APARELL RESPIRATORI (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Fisioterapia - 1º curso
Asignatura Anatomia II
Año del apunte 2016
Páginas 15
Fecha de subida 05/10/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

Tema 1: SISTEMA RESPIRATORI 1. GENERALITATS Definicions - S.R: Conjunt d’òrgans que participen en la respiració externa  Respiració externa: procés pel qual entra i surt aire desde l’atmosfera al organisme i a l’inrevés. Es dona entrada i sortida d’aire i, intercanvi de gasos a nivell pulmonar dels alvèols.
 Respiració interna: Intercanvi de gasos a nivell de les cèl·lules de cadascun dels òrgans(musculars, etc). Aquest 02 arriba als òrgans i fa la respiració interna a través dels vasos.
 Altres: olfacció, fonació (producció de veu) INSIPIRACIÓ (entrada d’aire als pulmons)- ESPIRACIÓ (sortida d’aire al exterior) Divisió    Via aèria superior: Per on passa l’aire inspirat o espirat. Arriba aproximadament fins al 1/3 superior de la tràquea(fosses nasals, sins paranasals,faringe,laringe i tràquea. Laringitis: inflamació v.a.S Vía aèria inferior: 2/3 inferiors de la tràquea fins als bronquis respiratoris.
Tra queitis: inflamació v.a.I Pulmons 2. NAS Definició: prominència. Situat a la part anterior de la cara 2 parts: -òssia – cartilaginosa.
1. Ossos nasals 2. Maxil·lar 3. Frontal   Part òssia: posterosuperior a la cartilaginosa. Composada per: 1. Ossos nasals 2. Maxil·lar 3. Frontal Part cartilaginosa: anterior del nas. Formada per: 1. Cartílags accessoris(poden o no existir) 1.1 Cartílags alars menors. Entremig del teixit fibroadipós de les ales del nas 2. Cartílags principals (un a cada costat) 2.1 Cartílag nassal lateral (2). Forma el DORS del nas 2.2 Cartílags alars majors. Formen la PUNTA del nas 2.3 Cartílag del septe. Forma el SEPTE (tabique) del nas 3. FOSSES NASALS A. Generalitats  2 conductes septe o envà nasal: ossi, cartilaginós.
 Narines: Forats d’entrades d’aire de les fosses nasals Coanes: Forats de sortida d’aire de les fosses nasals  Vibrisses: Pèls al començament de les fosses fan que s’enganxin els cossos estranys(netejen l’aire) B. Funcions  Olfactòria: on trobem els receptors relacionats amb l’olfacte  Fonatòria: Cambra de ressonància de la veu  Preparació de l’aire que respirem(perquè als alvèols es on es fa l'intercanvi gasos, membrana molt fina i susbsceptible a patologies) - Humitejar: aire que respirem ha d'estar humitejat, no molt sec perquè afecta als pulmons. S'humiteja a les vies aèries que estan entapissades de mucosa que secreten moc i quan respirem l'aire s'humiteja i arriba als pulmons humitejat.
- Escalfar: fosses nasals molt vascularitzades, on la sang a 36.5º escalfa l'aire d’aquestes fosses.
- Neteja impureses: Vibrisses i moc que fan que s’aturin els cossos estranys.
El septe té una part òssia (marró)i una part cartilaginosa(blau).
- Part òssia: posteriorment.
Vòmer i làmina perpendicular de l’etmoides - Part cartilaginosa: anteriorment.
Cartílag nasal i septal C: No només és anterior. Es troba també entre etmoides i vómer.
C. Regions Anatòmiques  Fosses nasals recobertes de mucosa que poden ser: - Mucosa olfactòria: Relacionada amb l’olfacte, conté els receptors que capten els olors.
- Mucosa respiratòria: Secreta moc, humiteja, escalfa i neteja impureses (cilis que netejen).
 Parets: - Superior (sostre) - Inferior (terra), terra de les fosses i paladar.
- Medial, septe o envà - Lateral, no es llisa té rugositats anomenades: CORNETS.
A) Cornets nasals: superior, mig, inferior.
B) Meats: espais entremig dels cornets. Sempre es conten d’abaix a dalt, s’anomenen com el cornet d’adalt.
o Localització mucosa olfactòria: Part superior de les fosses nasals (sostre), i part superior del septe(paret medial), part superior paret externa de les fosses nasals (paret lateral) o Localització mucosa respiratòria: A la resta de les fosses nasals.
4. SINS PARANASALS A) GENERALITATS Cavitats aèries als cantons de les fosses nasals. La seva funció: entapissades de moc(mucosa que secreta moc), serveix per humitejar l’aire que respirem.
Inflamació sins SINUSITIS(acumulació de moc a les cavitats) Com estan entapissades de moc, aquest s’ha de drenar a les fosses nasals, concretament a nivell del meat mig i del meat superior.
Meat migdrenen: Meat superior drenen - Sins frontals - Sins esfenoïdals - Sins maxil·lars - Sins etmoïdals posteriors - Sins etmoïdals anterior i mig B) CLASSIFICACIÓ o Frontal: a l’os frontal, drena al meat mig o Etmoïdal: Constituït per cel·les anteriors, mitges i posteriors.
o Esfenoidal: Cavitat a nivell de l’esfenoides, drena al meat superior o Maxil·lar: Cavitat a l’os maxil·lar, SI PARANASAL MÉS GRAN, s’infecta amb més freqüència. Com drenen al meat mig, necessita una quantitat determinada de moc per arribar al forat del meat ja que es més amunt, comparat amb els altres.
Forat de drenatge: OSTIUM 5. FARINGE A) GENERALITATS Estructura muscular (tub), situat just per davant de les vèrtebres cervicals.
B) PARTS o Nasofaringe o rinofaringe: Part més superior situada per darrere de les fosses nasals. Coanes comuniquen les fosses nasals amb la nasofaringe.
Només forma part de L’APARELL DIGESTIU passa només aire.
o Bucofaringe o orofaringe: Part mitja, situada darrere de la bocal. Comunica amb la boca a través de L’Istme de la gola (de las fauces), entra aire i passen aliments, forma part de L’APARELL RESPIRATORI I L’APARELL DIGESTIU.
o Laringofaringe: Part inferior, situada darrere de la laringe, pertany a L’APARELL DIGESTIU, passen aliments i es continua amb l’esòfag.
C) FUNCIONS pertany a l’aparell respiratori i digestiu.
6. LARINGE A) GENERALITATS Conducte constituït per cartílags CAP OS el forma. Els cartílags s’uneixen per membranes.
Laringe situada en la part anterior del coll i es palpable. És la continuació de la bucofaringe i continua amb la tràquea.
B)    Funcions: Respiratoria (forma part de la via aèria superior) Fonatoria funció principal (lloc on es produeix la veu i el so, es troben les cordes vocals) Digestió(participa amb l’epiglotis que quan menjem es tanca la via aèria.
CARTÍLAGS Cartílags principals: tiroides, cricoides, aritenoides, epiglotis(existeixen sempre) Cartilags accessoris: corniculats (Poden o no existir) Cartilags hiali/elàstic- es poden calcificar amb l’edat excepte un elàstic que no es calcificaEPIGLOTIS ¡Hioides no pertany a la laringe és un ós!  TIROIDES o Imparell, situat a la part anterior del coll i és palpable. Unit a les estructures més amunt i més abaix.
 Unit al hioides a través de la membrana hiotiroidal / tirohioidal  Unit al cricoides a través de la membrana tirocricoidal/cricotiroidal o Forma de llibre obert cap a darrere.
o Articulacions amb el cartílag de sota Articulació cricotiroïdal/tirocricoidal lligaments tirocricoidal mig o Parts: làmines dreta i esquerre s’uneixen i formen prominència laríngia més marcada.
Nou d’Adam:   Escotadura tiroïdal superior: part més superior prominència laríngia.
Continuació de les làmines laterals. Formant banyes anteriors i banyes inferiors.
Banyes inferiors escotadures pel cartílag cricoides a la seva cara MEDIAL  CRICOIDES o Imparell, situat just per sota del tiroides i just per sobre de la tràquea. Unit a través de les membranes cricotiroïdal i cricotraqueal.
o Forma d’anell de segell, però el segell està posteriorment.
o Parts: làmina cricoïdal on es troba el ‘’segell’’, part més ample i posterior. Arc cricoïdal és anterior i estret.
o Superfícies articulars: articulació cricotiroïdal  ARITENOIDES o Cartílag parell, situat a la part posterior de la laringe.
o Articulats amb la part superior de la làmina cricoïdal, formant articulació cricoaritenoidal.
o Forma: piràmide de base triangular.
