Tema 2 (2017)

Resumen Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Gestión Aeronáutica - 2º curso
Asignatura Economia del transport aeri
Año del apunte 2017
Páginas 6
Fecha de subida 08/06/2017
Descargas 4
Subido por

Vista previa del texto

CARACTERITZACIÓ TECNOLOGIA TRANSPORT AERI 1) Definició i medició de l’output Output à El servei que ofereixen. El servei que posen a disposició dels clients. Inputs à Factors de producció que ofereixen. Definició output companyies aèries Mesures: 1. Principal output : Nombre de passatgers. 2. Multiplica els passatgers * promig km que recorren. Passatgers/km à passatgers * per la distància de vol. Variable que les companyies aèries ofereixen en les seves memòries. 3. RPK à Passatgers-km que paguen bitllet (excloent tripulació i altres viatges que viatgen sense pagar). no es un ingrés !!! 4. Cargo à Nombre de tones transportades. Sovint es sumen pax*90 kg + tones 5. ASK à Seients-km que una companyia posa a disposició 6. ATK à Total capacitat que es posa a disposició Per tant, output es mesura de diferents maneres. De què depenen els costos? à Seient-km. Això te relació amb les característiques de l’output. • 1a característica à L’output no es pot emmagatzemar. Una vegada s’ha ofert el seient, si no s’utilitza, es perd. Variable clau: nivell d’ocupació (load factor) = (passatgers/km) / (seient-km) • 2a característica à Tenim una empresa multiproducte o multioutput: o Poder transportat passatgers i mercaderies o Els passatgers poden ser: intercontinentals, europeus o domèstics (interiors). 2) Funció de producció Funció de producció Funció de producció à és una expressió matemàtica que expressa la quantitat màxima d’output (Q) que es pot produir donats uns inputs (factors de producció) i una tecnologia. q = f (K, E, L, F, N) Quins són els inputs mes rellevants per una companyia aèria? 1. k, aeroport. Capacitat de l’aeroport. 2. E, avions 3. L, treball (no és substituïble – caldrà distingir entre diferent categories de factor de treball) 4. F, fuel i manteniment 5. N, espai aeri I en el cas d’un aeroport? La capacitat màxima, com la capacitat de la pista es redueix a una funció à capital i treball (simplificat) à q=f(K,L) Tecnologia d’una empresa Tecnologia duna empresa à Distingir entre inputs fixos i variables. Per una companyia aèria, en un moment determinat del temps, hi ha una sèrie de inputs i d’altres que són variables. Per exemple, a curt termini, tot allò necessari per poder volar demà, la majoria serien inputs fixos, com els avions. En canvi, els variables seria el fuel. Inputs fixos à No es poden modificar. Inputs variables à Es poden modificar en qualsevol moment del temps. Aquests conceptes estan en funció de si examinem a una empresa a curt o a llarg termini. Curt termini à Alguns dels factors de producció es fix Llarg termini à Tots els factors de producció (inputs) son variables a) Per un aeroport, la majoria dels anys que esta en funcionament, es troba en una situació de curt termini, perquè la capacitat d’una pista és fixe, no es pot variar. El canvi, la companyia aèria es troba en una situació de llarg termini perquè li es fàcil variar els factors de producció. b) Concepte de corba de producte à Ens dona quin és el nivell d’output Q que es pot obtenir a partir d’un determinat nivell d’input L, mantenint la resta d’inputs constants. En el cas d’un aeroport, mantenint la capacitat de la pista fixa, quin seria el nombre d’operacions que es podria fer en aquest aeroport si augmentem el nombre de treballadors? Relaciona la corba d’output degut a una tecnologia. La variable que interessa definir, és la variable de producte marginal. c) Producte marginal à D’un input o factor de producció. L=increment en la quantitat d’output i increment de serveis aeris derivat d’un increment de la quantitat de treball, sempre i quan es mantinguin constants la resta d’inputs. Si mantenim l’input de capital fix, quin es l’augment de producció que es pot aconseguir derivat d’un increment del treball? Exemple: Una companyia que té 50 avions i decideix contractar tripulació. Quins serveis pot oferir? Quant augmentarà el nombre de vols? Això deriva a la llei de rendiments decreixents à Quan un factor de producció, augmentem la quantitat disponible, l’impacte sobre la producció, és cada vegada menor. Quan més treball afegim, menor serà l’augment de producció. Grau de substituïbilitat entre inputs à Les empreses poden substituir avions per tripulació. El grau de substitució és alt o baix? Poden substituir-lo amb facilitat? à És limitada, però no és tant limitada com es podria pensar en el passat. Les low cost han posat de manifest les capacitats d’operació de les companyies tradicionals que hi havia operant en els mercats. 3) Característiques tecnologia transport aeri 3 característiques que es presenten de manera molt clara en transport aeri. Com afecta a la capacitat d’operar a les companyies aèries i als aeroports? 3.1) Indivisibilitats Els factors de producció (inputs) no són perfectament divisibles. Per exemple, l’aeroport té definida la seva capacitat màxima, no pot oferir una operació addicional. Si es volguessin oferir operacions addicionals, s’hauria d’augmentar la capacitat, incloent una altra pista. Hi ha indivisibilitats d’avions. Les companyies aèries poden suavitzar el problema de les indivisibilitats combinant avions de diferents capacitats, i així, servir la demanda. Per exemple, si una companyia observa que un vol té un increment de demanda de 5 viatgers, puja el preu per a regular l’excés de demanda. Però un aeroport no pot pujar els preus. 3.2) Els rendiments a escala Rendiment a escala: explica si l’empresa es constant, decreixent o creixent mitjançant la funcio de produccio amb lambda Quan parlem d’escala, estem parlant de la dimensió o la grandària que té una empresa, el que es coneix en castellà com “tamaño”. La capacitat de producció d’una empresa varia amb la seva dimensió. Si la seva capacitat de producció varia, també ho fa la seva dimensió. Una empresa té rendiments constants a escala, quan un augment en tots els seus inputs en una proporció lambda, es tradueix en un augment lambda del seu output (de la seva producció). Si una empresa augmenta els inputs (renda) en un 10%, el seu output (producció) augmenta un 10%. Una empresa té rendiments creixents a escala quan multiplicant els seus inputs per un factor lambda, obté un output superior a lambda Q. Una empresa té rendiments decreixents a escala, vol dir, quan multipliquen els inputs per un factor lambda, el que obtenim és inferior a lambda Q. 3.3) La configuració en xarxa Xarxa à Oferta d’un conjunt de serveis amb origen i destinació que estan connectats entre sí de manera organitzada mitjançant línies, rutes o connexions. Una companyia aèria, quan decideix operar, decideix: 1. La inversió que vol fer en relació als seus inputs (avions, tripulació). 2. La decisió del disseny de les rutes, els moviments, etc. Aquesta forma d’operar en xarxa, sorgeix amb la desregulació. A EEUU, la forma més habitual d’operar era ruta punt a punt. Si hi havia una companyia que operava entre A i B, no podia haver-hi una altra companyia que operes entre aquests dos punts. Quan es liberalitza l’espai aeri, les companyies aèries canvien la seva forma d’operació i neix el HUB, que consisteix en fixar un aeroport central i a partir d’aquí, redistribuir els vols cap a diferents destinacions. El HUB (si una companyia opera +60% i dues +85%), concentra els vols en determinades franges horàries, arriben els vols als aeroports i surten cap a les seves destinacions en onades que es van repetint (Banks). Dos tipus de HUB: • Horglass à Aeroport central en el qual arriben els avions desde distàncies similars i aquests mateixos passatgers són distribuïts cap a altres distribucions. • Hinterland à Aeroports que concentren tràfic de curta distància i distribueixen aquests passatgers cap a destinacions de llarga distancia. Avantatges de la xarxa: • Permet aprofitar avions més grans. • Permet servir més destinacions amb un nombre inferior de inputs. Per servir el mateix nombre de destinacions, requereix un nombre inferior d’avions i tripulació. à Els hi permet captar més passatgers (amb una única companyia, pots volar a més destinacions). Desavantatges de la xarxa: • Congestió i retards: Infrautilització de l’aeroport en la resta d’hores del dia. Pics de demanda en determinades hores del dia i que ocasionen congestió i retards. • Cost d’operar els viatgers en trànsit: Les terminals poden ser propietat de companyies aèries que tenen el HUB en aquell aeroport. Si hi ha una gran quantitat de passatgers que fan transbord, suposa costos per la companyia. Distància entre dos punts: per exemple de carburant. Volem viatjar entre dos punts, però la companyia no te un vol directe i ha d’anar de C a D passant per B. • Dificultat de coordinar horaris quan es combinen rutes de curt radi amb rutes de llarg radi. Apareixen un seguit de desavantatges i costos que faran que al llarg dels anys les companyies aèries, sobretot les Full Service (FS), van tendint de manera progressiva a combinar les operacions en xarxa i punt a punt. Les companyies Low Cost, han fet que les altres companyies hagin hagut de canviar les seves estratègies. Situació a Europa Diferència amb USA abans de la liberalització à USA tenia companyies privades, tenien fixat el preu, etc. Els HUB’s ja existien a Europa, perquè no hi havia competència amb altres. A Europa, el, HUB es crea arran de les companyies de banderes. Madrid és el HUB d’Iberia perquè era la companyia de bandera espanyola. Per tant, la idea de HIB a Europa respon a la companyia de bandera. Què va passar a Europa amb la liberalització? à Als anys 90 es considera que a Europa hi ha un petit nombre de HUB’s (Londres, Copenhaguen, París....). Quan es liberalitza, el que fan les companyies de bandera és concentrar els seus vols i augmentar-los desde l’aeroport central del seu país, i algun d’ells faran HUB’s secundaris (per exemple Iberia, a Madrid i Barcelona). Les companyies augmenten el seus vols i dona lloc a un creixement molt alt en les ofertes dels vols d’Europa (diferent de la idea de HUB a USA). La crisi econòmica afecta la rendibilitat d’una part de companyies aèries (alguns desapareixen) i s’entra en un procés de fusió a Europa (Swiss Air fa fallida. British + AG que es fusionen amb Iberia) à Progressiu pèrdua de HUBS. 4) Classes pràctiques 4.1) Definició i càlcul de les ràtios de productivitat 4.2) Comparació eficiència i costos aeroports ...



Comentario de iinaki en 2018-04-24 19:03:50
Vaya puta mierda.
Me he descargado estos apuntes porque necesito el Tema 2, que es lo que aparece en el titulo, sin embargo su contenido es el Tema 3, UN ARCHIVO IDENTICO A OTRO COLGADO CON EL TITULO "Tema 3"