Conferència 6 de MOTEMO (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Processos Psicològics: Motivació i Emoció
Año del apunte 2015
Páginas 9
Fecha de subida 26/03/2015
Descargas 12
Subido por

Vista previa del texto

MOTEMO CONFERÈNCIA 6: EL SEXE EL SEXE Supòsits judeocristians sobre el sexe  La conducta sexual ens acosta als animals.
 El sexe està orientat a la procreació. →El sistema regula la procreació, és la finalitat del sexe.
 L’ésser humà és monògam per naturalesa. →Relació de l’aferrament.
 L’abstinència sexual és un acte de virtut.
 L’homosexualitat és una depravació moral. →Una persona és homosexual perquè ha decidit ser-ho.
És pot viure sense sexe? El primer sistema de reproducció que va aparèixer → Reproducció asexuada: basada en la clonació, la mitosis.
El sexe és l’intercanviï de material genètic, que garantitza la variabilitat de la espècie. Al principi el sexe apareix per garantitzar la variabilitat, això garantitza la supervivència de l’espècie i l’intercanviï del material genètic.
Conducta sexual en animals En la majoria de les especies:  L’aparellament està determinat per la excreció de senyals químiques femenines (feromones) associades al cicle reproductiu.
 Existeixen cicles estacionals de reproducció.
 Existeixen conductes de cortejo (pautes fixes d’acció).
 L’activitat del hipotàlem (area preòptica medial) és determinant de la conducta sexual (peixos, mamífers…) →si es trenca aquesta area es suprimeix la conducta sexual totalment.
En els primats:  Desapareix l’associació de la conducta sexual als cicles reproductius i estacionals.
 Existeixen diverses formes de relació mascle-femella, segons la espècie.
- Monogàmia (mascle-famella vincle al llarg de la vida i descendència).
- Poligínia (un únic mascle té a disposició totes les femelles d’una colònia).
· Fort dimorfisme sexual.
· Lluita entre mascles.
MOTEMO CONFERÈNCIA 6: EL SEXE - Promiscuïtat (qualsevol femella pot intercanviar sexualment amb qualsevol mascle i viceversa).
Comparació entre primats:  Monogàmia: gibón.
 Poligínia:  - Orangutà: lluita entre mascles, el que guanya té accés a la femella.
- Goril·la: manté colònies altament estructurades. El “machoalfa” domina la colònia.
Multimascle-multifemella: - Bonobó: espècie molt pacifica. Resolen els seus conflictes a través de les conductes sexuals.
- Ximpanzé: espècie molt promiscua, poc jerarquitzada i d’alta sociabilitat. Especies amb alta activitat sexual.
- Sapiens: taxa de activitat sexual corresponent amb els multimascle-multifemella.
Existeix una correspondència entre l’estructura social i la pauta d’interacció sexual de cada espècie.
El tamany dels genitals ens donen molta informació de la seva conducta. Existeix una correspondència entre l’estructura dels genitals i la pauta d’interacció sexual de cada espècie.
MOTEMO CONFERÈNCIA 6: EL SEXE Tamany i producció espermàtica dels testicles Existeix una correspondència entre el tamany testicular, la producció espermàtica, les estructures jeràrquiques i els estils reproductius de les especies.
Homo sapiens queda en un lloc entremig en tamany testicular i producció espermàtica.
 Tamany del penis: En l’homo sapiens es major, indicant el procés de transformació anatòmica de la pelvis produïda amb l’aparició del bipedisme, i la dificultat de copula que comporta.
S’ha produït una pressió selectiva per adaptar el tamany dels penis a la distancia vulva-cèrvix.
 Forma del penis: En l’homo sapiens presenta una adaptació anatòmica exclusiva, la corona, que pot tenir una funció crítica en la competència espermàtica.
- Hipòtesis del desplaçament del semen (pressuposa promiscuitat) 1. La corona del penis és un mecanisme molt eficaç per desplaçar fluïts.
2. La copula humana és la de major duració entre tots els primats. La còpula mitjana humana es de 570 segons.
3. La sospita d’infidelitat augmenta la velocitat i profunditat de penetració.
Efecte Cooldige  Penetració  Ejaculació  Període refractari Experiment: introduïm una rata mascle en una gàbia amb una femella en període d’ovulació. El mascle comença el seu “cortejo” i la femella adapta certa postura corpolar per tal de ser copulada. La rata té molta activitat sexual, però durant uns minuts perd l’excitació (període refractari), cada vegada va augmentant més aquest període fins que al final arriba un moment que és tan gran que finalitza la seva activitat sexual.
MOTEMO CONFERÈNCIA 6: EL SEXE Experiment 1: retirem la femella 1 i posem la femella 2, el mascle recupera l’activitat sexual i excitació.
- Demostrat experimentalment en diverses especies animals.
- En un cas particular de sacietat especifica sensorial.
- No demostrat experimentalment en humans, però…¿podria explicar? 1. La infidelitat.
2. La extrema varietat de productes eròtics i pornogràfics.
3. La historia evolutiva promiscua del homo sapiens.
Característiques diferencials de la conducta sexual humana  Es dona en qualsevol època de l’any.
 Està separada de la reproducció.
 És extraordinàriament variada: - Masturbació - Coit (anal, vaginal).
- Sexe oral (genitals masculins: fel·lació – genitals femenins: cunnilingus) - Petting (magreig) - Pol·lucions nocturnes  Es dona en qualsevol fase del cicle hormonal.
 Els estímuls d’excitació sexual són polimodals: visuals, tàctils, auditius i cognitius.
Patró de respostes sexual humana (Masters i Johnsons, 1966) Masters i Johnsons plantegen una pregunta: si existeix un patró d’excitació universal en funció del sexe, edat i activitat sexual que s’està mantenint? Si, existeix aquest patró.
Les dones tenen la mateixa capacitat d’excitació que els homes, però arriben més tard a l’orgasme.
A més a més les dones són multiorgàsmiques.
MOTEMO CONFERÈNCIA 6: EL SEXE Fases de la resposta sexual humana  Excitació: iniciada per estimulació sensorial (petons, caricies, veu, pornografía) o cognitiva (fantasies sexuals).
 Meseta: culminació de la fase de la excitació.
 Orgasme: culminació de l’activitat sexual. Màxim plaer.
 Resolució: retorn a l’estat previ de l’excitació.
 Període refractari: temps en el que una estimulació sexual no produeix excitació.
El pas d’una fase a una altre implica l’estimulació genital continuada.
El plaer augmenta progressivament fins la fase de l’orgasme.
A la dona es poden produir varis orgasmes consecutius si es dona una estimulació sexual continuada.
MOTEMO CONFERÈNCIA 6: EL SEXE Orientacions sexuals Evolució històrica de la representació social en la homosexualitat (Occident) - Segle XIX → Pecat/immoralitat: la persona ho tria, per lo tan és castigat.
- <1975 → Infermetat psiquiàtrica: teràpia aversiva (descarrega elèctrica davant d’imatges pornogràfiques, quan aquest s’excitava).
- >1975 → Variant de la orientació sexual.
 Distribució poblacional: Informes Kinsey: - Tota la població es distribueix en un continuum d’orientació sexual.
- Els valors extrems són menys freqüents que els entremig.
- La orientació sexual es caracteritza per l’objecte de desig sexual.
- Totes les orientacions sexuals comparteixen el mateix patró de resposta sexual.
- Totes les orientacions sexuals comparteixen les mateixes variants de la conducta sexual.
MOTEMO CONFERÈNCIA 6: EL SEXE Modulació cultural del sexe  Modulació social de la conducta sexual: Regulació de la conducta sexual facilitada o limitada en cada conducta:  Les variants sexuals estan altament regulades per cada societat.
 Qualsevol pràctica sexual és admesa en almenys una cultura.
 La conducta sexual més acceptada universalment és el coit vaginal.
 La conducta sexual més rebutjada universalment és el incest.
 Orientació sexual: la homosexualitat està acceptada en dos de cada tres cultures.
 Mentres unes cultures promouen la monogàmia (agrícoles), altres toleren i promouen la promiscuïtat (recol·lectores).
Els estímuls de “norma social sexual” són diferents en cada cultura...i el desig sexual?  Llavis prominents.
 Coll llarg.
 Ulls grans i dents blancs.
 Tatuatges i pintures.
 Bigoti i nas gran.
 Piercings i tatuatges.
MOTEMO CONFERÈNCIA 6: EL SEXE MOTEMO CONFERÈNCIA 6: EL SEXE Conclusions: la ciència ofereix indicis de que...
 La conducta sexual ens fa genuïnament humans.
 El sexe orientat a la procreació és infreqüent.
 El ésser humà no és monògama per naturalesa.
 L’abstinència sexual es infreqüent i paradògica.
 L’homosexualitat forma part de la diversitat humana.
...