Procés formatiu del catalanisme (2013)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Periodismo - 1º curso
Asignatura Història Contemporània de Catalunya i Espanya
Año del apunte 2013
Páginas 3
Fecha de subida 15/10/2014
Descargas 13
Subido por

Descripción

Formació del catalanisme cultural a partir del Decret de Nova Planta

Vista previa del texto

Procés formatiu del catalanisme A partir del Decret de Nova Planta el sentiment d'identitat catalana queda eclipsat pel frenètic desenvolupament econòmic de Catalunya. Al llarg del segle XVIII Catalunya apareix com una província feliç dins la Monarquia Borbònica. Aquesta imatge s'ha de matisar. Durant els primers 20 anys després de 1714 hi ha un seguit de revoltes, conspiracions... amb l'esperança de recuperar tot el perdut. A partir de 1735 aproximadament aquests sectors combatius es resignen i deixen estar les reivindicacions per recuperar l'estatus anterior. Tot i això, malgrat la voluntat d'acabar amb el català del Decret de Nova Planta les classes populars segueixen parlant-lo. Només entre la petita elit lletrada s'utilitza el castellà pels temes importants i el català per les més banals. La diglòssia fa que el català perdi prestigi i esdevingui una llengua d'estar per casa.
Si a partir de 1716 Catalunya ha estat uniformitzada amb Espanya des del punt de vist políticoinstitucional (mateixes lleis, impostos, monedes...), les diferencies revifen amb els processos de canvis econòmics i socials de Catalunya, que creen unes noves diferències entre territoris. No són diferències identitàries, sinó que es tracta del model econòmic i l'estil de vida dels ciutadans. A finals del segle XVIII aquestes noves diferències ja estan consolidades i les antigues diferències semblen oblidades.
A partir de 1830, arriba a Catalunya i la resta de l'estat un nou model cultural europeu anomenat romanticisme. Aquest moviment magnifica l'edat mitjana i l'idealitza. A tot Europa es busca redescobrir la literatura medieval. A Catalunya, quan s'intenta tornar a l'edat mitjana descobreixen que, realment, l'Edat Mitjana és una època brillant per Catalunya. Es reivindiquen figures com Ramon Llull, Ausiàs March... En aquest redescobriment dels intel·lectuals de la història de Catalunya s'arriba a la conclusió que durant el període medieval Catalunya és un país sobirà i en el mateix nivell que Castella. Aviat comencen a aparèixer obres que reflecteixen aquest redescobriment de la Catalunya medieval. Pròsper de Bufarull publica “Los Condes de Barcelona vindicaron [reivindicaron]” l'any 1836. 20 anys més tard Víctor Balaguer va publicar “Historia de Catalunya y de la Corona de Aragón”. Aquests llibres volien donar a conèixer a una població lectora que Catalunya té un passat medieval de primera, tant brillant com el de qualsevol país europeu de l'època. Víctor Balaguer va ser també l'encarregat de donar nom als nous carrers sorgits amb l'ampliació de l'Eixample. Va donar noms d'institucions polítiques catalans i territoris on s'havia expandit Catalunya (Casp, Gran Via de les Corts Catalanes, Diputació, Consell de Cent, Aragó, Mallorca, Provença, Rosselló...).
La revalorització de l'Edat Mitjana no és només de la reivindicació de les institucions, sinó també de reivindicació de la llengua catalana. Amb aquest procés es dóna un canvi amb la percepció dels intel·lectuals respecte al català. Antoni de Carmany, diputat català a les Corts de Cadis, havia escrit que “el catalán era un idioma provincial muerto hoy para la república de las letras”. Després de constatar que a l'Edat Mitjana el català havia estat un vehicle literari de qualitat s'intenta tornar a fer literatura en català. El 1862 Antoni de Bofarull (parent de Pròsper de Bofarull) publica la primera novel·la en català: L'orfeneta de Menàrguens, o Catalunya agonisant. Es tracta d'una novel·la històrica (que estaven de moda) situada en la Guerra de Successió. Tot aquest procés de revalorització de la història i la llengua de Catalunya es va anomenar Renaixença.
El 1833 Bonaventura Carles Aribau publica una oda titulada A la pàtria, que és considerada la primera pedra de la Renaixença. Una de les primeres fites d'aquest moviment cultural va ser restablir els Jocs Florals, el 1859. Organitzats per l'Ajuntament de Barcelona es donen 3 premis, a la millor poesia amorosa, la millor patriòtica i la millor religiosa. Aquest premi es converteix en la gran plataforma a la fama de la literatura catalana.
Amb la Renaixença sorgeix entre els intel·lectuals una consciència referencial retrospectiva (érem un poble diferent de Castella). Apareix també un catalanisme cultural o renormalització cultural de la llengua catalana. Entre la massa de formació analfabeta el sentiment referencial s'expressa de manera diferent. En les zones rurals es reivindica el retorn dels furs. Carles VII de Borbó reconeix que Felip V va eliminar els furs a catalans, valencians i aragonesos i es compromet a recuperar-los si triomfa el carlisme. En les classes populars obreres a través de la defensa del proteccionisme enfront del lliurecanvisme i en un republicanisme federalista que reclama que el poder vagi de les bases a les elits i que els estats federats siguin sobirans. Així doncs, entre els anys 30 i els anys 60 les diverses tendències polítiques se senten incòmodes dins d'un estat uniformador i hostil que no entén ni vol entendre les especificitats catalanes, ja siguin economicosocial o identitàries, i que a més ho veu com una amenaça.
Aquesta societat, al final del segle XIX, no es planteja el separatisme com una possibilitat. La resposta que es vol donar és canviar l'estat des de dins. La Catalunya del segle XIX sap que el seu mercat està a Espanya, així que la independència no pot ser una bona idea. Amb el Sexenni Democràtic, els diversos grups polítics intenten canviar des de dins Espanya per fer una Espanya on Catalunya s'hi senti còmode. En 6 anys hi ha tres intents per aconseguir-ho. El primer està impulsat per la burgesia, que un cop expulsada Isabel II confia en el General Prim perquè organitzi Espanya de manera en la qual Catalunya s'hi senti còmode. Prim intenta crear una monarquia bugessa comparable a la monarquia belga o anglesa. Per aconseguir-ho, Prim “fitxa” Amadeu de Savoia com a nou rei. Aquest rei és vist com una amenaça per certs sectors de l'Estat i s'assassina a Prim. Sense el General Prim, Amadeu de Savoia no té prou suport i abdica.
Amb l'abdicació d'Amadeu I es proclama la I República Espanyola. Com a Catalunya és on hi ha més republicanisme gairebé tots els governants són catalans. Això crea una gran disconformitat a Madrid, que no veu amb bons ulls aquest moviment polític. Francesc Pi i Margall, segon president de la República, ha estat l'últim president del Govern espanyol que fos català. Aquest estat federal havia de donar gran sobirania als diferents territoris, fet que no va agradar a molts sectors i es va organitzar un cop d'estat que va acabar amb la República.
Els carlins, per la seva part, organitzen la Tercera Guerra Carlina amb la promesa d'organitzar Espanya d'una manera confederada per part de Carles VII. En ser derrotats militarment, les reivindicacions carlines van ser aparcades.
Després de la I República comença la Restauració Borbònica amb Alfons XII. Després d'aquests tres intents la burgesia catalana es conforma, ja que com a mínim es garanteix l'ordre públic i el comerç amb les últimes colònies espanyoles. La manera de procedir de la burgesia és deixar que a Madrid governin com vulguin, que a ells se'ls deixi fer negocis i quan necessitin alguna reforma van a parlar amb els ministres a Madrid. Això acontenta la burgesia, però no als carlins ni als sectors populars. Ja no es busca reformar Espanya, sinó recuperar part de l'autogovern català. Valentí Almirall esdevé punta de llança d'un catalanisme popular, que poc a poc es va polititzant. Es redacta el Memorial de Greuges, que s'envia al rei. Per primera vegada, es posa en comú les reivindicacions culturals i identitàries i les reivindicacions econòmiques de la burgesia. D'aquest Memorial de Greuges no hi va haver mai cap resposta. Més tard Valentí Almirall escriu Lo catalanisme, on es formulen les bases del catalanisme polític. El 1891, un grup d'intel·lectuals provinents del carlisme creen una organització anomenada Unió Catalanista. L'any següent, la Unió Catalanista aprova un document de 5 pàgines que ha passat a la història com a les Bases de Manresa, un document que hauria de servir de base d'una possible constitució catalana.
Al llarg dels últims anys del segle XIX el catalanisme ha anat recopilant símbols. Des de 1886 es comença a commemorar l'Onze de Setembre. És en aquest període quan s'eleven a mites nacionals certs personatges històrics com Rafael Casanovas i Pau Claris. És també en aquesta època quan Els Segadors es converteix en himne catalanista que es canta al final dels actes catalanistes.
...