores de Anthrax. Aquests són utilitzats en bioterrorisme com a armes biològiques per causar malalties mundials i milers de morts.
Anthrax, causat per Bacillus anthracis, pot ser transmés per inhalació i presenta dues fases amb símptomes.
En USA estan preparats a resposta a aquestes malalties.
Anthrax: • Agent causant: bacteri Bacillus anthracis • Mecanisme de transmissió: malaltia adquirida per contacte amb animals infectats o els seus productes. No hi ha transmissió horitzontal. Les espores s'utilitzen com a arma biològica. El vehicle ha estat utilitzat en els sobres enviats per correu. Les espores són molt resistents a la degradació del medi ambient, poden persistir a terra amb el temps, i infectar als animals i establir nous focus de la malaltia.
• Període d'incubació: inhalant, a partir de 2 dies a 6 setmanes.
• Símptomes: per inhalació dos dies després de l'exposició, poden aparèixer símptomes respiratoris, encara que la malaltia no es desenvolupi fins a les 6 setmanes després de l'exposició. Ve en dues fases: una fase inicial en què hi ha un síndrome febril inespecífic i una segona fase, tres o quatre dies més tard, quan apareix necrosi hemorràgica i edema (retenció líquids en fluids) del mediastí, pleuritis, pneumònia, meningitis o sèpsia, la mort pot ocórrer en 1-3 dies. En la forma cutània una lesió indolent papular apareix a la pell que, després d'una fase vesicular es transforma, després de 2 a 6 dies, en una ferida negre, que deixa una cicatriu permanent. Pot aparèixer limfangitis regional, limfadenopatia i símptomes sistèmics com febre, mal de cap i malestar general.
• Mortalitat: La taxa de mortalitat en la forma inhalada, llevat que els antibiòtics s'administren abans de l'aparició dels símptomes, és del 90%.
• Tractament: penicil·lina, ciprofloxacina o doxiciclina.
Smallpox (verola): • Agent causant virus de la verola. Aquest agent es considera molt poc probable que sigui utilitzat com a arma biològica, ja que només hi ha dos laboratoris que han emmagatzemat el virus (els Estats Units i Rússia) • Mecanismes de transmissió: Es propaga fàcilment per via aèria. Es transmet de persona a persona, i de peces de vestir i roba de llit. En el cas d'un atac terrorista podria ser persones intencionalment infectades que actuen com a difusors o també es podria fer a través de la difusió d'aerosols.
• Període d'incubació: 7-17 dies.
• Símptomes: febre alta, malestar, erupció maculopapular, per primera vegada en la mucosa de la boca i la faringe, a la cara i les orelles, i després s'estén al tronc i les extremitats. En un o dos dies, l'erupció es converteix pustulosa vesicular i posteriors. Les pústules són rodones, tenses i profundament arrelat en la dermis, les crostes es comencen a formar a 8-9 dies, i, finalment, pujar amb escares.
• Taxa de mortalitat: letalitat del 30% • Tractament: No hi ha tractament específic, però s'està estudiant l'eficàcia de nous fàrmacs antivirals com cidofovir. El tractament de suport.
...