3. Teoria de l'eleccio racional (TER) (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Criminología + Derecho - 1º curso
Asignatura Sociologia general
Profesor J.T.
Año del apunte 2016
Páginas 5
Fecha de subida 24/06/2017
Descargas 0
Subido por

Descripción

Apunts de l'assignatura sociologia general del grau de criminologia amb el professor Jordi Tena, de l'any 2016

Vista previa del texto

Sociologia general 1º Criminologia UAB TEMA 3: TEORIA DE L’ELECCIÓ RACIONAL (TER) 3.1: LA TEORIA DE L’ELECCIÓ RACIONAL – TER Els subjectes prenen decisions en base a les seves preferències (desitjos) i creences. Trien la possibilitat a l’hora de prendre decisions, d’entre les que tenen (o d’entre les que creuen que tenen) que consideren més eficient.
3.2: REQUISITS D’OPTIMALITAT Una acció és racional si satisfà 3 requisits d’optimalitat: - És òptima donades les creences - Les creences s’ajusten de la manera correcta a la informació disponible - Es realitza una inversió òptima en informació.
Primer requisit d’optimalitat L’acció ha de ser òptima donades les creences sobre oportunitats disponibles.
L’acció ha de constituir el millor mitjà per satisfer les preferències de l’agent.
- No n’hi ha prou amb prendre la decisió correcta, fer el que faria un agent racional.
- Les preferències no necessàriament han de ser egoistes, però a la pràctica s’assumeix el supòsit d’egoisme universal.
- La teoria no diu res sobre l’origen de les preferències.
L’individu fa un càlcul de cost i benefici. Si les preferències compleixen els requisits necessaris es poden representar mitjançant una funció matemàtica: la funció d’utilitat.
Decisions en condicions de risc: - Hi ha vegades que hem de decidir entre opcions (A i B) però no estem segurs de quines conseqüències tindrà cada decisió (tot i que si que podem assignar-li probabilitats).
- Se suposa que els agents, per a cada opció, ponderen la utilitat de la conseqüència amb la seva probabilitat i finalment escolliria aquella opció que li oferís més utilitat esperada.
1 Sociologia general 1º Criminologia UAB Segon requisit d’optimalitat Les creences s’han d’ajustar a la informació disponible “de la manera correcta”.
- Una creença és racional quan es forma mitjançant procediments que, a llarg termini i com a mitjana, tenen més probabilitats de produir creences correctes.
- Una creença pot ser racional sense ser necessàriament certa, i a la inversa.
Tercer requisit d’optimalitat La inversió en recollida d’informació ha de ser òptima. Aquesta inversió depèn, en part, de la importància de la decisió, dels resultats de les inversions anteriors, etc.
3.3: LIMITACIONS DE LA TER La indeterminació Hi ha importants situacions socials en què la teoria no és capaç d’oferir una predicció única de quina serà la conducta d’un agent racional (o d’oferir-li una única recomanació a un agent que desitgi ser racional).
Un agent racional és incapaç d’escollir entre dues opcions perquè: - Són idèntiques (paradoxa de l’ase de Burridà: segons aquesta paradoxa, si a un ase híper racional se li col·loquen dues bosses de menjar idèntiques i exactament a la mateixa distància, l’ase no sabria de quina bossa menjar, i per tant, es moriria de gana).
- Són diferents entre múltiples dimensions que s’anul·len les unes a les altres.
La incertesa i la ignorància són altres fonts d’indeterminació.
- Hi ha incertesa quan l’agent coneix els resultats possibles de cada opció possible però és incapaç d’atribuir probabilitats.
- Hi ha ignorància quan l’agent ni tan sols coneix els possibles resultats de cada opció disponible.
Una tercera font d’indeterminació ve donada pel fet que habitualment és impossible determinar quina és la inversió òptima d’informació.
Irracionalitat Híper racionalitat - La racionalitat té una dimensió normativa, volem ser racionals, però, de vegades, intentar ser racional és irracional.
2 Sociologia general - 1º Criminologia UAB La híper racionalitat és la propensió a buscar la decisió òptima en abstracte, ignorant els costos associats al procés de decisió.
