Tema 7 (2014)

Apunte Español
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Derecho - 1º curso
Asignatura organizació Territorial del Estado - Constitucional 2
Año del apunte 2014
Páginas 3
Fecha de subida 18/07/2014
Descargas 10
Subido por

Vista previa del texto

Tema 7. Les relacions institucionals de les comunitats autònomes Per a que l’Estat federal sigui un èxit, la relació que ha d’existir entre Estat i Comunitat Autònoma de forma recíproca. Aquí Espanya aquesta és una mancança important, el que fa que no ens puguem considerar un estat federal. S’han intentat realitzar millores en aquest aspecte, tot i que no han tingut èxit.
7.1. La participació de les comunitats autònomes en les institucions de l’Estat: la iniciativa legislativa autonòmica, el Senat, els òrgans constitucionals • Participació de les CCAA en la formació de la voluntat de l’Estat: existeix una clara repartició vertical de competències entre Estat i Comunitats. En realitat, aquesta verticalitat es trenca si parlem de la participació de les CCA en la formació de la voluntat d’un ens que no és la pròpia comunitat, sinó l’Estat. El que es vol és que els interessos de les CCAA tinguin un reflex en l’ interès general de l’Estat. D’aquesta forma, les comunitats, que tenien les competències de l’article 148 amb el límit del 149.1, ara també poden participar de les exclusives de l’Estat de l’article 149.1.
El motiu d’aquesta participació en la voluntat de l’Estat és la necessitat per part de les Comunitats en vetllar pels seus interessos en les actuacions de l’Estat.
Existeixen tres instruments d’aquesta participació: 1. Designació de senadors escollits pels Parlaments Autonòmics que després participaran de la legislació. Aquest instrument no funciona del tot bé degut, en primer lloc, a que Espanya és un sistema de bicameralisme imperfecte, a que els senadors s’agrupen en partits i no en grups territorials i a que el Senat té fonamentalment una funció legislativa.
2. Iniciativa legislativa autonòmica a les CCGG, per la qual les Comunitats poden realitzar una iniciativa legislativa en competències que no li pertanyen. Existeixen 2 opcions; enviar 3 representats de la comunitat a les Corts o bé una proposta de llei per part del Parlament autonòmic al govern Estatal. També es tracte una eina defectuosa perquè és molt difícil que és prengui en consideració la proposta dels tres representants de la Comunitat.
3. Iniciativa de reforma Constitucional. Tampoc no funciona correctament ja que mai s’ha utilitzat, tot i que és fonamental que hi pugui haver iniciativa de reforma per part de les CCAA.
7.2. Les relacions de col·laboració entre l’Estat i les comunitats autònomes: classes i règim jurídic Aquesta col·laboració es dóna en l’Estat i 1 CA, entre l’Estat i totes les comunitats i inclús entre CCAA. La filosofia de les relacions és la necessitat de conèixer l’ interès de l’altra instància (fonamentant-se en el principi de solidaritat de l’articles 2 CE) a l’hora de desenvolupar i executar les seves competències. Per això, el TC declara que cap de les instàncies no pot actuar per lliure, havent de col·laborar tot basant-se en aquest principi de solidaritat.
7.3. Els instruments de col·laboració: convenis, conferències sectorials, comissions bilaterals i altres procediments i òrgans conjuncts L'estat i les CCAA desenvolupen les seves competències, (En la partiicipació, l'Estat té les seves, i les CCAA tenen les seves, però les CCAA participaven en les de l'Etat). En canvi en la col·laboració, cadascú té les seves competències de forma aillada, però col·aboren Classificació de les relacions de col·laboració: • Relcions d'auxili: que vol dir quan l'Estat auxilia a la CA, o que la CA auxilia a l'Estat? Un supòsit seria que per exemple l'Estat té una competència en concret, però per desenvolupar-la necessita l'assistència de la CA. P.e: l'Estat dóna uns idners que estan inscrits al stt. de salut (totes les senyores que hagn tingut un fill, els hi donarme 2500€) però l'Estat no pot seber de totes totes quantes senyores han tingut fills ens els hospitals públics, per tant, la CA ajudarà a l'Estat, ja que els hospitals són competència de les CCAA.
• Relacions de coordinació: Art. 149.1 CE, de vegades la CE diu que l'estat te competències legislatives i de "coordinació", d'aquí n'extreiem que la coordinació sempre és de l'Estat, mai de la CA. La finalitat és perquè l'Estat intenta evitat disfuncions, o evitar descoordinacions, com pe. en matèria de salut, cal que tot el stt. general estigui coordinat, però el que es busca la coordinació, no que sigui homogeni (és un altre ppi). La CA pot crea pe partcs tecnològics i dmés, però pe, l'estat fa un plà general de recerca, que seran els requisits que han de seguir les CA alhora de desenvolupar ls eseva reserca, per tant estableix els criteris; i els hi diu a les CA que hauran de fer uns plans autonòmics que hauran de seguir les directrius del plà estatal. Així doncs dona unes línies bàsiques (però no són lleis de bases). Per tant una CA si no vol desenvolupar un parc tecnològic no passa res, tant sols no es beneficiarà dels beneficis fiscalts.
• Relacions de cooperació: l'Estat no pot imposar a la CA, sinó que quan s'hagin de desenvolupar aquestes relacions es faran en total coordinació. Pe. en la Junta de Seguretat de Cat, es reuneix CA i Estat, com quan ha vingut el BCE, els mossos d'esquadra i la guardia civil han de defensar als siutadans, i llavors a qui han d'oveir al Felip Puig o al ministre de defensa? Per tant es reuneix la Junta i mitjançant la cooperació dels cossos es defensarà la ciutadania.
7.4. Les relacions entre les comunitats autònomes: els convenis Totes les relacions que hem esmentat, es poden desenvolupar de diverses maeres: • Convenis: • Poden ser entre l'Estat i una o vàries CCAA; aquests són els esmentats convènis verticals, normalment es fan els convenis verticals vilaterals, que són els d'entre l'Estat i la CA, i aquests els firmen els Goberns, si són molt importants, és a dir Rajoy vs. Mas, i si són menys importants, ho fan els ministres; i per que fa al contingut, és totalment divers.. Per altre banda pot ser entre una CA i una altre CA o vàries CCAA; aquests són els convenis horitzontals.
• Els convenis entre les CCAA són molt escassos, hi ha molt poca tradició de col·laboració entre les CCAA.
• Creació d'òrgans: es fa entre l'Estat i les CA, i el qque té protagonisme, és le ministres. El ministre es reuneix amb els altes 17 consellers autonòmics sobre la mateixa competència.
Qui convoca les reunions d'aquest caire és el ministre, a part que també és qui delimita les ordres del dia. Val a dir que es important que aquestes reunions surtin bé perquè repercutirà en les competències de cada CA.
• Hi poden haver procediments, on hi intervingui l'Estat i la CA: els procediments participats i els procediments mixtes: • Els procediments participats: els inicia l'Estat i la CA el segueix, per exemple, quan l'Estat inicia la recaptació d'informació sobre si poder acullir-se a una subvenció, però qui finalment donarà els diners, és la CA.
...