3.Independència Estats Units (II) (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia - 2º curso
Asignatura Historia Contemporánea Universal
Profesor R.C.
Año del apunte 2015
Páginas 5
Fecha de subida 12/01/2016
Descargas 8
Subido por

Vista previa del texto

L’inici de la guerra i la Declaració d’Independència En aquesta atmosfera dominada per les actituds radicals, les posicions conciliadores estaven condemnades al fracàs. Tement el pitjor, els americans comencen a fer els preparatius per la guerra armant-se. Els britànics també es preparen.
La primera acció militar es va produir a Lexington, a 20km de Boston. El Parlament britànic envia al general Thomas Gage a fer complir la llei, aquest envia a 700 soldats a apoderar-se de les reserves i les municions que els patriotes havien reunit a Concord.
De camí es van trobar les milícies americanes, en aquest moment comença l’enfrontament, i la guerra d’independència.
El maig de 1775 es produeix el Segon Congrès Continental, nombren a George Washington (1732-1799), de Virgínia, comandant en cap de l’exèrcit americà. Es prenen mesures per organitzar la guerra (reclutament, recursos financers....). Se’n adonen que el rei no negociarà i que vol reprimir per la força les colònies. Benjamin Franklin aconsegueix, el 1776, ajudes de França.
El 4 de juliol de 1776 el Congrés proclama formalment la independència amb la Declaració d’Independència dels Estats Units. Va se obra de Thomas Jefferson1, que es va basar en la Declaració de Drets de Virgínia. El text recull el principi de dret natural, ja formulat per Locke, on tots els homes són lliures, iguals i independents. El poder dels governants és donat pel poble. Si un governant viola aquests principis, el poble té el dret de rebel·lar-se i formar un nou govern. A més reconeix el dret a la insurrecció contra Gran Bretanya.
“Quan en el curs dels esdeveniments humans es fa necessari per a un poble dissoldre els vincles polítics que l'han lligat a un altre, i prendre entre les Potències de la terra, el lloc separat i igual al que les Lleis de la Naturalesa i el Déu d'aquesta naturalesa li donen dret, el just respecte a l'opinió de la humanitat exigeix que declari les causes que l'impulsen a la separació.
Sostenim com a evidents per si mateixes les següents veritats, que tots els homes són creats iguals, que són dotats pel seu Creador de certs Drets inalienables, entre els quals hi ha el dret a la Vida, a la Llibertat i a la recerca de la Felicitat. Que per garantir aquests drets, s'institueixen els Governs entre els Homes, els quals obtenen els seus poders legítims del consentiment dels governats, Que quan s'esdevingui que qualsevol Forma de Govern es faci destructora d'aquestes finalitats, és el Dret del Poble reformar-la o abolir-la, i instituir un nou Govern que es fonamenti en els esmentats principis, tot organitzant els seus poders de la forma que segons el seu judici ofereixi les més grans possibilitats d'aconseguir la seva Seguretat i Felicitat. […]” El 26 de desembre de 1776 es produeix la batalla de Trenton. G.Washington condueix al principal Exèrcit Continental a través del riu Delawere durant la nit de Nadal, per 1 El 1801 es converteix en el tercer president dels Estats Units, fins el 1809. LA compra de Luisiana a França durant el seu mandat va permetrer duplicar la superficie del país.
sorprendre i eliminar la guarnició anglesa, i així recuperar Trenton (New Jersey). La victòria va ser pels americans, i els anglesos es van rendir. Aquesta batalla va donar molt d’optimisme al Congrés Continental.
El 17 d octubre de 1777 es produeix la batalla de Saratoga, els britànics llencen una gran ofensiva contra les colònies del nord, però van ser derrotats a Saratoga. Victòria espectacular dels americans. Va contribuir a decidir el resultat final de la guerra. Després d’aquesta victòria França firma una aliança amb els rebels americans i els hi reconeix la independència.
Fins el 29 de desembre de 1778 es produeix una època tranquil·la. El dia 29 de desembre del 1779 comença el llarg setge de Savannah, a Georgia, que conclourà amb la victòria de l’exèrcit britànic.
El 10 d’abril de 1780 es produeix la batalla de Charlestown, Carolina del Sud.
A l’octubre de 1781 es viu la batalla de Yorktown. Victòria americana, va significar la fi de la guerra i la victòria americana.
A partir aquell moment Gran Bretanya dóna per finalitzada la guerra i estableix negociacions amb els americans. El 1783 es firma el Tractat de París, on Gran Bretanya reconeix la independència de les 13 colònies, adopten el nom d’Estats Units.
Constitució de 1787 Un cop acabada la guerra s’havia de formar un govern. No va ser fàcil, ja que les colònies del sud estaven dominades per una aristocràcia terratinent que apostava per una confederació d’Estats, en canvi al nord estava dominat per la burgesia i els petits propietaris agrícoles, que preferien una entitat estatal més forta. Després d’anys de negociació, el 1787 es va reunir el Congrés i va aprovar la creació d’un govern federal, amb un president i dos càmeres legislatives, el Congrés i el Senat.
Per al redacció de la constitució hi havia dues postures, entorn a la visió de poder interestatal: 1. Federalistes o nacionalistes. Reclamen una profunda reforma constitucional.
 No es conformen amb una simple associació d’estats sobirans i reclamen un Govern nacional capaç de resoldre la crisi econòmica de la postguerra.
 Defensen l’idea d’un Govern ami facultats per - unificar impostos.
- encunyar moneda.
- sistematitzar el comerç entre els estats.
- instituir barreres duaneres que protegissin la naixent indústria.
- En definitiva, un Govern capaç de resoldre els problemes que sorgissin entre els estats i que impedís els disturbis socials. Govern fort.
2. Antifederalistes.
 Oposats a l’idea d’un Govern central fort per considerar-lo una  amenaça per a la democràcia: per un conjunt tan ampli desembocaria en el despotisme.
Opinió: la Convenció de Filadèlfia era producte d’un complot aristocràtic = la democràcia corria perill.
El 17 de setembre de 1787 els Pares Fundadors firmen la Constitució de Philadelphia.
Reconegué l’existència dels Estats Units que, sense perdre cada un la seva autonomia i peculiaritats, acceptaven l’existència d’un poder federal superior al de cada estat per separat.
Per assegurar una Unió realment forta concedí al Govern central autoritat directa sobre els ciutadans dels estats i establí l’obligatorietat de les lleis i tractats federals en tot el territori de la Unió.
Però reconeixia i confirmava la sobirania dels estats consagrava la divisió de poders per impedir el despotisme: 1. Poder executiu:  En mans d’un President de la República, dotat d’àmplia autoritat.
 La seva elecció estaria a càrrec de compromissaris especialment elegits pels ciutadans per aquesta tasca.
 El seu mandat devia durar 4 anys i seria mudable.
2. Poder legislatiu:  S’organitza en dues Càmeres: - Congrés o Càmera de representants, en nombre proporcional als habitants de cada estat.
- Senat o Càmera alta, que adquirí el caràcter de representació territorial, ja que cada estat elegiria dos senadors, independentment del seu número d’habitants.
3. Poder judicial:  Independent. Havia de vetllar per a que les lleis estiguessin conformes amb la Constitució i els drets naturals.
 Seria la principal funció del Tribunal Suprem, al que també correspondria jutjar les causes derivades de conflictes entre els estats o entre aquests i el poder federal.
 Una Declaració de drets (Bill of Rights) afegida posteriorment reforçà les mesures destinades a evitar qualsevol forma de despotisme en els debats sobre el text constitucional.
La classe dirigent d’EUA aconseguí escriure la primera Constitució democràtica del món modern.
Un cop constituïda la Unió, l’estricte igualitarisme quedà reservat més als drets civils que a l’exercici de les funcions públiques.
Els grans propietaris i els comerciants enriquits constituïen el nervi de la nova classe dirigent, que malgrat tot, normalment, era la mateixa que en la vella societat colonial.
D’aquesta manera el 1789 es van celebrar eleccions, que van fer de George Washington el primer president dels Estats Units.
La capital d’aquest nou Estat era New York.
Els primers passos del nou Estat Washington va posar les bases d’un règim presidencialista com a mitjà per compensar les forces disgregadores.
Els poders presidencials foren ampliats fins el punt de disposar del dret de vet sobre les lleis aprovades pel Congrés, encara que per tractar-se d’un règim parlamentari, la Presidència necessitava la ratificació de les càmeres per nombrosos assumptes.
El partit polític neix com una necessitat d’estructurar i coordinar postures semblants per fer valer davant els poders de la nació els seus interessos i aspiracions. Així sorgiren dues grans formacions: 1. El Partit Federal. Aviat sofreix una dura crisi interna, sent recollida la seva herència pel Partit Whig.
2. El Partit Republicà. Defensors de la independència dels diversos estats, democratitzat a finals de la dècada de 1820, passaren a anomenar-se oficialment Partit Demòcrata.
President Estats Units George Washington John Adams Thomas Jefferson 1789-1797 1797-1801 1801-1809 Conseqüències de la independència dels Estats Units L’emancipació política de les tretze colònies va tenir una enorme repercussió a Europa.
Els ciutadans del Vell Continent van veure que les doctrines filosòfiques no eren utòpiques, sinó molt realitzables.
La propagació dels principis consagrats per la revolució americana crearen el Mite Americà: imatge d’una nova societat democràtica composada per homes lliures, iguals i sobirans.
Estats Units fou la primera nació del món en implantar el nou règim democràtic. Amb el procés independentista nord-americà s’obri l’Era de les Revolucions. El seu exemple no tardaria en ser imitat a Europa i també a l’Amèrica espanyola i portuguesa: EUA es converteix en un paradigma a imitar, també la seva democràcia, que es pretendrà superar.
...