o Costos derivats dels mitjans de decisió.
o Costos derivats dels efectes secundaris de decidir.
o Costos d’oportunitats de decidir.
Alguns principis canònics de la racionalitat que no es compleixen: - En un joc d’atzar no em fixaré en resultats previs  fal·làcies dels jugadors - Si he de decidir si continuar un projecte o abandonar-lo, només tindré en compte la utilitat esperada (futura)  fal·làcia del cost enfonsat - Si en el moment t1 programo que a t2 faré X, quan arribi a t2 faré X (a no ser que els meus desitjos o creences canviïn)  el cas del dentista - En una decisió o en situació de risc, escolliré els mitjans d’acord amb el resultat esperat, no només d’acord al pitjor (o millor) resultat possible  el millor i el pitjor escenaris - Si escullo A entre A, B i C, també escolliré A entre A i B  efecte de les alternatives irrellevants - No actuaré sobre l’efecte per suprimir la causa  l’enigma de l’aigua freda - Si prefereixo X segur abans que Y amb una probabilitat q, també preferiré X amb una probabilitat p abans que Y amb una probabilitat pq  l’efecte de la certitud - Si faig X quan sé que es dóna Y i faig X quan sé que no es dóna Y, hauria de fer X quan no sé si es dóna o no Y  l’efecte de la disjunció - Si he d’escollir entre actuar i no fer res, no actuaré si els costos d’actuar superen els beneficis  paradoxa de la votació - Si he d’escollir entre dos mals, escolliré el menor  en ocasions es prefereix el dolor més gran - Assigno la mateixa importància als costos d’oportunitat que als directes  la paradoxa de tallar la gespa - Subconjunt d’opcions al conjunt sencer  mai preferiré tenir una restricció de les oportunitats pròpies - Si prefereixo X a un got mig ple, també preferiré X a un got mig buit  paradoxa de la targeta de crèdit - Si em vull venjar, esperaré al moment on tingui més probabilitats d’èxit sense ser descobert  venjança impulsiva 3 Sociologia general - 1º Criminologia UAB Si he de participar en un duel, escolliré les armes amb les que tingui més probabilitats de guanyar  Montaigne narra com amics seus que participaven a duels escollien les armes amb les que tenien menys habilitat.
- Si m’he de casar, esperaré a haver recollit prou informació sobre l’altra persona (igual si he de comprar un cotxe de segona mà, etc.)  conductes impulsives que impedeixen descobrir a temps “defectes” adults Fal·làcia de disjunció: un subconjunt pot tenir més probabilitat que el conjunt.
Exemple: L’Anna té 31 anys. Va estudiar filosofia, és soltera i oberta. Està molt preocupada per problemes relatius a la discriminació i la justícia social i participa a manifestacions antinuclears. Quina de les alternatives és més probable? - L’Anna és caixera de banc (15%) - L’Anna és caixera de banc i participa activament en moviments feministes (85%) 3.4: PLURALISME MOTIVACIONAL I MOTIVACIONS NO CONSEQÜENCIALISTES - Motivacions deontològiques: Baso una decisió en els valors, ignorant els costos que em causarà. És el meu deure, encara que no obtingui benefici.
- Violacions del principi d’egoisme universal: Moltes vegades la gent no actua moguda per l’egoisme, per la recerca del seu propi benefici.
3.5: CONCLUSIONS Constitueix encara la teoria de l’elecció racional (TER) una elecció racional de teoria de l’acció? Malgrat tot: - Conceptes d’acció, decisió, elecció intenció, actuar per unes raons, etc. són centrals per les ciències socials.
- Egoisme, una de les principals motivacions humanes.
3.6: ARREGLAR LA TER – Kahneman i Tversky Prospect Theory Frame: - Es produeix un efecte de frame quan diferents definicions alternatives d’una mateixa situació canvien la conducta o el judici dels individus involucrats a la mateixa.
4 Sociologia general - 1º Criminologia UAB Aversió a la pèrdua, al risc, etc.
Descompte hiperbòlic - El descompte temporal té a veure amb com es valoren les recompenses futures en el present.
5 ...

Tags: