3. Síndrome meningeo (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Enfermería - 1º curso
Asignatura fisiopatologia
Año del apunte 2016
Páginas 5
Fecha de subida 21/04/2016
Descargas 4
Subido por

Vista previa del texto

SÍNDROME MENINGI (Meningitis) Definició Conjunt de signes i símptomes que tradueixen l’existència d’un procés irritatiu, generalment inflamatori, a nivell de les leptomeninges durant el qual es poden danyar també vasos i nervis que es troben per l’espai subaracnoide.
Etiologia |1| Infeccions. Meningitis. Causa més freqüent |2| Causes no infeccioses: - Hemorràgies subaracnoidals: hemorràgies de les meninges que es veu sobretot a persones joves amb malformacions de les arteries del cervell. Es poden donar dins del cervell o al voltant d’aquest.
Causat per una pujada de pressió.
- Neoplàsies: Complicacions dels càncers amb metàstasis cerebrals o al voltant del cervell.
- Altres |1| INFECCIONS La causa més freqüent de la meningitis són les infeccions. Aquestes poden ser:  Bacterianes (meningococo, neumococo, H, influenzae, BGN, listeria, mycoplasma, estafilococs, estreptococs del grup B…).
 Virus (enterovirus, VIH, Virus Herpes…)  Espiroquetes (treponema pallidum, lestospiras).
 Paràsits (amebes, strongyloides).
 Focus parameníngics (abcesos, mastriditis, sinusitis, trombosis venosa, intracraneal)  Endocarditis bacteriana: infecció de les vàlvules del cor. Sol donar-se en persones que tenen una alteració de una vàlvula cardíaca. Aquests s’infecta i fa petites berrugues al voltant de la vàlvula.
Aquestes berrugues contenen gèrmens que surten disparats i poden causar meninigitis.
 Sèpsies: d’origen urinari o pulmonar.
La meningitis, a vegades, és la complicació d’un altre procés. Com ara sinusitis.
|2| ETIOLOGIA NO INFECCIOSA  Hemorràgia subaracnoidea, subdural (per un traumatisme), epidural  Neoplàsia cerebrals primàries i metastàtiques  Meningitis química  Meningitis per fàrmacs  Meningitis del Mollaret  Malalties immunològiques o Lupus eritematós sistemàtic o Malaltia de Behçet o Sarcoïdosis IMPORTANT: hemorràgies subaracnoides i les meningitis.
Símptomes i signes de sospita  Cefalea i/o  Febre  Rigidesa de nuca Exploració diagnòstica fonamental Examen del LCR → punció lumbar.
Davant de qualsevol sospita de meningitis s’ha de fer una punció lumbar per comprovar-ho. Si no hi ha res se l’anomena punció blanca.
Manifestacions clíniques ● Cefalea intensa: mal de cap molt intens com pot ser la migranya. Generalment això s’acompanya de febre alta (amb més de 39 graus i calfreds).
● Febre (>39ºC, calfreds).
● Nàusees i vòmits (en “escopetazo”).
● Hipersensibilitat a estímuls (fotofòbia): persona que està molt sensible a qualsevol tipus d’estímul, i li molesta molt la llum, els sorolls, etc. perquè té el sistema nerviós molt irritat.
● Lesions cutànies (petèquies: petites hemorràgies de la pell que dóna lloc a taques).
● Convulsions: que és un quadre molt serio, si la persona té convulsions + febre s’ha de fer una punció lumbar.
● Alteració de la consciència (coma).
● Afectació de parells cranials o una altra focalitat. El VI parell es veu a les meningitis.
● Rigidesa de la nuca (posició en “gatillo” o posició fetal). La persona està més còmoda en posició fetal, “en gatillo”.
● Signes de Kerning i Brudzinski.
Una de les manifestacions que més apareix en la meningitis a la gent jove és el meningococ i la expressió (signe) més agut seria les petèquies, les quals si les cultives sortiria positiu en la bactèria.
Exploració A l’exploració hem de mirar si hi ha rigidesa a la flexió de la nuca, intentant que es toqui amb la barbeta al esternon. Com que aquest és un moviment que potser en la gent gran està limitat, també es pot fer mitjançant el signe de Kerning o de Brudzinski’s.
El signe de Brudzinski, quan mirem si hi ha una infecció de nuca, puja els genolls cap amunt com a signe de defensa.