 Cares posterior, medial i anterolateral(anteroextern)  Puntes: apòfisi posteromedial, posterolateral(posteroextern) i anterior.
 Apòfisi anteriorvocal Apòfisi posterolateral muscular  CARTÍLAGS CORNICULATS Poden o no existir, es troben a la part més superior dels cartílags aritenoides.
 EPIGLOTIS  Cartílag imparell, situat a la part anterior de la laringe i té forma de raqueta de pàdel. La part inferior és estreta i es va eixamplant.
 Funció: protegir l’aparell respiratori en el moment de la deglució. Quan respirem està verticalitzat (laringe oberta), deglutim i l’epiglotis està horitzontal i tanca la porta de la laringe.
 Unit a la base de la llengua per una estructura val·lècula glossoepiglotica  Hioides: unit pel lligament hio-epiglòtic. És el responsable de fer obrir la via aèria, fa que l’epiglotis es posi verticalitzada.
 Tiroides: Lligament tiro-epiglòtic.
C) ARTICULACIONS  GENERALITATS  Articulacions sinovials ja que tenen càpsula de reforç i lligaments. Produeixen moviments a la laringe gràcies a les contraccions dels músculs.
  Funció: Funció principal fonació, ja que produeix la veu no hi ha altra que ho faci, només col·laboren.
Articulacions: cricotiroidal i cricoaritenoidal.
1. ARTICULACIÓ CRICOTIROIDAL  Superficies articulars: Tiroides: cara medial de les banyes inferiors Cricoides: Cara lateral  Moviments: Sembla com el casc d’una moto, realitza moviments en eix transversal.
 Si es manté fixe el cricoides la part més anterior del tiroides baixa i per tant augmenta la distància entre l’apòfisis vocal de l’aritenoides i el tiroides, TENSANT les cordes vocals  Si es manté fixe el tiroides l’arc del cricoides puja fent que la làmina cricoidal baixi cap abaix, arrastra l’aritenoides cap a darrere i abaix i augmenta la distància entre ap. Vocals i tiroides TENSANT les cordes vocals.
2. ARTICULACIÓ CRICOARITENOIDAL  Superficies articulars: Cricoides: part superior de la làmina cricoidal Aritenoides: Base aritenoïdal  Moviments:  Eix vertical-rotació: Rotació interna apropa les cordes vocals Rotació externa separa les cordes vocals.
 Eix transversal: moviments de desplaçament que apropen les cordes vocals Diferència entre desplaçament i rotació interna: A la rotació interna si que passa aire però amb el desplaçament no. Es tanca completament a la deglució, però en canvi a la rotació interna entra una mica d’aire, és quan ens permet xiuxiuejar.
Rotació externa: obre cordes Rotació interna: tanca cordes poc aire Desplaçament: tanca cordes no aire C) CAVITAT LARÍNGIA La Cavitat està entapissada de mucosa, la zona superior i inferior són llises, però la zona mitga és irregular i podem diferenciar tres estructures: o Plecs vestibulars: lligaments vestibulars(2) + mucosa. (llavis superiors) per sobre del forat, que va de l’aritenoides fins al tiroides.
o Ventricle laringi cavitat que es dirigeix cap a fora i després cap a dalt o Plecs vocals: Lligament vocal(2) +múscul vocal + mucosa. Cordes vocals pròpiament dites. Formades pel lligament vocal que va de ap. Vocal aritenoides al cartílag tiroides, constituïts per part del múscul vocal i mucosa que l’envolta.
Els plecs vestibulars i plecs vocals divideixen la cavitat laríngia en: 1) Vestíbul laringi: part superior 2) Espai mig:  Fenedura vestibular: espai situat entre els plecs vestibulars, entre plec dret i esquerre, és la cavitat per on passa l’aire.
 Ventricle laringi: per sota de la fenedura  Fenedura glòtica o glotis: per sota del ventricle, espai entre les dues cordes vocals dreta i esquerra.
3) Infraglotis: Part inferior.
Clinicament SUPRAGLOTS i INFRAGLOTIS. Cadascuna amb vascularització i innervació diferent. La supraglotis té la limfa diferent que la infraglotis, per tant si hi ha càncer és important saber en quina zona esta situat.
Supraglotis NO es vestíbul laringi, ja que també compren zones de l’espai mig D) MÚSCULS I) SEGONS EL SEU ORÍGEN E INSERCIÓ  Musculatura extrínseca: suprahioïdals, infrahioïdals. L'origen i/o la inserció  muscular és en estructures fora de la laringe. Mou la laringe sobretot ascens i descens (adalt i abaix) moltes vegades relacionat el moviment amb deglucio.
Musculatura intrínseca: Origen i inserció en estructures pròpies de la laringe, es a dir als cartílags. Tots els músculs estan innervats pel nervi vague (que te dues branques: nervi laringi recurrent i nervi laringi superior) tots innervats pel nervi laringi recurrent excepte un que esta innervat pel nervi laringi superior.
II) SEGONS LA SEVA FUNCIÓ  Musculatura extrínseca: puja i baixa hioides, també la laringe ja que estan units per membranes  Musculatura intrínseca(actua sobre les cordes vocals) Moviments sobre articulació Cricoaritenoidal * en l’eix transversal: desplaçaments medials *en l’eix longitudinal: rotació interna(tanca cordes) i externa(obre cordes) Moviments sobre articulació cricotiroidal *tensió de les cordes vocals MÚSCUL CRICOTIROÏDAL -O: cricoides I: tiroides.
- innervat pel nervi laringi superior.
-actua sobre art. cricotiroidal -tant punt fixe cricoides o tiroides, es tensen les cordes vocals perquè augmenta distància entre ap vocal i tiroides.
MÚSCUL INTERARITENOÏDAL - Entre aritenoides - inn: n. laringi recurrent (branca vague) - va de cara posterior aritenoides a l'altra cara post de l'altre.
-Contracció: despaçament medial aritenoides, aproxima cordes vocals i es tanca la fenedura glotica(glotis), la lligamentosa com cartilaginosa de la glotis.
- protegeix la via aèria.
MÚSCUL CRICOARITENOIDAL POSTERIOR -de la cara posterior de la làmina del cricoides a l'apofisi posteroexterna o apofisi muscular de l'aritenoides.
-Inn: n. Laringi recurrent -contracció: produirà rotació externa dels aritenoides cosa que provoca allunyament de les cordes vocals i s'obre la glotis i deixa completament oberta via aèria. MUSCUL RESPIRATORI MUSCUL TIROARITENOIDAL -des del tiroides fins al aritenoides - forma la paret lateral de la laringe -contracció provoca la relaxació de les cordes vocals -inn: nervi laringi recurrent MÚSCUL VOCAL - inn: laringi recurrent - part més inferior del tiroaritenoidal i en contacte amb el lligament vocal, junt amb el lligament vocal i la mucosa de la laringe forma el plec vocal o corda vocal dret i esquerra - produeix relaxació de les cordes vocals MÚSCUL CRICOARITENOIDAL LATERAL -del cricoides a làpofisis muscular dels aritenoides, passa per la part de dins de l'arc -Contracció: rotació interna dels aritenoides, les cordes vocals s'aproximen i es tanca només la part lligamentosa de la glotis ja que la cartilaginosa es separa, no la tanca completament.
-inn per laringi recurrent.
E) VASCULARITZACIÓ o ARTERIAL Supraglotis: A. Caròtida externa (a. Tiroïdal sup)   Artèria laríngia superior Artèria laríngia externa Infraglotis: Artèria subclàvia (a.tiroïdal inf)  Artèria laríngia posterior o VENOSA Supraglotis:  Vena laríngia superior (vena tiroïdal superior—VJI). “acaba(drena) en la vena tiroidal superior i de la tiroidal superior acaba en la vena jugular interna’’  Vena laríngia inferior(vena tiroïdal inferior—VJI).
F) INNERVACIÓ Nervi vague (X), innerva tota la musculatura.
  N. Laringi recurrent: té fibres motores(innerva musculs) i fibres sensitives, si la muscosa esta inflamada les fibres sensitives recullen la sensacio de dolor.
Motoras: musculs inn per aquesta branca excepte cricotiroidal Sensitives: mucosa de la infraglotis N. Laringi superior: motores: nomes al muscul cricotiroidal sensitiva: recullen sensibilitat de la supraglotis 7. TRÀQUEA A) GENERALITATS     Conducte cartílag-membranos.
Continuacio de la laringe: comença al marge inferior d'aquesta i acaba quan començen els bronquis principals.
Últim cartílag traqueal s'anomena Carina 2 parts: cervical i toràcica( a nivell del mediastí) B) CARACTERÍSTIQUES  Component cartilaginos (anells traqueals)  Forma de lletra C, l’anell esta obert per la part posterior. Situat a la part anterior i lateralment però NO a la part posterior.
 Funció: mantenir la forma del conducte durant la inspiració i la espiració sobre tot durant espiració perquè no es col·lapsi  16-20 cartílags-> últim Carina  Component membrano-fibrinós  lligaments interanulars: entre anells traqueals a les parts anteriors i laterals.
 membrana trasnsversa: a la part posterior, uneix part posterior dels anells traqueals  múscul traqueal: part posterior de la tràquea i anterior de la membrana transversa C) VASCULARITZACIÓ  Arterial (a.traqueals) poden ser branques de: 1. Artèries tiroïdals inferiors (branques a. Subclàvia) 2. Artèries bronquials Branques aorta descendent 3. Artèries pericardiofrèniques  Venosa (v.traqueals) Sang recollida de les venes traqueals que poden acabar en les 3 venes seguents: 1. Venes tiroïdals 2. Venes esofàgiques 3. Venes mediastíniques  Limfàtica Limfa de la tràquea va a parar a uns ganglis al voltant de la tràquea: anomenats para traqueals.
D) INNERVACIÓ No existeix innervació motora.
- Parasimpàtic: n. Vague (X) - Simpàtic: cadena simpàtica toràcica 8. BRONQUIS A) GENERALITATS BRONQUIS PRINCIPALS   Continuació de la tràquea, comencen amb la Carina (després d'aquesta) són estructures extrapulmonars, una vegada entren dintre dels pulmons ja no són bronquis principals.
Diferències dret i esquerre: - DRET: més curt que esquerre, més diàmetre (més gran), i més verticalitzat.
- ESQUERRE: més llarg, menys diàmetre i està disposat de manera obliqua.
- En quant a empassar-se cossos estranys tendeixen a anar al pulmó dret més que al esquerre per la seva verticalització i diàmetre.
crossa de l'aorta es troba per damunt del bronqui principal esquerre damunt del bronqui principal dret tenim la crossa de la vena àziga B) DIVISIÓ BRONQUIAL BRONQUIS INTRAPULMONARS (Dins del pulmó)     Bronquis lobars: aniran als lòbuls pulmonars, es dividiran en bronquis segmentaris.
Divisió fins a 20 vegades, BLSD, BLSE Bronquis segmentaris: aniran a cada segment pulmonar(part mes petita d'un pulmó que es veu en radiologia i es pot extirpar, mínima ) es dividiran i formaran els sub-segmentaris.
Bronquis subsegmentaris: Es van dividint cada cop en més sub-.
Bronquíols: 4 últimes divisions per on passa l’aire. Diàmetre menor a 1mm i NO tenen cartílag.
Bronquiols lobulillars, intralobulillars, terminals i respiratoriscontacten amb alvèols.
Cantó esquerre: BPE dona: - Bronqui lobar superior esquerre - Bronqui lobar inferior esquerre BPD dona: -Bronqui lobar superior dret -Bronqui lobar intermedi: - Bronqui lobar mig dret - Bronqui lobar inferior dret 9. PULMONS A) GENERALITATS     Tenim 2 pulmons que estan situats en la caixa toràcica que es divideix en: Mediasti: espai situat entre els pulmons Espai pleuropulmonar: on es troben els pulmons El dret més gran que l'altre ja que al costat esquerre tenim el cor.
Coloració: nadons rosada, a mida del creixement per contaminació, tabac... es tornen grisos i a vegades punts negres per l’aquitrà.
Funció: hematosi o intercanvi de gasos Pulmó dret: dues cissures: obliqua i horitzontal, que divideixen el pulmó en lòbul superior dret, lòbul mig i lòbul inferior dret (10 segments) Pulmó esquerre: una cissura: obliqua, que divideix el pulmó en lòbul superior esquerre i lòbul inferior esquerre. (9 segments) B) CARACTERÍSTIQUES     BASE: Inferior VÈRTEX: Superior, a nivell de la fossa supraclavicular, sobrepassa la primera costella, està cobert per la membrana supraclavicular.
CARES: Costal: anterior, lateral i posterior.
Mediastínica: hil pulmonarlloc per on entren els bronquis cap als pulmons. Totes les estructures que entren i surten del pulmó sels coneix per pedicle pulmonar, aquestes estructures ho fan a través de l'hil pulmonar.
Pedicles pulmonars: Artèries(pulmonar i bronquial), venes(pulmonar i bronquial), ganglis limfàtics, plexes nerviosos i bronqui principal.
C) VASCULARITZACIÓ ARTERIAL I VENOSA  Doble, relacionada amb la circulació major i menor  Relacionada amb la circulació major: - Funció: nutrició dels pulmons Vasos bronquials: Artèries bronquials: donen nutrició als pulmons i contenen sang oxigenada.
Al cantó dret s'originen de la 3a arteria intercostal que s'origina de l'aorta ascendent. Al cantó esquerre irrigació ve a traves de dues arteries bronquials que s'originen directes de l'aorta descendent.
Venes bronquials: recullen sang no oxigenada del pulmó. Van a drenar en el cantó dret a la vena àziga i en el canto esquerre les venes drenen en la vena hemiàziga.
 Relacionada amb la circulació menor - Funció: hematosi, intercanvi de gasos - Vasos pulmonars: Artèries pulmonars: dreta i esquerre. Originades al Tronc pulmonar i aquest del (VD).
Sang no oxigenada.
Venes pulmonars (4): van a AE i porten sang oxigenada.
D) VASCULARITZACIÓ LIMFÀTICA    Vasos limfàtics subpleurals(part més externa dels pulmons) i els profunds que comuniquen entre ells.
Trajecte de la limfa: 1. Limfa recollida vasos intrapulmonars 2. Vasos van als nodes broncopulmonars 3. Van a traqueobronquials inferiors o superiors 4. Van als paratraqueals 5. Acaven al broncomediastini esquerre o dret i finalment al Conducte toràcic Limfa del LIEsquerre va als ganglis traqueobronquials inferiors també anomenats subcarinics i poden anar a traqueobronquials inferiors drets E) INNERVACIÓ - Parasimpàtic: n. vague (n.X) Simpàtic: gangli cervicotoràcic 10. PLEURA   Membrana que envolta el pulmó (dreta i esquerre no es comuniquen), serveix perquè no hi hagi roçament entre pulmons i caixa toràcica.
Permeten desplaçaments dels pulmons durant la respiració - Pleura parietal: part més externa, no es fica a les cissures.
-costal: nº1 es relaciona amb les costelles -diafragmatica: nº 2 es relaciona amb diafragma -mediastinica: nº3: relacionada amb mediasti -apical-cupula: nº4 cupula pleural.
Aquestes parts s'uneixen entre elles i fomen fons de sac els mes importants son: 1)costodiafragmàtic part més inferior de la cavitat toràcica 2) costomediastínic: entre porció costal i mediastínica, punt més anterior.
- - Pleura visceral: membrana mes interna i es fica en les cissures. No hi ha pleura a nivell de l'hil, ja que no podrien entrat ni sortir estructures a nivell del pulmó. (Ni parietal ni visceral) Lligament pulmonar: situat per sota de l'hil pulmonar i es on s'uneixen les dues pleures i formen lligament pulmonar.
Cavitat pleural: Entremig de les dues pleures, espai potencial 10ml, perquè té molt poquet líquid, necessari per evitar roçament, però aquesta cavitat pot acumular líquid i produir: hemotòrax acumulació de sang, pneumotòrax acumulació d’aire.
11. MEDIASTÍ   Zona dins de la cavitat toràcica situada entre els dos pulmons El podem dividir en superior i inferior (l'inferior es divideix en anterior, mig i posterior).
Mediastí superior Òrgans: Tim, tràquea i esòfag Artèries: arc de l'aorta, tronc braquicefàlid, arteria caròtida comuna esquerre, arteria subclàvia esquerra, Venes: vena cava superior, venes braquicefàliques.
Vasos limfàtics: conducte toràcic Nervis: nervi vague, nervi laringe recurrent, nervis cardíacs i nervi frènic Anterior Òrgans: Tim Mediastí inferior Mig Artèries: Artèria toràcica interna Venes: venes toràciques internes Vasos limfàtics: -----Nervis: ----Òrgans: cor i pericardi Posterior Artèries: aorta ascendent, tronc de la pulmonar Venes: vena cava superior, vena àziga, venes pulmonars Vasos limfàtics: nodes limfàtics pericardiacs Nervis: nervi frènic Òrgans: esòfag, bronquis principals Artèries: aorta toràcica Venes: vena àziga, vena hemiàziga Vasos limfàtics: conducte toràcic Nervis: nervi vague ...

Comprar Previsualizar