Sèpsies i meningitis meningocòccica Síndrome meninge – exploració Rigidesa a la flexió de la nuca: 1. EDEMA DE PAPIL·LA Abans de fer una punció lumbar s’ha de fer un fons de l’ull que tradueix si hi ha o no hipertensió dins del cervell. Si hi ha hipertensió, la papil·la està com esborrada i les venes també estan alterades. Això s’ha de fer amb molta cura, ja que no es pot fer una descompressió brusca perquè es poden donar problemes.
- Protrusió edematosa del disc papil·lar amb turgència venosa i esborrament dels límits.
- Hipertensió endocraneana.
Exploració síndrome meninge La punció lumbar es poden fer amb dues posicions:  Pacient assentat: problema amb la descompressió. “El cervell cauria cap avall”. L’avantatge es que es pot corbar més el pacient i facilita la punció.
La persona fa una contractura muscular, i amb això es comprimeixen les vèrtebres i costa més de punxar.
Per tant, cal fer:  Pacient estirat: persona amb posició fetal per obrir l’espai que hi ha entre les vertebres. La porció es fa entre la V lumbar i la I sacra.
 A vegades també es pot punxar al nivell de la nuca, entre la primera i la segona vertebres cervicals però hi ha perill de punxar la medul·la.
Quan es punxa, a dins de l’agulla hi ha un mandril i es va punxant i traient per evitar descomprimir de cop aquest clavament.
Amb la punció lumbar ens podem trobar amb varies situacions:  Líquid cefaloraquidi normal: Aigua de roca. El líquid és totalment transparent.
 Quan surt pus: meningitis bacteriana. El líquid és d’un color marronós, brut.
 Quan surt líquid groguenc: meningitis bacteriana.
 Quan surt un líquid hemorràgic: ens mostra una hemorràgia subaracnoidea, sempre i quan la sang no es coaguli. També cal mirar l’hematòcrit, si aquest és igual que el que té la sang probablement només és sang traumàtica.
Estudi del LCR ● Aspecte, pressió (manòmetre).
● Glucosa, proteïnes, cèl·lules ● Tincions de Gram, Ziehl.Neelson (per veure si hi ha tuberculosis), tinta xina (per veure si hi ha fongs). Serveix per veure si hi ha microorganismes o no. Son tincions relativament ràpides.
● Cultius de microorganismes. Per saber quin tipus de germen és.
● Citologia (cito-centrifugat).
● Altres: PCR, bandes oligoclonals...
Meningitis bacteriana Troballes que trobem en el líquid per fer-te pensar quin tipus de líquid és.
Ex: Quan la glucosa està per sota de 40 és indicador de meningitis bacteriana.
La columna més important és la bacteriana perquè la persona se’ns pot mirar amb menys de 24 hores. Per tant, primer tractarem la meningitis com si fos bacteriana i si després no ho és canviarem els antibiòtics i el tractament.
Exploració per imatge Quan fem una prova d’imatge ens ajuda molt poc, per tant és més important la clínica i la punció lumbar que no pas fer ressonàncies. Les ressonàncies ajuden poc.
Tot i així, si que alguna vegada es poden veure un contrast a nivell de les meninges que ens pot ajudar.
Tractament ● ● El tractament inicial de la meningitis és antibiòtic i aquest dependrà del germen responsable.
○ Corticoides ○ Antibiòtics (dependrà del tipus de xoc) Quimioprofilaxis a contactes: ○ Guarderies ○ Escoles ○ Residències.
És molt important identificar els contactes que ha tingut aquesta persona, perquè tothom haurà de fer profilaxis ja que estem parlant d’un quadro molt serio. Això és sobretot important quan parlem de nens o de gent jove que tenen menys defenses.
● Tractament hemorràgia subaracnoidea: ○ Control de la pressió arterial.
○ Corticoides.
2. SÍNDROME D’HIPERTENSIÓ ENDOCRANEANA Clínica  Cefalea, vòmits  Altres: convulsions, VI parell, patiment del tronc, bradicàrdia, vertigen…  Papil·ledema Etiologia LOE (lesió ocupant d’espai que està dins del cervell i està ocupant la resta. Pot ser un tumor, una hemorràgia, etc.), trombosis sinus venosos, meningitis-encefalitis, hipertensió endocraneal benigna.
És molt important saber els antecedents de les persones.
...